Xavier Diez
11 de novembre de 2014 08:02 h
Ja hem votat. Ara toca la independència express
Es poden fer moltes i múltiples nàlisis. Tnmteix, i com ens recordv el president Montill, el que compten són els fets. I el fet número 1 és que hir, es digui com es digui, vm celebrr un referèndum. El primer referèndum d’utodeterminció de l històri del nostre pís. I l’opció per l independènci v gunyr clmorosment. Es podri objectr, és cert, que les condicions en què es v celebrr l consult no reunien les grnties necessàries, o que el resultt no esdevé un rdiogrfi exct de l’estt d’opinió d’un societt plurl com l ctln.
Llegir-ne més
5 comentaris
Per a bons patricis
11 de novembre de 2014 00:00 h
9-N, compactació sobiranista!
Sí, hol. Perdoneu que m'hgi retrdt un di. El cs és que, com tnts milers de comptriotes, tmbé vig fer de voluntri en l màgic jornd d'bns d'hir. I vig cbr rebentt; un no prr: tot el di intentnt reconduir gent que nv frncment perdud. Tnt, que crec que, si més no pel que es podi cptr les àrees perifèriques de les grns ciutts del pís, si hguéssim dispost d'un infrestructur de punts de votció semblnt l de les eleccions normls ens podíem hver tnst seriosment ls tres milions de votnts.
Llegir-ne més
Josep Maria Loste
10 de novembre de 2014 23:47 h
La ideologia banal de la catalanofòbia
El psst 28 d’octubre, l Col•legi d’Advocts de Brcelon, es v presentr un nov ONG del món de l’dvocci,nomend: DRETS. Aquest és un bon inicitiv : l defens dels drets polítics dels ctlns dvnt dels tribunls, per tl de lluitr contr l creixent ctlnofòbi en ccions l crrer i en mitjns de comunicció i xrxes socils. No pot ser que els insults gressius, que destil•len totlitrisme ètnic contr els ctlns, surtin grtis. A cp pís democràtic i civilitzt d’rreu del món es pot suportr, ni tolerr, que et diguin, mb tot l impunitt del món, que ets un nzi, per defensr el dret l’utodeterminció dels pobles d’un form pcífic i democràtic.
Llegir-ne més
El Dietari del Procés
10 de novembre de 2014 21:08 h
9N. Retorn a la casella núm. 1 o eleccions?
Ctluny no v demnr hir novment un referèndum vinculnt com firmv vui Jon Herrer. Ctluny j v inicir quest demnd el 2012, i enguny el Congreso espnyol el v rebutjr. L’Estt mitjnçnt el Tribunl Constitucionl v suspendre l primer consult, i tmbé el procés prticiptiu. I com que no ens vn deixr votr, vm fer-ho igulment per l’inici d’un procés constituent cp l independènci. Amb un 100% del cens escrutt (encr hi h punts especils per votr), s’hn produït 2.305.290 de vots totls dels quls 1.861.
Llegir-ne més
Manel Mayor
10 de novembre de 2014 19:20 h
L'ENDEMÀ
L’endemà d’un di que serà històric, encr mb l’esperit ple d’emocions, deixo volr els meus pensments, per cercr l multitud d’imtges vistes hir, mb cres plenes d’espernç, rostres prenyts d’enorme stisfcció, mb l percepció d’un enorme il·lusió col·lectiv... Amb tot ixò s’ensumv quelcom més grn, molt més profund: l determinció d’un poble decidit trencr cdenes i ssolir l llibertt. Mlgrt l’enorme desplegment de voluntrit, per poder tirr endvnt quest consult, encr ens hem de sentir menysprets i insultts, doncs quells que no volen que cnviï res, ens compren mb els nzis i els feixistes.
Llegir-ne més
Màrius Viella
10 de novembre de 2014 18:49 h
Ja hem votat
J hem vott Si no vig confós, 5.400.000 ctlns vren ser cridts per nr votr el 9-N; els 2.250.000 prticipnts , son un xifr molt importnt que honor l’èxit de l mobilitzció reivindictiv cp l independènci ; però mi em preocup que tot i ser un di festiu, 3.150.000 no vren donr cp senyl de vid , ni per el SI, ni pel NO; ixò pos un mic d’igu l vi; perquè es de suposr que tmbé voldrn prticipr dels beneficis i dels redits, que mb el temps es poden generr grcies l insistènci, l scrifici i persevernç de tots els voluntris i de tothom que des de f molts nys es mouen per poder rribr l 9-N , mb l il·lusió i l fermes de que en un temps no mss llunyà, conseguir l tnt somid per molts ctlns com es l independènci.
Llegir-ne més
Carles Agustí
10 de novembre de 2014 17:30 h
Mes eixos. El canvi d'esquema de partits
Les enquestes vncen el que f temps es v coent i que supos l culminció de l incpcitt dels grns prtits d'dptr-se uns cnvis que l gent reclm de mner clr j f nys, un cnvi d'escenri i pràcticment, j veurem, del sistem de prtits. Almenys com l'hem conegut fins r. Aquest mnc de recció, utisme, lentitud o incpcitt de recció en generl dels prtits trdicionls, h provoct que, des del punt de vist dels eixos polítics, slti pels ires l'escenri polític com el coneixíem fins r. Clàssic er l'explicció que Ctluny, més del clàssic eix dret-esquerr (cd vegd més obsolet), existi un segon eix que er el ctlnisme-espnyolisme (en llengutge trdicionl), unionisme-sobirnisme (en llengutge modern).
Llegir-ne més
Eric Herrera
10 de novembre de 2014 13:06 h
Ahir i demà (tres pensaments).
1. Els independentistes ctlns hem tornt demostrr que som, r per r, el moviment polític més consistent i més quntittiu que hi h Ctluny i segurment tot Europ. Som els cmpions de les mobilitzcions cíviques i constnts. L revolució l ctln és un nou concepte que pot rribr cnvir estructures mentls l continent, i quest vlor és més potent del que ens pensem. 2. Qulsevol que vulgui comprr l consult d'hir mb qulsevol ltr contes electorl, no només f trmp, sinó que denot un pèssim elborció d'nàlisi polític.
Llegir-ne més
Cartes dels lectors
10 de novembre de 2014 10:27 h
ÉS INDEPENDENTISTA LA UNIÓ EUROPEA?
D’entd, ningú sbi que voli dir “dret decidir”. Semblv un eufemisme per no dir utodeterminció i prlàvem del dret decidir i suposàvem llò del “i.... tu j m’entens”. Ar, profitnt que s’h populritzt, podríem nomenr “dret decidir” “l vi l independènci dins l Unió Europe”. L’utodeterminció seri l’ltr vi, l dels pobles colonils, sobretot del segle XX. Tot i que tmbé podríem considerr l’utodeterminció un genèric. Aleshores, el “dret decidir” en seri un fórmul específic.
Llegir-ne més
Gustau Navarro Barba
10 de novembre de 2014 02:51 h
Embeinada descomunal de Rajoy
Embeind descomunl de Rjoy! H inicit dient que er un costelld, després h obligt l bnd del TC dir que l "costelld" no er un "costelld" que er un referèndum encobert, r diu que "no és un referèndum ni és un consult". H enfonst els seus pocs efectius unionistes Ctluny i r estrà clr tots que llò que diu el TC espnyol Ctluny pot perfectment no complir-se perquè el Prlment de Ctluny j v declrr i votr obertment que hi h un nov sobirni. Mrino, el 9 N h supert ‘l prov de l’ànec’: si sembl un ànec, ned com un ànec i clc com un ànec, possiblement és un ànec.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
9
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs