28 de juny de 2014 11:33 h
L'Estt està buscnt mics interncionls. L'eliminció de l justíci universl h rebut elogis per prt de l Xin, genocid l Tibet. Però, en cnvi, lluny Espny de les democràcies europees més vnçdes./ I el cnvi cosmètic en l llei de ncionlitt espnyol fvor dels sefrdites és un intent de tombr Isrel i el lobby jueu l seu fvor. De fet, el codi de ncionlitt espnyol j exerci l discriminció positiv ls sefrdites que eren homologts ls ciutdns sud-mericns per ccedir de form ràpid l pssport espnyol.
Llegir-ne més
28 de juny de 2014 00:00 h
Decí Sir George Bernrd Shw, premio nobel de litertur en 1925, que "Los políticos y los pñles se hn de cmbir menudo... y por los mismos motivos". A lo mejor ese es el motivo por el que estmos presencindo l entrd en escen de nuevs formciones polítics en los últimos tiempos. Recientemente Ad Colu, l ctivist de l Pltform de Afectdos por l Hipotec (PAH) y un de ls impulsors del movimiento Gunyem Brcelon, que v dr pr muchs reflexiones ciuddns prtir de hor en Ctluny. Pr empezr, Colu h segurdo que nunc h simptizdo con ides independentists unque h dmitido que hor mismo votrí fvor del doble sí en l consult del 9 de noviembre si lleg celebrrse.
Llegir-ne més
27 de juny de 2014 20:12 h
"L selectivitt és el moment en què el meu futur es decideix". Un opinió pràcticment unànime entre els joves que quest divendres hn conegut les notes de les PAU. Sembl ronble, però els qui vn exminr-se dels temuts exàmems per exemple f deu nys dirien el mteix r? L'tur juvenil pels núvols, l fug de cervells, l precriett lborl, l titulitis portd l'extrem sense resultts, l quntitt excessiv d'universitris que surten de les fcultts cd ny, l sensció que molt gent s'h de buscr l vid en sectors diferents l que hn estudit i l convicció que res nirà millor curt termini són lguns dels motius pels quls, vist mb l perspectiv del temps, els que estn les portes de l trenten poden reltivitzr l selectivitt.
Llegir-ne més
27 de juny de 2014 13:30 h
He de dir, perquè no hi hgi cp mlentès, que l’Alfred Bosch em sembl un bon cndidt, i que l fein que f Mdrid ens omple d’orgull tots. Tmbé he de dir que m’he llegit girebé tot l sev obr de ficció, com li vig poder comentr personlment f uns dies. Per tnt, no es trct de menystenir, en cp cs, l vàlu de l’Alfred. Però tmbé cl dir, que, per mi, no és el millor cndidt dels dos. Encr és possible un entes de les dues cndidtures, i pot ser no seri un ml solució. Però en fer un tri, en escollir un o ltr person per dirigir un ciutt, he sospest pros i contres i he de mnifestr públicment el meu suport l’Oriol Amorós.
Llegir-ne més
27 de juny de 2014 11:55 h
L’únic ctlà cmpió de l Premiership ngles de rugbi dón suport L’Esport per l Independènci Retirt des de f un prell de tempordes, Oriol Ripol h estt un dels millors jugdors de rugbi ctlns de l històri. Fins di d’vui, és l’únic que h gunyt l Premiership ngles. V conseguir-ho el 2006 mb els Sle Shrks, notnt un ssig en l finl contr els Leicester Tigers, i ho v celebrr fent volr un bnder ctln. Després d’onze tempordes Anglterr, r viu Suèci, el pís de l sev don. I tot rreu on v, sempre explic quins són els seus orígens i el seu sentiment ncionl.
Llegir-ne més
27 de juny de 2014 00:00 h
Hi h un expressióctln, d'quelles molt nostres, que diu "ixòés com picr ferro fred!". Em sembl un frse molt dient si ens referim l relcióctul d'Espny i Ctluny. Ahir, l sessióde control l govern l Ple del Prlment, vig tenir l'oportunitt de preguntr-li l conseller Mscrell sobre els Ppers de Slmnc i l negtiv del ministre Wert de retornr quell prt del fons documentl que encr no h estt retornt ls seus legítims propietris. Un injustíci que f mss nys que es perpetu. Es trct d'un nou episodi de deslleiltt per prt del Govern espnyol, mb l'fegitóque quest documents vn ser rrbssts per l forç ls seus legítims propietris f més de 75 nys.
Llegir-ne més
26 de juny de 2014 20:12 h
Brcelon, l cpitl d’un possible futur Estt Ctlà bull mb intensitt des de les eleccions europees de finls de mig en què el pnorm polític v quedr cpgirt cus de l victòri d’ERC i l irrupció de Podemos, que h fet sltr totes les lrmes diverses formcions lterntives o no. Amb el 9N l’gend, els prtits polítics j hn post en mrx tot l mquinàri electorl municipl, per si de cs. L cpitl ctln és el principl focus d’tenció després dels ldrulls de Cn Vies i l’nunci de l pltform liderd de per Ad Colu de presentr-se les municipls, profitnt l pròpi tird i l influènci dels emergents prtits lterntius com Podemos.
Llegir-ne més
26 de juny de 2014 00:11 h
“L complexitt és un dels spectes bàsics que diferenci un mrc de territori d’un mrc comercil”. D’quest mner, Jordi de Sn Eugenio, codirector del postgru en Brnding Territoril i Mrketing de Ciutts de l UVic-UCC, v pronuncir-se en relció com enfocr un procés de conceptulitzció i concreció d’un mrc de pís o un mrc de ciutt. De fet, vui en di el brnding territoril està de mod. Només cl veure com Brcelon ens enseny els rcons més mgts de l ciutt mb un nou spot ritme de “Brcelon style” combinnt tres idees essencils.
Llegir-ne més
26 de juny de 2014 00:00 h
El Ministerio de Cultur que dirigeix José Igncio Wert h nuncit que retornrà Ctluny menys de l meitt de l documentció ctln segrestd Slmnc d'ençà del 1939, qun fou confiscd prticulrs i entitts desfectes l nou règim. Es trct de documentció que encr romn pendent de lliurment nou nys després de l'provció de l Llei 21/2005, de 17 de novembre, de restitució l Generlitt de Ctluny dels documents confiscts mb motiu de l Guerr Civil custodits l’Arxiu Generl de l Guerr Civil Espnyol i de creció del Centre Documentl de l Memòri Històric (BOE, núm.
Llegir-ne més
25 de juny de 2014 22:26 h
Això és el que mi em sembl. Si no és ixí, és que no sé comptr i tot pot esser en quest vid. Perquè fins r els que em preix que no sben comptr són ells, els governnts, o per ventur en sben mss. Em referesc quest triomflisme que exhibeixen dvnt els mitjns de comunicció i que vn dedicts totlment, ixò sí que ho sé cert, preprr l proper cmpny electorl. Es troben en el període de l recerc del vot perdut. I ixò que bixen els impostos, ho dirn i ho repetirn per ctiv i per pssiv.
Llegir-ne més
