2 de novembre de 2014 17:58 h
Els prtidris d'quests concepte diuen que l sobirni resideix en el poble, que Espny per ixò no es pot dissoldre, desfer o seprr i, bsen els seus rguments en quest indissoluble sobirni ncionl espnyol que j existi prèviment i en l Llei o Constitució liberl prlmentàri de 1978. Les Lleis o/i Constitucions són el resultt de l deliberció i l'cord lliure dels individus fins que no es fcin ltres. Si l Constitució de Cdis de 1812 dei que els ciutdns eren tots els d'mbdós hemisferis i l de 1978 només els de l Penínsul; és que lgun cos hvi psst com que lguns pobles s'hvien independitzt.
Llegir-ne més
1 de novembre de 2014 22:59 h
Estem un setmn del 9N, l cit més importnt mb l nostr llibertt i mb l'oportunitt de construir un pís nou dels drrers 300 nys. (Article publict l bloc) Estem un setmn del 9N i el procés segueix endvnt: hi h més de 1.300 espis de votció que collirn girebé 7.000 meses mb urnes, tothom pot sber on li correspon votr i 40.000 voluntris, entre els quls més de 6.000 funcionris, estem preprts i mb totes les instruccions rebudes per fer-nos càrrec de tot el procés. Estem un setmn del 9N i l'estem fent desfint tot un Estt Espnyol que s'hi opos, que el combt, mb tots els seus mitjns i prells: Govern, Consell d'Estt, Judictur, Fiscli, Mitjns de comunicció i/o d'intoxicció, CNI, polici, etc.
Llegir-ne més
1 de novembre de 2014 20:12 h
“Perquè el Govern espnyol no tnc l’ixet Ctluny?” preguntv hir divendres mb vehemènci un periodist del diri Expnsión Sory Sáenz. Perquè en relitt, l’ixet l té Ctluny. Però l vicepresident no ho v reconèixer. Si Ctluny tnqués l'ixet, l'Estt espnyol entrri en fllid. Si Espny no pct un independènci mistos, l Ctluny independent no col·lborrà en el reprtiment del deute, i el resultt serà el mteix. Funcionr sense el 21% del pressupost totl, que és el que port Ctluny, esdevindri impossible per l’Estt.
Llegir-ne més
1 de novembre de 2014 18:21 h
Que el fenomen Podemos és un conseqüènci lògic del gru superltiu què h rribt l corrupció socil i polític Espny (entes com estt), de l mà del Prtido Populr (sobretot i molt de distànci) i del Prtido Socilist Obrero Espñol, és ben evident. Que l gent j està frt de comprovr com l’lterntiv de govern espnyol entre PP i PSOE durnt 30 nys no h fet més que consolidr un règim de fvoritismes entre miguets i el control de l’estt per prt de les grns empreses, que sempre hn ctut únicment fvor seu i sense contemplcions mb l mjori de l societt, és ben cert; i que tot quest mlestr hvi de sortir, hvi d’escltr, de qulque mner, er previsible.
Llegir-ne més
1 de novembre de 2014 00:00 h
“Vosotros pretendéis el empleo del ctlán por eso, porque pueblo que su lengu cobr, su independenci recobr; y por el cmino que conduzc tl designio os tenemos que tjr.” (Dirio de sesiones del Congreso de los Diputdos, 1916) Conde de Romnones (1863-1950) Ahor h sido el Consejo de Estdo el que trs un deliberción de poco más de un hor, h consejdo l ejecutivo de Mrino Rjoy impugnr el 9N. Orgnismo que trs un reunión pr debtir l leglidd del proceso prticiptivo ctlán h ddo su visto bueno pr desutorizr l votción impulsd por el Govern y l myorí de los grupos del Prlment de Ctluny.
Llegir-ne més
31 d'octubre de 2014 20:12 h
Què provoc no deixr fer un consult com Déu mn? Que el pes de cd opció ideològic no sigui clr, no se sàpig del cert. Si en un mnifestció el bll de xifres j és descomunl, si s'h de determinr qunt gent dón suport cd opció mitjnçnt enquestes el resultt és un desori. Les interpretcions i mnipulcions poden ser tn grns com les d'quest setmn en referènci l'opinió dels ctlns sobre el futur del seu pís. Dimecres: El Pís public un referèndum mb tres opcions. Resultt? Venen que federlisme guny mb un 46%, independentisme sum el 29% i sttus quo es qued mb un 17%.
Llegir-ne més
31 d'octubre de 2014 00:00 h
Com molt gent sp, els Ctlns portem uns 3 nys demnnt poder fer un referèndum per decidir sobre l independènci del nostre pis. L dt finl hvi estt fixd per el 9 de novembre d'quest mteix ny. Però, r el govern ctlà diu que no pot grntir que els resultt de l consult sigui vinculnt i defenitiu. Llvors, vol dir dir que no és un referèndum de veritt, però un consult no vinculnt que serveixi per demnr l opinió del poble. Per tnt, el resultt, en cs que el sí gunyes, no peremetrí declrr l indepèndenci unilterlment.
Llegir-ne més
30 d'octubre de 2014 21:49 h
És màxim l necessitt de fer sber j ls 40.000 voluntris de l consult on hurn d'ctur i quin serà l sev funció. Com mínim, si el govern vol reeixir en l tsc de slvr el 9N mb l votció lterntiv. El motiu és ben senzill: si l'Estt és cpç de suspendre l'cte bns que els voluntris sàpiguen què hn de fer, l temptció de l'equip de Ms per cncel·lr-ho tot de nou podri créixer. Si bé tothom pot conèixer des d'quest dimecres on h d'nr votr (i en les primeres qutre hores que l informció es v fer públic més de 200.
Llegir-ne més
30 d'octubre de 2014 13:54 h
L qüestió ctln està servint l ciutdni de l’Estt per evidencir un problem més profund i que l’fect més directment: Espny experiment un col·lpse multiorgànic. Les seves institucions s’hn rebixt fins l punt de semblr un crictur. El seu prestigi interncionl h dvllt nivells turcs. El nivell de mlestr socil f pensr en períodes prerevolucionris. Gràcies l’estupides de molts espnyols ddictes un ncionlisme bnl, no semblen donr-se que l irritció pel nostre independentisme és símptom d’un decdènci imprble.
Llegir-ne més
29 d'octubre de 2014 23:59 h
Amb el brç lçt i crits de “Viv Espñ”! Els feixistes tornen intentr imposr el seu ncionlisme rdicl per fer cllr les urnes de l democràci. Mentre l Prlment feien el ridícul des de l tribun de convidts (gentiles de l'creditció del PP), el govern espnyol (tmbé mns del PP), h nuncit vui que es bsrn en l pregunt del nou 9N –que no h cnvit respecte l del 9N originl-, l propgnd institucionl, l butllet i l prticipció de funcionris i policies per turr el nou 9N. Diuen que és un referèndum encobert.
Llegir-ne més