26 de febrer de 2015 15:46 h
L recent Sentènci del Tribunl Constitucionl sobre l Llei de Consultes provd pel Prlment de Ctluny, er tnt esperd que j h provoct més riotes que un ltr cos. No cl per tnt entrr discernir el contingut de l Sentènci, ni l sev fonmentció jurídic, ni res de res, tnt li fot el que diguin. Observem, ixò si, que signific: Primer, no hi h cp men de possibilitt d’rribr un cord mb l’Estt espnyol per tl que els ctlns i les ctlnes puguem decidir el nostre futur en plenitud i lert: ixò no cnvirà ni mb el PP, ni l PSC-PSOE, ni mb ixò de Podemos, ni mb en Durn Lleid.
Llegir-ne més
26 de febrer de 2015 13:00 h
A prtir d’r el mes de novembre té un di menys. Concretment el di 9 de novembre no existeix i, més concretment no h existit mi. Què vu fer el di 9 de novembre d’enguny? Vu fer uns bons cnelons per dinr en fmili profitnt que er diumenge? Vu nr visitr el Zoo de Brcelon? Vu ser un dels més de dos milions de ctlns que vu nr votr l consult sobre l independènci de Ctluny que v convocr el President? Si creieu que si, esteu equivocts per l senzill ró que el di 9 de novembre no v existir ni h existit mi.
Llegir-ne més
26 de febrer de 2015 00:00 h
Heu llegit bé: em refereixo l dependènci, l’etiquet que correspon l’esttus polític contrri l que desitgen per l seu pís milions de ctlns. Tot sovint, sberuts opindors prtidris de l’ordre, l’estbilitt i l’sttu quo (molts d’ells, per cert, que es reclmen decididment d’esquerres!), ls quls veiem, sovint mb vergony lien, l servei i de brcet de l’estblishment per turr el procés d’independènci del nostre pís, costumen posr de relleu en les seves compreixences ls mitjns, l mínim oportunitt, les múltiples incerteses que gener el procés.
Llegir-ne més
25 de febrer de 2015 23:43 h
El Tribunl Constitucionl h perpetrt quest dimrts l'enèsim humilició Ctluny, nul·lnt definitivment el moll de l'os de l llei de consultes provd pel Prlment i l totlitt del decret de convoctòri del 9N originl. Un fet no tn dolorós com ltres sentències, j que er evident que l'Alt Tribunl no fri un gir de guió surrelist per provr l votció r. A més, ni totes les forces de l'Estt juntes vn poder evitr l celebrció d'un consult el 9 de novembre on 2,3 milions de persones vn prlr.
Llegir-ne més
25 de febrer de 2015 20:50 h
L JODD donem suport l vg d'estudints contr el 3+2 i l UE2015. L'extinció de l’educció i del conjunt dels serveis públics elementls bàsics continu, i l’tc constnt ls drets de l clsse treblldor i el seu dret decidir es mterilitz dvnt els cd vegd més reiterts colps que reben els nostres drets. L reform universitàri del Ministre Wert, ixí ho escenific. I és que, de nou demostren l seu ideologi. Amb l reform del 3+2 només busquen un universitt privtiv, tncd ls i les estudints de clsse treblldor i sense l “llos” de tnt de personl docent, dministrtiu, etc.
Llegir-ne més
25 de febrer de 2015 17:10 h
De vegdes pot semblr que el cmí no f bixd, però no és cert. El que estem fent Ctluny, el que està protgonitznt l societt ctln és extrordinri. Cert tmbé que no és ps cos senzill fer possible un escenri que permeti construir un nou pís i començr de nou per tl de bstir un Estt, l nostr Repúblic, que possibiliti socilitzr l riques i gudir d’un democràci d’excel•lènci en l qul els poders polítics no estiguin supeditts ls poders finncers. De fet, si l’empres no fos titànic, ben segur que ltres genercions que ens hn precedit, possiblement més vlentes i scrificdes que no ps nosltres, j hurien ssolit l’objectiu.
Llegir-ne més
25 de febrer de 2015 13:00 h
Es prl molt de que el sistem electorl és dolent i en prt hi podem estr d'cord. Sovint es demn que les llistes siguin obertes, que l'elector pugui posr-hi creus, o bé ttxr-hi noms. Sistemes diferents per conseguir -es diu- un democràci més proper i prticiptiv. El fet de poder "fbricr" un llist " mid" pot semblr priori un bon sistem. Si podem escollir quins cndidts son més dients les nostres idees o objectius, bé. Fins quí tot correcte. L pregunt que em fig és: Hi estem preprts? No cl ser gire vest per sber que dins dels prtits polítics i les grupcions hi h gent trebllnt de mner constnt per recollir informció del que l ciutdni pens, demn o requereix.
Llegir-ne més
25 de febrer de 2015 12:37 h
Les consultes, enquestes o estimcions son el que són, però si que poden mrcr unes tendències que, en quest moment, reflecteixen un deriv molt diferent ls ctuls pràmetres del poder polític que els ciutdns torgren i r torguen. Les ddes del C.I.S. publicdes el febrer deixen veure clrment que els prtits més “cstigts” per l ciutdni són els que governen o hn governt (PP i PSOE Espñ, i CIU Ctluny) o, en el cs d'ERC que tmbé s'h desgstt Ctluny tot i espernt el moment oportú. Mlgrt ixò, tmpoc els prtits de “nov encunyció” en surten mss reforçts, tret de PODEMOS que no deix de ser un meló per obrir i que s'h vist mdur sense complir els seus cicles nturls de creixement, precipitt pel desencís, l desconfinç i l frustrció que inspiren els prtits “de sempre”, i que veure'm si és cpç d'florr bns de que uns i ltres compleixin els objectius d'eliminr quest nos.
Llegir-ne més
25 de febrer de 2015 12:03 h
L dolescenci se crcteriz por l prición de ls funciones genitles y de los crcteres sexules secundrios (vello, desrrollo de cders y pechos en ls muchchs, trnsformción de l voz en los chicos,...). Entre los doce y los trece ños suele precer los pelos del pubis. Un poco más trde, precen los del sobco y luego los de l cr en los chicos y con es incipiente prición del bigote l sensción de ser hombre. En ls muchchs mdurs se inici l menrqui entre los once y los dieciséis ños y con ell, l función de l reproducción.
Llegir-ne més
24 de febrer de 2015 23:59 h
Si els ctlns tinguessin un mínim de dignitt i un cp que no servís per posr-se l brretin cd festet reivindictiv dels pebrots, entendrien que l corrupció gruixud de Jordi Pujol lluny de consistir en el seu enriquiment fmilir té veure mb l doble morl ctòlic prcticd sobre quest pís durnt vint-i-tres nys, per cert que mb un rrogànci consentid contràri l mnment del seu estimt Jesucrist. El peixcovisme no només v ser i continu sent, mlgrt que r no hi hgi ni peix ni cove i mentre no hi hgi independènci, un pràctic no només degrdnt, i doncs, corrupt, sinó tmbé degrddor sobre l mentlitt dels ctlns, un mentlitt que encr dur, i tmbé lmentblement dins l’independentisme.
Llegir-ne més
