8 de juny de 2014 14:41 h
(Publict "El Punt Avui" el 27-Mi-14) A ‘Més rons per l independènci (I)’ (El Punt Avui, 22-Abr-14) vrem començr quest llist no exhustiv de rons que fn recomnble l independènci del nostre pís, més enllà dels motius econòmics i identitris, i més enllà de quin sigui el model socil que finlment s’hi cbi doptnt. Ar l completem: 5.- Influènci mundil: Està clr que els pïsos petits, com ho serà el nostre, no poden empènyer-ne d’ltres fer res. Però el que si poden fer, és doptr polítiques innovdores en qulsevull re, que compleixen un funció cpitl: l de servir d’exemple de que són possibles, i mb ixò, demolir l’rgument hbitul dels negcionistes, de que no ho siguin.
Llegir-ne més
7 de juny de 2014 20:12 h
A: Where re you from? B: Brcelon A: Ah, Spin! Aquest inici de convers es repeteix infinites vegdes cd ny rreu del món qun un ctlà l'estrnger és preguntt sobre el lloc de procedènci per lgú ni ctlà ni espnyol. Encr que es visqui lluny de Brcelon, l ciutt comtl sempre funcion per ubicr l'ltr person evitnt dir Espny i evitnt hver de treure un mp per explicr on és Ctluny. Això està cnvint, j que cd vegd més gent reccion 'Brcelon' esmentnt d'lgun mner Ctluny. "Brcelon.
Llegir-ne més
7 de juny de 2014 11:18 h
L'bstenció del centredret ctlà en l llei de l'bdicció, que és l primer del cicle legisltiu d'urgènci per entronitzr el nou rei, és un ruptur històric. A Ctluny, des de l'ensulsid de 1714, les clsses dirigents emergents hn optt mjoritàriment per ssjr l reform de l'Estt per costr-lo ptrons europeus. Però els diversos intents regenercionistes des del centredret hn frcsst sempre. Des de Prim (1869), Cmbó en diverses ocsions (1918-21, 1931, 1939) o Pujol (1976) hn optt per reformr o tenur els spectes més ncrònics o ntictlns del model d'Estt.
Llegir-ne més
7 de juny de 2014 10:00 h
Hi un qüestió que em molest molt de les compnyies de telefoni, fix i mòbil : l polític informtiv erràtic que tenen . Les compnyies de telefoni, fix i mòbil , se'n riuen completment de l gent norml, dels soferts consumidors . Et truquem hores intempestives per bestieses i, per contr, si tens un problem greu (com per exemple donr de bix un telèfon robt) et fn esperr molt i, mss vegdes, no et solucionen res de res. I j no prlem del tem del ctlà. L discriminció és flgrnt. Cldri regulr i obligr totes les compnyies de telefoni, fix i mòbil, rdicdes Ctluny, tenir un servei d'informció on poder dreçr-se que estigués situt Ctluny i que qulsevol ciutdà ctlà s'hi pogués dirigir, d’un form físic o per telèfon i pogués fer l sev reclmció, d'un mner norml, en l llengu pròpi de Ctluny; és dir, en l llegu de Pompeu i Fbr .
Llegir-ne més
7 de juny de 2014 00:00 h
“¿Monrquí o Repúblic? Ctluny!” Frncesc Cmbó. “Sr. Felipe Jun Pblo Alfonso de Todos los Sntos de Borbón y Greci, o como le vn llmr prtir de hor sus súbditos, “Felipe VI”, le escribo este mensje y lo hré sin 'comerme' ls letrs por deferenci usted, pr trnsmitirle que hst quí hemos llegdo con l monrquí. Esto no signific que piense como un ilustre secesionist y yo proclme que l Republic se l pnce de l perfección. Pero usted y los suyos estn hciendo más republicnos que lo que pued hcer culquier induciendo o incitndo.
Llegir-ne més
6 de juny de 2014 23:05 h
L històric decisió de CiU de no donr suport l decret exprés de coronció del nou monrc h cogut molt l’Estt. Del “sí” que hgués dont Durn i Lleid l “no” que voli imposr CDC s’h cordt un bstenció que s’h llegit en clu de pís des de Mdrid. A més, el president Ms té un vitge progrmt pel di de l proclmció de Felip VI ls Estts Units l que no sembl voler renuncir de moment. Avui divendres tnt Sory Sáenz com molts mitjns de l cvern hn vomitt bilis contr el president i CiU. Però qui h estt més viscerl mb el govern, i sobretot mb Artur Ms, h estt precisment el seu diri de confinç, L Vngurdi.
Llegir-ne més
6 de juny de 2014 15:46 h
Avui, qun tothom es pregunt sobre l’bdicció del cp de l’estt, convé recordr el perquè de l sev coronció, qutre dècdes enrere. Jon Crles de Borbó no fou designt successor, ni “doptt” per Frnco per l sev pulsió monàrquic. En quest jugd estrtègic de l resturció borbònic hi hvi un clr voluntt de donr continuïtt mb el règim. Aquí les qüestions ideològiques esdevenien secundàries. Els beneficiris de l guerr civil veien en el jove príncep un jugd vible per l consolidció del seu esttus i l preservció dels seus interessos prticulrs.
Llegir-ne més
6 de juny de 2014 12:16 h
Entrevist Rúl Rodríguez, jugdor del RCD Espnyol El defens de l’Espnyol Rúl Rodríguez v donr suport explícit l dret decidir del poble ctlà. Rodríguez ho v mnifestr en un entrevist l progrm L’ill de Robinson d’El Punt Avui Televisió. Rodríguez, que v rgumentr que el seu ronment no es bs en posicions ncionls sinó en criteris democràtics, v defensr “un criteri lògic: preguntr. L gent h de poder dir què pens, ixò és el que ens diferenci d’èpoques més fosques. El futbolist brceloní v explicr que se sent “orgullós de poder defensr l smrret d’un club tn plurl com l’Espnyol”, on hi tenen cbud tot tipus d’opinions.
Llegir-ne més
6 de juny de 2014 11:14 h
L evolució de CIU visulitz decididment l deriv de l'eix de l societt ctln, que h psst de ser burges i ctlnist populr i sobirnist. El setembre-2010 el seu president Artur Ms v tenir l sensibilitt, necessitt, stúci, ves sber què, de declrr-se obertment prtidri de l sobirni de Ctluny i posr-se l cpdvnt del que un bon mjori de ciutdns estv reclmnt pcíficment l crrer. Això ho v fer vntçnt-se ell mteix i l ideologi del seu propi prtit, i mb no poques trifulques mb el prtit soci de colició.
Llegir-ne més
6 de juny de 2014 09:01 h
Un concert privt càrrec de Víctor Pelegrini l cs Llrg per jume Sstre i l visit de Mri del Mr Bonet hn estt un confort, després de 29 dies. Espelmes solidàries Ciutdell tmbé foren un senyl molt ben collit. I més vui que h tret llum l'nlític del seu estt físic. Estudints, pres i molts professors se solidritzen mb Sstre i l sev demnd: diàleg. Jume Sntndreu, per l sev prt, pos els punts i comes l situció Jume Sstre h fet públic l'nlític relitzd pel metge per tl d'nlitzr el seu estt de slut, després de 29 dies en vg de fm.
Llegir-ne més
