28 d'octubre de 2015 19:43 h
Al llrg de l històri ls ctlns sempre ens hn tingut sotmesos l’Estt Espnyol sot menç, i en molts csos tmbé, sot intervenció militr. Ahir ens vm despertr i qun encr no s’hvi ixect el di tots plegts podíem tenir l sensció que estàvem sot intervenció policil. I és que l’espectcle que hir v fer l’Estt cs de l Fmíli Pujol no podem dir que ens sorprengui, però si que el podem titllr de lmentble. Dos-cents policies espnyols per buscr proves d’un cs que f nys que s’està investignt, que ningú mb dos dits de front pot pensr que en cs que fossin veritt les cuscions encr quedi lgun prov, que l nit bns j tothom sbi què i qui es buscv.
Llegir-ne més
28 d'octubre de 2015 18:49 h
Només d'histriònic i kfkià és com es pot qulificr l'episodi mgistrl del pl de segurett del TAV Giron. És utènticment inexplicble que el pl d'utoprotecció del túnel del Tren d'Alt Velocitt de l'estció de l Florènci ctln encr no s'hgi provt ni l seten. No hi h dubte que l posd en mrx del TAV l demrcció de Giron, tmbé l rest de Ctluny, h estt veritblement tercermundist. Amb quest situció, és pot prlr de debò de segurett ferroviàri? Tot plegt no huri de significr un ssumpció de responsbilitts polítiques dels que en vn gestionr i executr l'obr? El més greu de tot –d'quest tirllong de despropòsits– és l pèrdu de credibilitt dels ciutdns, en generl, envers l'obr públic i el trnsport col•lectiu.
Llegir-ne més
28 d'octubre de 2015 17:57 h
Segons l,ex-primer ministre itlià Mrio Monti "els ncionlismes son l guerr", frse que, mb ltres prules, subscriuen i em pogut sentir d'ltres polítics Espñ. Però, quins ncionlismes son l guerr, els de sentiment o els imposts per rel decret i mntinguts per l forç ?. Cl diferencir perquè tot es ncionlisme, o es que hi h un ncionlisme que pot ser i es pot expressr i un ltre que no pot ser i s,h de prohibir ?. Aquí sbem de que prlem i podríem fer l pregunt i que mtitzin, o es que nomes son dnyins i perjudicils els que trcten d'expressr-se for de l,ordre estblert ?.
Llegir-ne més
28 d'octubre de 2015 14:20 h
Demà serà llibert Jbier Slutregi. Dirigi el diri “Egin” qun quest v se clusurt per ordre del jutge espnyol Bltsr Grzón, el 15 de juliol l’ny 1.998. El seu cs és inèdit tot l’Unió Europe. Segons Periodistes Sense Fronteres cp ltre director d’un diri està empresont l’UE. Spin is different. Slutregi fou condemnt dotze nys de presó tot i que l’gost de 1999 v permetre l reobertur d’Egin. Llvors el projecte editoril hvi quedt en l bncrrot i er invible. El mig de 2009 el Tribunl Suprem espnyol v deixr sense efecte l persecució Egin però Slutregi v continur empresont.
Llegir-ne més
28 d'octubre de 2015 09:01 h
Aire vicit (28/10/2015) L fbricció i circulció d’utomòbils, inclosos els de dues rodes, està vivint un episodi difícil. L’escàndol Wolkswgen (https://esmol.wordpress.com/2015/09/24/ctulizcion-del-vwgte/) està posnt en evidènci les dificultts per concilir les normtives mbientls mb les polítiques comercils. Els vehicles no porten, en el seu interior, cp nlitzdor de l qulitt de les emissions provocdes durnt l combustió que els f funcionr fi de sber les quntitts de CO2, NOx o PM10 (crboni, nitrògens o prtícules, respectivment) que generen.
Llegir-ne més
27 d'octubre de 2015 20:24 h
El Prlment de Ctluny està punt de declrr de mner solemne que començ el procés d’independènci del pís. Aquest dimrts Junts pel Sí i l CUP hn entrt l registre de l cmbr ctln un propost conjunt de resolució per declrr “l’inici del procés de creció de l’estt ctlà independent en form de repúblic”. Alhor, el text prl de “l’obertur d’un procés constituent no subordint ciutdà, prticiptiu, obert, integrdor i ctiu per preprr les bses de l futur Constitució ctln”. Tmbé destc de l declrció que s’insti el Prlment “inicir en el termini màxim de 30 dies l trmitció de les lleis de procés constituent, de segurett socil i d’hisend públic”.
Llegir-ne més
27 d'octubre de 2015 13:38 h
Des de l PDD felicitem ls grups prlmentris que donen suport l Govern Vlencià perquè hn prés l inicitiv de derogr l lleis de senyes d'identitt ntivlencines que v imposr el PP per tl de dividir el nostre poble. En questes lleis ntivlencines i ntictlnes, no és fei cp esment explicitnt que l llengu i cultur vlencines l comprtim mb Ctluny i les Illes, l contrri es trctv de despersonlitzr el Pís Vlencià, es negv el nom del gentilici vlencià del nostre pís, es minorv l llengu i l cultur pròpi del Pís Vlencià per infectr-l d'elements cstellns i espnyolistes, com l mtnç dels bous, que mltrct i ssssin nimls sltnt-se qulsevol rstre d’ètic i de respecte ls drets dels nimls.
Llegir-ne més
27 d'octubre de 2015 13:21 h
Potser l’editoril d’vui no serà molt políticment correcte. De fet, les meves editorils no ho costumen ser, ixí que no cl que ningú se sorprengui. Avui, vull fer un reflexió l voltnt del fenomen migrtori. Ahir es v constituir el nou Prlment de Ctluny i els qui ho vm seguir en directe, i vm nr escoltnt nom nom com el secretri de l mes v nr cridnt els nous diputts per votr… podem dir que sí, que L Rzón teni globlment ró qun v fer un rticle bns de les eleccions dient que no hi hvi “Grcies" en el bloc sobirnist.
Llegir-ne més
27 d'octubre de 2015 10:03 h
Registre ncionl (27/10/2015) Els registres domiciliries i corportius estn l’ordre del di. El comndos de l Guàrdi Civil són portd hbitul dvnt de molts juntments i oficines, rreu de Ctluny. Tot plegt h dquirit un cert normlitt, àdhuc l indiferènci de l poblció. Pels ciutdns, és un contrsentit que no s’esgotin les mesures de control indirecte i d’inspecció ordinàri per frontr les possibles vulnercions de l llei. El que s’h noment “sobrectució” és un nou terme per mnifestr el tetre d’un intimidció poc efectiv però si cr i totlment innecessàri.
Llegir-ne més
26 d'octubre de 2015 20:50 h
CDC i CUP, sense voler-ho, segueixen perdent crèdit. Avui n’hem vist un ltr mostr. Els escàndols de corrupció del psst segueixen intentnt fer for Ms de l cs dels cnonges, com si el procés s’cbés mb l decpitció polític d’quest. L CUP, poc discret però hàbil, trenc un vegd més el silenci impost per les negocicions per tornr fer l’enèsim proclm que no investirà Ms president. I mencen mb nr eleccions l mes de mrç, l qul cos seri un frcàs totl i bsolut pel procés, per l CUP i per Junts pel Sí.
Llegir-ne més
