15 de juliol de 2014 08:00 h
Algun di cbrà, lgun di rribrà l sev fi. Estem en un procés (el procés, si ho prefereixen) que en lgun moment, en un futur més o menys pròxim , s’cbrà. En quest instnt tot començrà de nou. Serà el principi de tot: d’un nou pnorm polític, de noves incerteses, de nous reptes, de nous debts, de nous temes d’ctulitt. Qun quest procés, quests nys de trnsició rribin l sev fi, qun escrivim el punt i prt de l’utonomisme Ctluny, hurem de créixer de cop. No som un Estt, no tenim prtits d’Estt, no tenim debts d’Estt, no tenim sentit d’Estt, no tenim homes d’Estt.
Llegir-ne més
15 de juliol de 2014 00:57 h
Dvnt del debt que s’h de celebrr l setmn vinent del projecte de llei trvés del qul s’h de modificr el text refós de l Llei de Propiett Intel·lectul, provt per Reil Decret Legisltiu 1/1996, de 12 d’bril, i l Llei 1/2000, de 7 de gener, d’Enjudiciment Civil, Esquerr Republicn mnté un posició crític, tl com expressem mb les següents preguntes que el govern espnyol no ccept de respondre: 1. Per quin ró l compensció per còpi privd que no té ús ni professionl ni empresril, h d’nr càrrec dels pressupostos generls de l’Estt? Com pot justificr-se que se n’hgi de fer càrrec el conjunt de l ciutdni, és dir càrrec de qui tl vegd mi en frà cp? 2.
Llegir-ne més
14 de juliol de 2014 22:27 h
Llegint unes mnifestcions d’en Quim Arruft, dirigent de l CUP, referent que l consult s’h de fer si o si, he de consttr que les diferències mb ERC en quest specte, son mínimes o tl vegd inexistents. Crec jo tmbé, que d’un vegd per totes, ens hem de començr plntejr, l desobediènci institucionl, quest consult, quest referèndum, digueu-li com vulgueu, s’h de celebrr si o si, mlgrt els dubtes que ens pugui generr l postur de l’Estt espnyol. És hor d’prcr d’un vegd per totes, l’mbigüitt, és moment d’nr tots un, hem de ser conscients, que ens trobem dvnt d’un oportunitt únic i irrepetible, si més no en molts nys.
Llegir-ne més
14 de juliol de 2014 21:40 h
Espny sentencirà l sev defunció de form públic, mercè de l’escrni de tothom. Un xou que podrn gudir des de cs sev vostès i l’vui dimitit Oriol Pujol, just bns d’inicir les vcnces d’gost. L Monclo h comunict extroficilment que rebrà el president de l Generlitt bns d’cbr el juliol, i ho frà de form públic per què no quedi cp men de dubte del posicionment de Mrino Rjoy, ni es pugui especulr sobre pctes secrets. L’únic mner d’evitr-ho er reunir-se de form discret com demnv l Generlitt.
Llegir-ne més
14 de juliol de 2014 16:51 h
Igul el millor resultt històric L selecció ctln sub-21 j h terrt terres ctlnes després d’conseguir l sisen posició l’Europeu de korfbl d’Olomouc (Repúblic Txec). L’equip entrent per Dvid Guzmán h pogut millorr l seten posició obtingud Hongri l’ny 2011 en un cmpiont on les fvorites Bèlgic i Holnd hn tornt ser les domindores. A l fse de grups Ctluny v cbr en qurt posició, després de cure mb Holnd, Hongri i Portugl. D’quest mner, el combint ctlà v quedr sense opcions de lluitr per l medll.
Llegir-ne més
14 de juliol de 2014 09:24 h
Trrgon i Reus no són més que un dels molts exemples que tenim en quest pís on les disputes de cmpnr entre dues grns ciutts veïnes h impedit un desenvolupment ple de les grns potencilitts que té l'àre metropolitn de Trrgon-Reus. A Trrgon tenen l Ctedrl, Reus l Priorl; Trrgon port, Reus eroport; Trrgon digestiu, Reus peritiu; 133 545 són els pelcnyes de Trrgon i 106 790 els gnxets de Reus. A Trrgon mn el PSC i Reus CiU-PP: Bllesteros Trrgon, Pellicer-Alegret Reus. El de Trrgon prtidri d'un 'consult legl i cordd' pel di 9 de novembre, els de Reus, .
Llegir-ne més
14 de juliol de 2014 00:07 h
J hureu nott els que em seguiu hbitulment, que les mjories bsolutes, em neguitegen en cert mner, però em neguitegen encr més, l’ús que en fn certes formcions polítiques i lguns persontges, que es dediquen fer-ne quest ml ús. Les mjories son necessàries, però cl sber-les dministrr i si questes son bsolutes, encr més, cl no oblidr, que l vid girebé sempre, cl ser generós. No es pot utilitzr l mjori, sigui simple o bsolut, l mrge de l democràci, no es pot imposr l voluntt de l mjori, sense deixr opció l debt, perquè llvors despreix l democràci i preix l’utocràci.
Llegir-ne més
13 de juliol de 2014 20:12 h
L mnifestció de 2012 Brcelon, l Vi Ctln, el Concert per l Llibertt... Són imtges que hn dont form un moviment ciutdà de cr l món. En un societt on l imtge és l'ein més útil per buscr l'impcte, l'ANC continu mb l'objectiu de crer titulrs ls mitjns rreu del plnet. L Did serà l jornd més propens, i quest juliol j s'esclfen motors mb petites V locls i desplegments de pncrtes dreçdes líders mundils. El primer misstge, mb Brck Obm com destintri, s'h envit des de Bdlon, ni més ni menys.
Llegir-ne més
13 de juliol de 2014 11:47 h
Ahir dissbte 12 de juliol, l pletòric ciutt de Giron -l’esplendoros Florènci ctln- mb motiu de les mgnífiques Jorndes Ctluny, llibertt i dignitt orgnitzdes pel diri El Punt Avui, l'Oriol Junqueres v estr mjestuós. Ell s’escrrss com ningú perquè tot surti bé. Per mplir l bse socil fvor de l consult. Perquè el procés s’encrrili definitivment cp l llibertt ncionl, l sobirni plen i l justíci socil. Perquè, en definitiv, el pís pugui fer servir lliurment tot el seu potencil humà, totes les seves eines, per tl de redreçr l nostr mlmes economi i lluitr mb eficàci contr l’exclusió Ar i quí cldrien, com mínim 1000 junqueres, un cd poble, cd indret geogràfic de l nostr estimd nció ctln.
Llegir-ne més
13 de juliol de 2014 11:29 h
Som conscients de l nostr mínim cpcitt per turr prlmentàriment el PP l Congrés. Però, si el PSOE volgués, es podri fer molt més! L dret rànci té mjori bsolut i sp que h d'profitr quest conjuntur per girr el mitjó l model socil i de llibertts d'cord mb els mndts del poder econòmic neoliberl globl (vi FAES) i mb els sectors de l dret extrem instl•lts en l Conferènci episcopl de l'Esglési ctòlic. El desbllestment de l'estt del benestr, fins i tot el qurterment del “seu” model utonòmic, i l’esberlment del mrc de llibertts civils s'h ccelert i h gft velocitt tl com s'h evidencit quest mteix setmn mb l'provció trvés d'un Reil Decret Llei (un ltre, i j en portem qusi seixnt!) sense cp mirment envers el prlment.
Llegir-ne més
