Vicenç Plans
23 de març de 2015 08:46 h
El problema d’ésser poc ric
El problem d’ésser poc ric (20/3/2015) L clsse mitjn, utèntic coixí socil d’un societt mdur i pròsper, es pot convertir en un record històric. Més enllà d’ésser un col·lectiu mb prou suficiènci econòmic sigui per l vi de tenir un bon lloc de trebll o per obtenir rendes derivdes de negocis o inversions, es crcteritz per l sev mbició l’hor d’dquirir prosperitt i benestr. Són gent que té somnis pendents de relitzr i que està disposd dedicr scrifici i bnegció per conseguir-ho.
Llegir-ne més
Cap comentari
Per a bons patricis
23 de març de 2015 00:00 h
Unes quantes lliçons andaluses
Encr que sigui d’urgènci, els resultts esdevinguts hir les eleccions l comunitt utònom ndlus ens ofereixen lgunes llums d’nàlisi que cl ponderr. Amb un 30% d’electors indecisos fins girebé el drrer moment i un 3% més de prticipció, l veritt és que les enquestes prèvies hn estt prou fidels l resultt finl. Amb un cotció importnt: mnc de ddes fibles de cuin sobre record de vot, existi un evident sobre representció dels elements de cnvi. Els resultts, tnmteix, hn post de relleu l’existènci d’un importnt vot ocult vergonynt, fvor dels prtits de l’estblishment.
Llegir-ne més
El Dietari del Procés
22 de març de 2015 23:59 h
Susanazo
No h obtingut més diputts dels que j teni (47), però h supert el repte: Susn Díz governrà mb girebé mjori bsolut Andlusi i deix molt enrere forces com el PP, Podemos o IU. L president de l Junt bixv eufòric l rmp de l seu del PSOE ndlús Sevill mb un somriure de bt bt, pssejnt un embràs de cinc mesos que li h portt bon sort. Des de que v gfr el relleu del presumpte corrupte Griñán, Díz h sbut generr crism i mostrr-se com un líder fort. L flmnt vencedor de les eleccions ndluses h sbut trnsmetre l imtge que és l person que relment remen les cireres l PSOE espnyol, i h desctivt Podemos, qui h rebixt els fums.
Llegir-ne més
Francesc Bonastre i Santolària
22 de març de 2015 18:01 h
Tres opcions d'UDC?
Vig llegir que les tres opcions d'Unió Democràtic de Ctluny consistien en: 1. Reform constitucionl per rribr l confederció de Ctluny mb Espny. 2. Ser un estt per rribr l confederció. 3. Estt independent. 1. Per conseguir un reform constitucionl és necessri els tres quints de cd un de les cmbres (Congrés i sent): http://www.congreso.es/consti/constitucion/indice/titulos/rticulos.jsp?ini=166&fin=169&tipo=2 Suposnt que s'consegueixi, que s'entén per confederció? Alguns estn per l reform de l constitució i el federlisme (PSOE-PSC, ICV-IU, Podemos) Però que entenen per ixò? Un singulritt de Ctluny sense ser nció? Un fisclitt millor sense ser concert econòmic? Un reform del sent sense sber com? Un referèndum tot Espny per decidir el que els ctlns volen? 2.
Llegir-ne més
Xavier Ginesta
22 de març de 2015 11:44 h
Estats d'ànim
El clàssic d’quest 28 jornd de llig reflex l irrcionlitt mb què es gudeix del futbol. De fet, f ben poc temps, ningú diri que el Brç rribri l clàssic del Cmp Nou com líder, hvent recupert Leo Messi com emblem i estendrd de l’equip –recitl contr el City inclòs– i mb Luís Enrique poc qüestiont ssegut l bnquet. Si qun el Mdrid estv intrctble lgú hgués explict l’ficiont culé que les tornes cnvirien l segon volt, segurment tothom hgués dit –pel·lnt l rcionlitt, que suposdment volem tribuir-nos sempre– que el nostre interlocutor estv boig.
