5 d'abril de 2014 00:00 h
Ens grd xerrr. Som un pís xerrire. Dins de cdscú de nosltres hi h un entrendor del Brç, un president del Govern, un expert en obres públiques i un visionri pilot pssd. És un crcterístic del conjunt de l nostr societt i trdicionlment h estt un crcterístic que h mrt els cercles independentistes. De form prl·lel un fein decidid, imprescindible -i en segons quins moments molt minoritàri- durnt nys hem escoltt les proclmes més brnddes i les propostes més descbelldes. Ens grd xerrr. Però eren temps de lligues menors i d’estdis mb terr de sorr i r juguem primer divisió, ens observen des de les tribunes de mig món, ens escolten els qui no volen que gunyem i ens hi juguem molt.
Llegir-ne més
5 d'abril de 2014 00:00 h
L fotogrfí es rte y según un célebre utor, "Deberí hber un grn lmcén de rte en el mundo l que el rtist pudier llevr sus obrs, y desde el cul el mundo pudier tomr lo que necesitr". (Ludwig vn Beethoven) Bien, pues y tenemos es grn obr o msterpiece, l Gigfoto, de todos los que pudimos disfrutr l psd ‘Did’ de l cden humn en l Ví Ctln. El éxito de l convoctori llevd cbo por l Assemble Ncionl Ctln (ANC), que hy que volver recordr es, (oído nvegntes) un orgnizción de bse trnsversl y unitri que tiene como objetivo l independenci de l nción ctln por medios democráticos y pcíficos.
Llegir-ne més
4 d'abril de 2014 20:59 h
El primer trimestre de 2014 h portt un rebix en el nombre d'turts Ctluny que se sum l lleu cigud dels últims mesos de 2013. Un dd priori positiv, però tenint en compte que el 87% dels contrctes que s'hn signt l mrç són temporls -en l líni dels últims nys- i que l xifr de joves h ugmentt, és irrel firmr que l crisi h cbt. L precriett és ples, és estructurl i encr que després de les eleccions europees el misstge des de l'executiu espnyol serà de recuperció bsolut, s'h d'nr mb peus de plom.
Llegir-ne més
4 d'abril de 2014 18:12 h
Dvnt l mort d’un polític poderós o, lmenys, que v disposr de “poder”, és hbitul veure com els seus dversris més cèrrims el lloen i el mgnifiquen, com si glorificnt l sev figur, ells, dversris generlment mediocres, superts pel mort, puguin xuclr i propir-se de prt d’quest suposd glòri, i leshores no semblr tn poc cos, tn insignificnts. És l sensció que tinc, que sempre he tingut, qun escolto prlr del duc de Suárez. Els dubtes em venen de lluny. Adolfo Suárez González fou un polític que v jugr un importnt pper en l històri d’Espny, però sempre he penst que fou més un peó (molt hàbil ixò sí) que un grn estrteg.
Llegir-ne més
4 d'abril de 2014 15:48 h
Not: Article publict El Punt Avui Sovint l històri és llò que hn deformt els historidors. L simplificció o l tergiversció impedeix sovint l comprensió d'lguns conceptes. És el que succeeix mb el terme “gimnàstic revolucionàri”, un tàctic doptd per l CNT-FAI l llrg de l dècd dels trent, i ml interpretd per bon prt de l “històri oficil” en considerr-l com un simple entrenment insurreccionl de cràcter violent. Contràriment l creenç, quest esdeveni un pràctic polièdric que cercv l construcció d'un societt lterntiv l cpitlist sot pràmetres igulitris i ntiutoritris.
Llegir-ne més
4 d'abril de 2014 01:46 h
El PP s'h erigit, des de j f nys, en un utèntic credor de llengües. J v començr diferencint el ctlà que prlen els vlencins (que crec que si s'nomenés genèricment d'un ltr mner segurment no produiri tntes urticàries llí) nomennt-lo “vlencià”, en v editr un diccionri i v crer un Acdèmi Vlencin de l Llengu, que r reconeix que les dues mneres de prlr són equiprbles i tenen l mteix rrel. Algú es mereixeri el Premi Nobel per tl descobriment !. Als pobles rgonesos de l Frnj, de pres fills prlnt en ctlà, no h prt d'incidir-hi fins que, de l m d'un conseller d'origen ctlà, s'hn tret de l mànig un ridícul “lpo”, només, com en el cs nterior, per no dir-li “ctlà”.
