23 de novembre de 2014 12:20 h
Actulment es don l prdox que Europ és més dretn i reccionri que mi. Les diferents esquerres europees no sben convèncer l poblció civil: hn perdut l sev influènci socil. En quests moments Europ ptim dues terribles xcres – cs nostr encr ho sofrim més cus del centrlisme espnyolist– que podrien explicr quest situció d’utèntic poclipsi socil. 1/. Un neoluternisme germnitzdor d'extrem dret, que domin tot el vell continent mb m de ferro. 2/. Un cpitlisme ssilvestrt, d'origen nglosxó, que s'h convertit en un utèntic nihilisme slvtge.
Llegir-ne més
23 de novembre de 2014 11:48 h
Arrn de l'provció de l LRSAL (Llei de rcionlitzció i sostenibilitt de l'dministrció locl), mb l que s'h produït un situció de mnc de clredt en l'plicció en diversos spectes que fecten competències que ctulment exerceixen molts juntments, s'cb de presentr un informe de dignòstic i conclusions en mtèri de cooperció l desenvolupment i solidritt que confirm que els municipis mntenen les competències en quest àmbit. Per clrir i desfer confusió sobre quin és l'plicció de l LRSAL l cooperció l desenvolupment des de l'àmbit municipl, l Comssió de Municiplisme del Fons Ctlà de Cooperció l Desenvolupment (FCCD) v encrregr l Consell de Col·legis de Secretris, Interventors i Tresorers de l'Administrció Locl (CSITAL) un estudi-dictment que pugues servir de guí tots els juntments i ens locls.
Llegir-ne més
23 de novembre de 2014 10:33 h
Joves pel Dret Decidir (JODAD), formem prt de l Pltform pel Dret Decidir (PDAD). L creció de l JODAD és un crit, un provocció contr l'immobilisme que s’h situt dins de l societt vlencin i especilment en les joves. Cl trebllr per cnvir l relitt que ens envolt i els joves hem d'vnçr, fer el primer ps del llrg vitge que encr tenim per dvnt. Els principis bàsics per fer vnçr el Pís Vlencià, els rticulem entorn qutre conceptes: Dret Decidir, sobirni, justíci socil i democràci rel.
Llegir-ne més
23 de novembre de 2014 08:44 h
Als inicis de cd nov etp del procés sobirnist hi h nervis. Hi tornem ser. El 9-N fou un triomf del poble de Ctluny. Un utèntic ixecment en urnes de les clsses populrs més ctives i menys conservdores. L'Estt despregué perquè qulsevol ltr opció d'intervenció hgués estt violentr l voluntt de mnifestció de dos milions i mig de persones, l meitt del cens electorl hbitul. L ressc del 9-N comport l btll de l fiscli, el fngr jurídic i els gnivets que volen entre els diversos sectors de l'espnyolisme.
Llegir-ne més
23 de novembre de 2014 01:05 h
Qun hom escriu reiterdment, de mner continud, sobre un tem determint, té l sensció o si més no, l sospit, que s’està repetint i leshores el que cl, és fer un pus i deixr reposr senscions, emocions i pensments. Per quest motiu, entre d’ltres, els que seguiu mb ssiduïtt els meus rticles, us hureu dont que els he espit de mner ostensible. Aquest drrer ny o fins i tot els dos drrers nys, he escrit de mner continud, sobre el procés d'independènci del nostre Pís, interclnt, ixò si, temes de polític i crític municipl i d’ltres més personls.
Llegir-ne més
22 de novembre de 2014 20:12 h
Des de l sentènci escpçtòri de l'Esttut dictd pel TC el 2010, cp cció de les institucions de l'Estt hvi provoct tnt unitt Ctluny com l querell r j sí presentd per l fiscli. CDC i UDC hn fet piny j que l'cció de Torres-Dulce fect tnt Ms com Orteg, bnd de Rigu. Esquerr j h defenst que frà el que clgui per defensr-los tots tres, i tnt l portveu prlmentàri dels republicns com l d'ICV, el de l CUP i el de CiU j s'hn utoinculpt per fer piny dvnt l contundent decisió. Fins i tot el socilist José Montill s'h ofert com testimoni de l defens si s'rrib judici.
Llegir-ne més
22 de novembre de 2014 17:46 h
Drrerment estem escoltnt i llegint, que per tl de superr l crisi estructurl que ptim cldri un “dutx de liberlisme” que s'huri de trduir en un reducció del nombre de funcionris, el copgment snitri, un dràstic retll dels serveis socils i un enorme tisord en les ssegurnces d'tur. Tot ixò es coment mnit, embolcllt d'un grn discurs hipòcrit, pternlist i ple d'gressivitt contr totes les conquestes socils progressistes, gunydes pols Europ (mb sng, suor i llàgrimes) en els drrers 100 nys.
Llegir-ne més
22 de novembre de 2014 10:49 h
No hi h dubte que, més enllà de l qüestió jurídic, Ctluny h rribt un punt d'ebullició, un punt de no-retorn. Pssi el que pssi prtir d'r, l situció ctul cs nostr sembl l'inici d'un men de revolt interclssist, que vol “gunyr l llibertt” i deixr de dependre d'un oligrqui cstelln, mb seu Mdrid, que simplement ens vol xuclr l sng, tots els ctlns.. Cl tenir molt present que, en els drrers 150 nys, el ctlnisme ho h intentt tot per tl de poder trobr un encix cceptble en Espny, però h estt impossible.
Llegir-ne més
22 de novembre de 2014 07:24 h
L'rticle de l professor Sbine Riedel conté lmentblement molts errors, que essencilment vénen de dos motius. El primer ve de les dificultts que té qulsevol person que pensi rcionlment, en cpir l incomprensible irrcionlitt que crcteritz sovint l polític dels governs espnyols. El segon és l confinç de l'utor en fonts d'informció espnyoles que no tenen res d'objectives ni de fidedignes, sinó que són mtusseres tergiverscions dels fets. Les objeccions, en detll: L professor Riedel opin que els electors no hn estt prou informts ni de prt ctln ni de prt espnyol.
Llegir-ne més
22 de novembre de 2014 00:00 h
Hy un expresión ltin que dice, “Un buen concienci no teme ningún ml fiscl”... Este Viernes L Fisclí Generl del Estdo h presentdo l querell contr el presidente de l Generlitt, Artur Ms, tmbién se dirige contr l vicepresident ctln Jon Ortegy l consejer de Educción, Irene Rigu, por l supuest comisión de delitos de desobedienci grve, prevricción, mlversción y usurpción de funciones en l consult ilegl del 9-N. Se podí esperr es respuest. Mientrs los prtidos proconsult se utoinculpn.
Llegir-ne més