Màrius Viella
19 de novembre de 2014 11:38 h
Rajoy es vol explicar
Rjoy es vol explicr Al govern de Mrino Rjoy, qun circul cost munt, li ptin l’embrg, i r que v cost vll circul sense frens ; ixò vol dir que en el primer revolt ho corb , es fotrà l cstny que no el slvrà ni l Mre de Deu de l’empent,; Ctlns , no fluixeu , que ens en sortirem mes vit del que enes pensem, els opositors estn estbornits , no sben on peten ; no tenen ni idees per rribr cp de legisltur ; no en tenen prou mb l corrupció que els empstif , que r , per donr respost i leglitt l fntsmd del Sr.
Llegir-ne més
Un comentari
Jordi Solà Coll
19 de novembre de 2014 04:30 h
Sense conflicte no hi ha Independència
Èxit rotund del Procés de Prticipció. En un context sense cmpny institucionl i mb menys de l meitt de col·legis electorls, les xifres prlen per si soles. És veritt que no es pot donr res per fet, però el ps endvnt - contr pronòstic- té l virtut de cpgirr, un ltre cop, l situció. Ar, l’Estt, es trob desbordt i no tinc cp men de dubte que reccionrà, igul que ho vn fer els prtits sobirnistes després que se’ns convoqués votr en un mrc diferent del pctt inicilment. Encr hi h prtit i no vl bdr, tès que l’Estt continu conservnt tots els instruments polítics i jurídics.
Llegir-ne més
Raül Massanella
19 de novembre de 2014 00:57 h
Les estructures d’estat pendents
Dissbte vig tenir el pler d’compnyr durnt l sev xerrd Josep Brglló, exconseller d’ensenyment i exconseller primer durnt el segon triprtit, ixí com exdirector de l Fundció Rmon Llull. Durnt l sev xerrd Model lingüístic i culturl de l Ctluny estt, Brglló v fer un firmció que m’h fet rumir: per ell, educció, slut, segurett i hisend són les veritbles estructures d’estt, i mentre les tres primeres j les tenim, l qurt s’huri d’estr fent mrxes forçdes. L considerció que l’educció és un estructur d’estt m’h fet pensr que segurment Brglló té ró.
Llegir-ne més
El Dietari del Procés
18 de novembre de 2014 21:53 h
Hi ha alguna institució espanyola que no faci aigües?
Repssnt l'orgnitzció polític espnyol és ben fàcil veure com lgunes de les institucions més bàsiques estn qüestiondes o hn perdut l legitimitt. Cp estt és perfecte, però cd vegd el sistem de cnondes d'Espny f igües cd vegd per més bndes. I l fiscli és l'últim esquerd. Les pressions polítiques perquè el fiscl generl de l'Estt i l fiscli de Ctluny ctuïn és evident, les declrcions brroeres de Sánchez Cmcho f un setmn i de Crlos Florino quest dimrts -posnt en dubte els fiscls ctlns- en són l prov.
Llegir-ne més
Josep Maria Vall
18 de novembre de 2014 14:07 h
Mas y cierra España
“El referéndum no se v celebrr” (Mrino Rjoy), “L consult no se v celebrr” (Sory Sáenz de Sntmrí), “Ms sbe que no v hber consult” (Alfonso Alonso), “El 9-N no hbrá consult ilegl” (Alici Sánchez-Cmcho). Tot eren brvtes i mentides. L’evidènci més importnt que ens h deixt el 9-N és l grn febles d’Espny. El dit procés prticiptiu sí que v ser un consult, celebrd dins edificis públics, mb les mteixes urnes i pperetes que dies bns hvien estt impugndes pel govern espnyol, el Tribunl Constitucionl i les mòmies del Consejo de Estdo.
Llegir-ne més
Plataforma pel Dret a Decidir - País Valencià PDaD
18 de novembre de 2014 13:41 h
La trobada de plataformes comarcals dóna el seu suport a la demanda de la Plataforma Cremona - Tots som Cremona contra la resolució de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport de 14 de febrer de 2014.
Membres de l Pltform Cremon-Tots Som Cremon hn presentt el dilluns 10 de novembre un demnd dvnt el Tribunl Superior de Justíci de l Comunitt Vlencin, contr l Resolució de l Conselleri d'Educció, Cultur i Esport de 14 de febrer de 2014, l qul v permetre eliminr l´únic líni d'entrd de xiquets i xiquetes de 3 nys l col·legi públic d'Educció Infntil i Primàri Ciutt de Cremon d'Alquàs. Els rguments legls de l demnd hn sigut dels següents: • Incompliment de l'rticle 6.
Llegir-ne més
Plataforma ProSeleccions
18 de novembre de 2014 13:00 h
Catalunya és tercera al Mundial de físic-culturisme!
L selecció ctln torn pujr l podi L selecció ctln de físic-culturisme h conseguit uns resultts excel·lents l Cmpiont del Món que s’h disputt quest psst cp de setmn Vicenz (Itàli). En l competició per pïsos, h cbt en tercer posició, però més h conseguit tres medlles d'or, un de plt i un de bronze, que l tornen situr de nou en un posició de privilegi dins l’àmbit interncionl. Álvro Mgñ, en l ctegori Màster I de menys de 75 quilos, Frncisco Reyes, en l Màster II de més de 75 quilos, i Montse Tello, en l divisió femenin de Body form, es vn lçr mb l medll d'or i el títol mundil de l'especilitt.
Llegir-ne més
Manuel Pérez Nespereira
18 de novembre de 2014 09:37 h
Sobre llistes úniques i adhesions
Com que el poble ctlà no h demostrt prou mdures, r se li demn que hi renunciï en nom d’dhesions incondicionls i llistes úniques. Rere l’exhibició cívic del 9N hn pregut de sobte un cor mediàtic que situ ERC en el punt de mir. Semblri, segons quests opindors, que Esquerr Republicn de Ctluny h de fer deixdes del seus principis en nom d’un llist de pís, contr l que, des del començment, no h d’hver cp pensment crític des del sobirnisme. Però un llist de pís és ixò, un llist de personlitts sense cp més voluntt que declrr l independènci i deixr, posteriorment, el pís en mns dels ciutdns per que escollin quin h de ser l form de l’estt, l sev polític socil i econòmic, les prioritts culturls i eductives, les relcions mb els ltres pïsos, propers i llunyns.
Llegir-ne més
Per a bons patricis
18 de novembre de 2014 00:00 h
La guerra la guanyarem a les fronteres
Disculpeu-me l incoherènci. F uns dies, per emftitzr l necessitt de discutir sobre què volem, com volem i qun volem fer-ho (just, el que no s'està debtent), vig dir que no prticipri del creument de prers sobre l llist unitàri. J se sp, però, que l vid del blocire polític és plen de temptcions. Sí, és difícil resistir-se les entenimentdes (normlment) discussions de sló d’quests dies. Sense dubte, trobo que els rguments més forts en fvor d’un llist unitàri són els que miren enfor.
Llegir-ne més
El Dietari del Procés
17 de novembre de 2014 21:29 h
Catalunya no té competències per declarar la independència
El flmnt nou cp visible de Podemos, Pblo Iglesis, h dit que “Ctluñ no tiene competencis pr hcer un Declrción Unilterl de Independenci”. “Los processos tienen que responder l leglidd y l democrci”. Els son quest discurs leglist? Algú huri d’explicr l totpoderós líder d’quest novell formció, forjt cop de tertúli televisiv per les europees, que no cl tenir competències específiques sobre l mtèri per declrr l independènci; és per ixò que se li’n diu declrció “unilterl”.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs