9 d'agost de 2014 09:04 h
Si us plu, r no cl discutir si es podrà o no es podrà portr terme l consult del 9-N. Ar és el moment de trebllr fort fvor d'un Onze de setembre cívic i mssiu . L'imperilisme espnyol vol que tots ens quedem cs i no fem res .Què ens posem veure Tele 5. Cl fer un grn cmpny fvor d'un Onze de Setembre històric i mssiu. Cl de totes totes que tothom col•lbori en l logístic i que es puguin preprr el màxim d'utocrs possibles per desplçr-se Brcelon. Cl que tothom prengui consciènci que és les nostres mns recuperr l nostr llibertt ncionl.
Llegir-ne més
9 d'agost de 2014 00:00 h
“L soberbi no es grndez sino hinchzón; y lo que está hinchdo prece grnde pero no está sno”. Decí Sn Agustín (354-430) Obispo y filósofo. A lgunos l rrognci les pudre, y l democrci les corroe. Con infinit presunción, impertinenci, desdén e insolenci Miguel Bernrd Remón, secretrio generl del sindicto ultrderechist Mnos Limpis, h segurdo que su orgnizción tiene "topos” dentro de prtidos políticos, de l ANC, Òmnium Culturl, l Fundció Nous Ctlns de CDC, y en formciones como Regrupment", h confirmdo Europ Press.
Llegir-ne més
8 d'agost de 2014 20:12 h
Ni les lleis, ni l Constitució, ni 'el bien de los ctlnes', ni l segurett ncionl, ni evitr l frctur socil. Totes les excuses mguen l ró de fons que mou Espny oposr-se de mner tn fèrri l secessió ctln. L clu de volt l destp el sociòleg i president del think tnk Rel Instituto Elcno, Emilio Lmo de Espinos, que firm que si Ctluny vot per l independènci, el Pís Bsc i ltres territoris voldrn orgnitzr consultes similrs ràpidment, cos que plnrà el cmí de l'erdicció d'Espny.
Llegir-ne més
8 d'agost de 2014 20:09 h
(Publict "El Punt Avui" el 02-Jul-14) Aquests dies s’està projectnt ls cinemes Giron de Brcelon, el documentl ‘Desmuntnt Leonrdo’, produït per Pilr Montoliu i l’Institut Nov Històri. Bst fonmentlment en l recerc d’en Jordi Bilbeny, qui considero mic de f molts nys, el documentl explor les múltiples ombres i incongruències en l històri oficil d’quest immens persontge, Leonrdo d Vinci. Un dels pilrs de l historiogrfi oficil, i que el documentl pos en evidènci, és que Leonrdo er el fill il·legítim d’un notri i un pges nlfbet, i que v viure pràcticment sense cp men d’educció fins ls quinze o vint nys, edt en l qul, com per rt de màgi, sltri de l ignorànci més supin, disposr de notble educció en múltiples disciplines.
Llegir-ne més
8 d'agost de 2014 17:53 h
Crec que tots els qui estem més o menys implicts políticment, en quest procés tnt engrescdor de l independènci del nostre Pís, sbem i estem plenment convençuts, que totes les nostres orgnitzcions estn frcides de tlps unionistes. Mlgrt que lguns s’ho pensin, tmpoc és que nem mb el lliri l mà, probblement ens flt tots plegts, un xic més de ml llet. Vist l imtge quest que solem donr o volen fer creure que donem, quests elements d’ultr dret de “mnos limpis?” tenen l brr, de fer gl d’un enorme prepotènci i esbomben tort i dret, que tenen tlps escmpts l’ANC, Òmnium, ls prtits polítics.
Llegir-ne més
8 d'agost de 2014 10:12 h
Hem de ser molts el di 11 de setembre: h de ser l mnifestció més mssiv i històric mi vist fins r. l'Estt espnyol ens f boicot: ens volen nihilr com poble l 100% . A més més, l gent de cs nostr encr no ho entén, però Europ és l nostr slvció. Sense Europ s'huri produït un cop d'estt militr Espny .Sense Europ, Ctluny estri completment nihild . Ctluny o serà europe o no serà. Cl sber que el reconeixement de Ctluny és un qüestió europe. Cl tenir present que sense un suport explícit d'Europ l DUI serà impossible .
Llegir-ne més
7 d'agost de 2014 23:36 h
Ho dic de debò, sense ànim de fer comèdi, se’m f difícil d’entendre, que encr hi hgi gent de bon fe, que cregui que l’Estt Espnyol, es pugui crer un Estt Federl. Estn lert dels esdeveniments polítics d’quest noment estt de les utonomies? En son conscients, del trcte rebut l llrg d’quests drrers trent-sis nys? Dels incompliments continuts i sistemàtics? Recorden el drrer pcte finncer, que v signr el Conseller Cstells mb el govern Zptero? I que h estt sistemàticment incomplert? Sincerment, crec que questes preguntes, no poden tenir un respost positiv mend per l lògic, solment l poden tenir, si es té un enorme fe, en quells que ho prediquen, jo, és ben evident que no els n’hi tinc gens ni mic.
Llegir-ne més
7 d'agost de 2014 20:12 h
Com fn els règims utoritris, l’Estt espnyol s’està dedicnt comprr informció privilegid de form il·legl on sigui –entenguin prdisos fiscls, principlment- que pugui fer ml l procés sobirnist. Ahir dimecres l nit es v conèixer que un deltor de l Bnc Privd d’Andorr huri venut l informció del Cs Pujol l’Estt, i d’quest mner s’huri cbt destpnt el cs. Cl que estiguem ben preprts per frontr qulsevol notíci que pugui prèixer en relció Ctluny o l procés. Els errors ni tmpoc els delictes de persones individuls no poden ni hn de fer-nos llunyr del rumb cp Ítc.
Llegir-ne més
7 d'agost de 2014 11:35 h
A Màlg s’hn irritt perquè un botig h post un rètol en ctlà. L’empres h retirt el crtell, h demnt disculpes i h dit que no voli ofendre ningú. H semblt que hvi comès un mlifet. L’escrit dei “Descomptes fins l 50%. Les rebixes més refrescnts”. El Dirio Sur s’h demnt l titulr “¿Qué hce un nuncio en ctlán en plen clle de Lrios? Ningú no h quedt indiferent dvnt tl desbrt. Com quedm? No és el ctlà un de les llengües d’Espny? O és que el ctlà és d’un territori colonitzt i un llengu indígen no té dret sortir de les seves pròpies fronteres? Per què s’escndlitzen els mlguenys qun veuen escrit un llengu germn? O és que no ho és, de germn? Què diu el Dirio Sur qun en el crrer Lrios, crrer trnsitt i comercil, preix un rètol en nglès? I si el rètol és en lemny? I si és en frncès? Segur que fins i tot dmeten els rètols en àrb sense dir quest boc és mev.
Llegir-ne més
7 d'agost de 2014 00:00 h
A mesur que ens proximem l moment culminnt, qun l nostr clsse dirigent hurà de trir entre desobeir el Tribunl Constitucionl o l mjori del seu poble mobilitzt, s'esmolen els rguments en un i ltre sentit. Un dels que llegim i escoltem mb freqüènci per justificr el desestiment en l Consult, qun sigui prohibid des de Mdrid, és quell que diu que hem d'orgnitzr un Consult en l qul prticipin els del sí i els del no. Correcte. Així h de ser. Els nostres poders públics i els obsevdors interncionls que convoquem l'efecte hn de grntir un procés electorl net i trnsprent, en el qul puguin concórrer totes les opcions i puguin expressr-se lliurement tots els posicionments.
Llegir-ne més
