27 d'abril de 2019 21:33 h
En tnt que porte-prole de Defensem el Tren de l'Empordà, je voudris lncer un ppel citoyen ux communes ferroviiressituées dns l zone trnsfrontlière entre Figueres et Perpignn (et dns une seconde phse entre Gérone et Nrbonne). Le trin conventionnel représente l question socile à l'étt trin sur notre territoire. Pour ce rison, je demnde églement ux syndicts, ux orgnistions des commerce, des représentents des entreprises touristiques et de l société civile des deux côtés des Pyrénées de s'engger dvntge dns cette lutte civique en fveur du trin conventionnel trnsfrontlier, civique et de proximité.
Llegir-ne més
27 d'abril de 2019 20:02 h
Això no vol dir que no hgin pogut sumr per governr j que les eleccions s’hn duit terme, i l’electort hurà decidit qulque cos. Jo no som politòleg i molt menys no som cp endeví. L’únic que he penst qun l cmpny electorl estv punt de concloure, que els prtits esmentts l títol hvien fet un grn cmpny per estr situts l’oposició i no per governr. I per què he rribt quest conclusió? Segurment h estt per mor de l mev poc formció en l mtèri. He escoltt debts, he sentit lguns dirigents dels diferents prtits per ràdio, els he vist i sentit per televisió i he llegit lgunes notícies en els diris i m’he fixt que quests prtits dedicven l mjor prt del temps desqulificr els ltres, és dir, firmr que els ltres eren inútils, que ho feien molt mlment i que ells ho podrien fer millor.
Llegir-ne més
27 d'abril de 2019 15:57 h
Com portveu de Defensem el Tren de l'Empordà voldri fer un crid cívic perquè els Ajuntments ferroviris de Figueres Perpinyà, de l zon trnsfronterer ( i en un segon etp entre Giron i Nrbon ) s'impliquin més en l qüestió socil ,en estt pur, que represent el tren convencionl en el nostre territori. Així mteix, tmbé demno ls sindicts, les orgnitzcions empresrils i les entitts de l societt civil d'un bnd i ltr dels Pirineus que es comprometin molt més mb quest lluit cívic fvor del tren convencionl trnsfronterer, cívic i de proximitt.
Llegir-ne més
27 d'abril de 2019 01:07 h
L'hor que veus és l'hor que vius 1 (Experiment mb oposicions i comprcions) Primer prt Ell v gudir d’uns dies Prís. Li donv sensció de llibertt i no l deixv prd hver d’nr sol perquè el mrit no l’compnyri ni portnt-lo rossegons. En l ciutt de l llum, hurien pogut recuperr senscions en el seu mtrimoni vorrit. Tnmteix, ell el feien sentir ml les glomercions i preferi quedr-se mb les vinyes, i més r que hvi de controlr l verem. En cnvi, per ell, un vitge Pris representv un descns idel per llunyr-se de l finc.
Llegir-ne més
26 d'abril de 2019 23:26 h
L cmpny electorl de les eleccions espnyoles h cbt, per fi, mb un finl de fest de tots els prtits que hn volgut escenificr que gunyrn i que tenen moltes espernces posdes en els comicis. Però és evident que lguns frn lleny. Alguns, com podri ser Ciutdns i Podem: els prtits nous. L’ond de Pedro Sánchez d’ençà que és l govern h rrossegt gent. I entre l dret ntictln, sembl que l gent opt per votr els de sempre, el PP, o els que tenen el discurs més rdiclitzt, Vox. Per què votr un versió ‘hcenddo’ com r Cs qun es pot trir els originls? Els d’Albert River se les prometien molt, molt felices, però ves que Abscl no els pssi l mà per l cr i consegueixi un número similr, o fins i tot millor d’escons.
Llegir-ne més
26 d'abril de 2019 13:43 h
El fet que Ctluny quest diumenge es vgi votr, m'h permès, mb totes les grns diferències, fer un petit comprció mb l pràctic de votr de Suïss. Aquest setmn hem rebut per correu les pperetes i les informcions sobre el que nirem votr el di 19 de mig. Votrem sobre onze ssumptes: dos de ncionls, tres del meu cntó de Bern i sis del municipi de Bern. No vull tblr ningú mb els detlls però sí que vull concretr que votrem sobre l reform de les lleis federls sobre dels impostos per finnçr millor en un futur les pensions.
Llegir-ne més
26 d'abril de 2019 13:06 h
El fet que Suïss sigui un pís reltivment petit (8,4 milions d'hbitnts) h permès crer un bon nivell de vid, bàsicment gràcies l'esforç i l'eficiènci dels seus hbitnts, ncionls i de for. Això explic l sorpres, per no dir l'ensurt, de l gent en llegir quest setmn ls diris l'lt cost de les bsències per mllti dels llocs de trebll. Concretment l'ny 2018 el terme mitjà de dies d'bsènci per mllti vn ser de 7,2 per lloc de trebll, sense comptr bixes per ccidents o per mternitt.
Llegir-ne més
25 d'abril de 2019 23:46 h
Ho explicv l'expert en polític i mod, Ptryci Centeno, que dei que ixò sí que er un jugd mestr: Dvid Fernàndez, l'exdiputt estrell de l CUP h prestt testimonitge l Tribunl Suprem quest trd mb un smrret super discret que portv l fotogrfi de Giovnni Flcone, el jutge que el 1992 v ser ssssint per l Màfi, mentre intentv desmntellr l'orgnitzció itlin 'L Cos Nostr'. Però quest no h estt l únic que h colt el cupire l tribunl, que h estt bstnt més intel·ligent que Bños i Regunt i h crispt Mrchen, però no h trenct el fil, perquè no voli que el seu testimoni quedés invlidt.
Llegir-ne més
25 d'abril de 2019 22:18 h
L'ntidot l'odi colonil i imperilist cstellno/espnyol contr Ctluny és, h de ser l cultur, l tolerànci i l ctlnitt.A més, l qüestió socil sempre h d'nr lligd mb l ctlnitt, juntment mb l cohesió i l Justíci socil. És més, l veritble ctlnitt és un pcte per un polític i un economi inclusiv, que diferènci de l’opció cstelln, que és : economicment extrctiv i políticment d’imposició . Per ltr bnd, qun prlem d’odi sempre cl recordr l citció de l'expresident dels EUA Bill Clinton: "el futur serà ctlà o tlibà".
Llegir-ne més
25 d'abril de 2019 09:49 h
L independènci trct d’economi (25/4/2019) L gent trebll i obeeix perquè té un sou. I el que pg el sou és el que mn. Qun l gent busc fein, prt les seves conviccions, i es postr dvnt l’empledor, cnvi d’un nòmin. Per ixò, quest rgument tmbé es pot trslldr l vid polític, entre grups socils o entre territoris. Qun es necessiten diners molt pocs sben mntenir les bones formes, sense doblegr-se. A l nostr societt de consum, encr més. Qun hom diu que té dret cobrr pel seu trebll, ho diu mb convicció però no s’don que de fet no és un dret.
Llegir-ne més