11 de maig de 2015 00:00 h
El fet que, tot just després del 9-N i de l negtiv de Junquers i Fernández un llist de pís, el president Ms decidís posr el procés l congeldor h estt nefst per l mnteniment de l’embrnzid dins el bloc sobirnist. Deu mesos perduts per retornr, exctment, l mteix punt on podíem hver rribt per votr plens d’energi finls del 2014. Està clr. Si volem mirr-nos-ho, però, en sentit positiu, quest temps h servit per certificr l’enfonsment del grn mirtge Podemos. A finls de 2014, els de Pblo Iglesis es trobven en l crest de l ond.
Llegir-ne més
10 de maig de 2015 23:50 h
Em permetrn que vui els torni prlr de l Mrin Pibernt, quell noi que formlment preixerà les pperetes de votció de l llist d’ICV-EUiA per Giron, i qui hn fet renuncir però que formlment tindrà dret ser escollid. L qüestió és que el cs ens h servit per donr tmbé un ide i un exemple del que no hn de ser els vlors i l’ètic en polític. L cndidt h expresst en un ltre tuit tnt fortunt com l rest el següent: “Lo mejor es que me he slvdo de un cmpñ que no me petecí nd en un colición en l que no estb nd cómod.
Llegir-ne més
10 de maig de 2015 21:29 h
Poques vegdes les eleccions municipls Brcelon hurn estt més trnscendents per l futur ncionl de Ctluny del que ho sern questes. Desitjo, j des d'r, que CiU i ERC treguin els millors resultts possibles, que ssegurin l'lclde Tris seguir-ho sent. F uns dies v circulr per l xrx un portd fke de l'ABC on, mb Ad Colu tot pàgin es titulv:«Btczo l proceso sobernist. Ad Colu gn ls elecciones en Brcelon». L'ltre di vm conèixer un enquest del CIS on, Brcelon, es projectri un clr victòri d'Ad Colu.
Llegir-ne més
10 de maig de 2015 12:23 h
Luis Mrileo, Cristin Melino, Cludio Huentecol i Miguel Toro, ctulment hospitlitzts degut l protest, vn posr punt i finl l vg de fm. Aquest es desenvolupv des de fei 47 dies. V començr el 23 de mrç, mb dues peticions clus: el Trsllt l Centre d'Estudi i Trebll de l presó d'Angol; i l millor les condicions d'empresonment, en especil del règim de visites. Dos dels militnts estn j condemnts i, segons l'cord en menys de 20 dies es produirà el trsllt l Centre d'Estudi i Trebll d'Angol.
Llegir-ne més
9 de maig de 2015 22:28 h
M'esper l clientel en un di igul l d'vui 3 Tercer prt El tipus eixe estri millor en un messenger de sexe, o lgun cos ixí. De ben segur que tindri més per mirr, mb més trnquil·litt. Si és un tipus de poc èxit, s’hi pot fer pssr pel que vulgui, sense que ningú l’interrompeixi. Fins i tot fer cibersexe. Regir el que hi h l plt mb l forquill. H menjt més vit poc cos, j que s'h deixt girebé tot el segon plt. Prou fein té mirnt-l. Sembl que li stisfà més el dret ser servit i el pler de mirr que no ps el de menjr.
Llegir-ne més
9 de maig de 2015 21:21 h
Estimts ctlufos, L cmpny per les eleccions municipls segueix mb més o menys incidències. Avui els cmins entre l polític i l’ANC s’hn tornt creur: l’entitt celebr l jornd electorl que posrà punt i finl l regnt de Crme Forcdell l cpdvnt de l’Assemble. Amb ell l front, l’ANC h rribt fins on h rribt i h rrossegt tot un pís cp l llibertt. El futur de l’entitt és encr un mic difús mlgrt sembl que el relleu j es començ perfilr. Cldrà que el nou perfil comenci mb molt forç perquè el primer repte que hurà d’frontr és tot un vingud Meridin per omplir i un 27S per decidir.
Llegir-ne més
9 de maig de 2015 20:08 h
Aquest cp de setmn es commemor l vil ustríc de Muthusen, prop de l ciutt de Linz, on v néixer Hitler, l’lliberment del cmp de concentrció de Muthusen, Gusen i Ebensee l finl de l Segon Guerr Mundil. Er l’noment ‘cmp dels republicns espnyols’ on vn nr prr l mjori de ctlns que vn ser presoners l llrg de l guerr i on molts vn perdre l vid i vn ‘sortir per l xemenei’, com deien els ‘cpos’ i els guàrdies del cmp. Durnt quest dies hi prticip ls ctes un delegció orgnitzd com cd ny per l’Amicl de Muthusen on hi h tmbé estudints i professors de secundàri i representnts d’orgnitzcions o d’institucions i juntments.
Llegir-ne més
9 de maig de 2015 16:31 h
Qued clr que l’enèsim incident polític del Ministre Wert contr l llengu ctln, i prticulrment, contr l immersió lingüístic, és un intent descrt d’imposr –per terr mr i ire- l llengu de l’imperi cs nostr. L’objectiu és ben clr: volen exterminr l immersió lingüístic, per tl de trencr l cohesió socil de Ctluny. Pretenen utilitzr l justíci, com rm polític llncívol, per imposr unes prerrogtives supercentrlistes. I ixò és un grvíssim intent de dinmitr l democràci De fet, el govern espnyol i els prtits unionistes/ssimilcionistes voldrien nr més enllà; és dir, el hi grdri nihilr completment el procés de normlitzció lingüístic de Ctluny –inicit, mb moltes dificultts, j en temps de l Generlitt provisionl de Josep Trrdells- .
Llegir-ne més
9 de maig de 2015 12:00 h
Decí Edmund Burke que, "ls mls leyes son l peor especie de tirní". Hce escsmente un ño que l Ley Wert blindb l educción en cstellno en tods ls comuniddes, ls que obligb pgr l escolrizción en escuels privds cundo no exist un ofert de cstellno en l públic, pero no protegí de l mism form l resto de lengus cooficiles del Estdo. Un ley que recoge el procedimiento seguir pr que el Estdo bone los pdres los gstos que hyn tenido por escolrizr sus hijos en un centro privdo en cstellno, pero en ningún momento contempl el cso contrrio, como ocurrió en l Comunidd Vlencin, donde los pdres querín y quieren que sus hijos estudien en vlencino (o en culquier otr lengu cooficil) y no tienen ofert públic.
Llegir-ne més
9 de maig de 2015 10:52 h
Dvnt l nov intromissió del ministeri d'educció espnyol en el procés d'inscripció de l'lumnt ctlà per l curs vinent, on volen repetir l'esmentt procés incloent l'opció de llengu cstelln com vehiculr l'escol, les entitts d'Enllçts per l Llengu_ExLL fn les següents precicions: Considerem incceptble l invsió del ministre Wert en quest ssumpte, vulnernt les competències en ensenyment de l Generlitt ctln en mtèri d'ensenyment. Denunciem l voluntt del govern espnyol de voler trencr el consens de l comunitt eductiv de Ctluny en referènci l model d'immersió lingüístic en ctlà, que compt mb el suport d'un mjori clr d'institucions, representnts polítics, sindicls, entitts culturls i gents socils.
Llegir-ne més