Llegir-ne més
Josep Huguet
22 de març de 2015 10:50 h
ISRAEL
Netnyhu h gunyt i mb ell l gent que té por i que busc segurett en un entorn percebut cd cop més hostil. Isrel s’encmin cp un model teocràtic i confessionl de govern similr l dels Pïsos islàmics veïns. L negtiv reconèixer un Estt plestí prt de conculcr un més de les resolucions de les Ncions Unides, és un bomb de rellotgeri per Isrel, j que sense Estt i mb l definició d’Isrel com Estt dels jueus, els isrelites es veurn obligts comprtir dues ncions-Estt sobre el mteix territori. Isrel té uns 8 milions d’hbitnts, 2/3 del territori de Ctluny, dels quls 2/3 són desert.
Llegir-ne més
Carolina Ibac
22 de març de 2015 09:20 h
Els "indepes" no "podem".
Els independentistes no podem votr "Podem". F temps, cs dels pres, en un convers sobre polític em vren explicr sobre un tl Pblo Iglesis que estv tenint molt d'èxit mb el seu prtit Podemos. Jo escoltv, perquè no n'hvi sentit prlr. Gràcies ls meus informdors personls me n'ssbento de l informció i després fig l mev pròpi recerc l xrx les webs que considero més fidedignes. Qun vig sentir l prul "Podemos" em v venir l cp Brck Obm i el seu fmós eslògn: "Yes, we cn". Vig pensr.
Llegir-ne més
El Dietari del Procés
21 de març de 2015 22:04 h
Bon CUP de falç!
Avui l gent del Dietri del Procés h testimonit dos tipus d’ctituds possibles respecte el procés: L Cndidtur d’Unitt Populr h post quest migdi ordre l desconcert del procés sobirnist. En un conferènci de prems hn presentt dos documents: el seu full de rut, i el que pretenen que sigui el document que utilitzrn per negocir mb l rest de prtits mb l voluntt d’rribr un cord mpli per independentistes que inclogui un govern de colició independentist mb l’objectiu clr de l plen llibertt i l justíci socil, sense més pel·ltius ni referències Espny.
Llegir-ne més
Jaume Meneses
21 de març de 2015 15:58 h
Perquè nosaltres no podem xiular i ells poden insultar?
Hem escoltt moltes vegdes gent de for de Ctluny proclmr l sev estimció "sui generis" envers els ctlns, però tnmteix no pren d'insultr-nos i nosltres mentrestnt qusi mi bdem boc. Tot quest estimció és interessd i fls des de f nys i pnys. L simpti que diuen tenir cp Ctluny, prlnt en termes filosòfics se'n v en orris. L filosofi descriu l simpti, com un estt d'ànim que es preocup pels nhels i el benestr d'ltri, comprtint l sev preocupció però sense implicr-s'hi. Evidentment, l simpti envers nosltres pregond per l gent que es consideren espnyols no existeix, j que no veiem per enlloc l sev prticipció en els nostres nhels; ns el contrri, i d'quest mner es produeix un rebuig mutu mb els nostres veïns.
Llegir-ne més
Joan Guerola
21 de març de 2015 13:41 h
Contes d'en Jan Bosch 21 Monòleg interior 4
Monòleg interior 4 Qurt prt Tnt em f si l novel·l no dón indicis que engnxen l lector o si no rrib l clímx! Ningú no em trurà que, mentre escrivi, vibrv mb el pler de les fntsies, ni que, sense vergony, se’m presentv l’oportunitt de vomitr trumes interiors ni l’estbilitt de no sentir-me trpt pel fet de ser quotidià, sobretot per l quotidinitt electromgnètic que ens compny i de l qul convé dubtr-ne, dels beneficis. Només cl que m’compnyi l bon sort: els meus gdgets l finl, per csulitt, l trnsformen en un èxit literri.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs