15 de maig de 2015 21:30 h
L’unionisme h comès l’error crs de provocr un guerr contr el ctlà i un ltr contr les esteldes en plen cmpny electorl. Primer h estt Wert i r és Societt Civil Ctln, que veu mb fòbi i sobretot mb por l puixnç dels prtits independentistes ls juntments. Mlurdment per ells, ens estn fent l cmpny. Fins r, l cmpny electorl hvi conseguit desplçr inexplicblement l’eix d’interès en d’ltres qüestions no menors, però monòtones. Debts plens de discursos buits per pssr els quinze dies i fer oblidr que hi h un problem de fons que és l mre de tots els problemes.
Llegir-ne més
15 de maig de 2015 13:00 h
Imgineu-vos que els Mossos d’Esqudr estn seguint un cel·lul gihdist molt perillos Ctluny. Estn tres setmnes de detenir-los tots i de cop i volt un inspector i un sotsinspector de l Polici Ncionl Espnyol, els qui estn dirigits pel Ministre de l’Interior i “mic" Jorge Fernández Díz, vn veure quests terroristes i els visen que els Mossos els estn vigilnt, que tenen els telèfons punxts, que els pensen detenir en pocs dies i que dins del seu grup hi tenen un Mosso d’Esqudr infiltrt.
Llegir-ne més
14 de maig de 2015 23:59 h
Alhor que l penínsul h collit un ond de clor inusul per un mig quests dies, el conflicte Ctluny-Espny tmbé v pujnt de tempertur. Cd vegd hi h més àmbits on l'enfrontment j h escltt. Tnmteix, el xoc d'quest dijous es produeix en un dels temes més sensibles de qulsevol govern: els cossos de segurett. Fins r pocs posven en dubte les relcions entre polici ctln i esttl, però el cpítol d'vui és benzin pur: el deprtment d'Interior ctlà firm que dos policies ncionls vn lertr el grup jihdist detingut el mes psst que estven sent investigts pels Mossos d'Esqudr.
Llegir-ne més
14 de maig de 2015 20:53 h
J f temps que sbem que el Govern del Prtit Populr està obstint en mltrctr l nostr llengu, en rrconr-l de l’escol, en fer prevldre un supost dret lingüístic que no existeix. El ministre Wert cpitnej quest buc insigne contr l llengu ctln mb l complicitt de tot el PP. Primer mb l LOMCE, un llei mb l qul el PP h psst el corró de l sev mjori bsolut sense voler entendre que les lleis eductives hn de gudir d’un màxim consens polític i socil. Després mb un ofensiv judicil contr l immersió lingüístic i tot mnit mb comprcions frívoles i gens respectuoses mb llò que ens és més íntim: l nostr llengu.
Llegir-ne més
14 de maig de 2015 20:48 h
L reserv de l nció nvjo és l més grn del món. Totlitz 70.000 quilòmetres qudrts i és més grn, per exemple, que els Pïsos Bixos. Hi viuen 250.000 nvjos o diné com s’nomenen ells mteixos. Tmbé hi h d’ltres ncions com els hopi. L prt negtiv és l’explotció d’quest territori per prt dels Estts Units. El cs més berrnt és el miner. Literlment l reserv està cosid de mines. Hi h més de 1.200 mines d'urni bndondes dins de les fronteres de l Nció Nvjo, un territori que s'estén per Uth, Nou Mèxic i Arizon.
Llegir-ne més
14 de maig de 2015 19:43 h
Benvolgut Sr. Mrtin Schulz. Prego que no us espnteu per l'djectiu que fig servir l títol d'quest crt, mb l qul em dirigeixo vós per segon vegd (l primer vig publicr-l el 10 de novembre del 2013 http://indirecte.ct/11039). Al diccionri de l nostr ntig i estimd llengu ctln, l prul "spstre" té tres definicions: 1- Dit de l person que f l fein mlment 2- Mlfeiner mb qui hom no pot comptr 3-Beneitó, ximplet, curt de gmbls. Com sóc person que no m'grd insultr, Déu me'n gurd d'plicr-vos l tercer definició, j que del contrri, si fóssiu un beneitó, un ximplet o curt de gmbls no hguéssiu rribt ps President del Prlment Europeu.
Llegir-ne més
14 de maig de 2015 18:18 h
Dvnt de l’esperit inquisidor del govern espnyol és més necessri que mi un fort mobilitzció, pcífic i democràtic, contr l imposició del 25% de cstellà les escoles ctlnes. En quest sentit, cl tenir present que un tribunl no pot imposr unes determindes quotes lingüístiques, j que quest és un fein del legisldor; més, Ctluny té competències exclusives en ensenyment. En quests moments no ens huríem de resignr envers l’utoritrisme uniformitzdor , l’ssimilcionisme reducccionist i el frnquisme lingüístic del govern espnyol.
Llegir-ne més
14 de maig de 2015 18:11 h
Ahir el Ministre de cultur del Govern d’Espny v voler vcil·lr. V voler vcil·lr uns periodistes dient-lis “què us penseu que vig néixer hir o què?". Ho v dir com respost qun quests li vn demnr que repetís unes declrcions que cbv de fer l pssdís del Congrés per grvr-ho com tll de veu. Em f gràci quest situció perquè jo no sé si v néixer o no hir quest Ministre, però en tot cs, bns de dir que no repetiràs unes declrcions perquè no vols que ningú les grvi, ssegur-te’n que ningú no t’hgi grvt l primer vegd que hs prlt.
Llegir-ne més
14 de maig de 2015 12:05 h
Reproduïm continució pel seu interès el contingut de l rod de prems de Per l'Hort, que es v relitzr el psst di 12 de mig. Enric Nvrro, llurdor i en nom de Per l'Hort greix els periodistes ssistents, convoc l mnifestció del 16 de mig les 18 hores l Plç de l'Ajuntment de Vlènci i present l rest de l tul: Jordi Belver, de l'ssocició de veïns de Cstellr-Oliverl; Susn Ferrndo, llurdor de Godell; Mik Brceiro, de l'ssocició de veïns d'Orriols, i el mteix Enric Nvrro, llurdor i de Per l'Hort.
Llegir-ne més
14 de maig de 2015 09:58 h
Degoteig d’escoles sotmeses (I) (13/5/2015) Potser per coincidènci, quest setmn de mig de 2015, s’h refust l possibilitt de que els jutges tinguin que sber el ctlà, l mteix temps que es coneixi les noves escoles que queien sot l picondor del sistem d’imposició de l llengu espnyol. Mentre que en el primer cs, er per l vi d’un rogció prlmentàri, usnt vies democràtiques, en el segon, es f instrumentlitznt l’dministrció de justíci. D’cord, mb fonts properes l centre escolr el Pinr de Nuestr Señor, col·legi d’inspirció religios trdicionl mb prop de 60 nys d’existènci i rrelment l’EMD de Vlldoreix, Snt Cugt del Vllès, quest centre, que cd di enrbor, metòdicment, l bnder espnyol i l ctln, l sev fçn, seguint un estil certment sorprenent, no es crei en cp sentit cndidt plicr les interlocutòries del Tribunl Superior de Justíci de Ctluny, sobre el règim lingüístic de l’ensenyment dott mb fons públics.
Llegir-ne més