Llegir-ne més
4 d'abril de 2014 00:00 h
Lltins per Ctluny és un ssocició que pretén vinculr el col·lectiu d'immigrnts d'Amèric Lltin mb l poblció ctln trvés de l'intercnvi de coneixements entre gent de diferents orígens. L periodist colombin Omir Beltrn en v ser l funddor, r f qutre nys. Com neix l ide de crer Lltins per Ctluny? El 2008, vig començr un investigció sobre l llengu, i em vig donr que hi hvi molt rebuig dels lltinomericns que vivim Brcelon vers el ctlà. Jo mteix leshores no prlv ctlà; vig reprendre els meus cursos de ctlà i vig començr estudir-lo en prl·lel mb l recerc.
Llegir-ne més
3 d'abril de 2014 20:12 h
Avui prlem de sng. És un tem escbrós i perillós de trctr en qulsevol situció, per l fàcil i ràpid ssocició mentl que tots fem utomàticment mb el feixisme. És per ixò que és molt poc inconvenient, de ml gust i tendenciós sustentr o defensr qulsevol postur mb quest rgumentció. De fet, en societts modernes només els grupuscles extremistes recorren quests discursos. A l’Estt espnyol, el discurs frnquist pel·lv l rç i l sng l’igul que l rest de feixismes genocides del món. A Ctluny, un cop supert el discurs del xrneguisme i el purisme des d’un suposd visió de supremci, hem pogut penetrr i ssimilr com nostres tot l immigrció espnyol de f cinqunt nys.
Llegir-ne més
3 d'abril de 2014 17:20 h
Des de l’èpoc dels reis ctòlics, l coron d’Argó, formd pel Regne d’Argó, pel Principt de Ctluny, pel Regne de Vlènci i pel Regne de Mllorc, es trobv sot l coron de l dinsti dels Àustries, que governv molts ltres regnes i terres. Durnt prt del segle XV, els segles XVI i XVII i prt del segle XVIII, l Coron d’Argó v mntenir les seves lleis, els seus furs i els seus drets. Un primer intent d’unificció el v intentr el comte duc d’Olivres, mitjn segle XVII.
Llegir-ne més
3 d'abril de 2014 15:19 h
Els sotsignts, tots ells treblldors (funcionris i interins) de l’Agènci Tributàri de Ctluny, r, Tributs de Ctluny, us sol·licitem un entrevist rrn de l notíci pregud l diri ARA, el proppsst 25 de mrç d’enguny, per mnifestr-vos el següent: Ens sentim escrnits, j que després de portr nys mb contrctes d’interintge perquè no es convoquen oposicions, llegim l titulr del citt diri que l’estrtègi del Govern “busc tlents dins l’Agènci espnyol”. Per ventur, signific ixò que Tributs de Ctluny no n’hi h de tlent? Què cerqueu gent mb experiènci perquè nosltres només gestionem l “xocolt del lloro” en mtèri tributàri? I qui féu quest pèssim negocició de trnsferències? Abns de convertir-vos l’independentisme, no eru vosltres, els utonomistes, grns venedors de fum, els qui proclmàveu que les cireres les hvi de remenr Mdrid? Tnmteix, si des del 2012, els ctlns ens llnçàrem l crrer, tot reclmnt-vos l Independènci de Ctluny, per què no començàreu formr ctlns especilitzts en l mtèri? Penseu que és de rebut que, segons el diri, se’ns digui: “Un drecer per poder formr un equip prou competent en poc temps, sense hver-ho de fir tot un formció mssiv i corre-cuit de nous especilistes, consisteix fitxr cervells de for”.
Llegir-ne més
