28 d'agost de 2014 23:59 h
Avui us recomnem l lectur de l'entrevist Crmin Munté, Lluís Díz-Guerr i Mi Albertí, membres de l'ANC Englnd i que, com els seus compnys de Londres, trebllen en els preprtius de l V que es durà terme l cpitl britànic quest dissbte l Greenwich Prk. L mobilitzció és un de les més de 80 rèpliques interncionls de l V de Brcelon que de moment estn progrmdes. El pper de les ssemblees exteriors està resultnt bàsic de cr l interncionlitzció del procés ctlà i és interessnt descobrir com s'orgnitzen els ctlns vivint l'estrnger per fer sentir l sev veu.
Llegir-ne més
28 d'agost de 2014 15:48 h
He rribt fer-me quest pregunt (mb respost) després de veure com es persegueix tot el que té veure mb qüestions ctlnes. Qun es prl tn mlment del poble ctlà, dels seus dirigents, dels seus prtits mjoritris, de l’educció que s’imprteix l’escol, de l sev llengu, del seu trnnà..., o com s’ctu contr els qui el defensen, em f pensr que l solució seri deixr que quest poble no hgués de ser durnt més temps espnyol per impertiu legl, però com que no és ixí, sinó que es vol, fort i no et moguis, l sev submissió, és perquè lgun cos, o molt cos hi tenen gunyr, encr que no ho vulguin reconèixer, fent unes blnces fiscls mid.
Llegir-ne més
28 d'agost de 2014 09:48 h
És el que penso i sempre he rgumentt, però r ho llegeixo dit pels Tècnics del Ministeri d'Hisend (El Economist.es). Les Blnces Fiscls publicdes recentment inflen el dèficit fiscl de Mdrid j que només corregeixen prcilment l' “efecte cpitl” i deix veure clrment que és l comunitt mb un mjor volum d'ingressos. El perquè està ben clr: A prt dels Ministerios i de totes les seus públiques esttls, és l seu socil de més de l meitt de les grns corporcions privdes, cprnt, per tnt, l mjor prt de l sev tributció per l'Impost de Societts, independentment de que l sev àre de servei, totl o prcil, sigui llí o no.
Llegir-ne més
27 d'agost de 2014 20:39 h
Ens huri de cure l cr de vergony després que f uns dies l Universidd Jio Tong de Xngi v publicr el fmós Rànquing de Xngi, mb les 500 millors universitts del món -donnt importànci l investigció, l formció dels professors, el nombre de publiccions en revistes interncionls de prestigi o vincles mb el món empresril-. Ni rstre de ctlnes per sobre del lloc 150. L primer és l UB, que es trob entre l posició 151 i l 200. L pobr gestió del ministeri d'Educció espnyol és un justificció vàlid, j que bnd de l UB, no hi h cp universitt de l'Estt entre els 200 primers llocs.
Llegir-ne més
27 d'agost de 2014 17:26 h
Ar que estem les cblles del mes d’gost, tothom està crregnt bteries, en vistes l Did d’enguny, que tots esperem que torni ser sond i que l cpitl del Pís, Brcelon, sigui un prdor, l qul estiguin fixdes les mirdes del món sencer i que ens serveixi tots plegts, per encrr el cmí de l dt màgic, el nou de novembre, el di que el poble sencer, hurem de decidir el futur de Ctluny. S’cost l’hor de l veritt, tenim tocr, els moments en que s’hurn de prendre grns i petites decisions, però totes elles extrordinàriment importnts.
Llegir-ne més
26 d'agost de 2014 23:07 h
En el meu rticle d’bns d’hir, j me’n fei ressò, de l’existènci d’quest men de periodistes i fins i tot vig puntr que el tem que vui m’ocup, es mereixi un rticle prt. Tergiversr i mnipulr les informcions, tl com es f en relció mb els Trbucires de Crdedeu, per citr només el cs que vui poso sobre l tul, ens f evident l ctegori personl de certes persones, que els f indignes d’exercir l professió del periodisme. Difmr ls Trbucires de Crdedeu, com h fet sense cp men d’escrúpols, el diri L Rzón, j ens demostr de quin men de gent estem prlnt, d’entrd, no tenen ni l més mínim ide de que estn prlnt, ni tn sols de que fn exctment les Colles de Trbucires, ni que es trct d’un molt ntig trdició i son tnt pocvergonyes, ells i quests del PP, que volen convertir unes mtines trdicionls, mb els disprs de slves, en un ssetjment, relment s’h de ser molt ml person.
Llegir-ne més
26 d'agost de 2014 20:12 h
Oriol Junquers no deix mrge les especulcions. Avui h respost l titulr d’hir del Diri ARA que especulv sobre l possibilitt que Artur Ms hgués ofert un cndidtur conjunt CDC-ERC en unes hipotètiques plebiscitàries no més enllà del febrer de 2015, si l consult fllv. El líder republicà h envit un misstge forç clr CDC: no pctrem un llist unitàri mb CDC si Ms renunci l 9N pel TC. Aquest és el misstge que h nt envint Esquerr Republicn cd vegd que se’ls h preguntt per llistes unitàries i per plns B: 9N.
Llegir-ne més
26 d'agost de 2014 13:50 h
S’cost un curs polític que promet ser pssionnt. Després d’un estiu típicment intens on diferènci d’ltres nys s’hn mogut moltes coses, ens vindrà el que serà l trdor de les nostres vides. Ens juguem el ser o no ser com pís, cix o fix, o com diu l’Oriol Junquers: ens juguem tnt, que pràcticment ens ho juguem tot. Tot el principt, i no ens engnyem, tmbé l rest dels Pïsos Ctlns, tenim l mird fix l 9-N. L mird seren però determind dels que cminen cp l certes de l victòri si no deflleixen, un dvnter que encr port l minut 90 i sp que no errrà.
Llegir-ne més
26 d'agost de 2014 12:49 h
He tengut l’oportunitt quest mes d’gost de ser Escòci durnt 8 dies, complint ixí un il·lusió que teni des d’nys enrere i que fins r no hvi pogut stisfer. Si Escòci j és en si mteix un nom trctiu, perquè evoc un pís llegendri, ple d’igu, de verdor, de cstells, d’bdies i d’esglésies medievls, mb herois com Willim Wllce (“Brvehert”) o Rob Roy, i escriptors de renom universl com Robert Burns, Sir Wlter Scott, Robert L. Stevenson o Sir Arthur Conn Doyle, en el moment ctul s’hi fegi l’oportunitt de comprovr com viu Escòci l’vinentes del molt pròxim referèndum, mitjnçnt el qul tots els escocesos inscrits voluntàriment l cens electorl tendrn l possibilitt de votr fvor o en contr de l independènci del seu pís.
Llegir-ne més
26 d'agost de 2014 12:23 h
Abns de deixr-me portr per l voràgine engrescd -que és molt diferent que engrescdor- que els discursos del Govern Esttl propg qun hi h lgun dd que, per lgun cntó, pugui representr un millor del depupert pnorm econòmic, m'grd llegir tot el que cu les meves mns sobre el tem, més que res per contrstr l versió “oficil”, per ltr bnd, tn poc creïble per mic que ens fixem en el comportment hbitul d'questes persones. Això es f més necessri qun esbomben tort i dret, ells i els mitjns que els hi fn d'ltveu, que l recuperció econòmic és j un fet.
Llegir-ne més
