Guillem Valls Sala
28 d'agost de 2019 23:36 h
ERC i la tragèdia dels comuns
ERC v pssr de defensr l unilterlitt i l restitució del govern legítim fins les eleccions del 21D, predicr l lògic multilterl un di després de perdre inesperdment les eleccions. És un evidènci que ERC h deixt de bnd l independènci de Ctluny per conseguir l’hegemoni com prtit institucionl ctlà. Com? Plgint el discurs i prioritznt rribr cords mb els comuns i, ixí, en teori, eixmplr l bse independentist. El més esperpèntic és que seguint quest estrtègi ERC h topt, precisment, mb un fmós dilem econòmic, “l trgèdi dels comuns.
Llegir-ne més
Un comentari
El Dietari del Procés
27 d'agost de 2019 22:53 h
"Hem de fer una teràpia nacional"
L grn notíci del di d'vui no h estt cp ltr que Rosli Vil Tobell. L j ctln universl, mb l sev curt edt, h gunyt quest mtind un prell de premis MTV. És l primer ctln de l històri en fer-ho, i ixò l situ l'ltur de l'str system musicl mundil, tot un fit de l que, com ctlns, n'hem d'estr bolut i plenment orgullosos, sense mtissos. Si no fos per ixò, l notíci seri molt clrment que el govern ctlà h decidit denuncir finlment l'espyol pels 1.300 milions que ens deuen.
Llegir-ne més
El Dietari del Procés
26 d'agost de 2019 20:18 h
Tic, tac, tic, tac
Esquerr h post pressió Junts per Ctluny i h demnt que “s’intensifiquin” les converses per intentr rribr mb unitt l sentènci. L portveu republicn, Mrt Villt, h dit que es trebll “ contrrrellotge”. És un bon senyl que els prtits com mínim siguin conscients que estn en un situció límit i que el ridícul pot ser estrtosfèric si l respost l decisió del Suprem és un cmpi qui pugui, com els últims mesos. Però encr hi h un pregunt l’ire: és l bretx dels últims temps mss gross per un reconcilició? Fins quin punt es toprà mb l mteix pedr de sempre, és dir, mb el prtidisme i l’electorlisme? Serà lgun dels presoners el primer que es vegi temptt profitr l pròpi injustíci per treure’n rèdit? Villt tmbé h fet un crid ssisitir l mnifestció de l Did per tl de convertir l “desil·lusió” d’lguns en il·lusió ssistint l di màgic de l’independentisme en els últims set nys.
Llegir-ne més
El Dietari del Procés
25 d'agost de 2019 23:13 h
Alemanya va contribuir a alliberar París dels alemanys?
El community mnger del ministeri de Justíci espnyol h nimt un cp de setmn ben ensopit. El di que es complien 75 nys de l'lliberment de Prís el 1944 durnt l Segon Guerr Mundil, el compte de Twitter del ministeri se'n recordv de 'L Nueve', l compnyi formd per republicns ctlns i espnyols, entre d'ltres, que vn contribuir forgitr els nzis de l cpitl frnces. Un gest que els honorri... si s'hi hguessin referit d'un ltr mner: "Espñ tuvo un ppel crucil en l liberción de Prís hce 75 ños", dei el tweet.
Llegir-ne més
Joan Lladonet
25 d'agost de 2019 11:37 h
Continuam sense ponts de diàleg entre Espanya i Catalunya des de fa més de tres segles
F qutre nys l Bibliotec Ncionl d’Espny hi hvi un exposició d’un de les grns figures de l Generció del 98 de l’Estt espnyol, l’exposició es dei “Yo Unmuno”. A quest exposició es podien llegir les crtes que hvi escrit José Mrtínez Ruiz, Azorín. Qulsevol estudiós sp que Unmuno er contrri l independènci de Ctluny, però teni un visió clr i no gens embulld sobre el que relment pssv l relitt d’quell Espny que fei uns nys que hvi perdut el que ells deien les drreres colònies, Cub i Filipines.
Llegir-ne més
Josep Maria Loste
25 d'agost de 2019 09:45 h
El servei, indispensable i social, de correus
El servei postl -indispensble i socil- de correus s’està degrndnt mrxes forçdes, per l qul cos, és un relitt que f nr molt mlment molts ciutdns. El servei postl de correus huri de ser un servei públic, com un pilr més de l’Estt del benestr . L’empijorment de correus és cus de un grn mnc de personl i d’un precriett lbotl molt remrcble. No pot ser, de cp de les mner, que un ugment molt importnt de l pqueterí moltes oficines tècniques i rurls no impliqui un ugment del personl.
Llegir-ne més
El Dietari del Procés
24 d'agost de 2019 20:12 h
Els que fugen i els que s'entreguen
L'dvoct Gonzlo Boye té l'encàrrec de portr prt de l'estrtègi de defens interncionl dels exilits. A l Universitt Ctln d'Estiu Prd h demnt ls prtits independentistes que no es disprin entre ells mentre siguin l mteix trinxer, i tmbé h llençt un drd ls presos polítics. Boye es preguntv què huri psst si tothom hgués mrxt l'exili. Doncs segurment s'hgués genert un imtge d'un govern covrd que fuig. Les xrxes i l prems són terribles per ixò: molts critiquen r que els presos "s'hn entregt", o els diris que els exilits "hn fugit", i si tothom hgués mrxt hgués predomint el "hn fugit" i el "trïdors".
Llegir-ne més
El Dietari del Procés
23 d'agost de 2019 20:12 h
El TC segueix gestionant la política catalana
I r, el Pl Exterior de l Generlitt (2019-2022). El govern espnyol en funcions h mençt l Deprtment d'Exteriors ctlà de portr el seu Pl l TC, si no rectific lguns spectes "que no són de l sev competènci". Les coses que hn molestt hn estt que l Generlitt no es defineix com un Comunitt Autònom d'Espny "hi h un omissió sistemàtic del que supos l'existènci de Ctluny dins d'Espny", diu Celá. A tot ixò j hn respost tnt Torr com Bosch en el sentit de seguir el cmí de l confrontció.
Llegir-ne més
El Dietari del Procés
22 d'agost de 2019 23:37 h
S'acosta una nova tempesta econòmica
Aquest setmn hn començt prèixer indicis d'un possible nov recessió econòmic, que evoc l dur crisi de 2007. No sbem si rribrà o es podrà evitr bns (j sben que els mteixos economistes són un frcàs fent trvesses d'quest tipus), però les coses no cben d'nr mss bé, i l UE j està fent prevenció. A cs nostr, ningú se li escp que l crisi v ser un dels fctors que v judr donr un impuls un independentisme vui encllt i sense rumb, després del dur cop del 155. Però si l tempest torn rribr, i els independentistes hn sbut guntr, qui sp si es tornrà produir un nov oportunitt per profitr?
Llegir-ne més
Josep Maria Loste
22 d'agost de 2019 08:11 h
Els trens MD i la manca d’intermodalitat
Els trens de Mitjn distànci de l R11 estn molt desprofitts. D'entrd considero que en el trm entre Figueres i Portbou/Cerver de l Mrend quests trens s'hurien d'turr totes les estcions ( imtge i semblnç del que f l SNCF en què tots els trens entre Perpinyà i Cerver de l Mren d s¡’turen < totes les estcions ), en el cs de l’Alt Empordà bnd de Figueres, Llnçà i Portbou, tmbé s’hurien d’turr Viljuïg i Coler; més, rribr fins Cerver.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs