28 d'octubre de 2014 08:56 h
Sembla que l'estat espanyol te por del poble català. com pot ser que un govern tingui por a la opinió del poble?, eixó demostra lo poc o gens democratic que es l'estat espanyol, per tant no pot anar donant lliçons de democracia per el mon quan ells no ho son, perque lo que fan es fer el ridicul.
Llegir-ne més
28 d'octubre de 2014 00:00 h
Secessió és un form de descentrlitzció polític. Reforç l competènci polític-econòmic, i per tnt l llibertt econòmic. Els estts europeus següents deuen l sev existènci un secessió: Suïss (1291), Suèci (1523), Holnd (1579), Portugl (1640), Grèci (1827), Bèlgic (1831), Norueg (1905), Finlàndi (1917), Irlnd (1921), Islàndi (1944), els estts bàltics (1990), Eslovèni (1991), Croàci (1991), Mcedòni (1991), Bòsni-Herzegòvin (1992), Eslovàqui (1992) i Montenegro (2006). Cp d'questes secessions (exceptunt l norueg) v ser d'cord mb l constitució.
Llegir-ne més
27 d'octubre de 2014 23:59 h
Només cl nlitzr les cuses òbvies per no hver de ser profet en l previsió dels efectes. I els efectes són llò que r tenim i que encr no són res en comprció mb el que presencirem mesur que s’costi l’hor de l veritt, o sigui l veritt de l mentid de l voluntt dels ctlns d’independènci; l revelció de l mentid que els ctlns s’hn encrregt d’nr inflnt mb lúdic legri tot quest temps i que j començ escltr-los ls nssos. És fls que l independènci de Ctluny sigui difícil d’conseguir.
Llegir-ne més
27 d'octubre de 2014 23:59 h
El Prtit Populr h decidit finlment portr el nou 9N -cd vegd més semblnt l’originl-, l Consell d’Estt per què en un temps rècord emeti un informe que sigui vàlid per envir ltre cop l consult l TC. Corruptes fins les celles, els dirigents del Regne d’Espny tornen cometre un crs error en donr encr més les i vlides un consult que tenien contr les cordes després de l renúnci de CiU. Pèssim i clàssic estrtègi per desvir l’tenció pel que f les trmes obscures que s’estn destpnt.
Llegir-ne més
27 d'octubre de 2014 23:50 h
(Publict "El Punt Avui" el 14-Oct-14) A l situció ctul del nostre pís hi h múltiples possibles evolucions futures però, l finl, totes porten un mteix cruïll: desobeir l leglitt espnyol, i trencr-l, o continuïtt mb el règim ctul. Vegem uns qunts exemples de possibles recorreguts. Primer escenri: Els prtits proconsult decideixen tirr endvnt mb l consult del 9-N i, per tnt, desobeir l leglitt espnyol. Segon escenri: L consult del 9-N no s’cb duent terme, però es convoquen eleccions plebiscitàries, les quls es duen terme, i els prtidris de l independènci sortint d’questes, ssumint que les gunyen, l declren de form unilterl, trencnt l leglitt espnyol.
Llegir-ne més
27 d'octubre de 2014 22:07 h
Ens hn cust ls ctlns de ser insolidris, ntidemocràtics, seprdors de fmílies, cusnts de frctur socil, de no voler el diàleg, de no tenir dret decidir. Ens hn mençt ls ctlns mb l’expulsió de tots els orgnismes europeus, de no poder comprr en euros, j que ens prohibirn pgr mb quest moned, de què tornrem viure com l segle XV. Encr que, com no s’clreixen, durnt dies envien tots quests misstges terrenls i després el cnvien per un misstge celestil en envir-nos l més enllà, per què donem voltes “in secul seculorum” per l’espi siderl.
Llegir-ne més
27 d'octubre de 2014 21:33 h
A vegdes un pot rribr pensr que l millor definició de l polític ctln és l d’un trencclosques utènticment mortificdor; de tot mner sembl que ens els drrers dies es torn imposr el seny i l unitt d’cció vnç, encr que el més importnt és que, tots plegts, ens hem de consciencir que l mobilitzció h de ser permnent si volem ssolir les nostres fites mb dignitt, Ar és bàsic que el procés prticiptiu del nou 9-N sigui un èxit, que milions de ciutdns es mullin fvor de Ctluny; però un cop pssd quest dt hurem de seguir btegnt per tl d’exigir que res no s’turi.
Llegir-ne més
27 d'octubre de 2014 13:00 h
L’Ajuntment de Brcelon h decidit turr les llicències per nous prtments turístics. Probblement és l decisió més prgmàtic en quest moment, vist el mlestr veïnl genert i l mnc de consens polític i socil sobre quin model de turisme i de ciutt cl potencir. Cldrà un debt seriós entre polítics, experts, veïns i diversos operdors econòmics vincults l turisme, per cordr unes regles de joc clres que prioritzin el bé comú i l sostenibilitt econòmic i mbientl llrg termini, i superin les mesquineses i petits interessos prticulrs.
Llegir-ne més
27 d'octubre de 2014 12:34 h
Aquest rticle no trct de polític. Aquest rticle no prl de l'educció, ni de l cultur, ni de res fàcil de trctr. Així doncs, bstingueu-vos quells que vulgueu el de sempre. Aquest és un exercici de destil·lció dels somnis d'un servidor, un esforç per mterilitzr un fugç idel en prules. Un exercici perillós, el seu resultt només pot esser subjectiu. I és que result...result que soc un il·lús somnidor. Crec en un món que bscul sobre un sol pedr, un món en que el més importnt és l'mor.
Llegir-ne més
26 d'octubre de 2014 21:26 h
L insistènci de comprr el procés sobirnist mb el nzisme continu cusnt estupor. F uns dies l CDU, el prtit d'Angel Merkel, reclmv que UPyD es disculpés per comprr l consult ctln mb l'Alemny dels nys vint i trent. "Bnlitzr el nzisme és un vergony per les víctimes", recordv un eurodiputd de l formció de l cnceller. A Ctluny j no sorpenen els comentris des de Mdrid que brregen els dos conceptes, però el fet que per primer vegd el PSC s'punti l intoxicció és símptom de l desesperció extrem.
Llegir-ne més
