19 de gener de 2015 16:59 h
Molts fets diminuts poden rribr tenir un efecte impressionnt. Rmon Muntner, el 1328, l sev Crònic, utilitz l’exemple de l Mt de Jonc. “I si lgú em demn: "En Muntner, quin és l'exemple de l mt de jonc?", jo li respondré que l mt de jonc té un forç que, si tot l mt lligueu ben fort mb un cord, i tot l voleu rrencr ensems, us dic que deu homes, per molt que estirin, no l'rrencrn, encr que lguns més s'hi posessin; i, si en trieu l cord, de jonc en jonc l'rrencrà tot un minyó de vuit nys, que ni un jonc no hi quedrà".
Llegir-ne més
19 de gener de 2015 10:41 h
Amb tot l ironi del món, Quico Pi de l Serr cntv quest cnçó j f nys, encr en temps d’en Frnco viu, qun les corregudes dvnt els grisos eren freqüents i les visites l Jeftur de Vi Lietn, de Brcelon, eren recorddes com un mlson terrible. “L polici està l servei dels ciutdns” deu ser l frse cmpion del cinisme, deu ser l’firmció més fls que h existit mi en l històri de l nostr societt, de l societt ctln presoner d’un dels sistemes esttls més ntisocils i corruptes del món, l’espnyol.
Llegir-ne més
19 de gener de 2015 00:09 h
Si hem d’tendre l nivell d’insults del cp de setmn, és evident que l’impcte del fmós cord en els nostres dversris h estt dur i, com tntes vegdes bns, inespert. Portàvem dies en els quls ells i nosltres conteníem l respirció, l’esper del desenllç. Les ferides de l desconfinç en el nostre cmp, no es pot mgr, són encr prou profundes i trigrem cuteritzr-les. Hi h qui, de seguid, n’h vist un oportunitt per fomentr el desànim ls nostres rengles. Divendres, l tertúli rdiofònic mtinl d’en Bsté, per exemple, convidv directment l’oïdor nr-se oblidnt de tot plegt: l relció restblert entre CiU i ERC, deien, en cp cs superrà les tensions derivdes del procés electorl municipl de finls de mig.
Llegir-ne més
18 de gener de 2015 21:16 h
El pcte d'estbilitt mb què obríem quest espi estbli les coordendes que hvi de seguir l'embrcció sobirnist fins l celebrció d'un consult el 2014. El convuls 9N v culminr el propòsit de l'cord, no sense disputes l cbin de comndments, però el problem er que l crt de nvegció j no indicv res més del cmí seguir, l qul cos els cpitns j sbien. Quin rut cli seguir prtir d'r? Er hor de fer un prd en el cmí per plnificr les següents escles de mner ràpid. L'operció s'llrgv dos mesos incomprensiblement, dvnt el desconcert dels psstgers que veien minvr les provisions i tot un mr ple d'esculls dvnt seu.
Llegir-ne més
18 de gener de 2015 18:57 h
‘De suburbi ciutt, El Pl Populr de Snt Colom de Grmenet’ és el titol del mgnífic llibre de l períodist Odei Antxustegi-Etxerte, editt per l’ssocició ForumGrm, que es v presentr el psst 13 de gener. Aquest obr, llrgment gestd, recull l crònic ciutdn de construcció d’un ciutt durnt els drrers nys del frnquisme i l trnsició. Prteix del suburbi contenidor d’immigrció d’leshores, com l mjori de l perífèri metropolitn, per reltr l revolució pcífic que començà reclmnt i cbà plnificnt un ciutt dign.
Llegir-ne més
18 de gener de 2015 15:25 h
A hores d'r, les diferents tertúlies de les ràdios i televisions de l’ltiplà cstellà -tmbé les seves diverses sucursls- ixí com en els rticles de prems (en pper i digitl) ptim descrdment un estrtègi de mortificció i menyspreu de l nció ctln; és dir, contr tot el que signific el procés d’lliberment ncionl de Ctluny. I ixò v in crescendo: és un moviment irrcionl, de mnipulció de tot men de ddes socils i estdístiques (ni se’n prl dels 16.
Llegir-ne més
18 de gener de 2015 11:06 h
Evidentment si rribem ser un estt independent, mlgrt les desvinences que hi h tot sovint entre els nostres polítics i els bstons les rodes que hi posen els de for de Ctluny i tmbé lguns d'quí, hurem demostrt l món que els ctlns els tenim ben posts. Com si no fos un fein prou cnsd ssolir l nostr independènci, lgú sempre l vol fer més feixug. Penso, que dvnt el di di de l nostr existènci (que són qutre dies), l'ésser humà es complic l vid buscnt cmins que hurien de ser plners i rectes cp l'horitzó ssenylt; per ixò hi h persones que són uns busc-rons i uns torrcollons que per rribr l mteix lloc hn de posr totes les trvetes possibles, i si quest horitzó no és del seu grt, frn el possible per no rribr-hi.
Llegir-ne més
17 de gener de 2015 21:54 h
CiU. Convergènci l’igul que Esquerr Republicn h slvt els mobles l drrer moment. Gràcies l’hbilitt del president Ms, CDC v conseguir tllr l’hemorràgi que els fei descendir les enquestes, mb un nou 9N reeixit. L gestió del post 9N i l posició dels republicns, h conseguit fer retornr el pèndul d’ERC CiU. Però l’cord cbv llà. Tothom teni clr que el següent ps eren les eleccions plebiscitàries, el problem és que enlloc s’hvi escrit res més sobre el tem. Així que tirnt de l trdicionl hbilitt comunictiv, CDC v conseguir tornr gfr mb forç el timó i descol·locr l’ERC de Junquers mb un conferènci que mrcv el cmí del president que hvi obert les igües del mr mb el 9N.
Llegir-ne més
17 de gener de 2015 09:26 h
Dimrts vinent, di 20 de gener, les 20.00 hores es presentrà Brcelon el llibre "Mnifest Contr el Desencís", un bon proximció l relitt Bler, i especilment ls sectors d'esquerres, des de l'òptic de 24 personlitts de l'ill de Mllorc. El llibre es presentrà l'Espi Mllorc de (Plç Vicenç Mrtorell, 1-2). Divendres 23 es presentrà el llibre Pollenç. Els textos nlitzen com podem cnvir l societt per fer-l just, lliure i solidàri? Com podem posr fi l’hegemoni de l dret? Com podem crer un mjori socil fvor de polítiques profundment esquerrnes i trnsformdores? Com huríem de conformr-l? Com s’huri d’estructurr i orgnitzr? Quins eixos de trebll comuns s’hi hurien de prioritzr? Quin rol hi hurien de tenir els moviments socils? Personlitts d’ideologies i trjectòries diverses intenten stisfer questes preguntes i moltes ltres l llrg d’quest ssig fi i efecte de construir un futur millor per les properes genercions de les Illes Blers.
Llegir-ne més
17 de gener de 2015 00:00 h
Un hoj de rut es un pln que estblece grndes rsgos l secuenci de psos pr lcnzr un objetivo. Y donde se especificn tiempo y recursos necesrios... Ahor toc lo más difícil, pero quizás tmbién lo más necesrio. Un vez se sbe que será el próximo 27 de septiembre cundo Ctluñ vote pr disponer de un estdo propio. Bien hce el 'conseller' de l Presidènci, Frncesc Homs, en exponer que “se deberá reforzr l presenci exterior de l Generlitt y explicr que queremos ser un pís norml con todos los pormenores".
Llegir-ne més
