5 de maig de 2015 20:43 h
Ad Colu, cndidt l’lcldi de Brcelon per Brcelon en Comú, firm que l’únic prtit mb el qul no pctrà Brcelon és mb el de Xvier Tris. Crin Mejis, cndidt de Ciutdns, diu que si guny frà tot el possible per prohibir l grn mnifestció unitàri per l independènci de l’11 de setembre. Podemos renuncir que el ctlà sigui cooficil l’Argó. Ahir El Mundo es ficven mb el cunyt d’Artur Ms, vui mb l germn de l tinent d’lclde l’Ajuntment de Brcelon Sòni Recsens.
Llegir-ne més
5 de maig de 2015 10:21 h
Fi de curs (històric) (5/5/2015) Als 70 nys de l fi de l II Guerr Mundil, s’lbir l fi d’un cicle, en grn prt genercionl. L generció de l guerr, sigui l Guerr Civil o l Guerr Mundil, té els dies comptts. És l generció que v experimentr el sofriment de l’bsurditt (bombrdejos eris indiscrimints, per exemple) i dels despropòsits (convulsions polítiques per rons revolucionries, posem per cs).Aquells nens i nenes vn hver de créixer enmig de grns dificultts. Ar, entorn ls 80 nys, prdoxlment, els seus sentiments s’enfonsen en el desconcert d’un món estrny que es mou sense fre.
Llegir-ne més
4 de maig de 2015 23:37 h
Pltges prdisíques, pobles costners collidors, ntur impctnt, històri per tot rreu... Cornwll, o Cornull en ctlà, és l regió d'Anglterr que ocup l punt de l penínsul que es trob l sud-oest de l'ill de l Grn Bretny. El territori és preciós, però qun es visit és inevitble un sentiment de recnç. Els commovedors pistges mguen un identitt dels qui f centenrs d'nys que hbiten l zon que el temps, i els nglesos, s'hn encrregt d'esborrr. Un històri que es remunt orígens celtes, un llengu totlment diferent l'ngles que té més de mil nys de recorregut, i un cultur pròpi podrien fer considerr Cornwll com un nció més, com un pís més, com r Escòci, Anglterr o Gl·les l Grn Bretny.
Llegir-ne més
4 de maig de 2015 21:36 h
El cs Innov h entrt de ple l'àmbit de l Snitt i cldrà esperr l finl del procés judicil per esclrir si s'hn comès o no delictes. Però el fet és que quest fer h ctlitzt encr més el debt sobre l snitt i les simplificcions i mniqueismes que s'hn instl.lt l'opinió públic o publicd. M'grdri proposr el meu punt de vist sobre lgunes qüestions que expliquen l complexitt del tem./ 1. L societt ctln, qun l'Estt del benestr er inexistent, sigui des de l'edt mitjn en institucions religioses i municipls ltruistes, sigui prtir del segle XIX en inicitives mutuls o directment prticulrs, v grntir uns mínims de serveis snitris, siguin de pgment siguin per pobres.
Llegir-ne més
4 de maig de 2015 10:51 h
Pot ser que en un futur no mss llunyà es puguin trobr en un mteix “hbitció” persones àmpliment demostrd l sev “presumpt” culpbilitt mb persones que hgin de demostrr l sev “presumpt” innocènci. Sembl ser que pel Ministre ixí h de quedr el concepte ”imputció” de l Ley de Enjuicimiento Criminl, provd pel PSOE en el Gobern, com mesur “grntist” per evitr que un person for «cusd» sense hver estt escoltt, i defenst, en seu judicil. Això, brrejt mb el nou pcte nti-terrorist signt per PP i PSOE, pot produir que els imputts per vertders delictes econòmics o socils, dquireixin l mteix condició -inicil- que un imputt per un ccident de trànsit ml vingut, per prticipr en un determind mnifestció, per unes frses tretes de context, o per un infinitt de cuses que es puguin produir que pel que sigui condueixin l jutjt.
Llegir-ne més
3 de maig de 2015 21:59 h
Anomenr-lo un mic és mentir, perquè un mic pot ser un de tnts, i no és ixí. El que m’h furtt l nturles és “l’mic”, l person mb l qul he viscut i conviscut durnt molt de temps, l person l qul podi cudir sempre que teni un problem, j que sempre m’judv resoldre’l, si er possible. Un mlign mllti se l’h emportt en menys d’un mes i h deixt l sev fmíli en un cruel soledt, i mi m’h deixt completment buit, sense cp possibilitt de comprendre que csos com quest puguin pssr.
Llegir-ne més
3 de maig de 2015 21:16 h
El Dietri j ho v dir hir. Els suports ls prtits independentistes pel 27-S segueixen intctes: 71-74 diputts, els mteixos que tenen r per l bnd lt. Tnmteix, en quests dos nys l distribució entre CiU, ERC i CUP h nt cnvint, si bé en els moments més àlgids del procés els escons per quest triumvirt hvien rribt girebé 80. En tot cs, mirnt-ho mb perspectiv, el que crid més l’tenció és que els republicns hvien rribt tenir enquestes que els donven 38 representnts, mentre que r en tindrien 26-27.
Llegir-ne més
3 de maig de 2015 19:07 h
¿ Com és possible que el cònsol del Regne d’Espny Perpinyà demni cnvir l polític municipl de l ciutt ? ¿ Com és possible que el cònsol espnyol Perpinyà demni cnvir l mrc turístic de l’Ajuntment “Perpinyà l ctln” per el de “Perpignn l frnçise ? L irrcionlitt d’quest representnt diplomàtic espnyol h estt molt ben replicd pel tinent d’lclde de l’Ajuntment de Perpinyà, Sr. Brice Lfontine, el qul h dit que ixò és un ingerènci totl i incceptble .
Llegir-ne més
3 de maig de 2015 10:28 h
Miguel Toro Mrin ,Cristin Levino, Luis Mrileo y Cludio Huentecol són qutre presos de l’ètni mputxe. Foren detinguts en diverses protestes reivindictives dels drets territorils de l nció mputxe, conquerid, explotd i humilid per l’estt xilè. Els mputxe suposen l frnj més pobre de l comunitt xilen i, l contrri que d’ltres estts sud mericns, Xile s’h negt reconèixer cp dret lingüístic o socil. Les terres mputxe foren expropides. El seus sistem de comprtició comunl v ser perseguit per l dictdur d’Augusto Pinochet qui v privtitzr les seves terres.
Llegir-ne més
2 de maig de 2015 23:25 h
Em pregunto per què sbem tn poc sobre el Trctt Trnstlàntic de Comerç i Inversions (TTIP en nglès). Vull dir, sí que sbem, però no s'clreixen els dubtes, ni les contrdiccions, ni tmpoc sembl que hgi gire informció, ni tmpoc sembl que interessi ls mitjns de comunicció. L Unió Europe té uns documents en què s'expliquen diferents coses, però tot sembl bstnt superficil: http://ec.europ.eu/trde/policy/in-focus/ttip/index_es.htm http://ec.europ.eu/spin/sobre-l-ue/ttip/espn_es.htm Els prtits polítics Ctluny i Espny fvor del TTIP són el Prtido Populr (PP-PP de Ctluny), el Prtido Socilist Obrero Espñol (PSOE-Prtit dels Socilistes de Ctluny), Convergènci i Unió Democràtic de Ctluny (C i U), Unión Progreso y Democrci (UP y D) i Ciuddnos: http://www.
Llegir-ne més
