Josep Maria Loste
5 d'abril de 2014 22:01 h
El Canal Català i l’Albera Marítima
És un vergony en mjúscules que en el territori que don cobertur el repetidor de televisió de l muntny de Portbou, noment Alber Mrítim o Mr d’Amunt, que formen els municipis de Portbou, Coler ,Llnçà, El Port de l Selv i Selv de Mr no es pugui veure el Punt Avui Televisió, el qul s’huri de poder sintonitzr trvés del Cnl Ctlà . És necessri dir, lt i clr, que l qüestió de l TDT en quest indret (del nord-est de l’Alt Empordà) sempre h estt un qüestió discrimintòri envers les persones d’quest territori.
Llegir-ne més
10 comentaris
El Dietari del Procés
5 d'abril de 2014 21:14 h
V de Victòria, V de Vendetta
Un grn mnifestció que unirà l’Avingud Digonl i l Grn Vi de Brcelon trvés de l plç de les Glòries serà el grn cte de l’ANC que preprrà per l trd de l’11 de setembre d’enguny. El que es pretén és fer un grn V de victòri que es pugui fotogrfir i reconèixer des de l’ire. Un símbol universl. Un Did que començrà l mtí mb un convoctòri totes les plces dels juntments ctlns on es llegirà un mnifest. L’Assemble generl de l’ANC h cprt tots els focus d’tenció quest dissbte en l sev reunió Trrgon.
Llegir-ne més
Josep Huguet
5 d'abril de 2014 16:43 h
EL 8 D'ABRIL
EL 8 D’ABRIL D’quí tres dies l delegció del Prlment de Ctluny defensrà l Congrés dels Diputts l propost de trnsferènci l Generlitt de l fcultt de convocr un consult. Encr que el resultt de l votció està cntt, no estem dvnt d’un tràmit./ És l primer vegd en 200 nys de semidemocràci forml que l Congrés d’Espny es debtrà el dret decidir del poble de Ctluny i l voluntt d’exercir-lo immeditment, mb un representció mjoritàri de Prlment. En els debts de l trnsició, les forces mjoritàries Ctluny que hvien prticipt l’Assemble de Ctluny en el punt 3er de l qul figurv el dret d’utodeterminció, el vn posr en sordin.
Llegir-ne més
Víctor Terradellas
5 d'abril de 2014 00:00 h
El silenci per la independència
Ens grd xerrr. Som un pís xerrire. Dins de cdscú de nosltres hi h un entrendor del Brç, un president del Govern, un expert en obres públiques i un visionri pilot pssd. És un crcterístic del conjunt de l nostr societt i trdicionlment h estt un crcterístic que h mrt els cercles independentistes. De form prl·lel un fein decidid, imprescindible -i en segons quins moments molt minoritàri- durnt nys hem escoltt les proclmes més brnddes i les propostes més descbelldes. Ens grd xerrr. Però eren temps de lligues menors i d’estdis mb terr de sorr i r juguem primer divisió, ens observen des de les tribunes de mig món, ens escolten els qui no volen que gunyem i ens hi juguem molt.
Llegir-ne més
El Comunicado J Herrera
5 d'abril de 2014 00:00 h
Gigafoto: Independencia
L fotogrfí es rte y según un célebre utor, "Deberí hber un grn lmcén de rte en el mundo l que el rtist pudier llevr sus obrs, y desde el cul el mundo pudier tomr lo que necesitr". (Ludwig vn Beethoven) Bien, pues y tenemos es grn obr o msterpiece, l Gigfoto, de todos los que pudimos disfrutr l psd ‘Did’ de l cden humn en l Ví Ctln. El éxito de l convoctori llevd cbo por l Assemble Ncionl Ctln (ANC), que hy que volver recordr es, (oído nvegntes) un orgnizción de bse trnsversl y unitri que tiene como objetivo l independenci de l nción ctln por medios democráticos y pcíficos.
Llegir-ne més
El Dietari del Procés
4 d'abril de 2014 20:59 h
Brots verds, però verinosos
El primer trimestre de 2014 h portt un rebix en el nombre d'turts Ctluny que se sum l lleu cigud dels últims mesos de 2013. Un dd priori positiv, però tenint en compte que el 87% dels contrctes que s'hn signt l mrç són temporls -en l líni dels últims nys- i que l xifr de joves h ugmentt, és irrel firmr que l crisi h cbt. L precriett és ples, és estructurl i encr que després de les eleccions europees el misstge des de l'executiu espnyol serà de recuperció bsolut, s'h d'nr mb peus de plom.
Llegir-ne més
Cercle Català de Negocis
4 d'abril de 2014 18:12 h
El duc de Suárez, el gran peó
Dvnt l mort d’un polític poderós o, lmenys, que v disposr de “poder”, és hbitul veure com els seus dversris més cèrrims el lloen i el mgnifiquen, com si glorificnt l sev figur, ells, dversris generlment mediocres, superts pel mort, puguin xuclr i propir-se de prt d’quest suposd glòri, i leshores no semblr tn poc cos, tn insignificnts. És l sensció que tinc, que sempre he tingut, qun escolto prlr del duc de Suárez. Els dubtes em venen de lluny. Adolfo Suárez González fou un polític que v jugr un importnt pper en l històri d’Espny, però sempre he penst que fou més un peó (molt hàbil ixò sí) que un grn estrteg.
Llegir-ne més
Xavier Diez
4 d'abril de 2014 15:48 h
Gimnàstica revolucionària
Not: Article publict El Punt Avui Sovint l històri és llò que hn deformt els historidors. L simplificció o l tergiversció impedeix sovint l comprensió d'lguns conceptes. És el que succeeix mb el terme “gimnàstic revolucionàri”, un tàctic doptd per l CNT-FAI l llrg de l dècd dels trent, i ml interpretd per bon prt de l “històri oficil” en considerr-l com un simple entrenment insurreccionl de cràcter violent. Contràriment l creenç, quest esdeveni un pràctic polièdric que cercv l construcció d'un societt lterntiv l cpitlist sot pràmetres igulitris i ntiutoritris.
Llegir-ne més
Xavier Guarque
4 d'abril de 2014 01:46 h
... I podríem anar seguint
El PP s'h erigit, des de j f nys, en un utèntic credor de llengües. J v començr diferencint el ctlà que prlen els vlencins (que crec que si s'nomenés genèricment d'un ltr mner segurment no produiri tntes urticàries llí) nomennt-lo “vlencià”, en v editr un diccionri i v crer un Acdèmi Vlencin de l Llengu, que r reconeix que les dues mneres de prlr són equiprbles i tenen l mteix rrel. Algú es mereixeri el Premi Nobel per tl descobriment !. Als pobles rgonesos de l Frnj, de pres fills prlnt en ctlà, no h prt d'incidir-hi fins que, de l m d'un conseller d'origen ctlà, s'hn tret de l mànig un ridícul “lpo”, només, com en el cs nterior, per no dir-li “ctlà”.
Llegir-ne més
Help Catalonia
4 d'abril de 2014 00:00 h
“Ens han arribat queixes d'immigrants vinculats al procés que han rebut amenaces”
Lltins per Ctluny és un ssocició que pretén vinculr el col·lectiu d'immigrnts d'Amèric Lltin mb l poblció ctln trvés de l'intercnvi de coneixements entre gent de diferents orígens. L periodist colombin Omir Beltrn en v ser l funddor, r f qutre nys. Com neix l ide de crer Lltins per Ctluny? El 2008, vig començr un investigció sobre l llengu, i em vig donr que hi hvi molt rebuig dels lltinomericns que vivim Brcelon vers el ctlà. Jo mteix leshores no prlv ctlà; vig reprendre els meus cursos de ctlà i vig començr estudir-lo en prl·lel mb l recerc.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs