4 d'agost de 2019 14:57 h
El psst 31 de juliol hi v hver ls trens de rodlies de tot Ctluny un vg prcil del sindict CGT per tl de reivindicr més personl les estcions i un millor de les condicions lborls. Em sembl correcte. El que j no em sembl tn correcte és l mnc endèmic d'informció l usuri – tnt sio hi h i no hi h vgues- per prt del conglomert RENFE/ADIF; ixò, lmenys les línies RG1 i R11 ( l trm gironí).. En quest sentit , no puc entendre perquè en les pntlles , en els monitors s'nuncien trens que pssrn , i l cp de 1/2 hor quests mteixos trens són suprimits .
Llegir-ne més
4 d'agost de 2019 11:24 h
Recordin els exbruptes llnçts per l’expresident de l Comunitt Autònom ndlus Susn Díz contr els independentistes ctlns, de tl mner que és un de les persones del PSOE que h conseguit que Pedro Sánchez vgi cnvint l sev opinió. Aquest socilist deu ser un de les més dretnes del prtit. El seu cpitlisme li vess pels qutre costts. Ar intentré demostrr-vos-ho. Un trenten d’lts càrrecs ndlusos del temps que governv Susn Díz i que vren hver de deixr el càrrec després que rribessin l poder el PP i Cs, mb el suport de Vox cobren un ssignció econòmic conegud populrment com l’tur dels polítics de 151.
Llegir-ne més
3 d'agost de 2019 20:12 h
Ctluny és ETA, torn dir el mntr. L cos s'està estenent novment per les xrxes socils. Ciutdns, des d'Espny torn demnr l'plicció de l'rticle 155 per pur prevenció: "No cl esperr que es cometi l'ssssint per detenir l'ssssí". Com si tornessim ser gire prop d'un nov DUI mb mig govern l presó i l'ltre l'exili. Quin ssssí? De què prlen quest gent? Que no tenen res més dir? En ixò es bs l sev polític (i en blquejr VOX, és clr)? Com pot ser l que l gent els segueixi votnt? Quin pper hi tenen els mèdi en tot quest operció de publicitr un prtit que no té cp més progrm que dir brbritts? S'està consumint el lidertge d'Albert River? En què millorrn mb Inés Arrimds? Podríem estr fins demà preguntnt-nos coses.
Llegir-ne més
3 d'agost de 2019 16:56 h
A l'estiu tot sembl que es rlentitz o perd urgènci. L clor i l xfogor tmpoc donen msses ànims per ccelerr projectes. El que no s'h cbt, mlment ri, i pel que encr s'h de començr sobren excuses per deixr-ho per després de "vcnces". Si bé no és decisiu, hi tindrà molt veure fins on rrib el sentit de responsbilitt personl per deixr-ho tot enllestit bns de "mrxr". En l'specte polític ens resistim "descnsr" per les gnes que tots tenim de què se solucionin els entrebncs que no deixen veure gens clr l'esdevenir, tot i l'esgotment que, en quest sentit, portem les nostres esptlles… Al finl, sempre pensem en els nostres representnts, electes, que, en quest mbient generl, resten en presó, preventiv, tot i hver-se cbt el judici per hver tingut l decènci de intentr cumplir mb el mndr de les urnes i, després del vist, hver deixt l'ire un pregunt: Perquè es fn eleccions, només per veure fins on rriben determints prtits, o per determinr quin mereix l confinç per governr ?.
Llegir-ne més
3 d'agost de 2019 16:09 h
En quest psst juliol de 2019 tn mldrestre -en què estem ptint col•lectivment els efectes letls del criminl cnvi climàtic, responsble directe de moltes ngoixes, mortificcions i depressions- sembl que desprès d’uns qunts nys h tornt ser present l’nomentt i, l meu entendre, nefst “peix l cove”..Mi huri penst que girebé 20 nys més trd huri de tornr trctr -perquè és de grn ctulitt- un qüestió tn crcterístic i funest de l’històri contemporàni ctln entre 1980 i 2003.
Llegir-ne més
3 d'agost de 2019 15:18 h
Algun vegd s'h escrit, des d'lgun mitjà de comunicció elitist, que Portbou podri ser un segon Cdqués i ixò seri molt positiu per rectivr l'economi de l poblció fronterer. Bé, les coses no són tn senzilles. Cdqués és un poblció molt singulr i mervellos que h sbut treure molt de suc de l figur de Dlí i de l sev geogràfic llunyd i ferésteg, més endvnt, cp ls 70 i 80 del segle psst, tmbé v sber treure un grups socils i polítics molt determints com eren/són s'nomend "guche divine" que més endvnt es v trnsformr, en l sev dretnitzció, mb grups de "l'Upper Digonl" .
Llegir-ne més
2 d'agost de 2019 23:34 h
L’Open Arms torn ser notíci. En les últimes hores h resctt 124 persones l Mediterrni, que fugen de les penúries dels seus pïsos rumb un vid que h de ser millor, però que en milers de csos cb sent un mort premtur. El govern espnyol v tenir més de 100 dies el vixell d’Open Arms retingut l Port de Brcelon, i només el vn deixr nr mb l condició que no nés slvr vides. Del contrri, es podrien enfrontr un mult de 900.000 euros. Molt d’esquerres tot plegt. Amb tot, l’ONG ctln h continut mb l sev tsc, i r, com en d’ltres ocsions, es trob l mig del mr necessitnt un port per descrregr i cbr de slvr quest gent.
Llegir-ne més
1 d'agost de 2019 20:12 h
El Govern de l Generlitt h nuncit quest migdi en rod de prems trvés del seu vicepresident, Pere Argonès, que es recuper l'estructur de trmitció dels tributs propis i esttls, que es v eliminr mb l'plicció del 155. El deprtment d'Economi no h deixt de trebllr en segon pl per recuperr l dinàmic truncd, i que ixò pssi despercebut és l millor notíci per seguir ssegurnt un bon fein en el pl efectiu. Cl defugir les grns proclmes i l màxim de "vui és un di històric perquè..
Llegir-ne més
31 de juliol de 2019 23:27 h
Sembl que quest ny hi hgi més motius que mi per creure que l mnifestció independentist per l Did punxrà, tot i que mi h bixt del milió d’ssistents. L’ANC no h tingut un ny fàcil, donnt suport Primàries, tenint lgun engnxd mb els prtits i Òmnium, i veient-se clprd pel crism de Jordi Cuixrt. A més, r emftitz quest flt d’unitt mb les forces polítiques i h nuncit que no cceptrà polítics l’espi de convidts durnt l mnifestció. Un moviment que h estt respost pels exconsellers d’ERC Ann Simó i Josep Huguet, que hn nuncit que no ssistirn l Did perquè estn en contr d’quest músic “nti-prtits” de l’ANC.
Llegir-ne més
31 de juliol de 2019 11:51 h
(Versió estes 3500 cràcters de l’rticle publict El Punt Avui el 30-Jul-19) A ‘Don’t even think bout it!’, George Mrshll ens explic lguns dels fctors que hn contribuït silencir o minimitzr l’esclfment globl. D’un bnd, l’esclfment globl és un problem que s’hn propit els moviments ecologistes: és lògic, conseqüent i inevitble que en fcin un de les seves (o “l”) prioritts, però el problem és que hi h mplis sectors de l poblció que, per motius diversos, tenen urticàri ls ecologistes i les posicions polítiques que representen i, per extensió, les cuses que defensen.
Llegir-ne més