2 de novembre de 2015 21:52 h
“Per xul ell, més xulos nosltres”. Aquest és el nivell del nou cp del PPC l Prlment. Si trobven fltr el “nmés”, “demés”, “colegit”, “ometeix”, o el j cèlebre “dir-lis” (com el trobo fltr) d’Alíci Sánchez-Cmcho, trnquils perquè r rrib el llengutge de pinxo de brri de Xvier Grci Albiol. Sp greu, perquè ve de Bdlon i l gent que hi viu està vesd que l sev ciutt surti l tele en un 90% dels csos per coses dolentes, és per ixò que té tnt ml fm. Drrerment tothom en coneix els brris ‘problemàtics’, i no perquè ho siguin més que en d’ltres municipis de l’Àre Metropolitn, sinó gràcies l cmpny de desprestigi del propi Grci Albiol, qun er spirnt l’lcldi, bns de les eleccions municipls de 2011.
Llegir-ne més
2 de novembre de 2015 14:17 h
Des de prtits unionistes com el PP, PSC i Ciutdns es vol portr l Tribunl Constitucionl l propost de resolució que Junts pel Sí i les CUP volen provr l Prlment de Ctluny on es declrrà solemnement l’inici del procés d’independènci i l no obediènci precisment l Tribunl Constitucionl. És fins cert punt pornogràfic que l respost dels unionistes un declrció que neix d’un mndt democràtic de les urnes i que diu que no obeirn el TC sigui precisment portr-l l TC.
Llegir-ne més
2 de novembre de 2015 13:31 h
Dir el que l gent no vol sentir sempre és rrisct. Hbitulment, i més en questes ltituds, implic l certitud d’un lpidció públic. Amb tot, de vegdes cl dir en públic llò que, si som honestos, reconeixem en privt. Junts pel Si i l CUP es troben ctulment en unes converses que posen de mnifest el perjudici de l flt de crític intern d’uns i els dogmtismes puerils d’ltres. Els primers sembl que no vulguin cceptr, si més no portes enfor, que l’post de l llist conjunt no v reeixir, ni tnt sols h slvt els mobles.
Llegir-ne més
2 de novembre de 2015 09:20 h
Hs seguit rebent correus electrònics, però l mjori ni els obres. Sps que et vn dient coses, però tmbé els sps buits de contingut, diguin el que diguin. Prefereixes no obrir-los. F un prell de setmnes vs deixr d'nr l reunió setmnl. No sps què dir. Tmpoc l rest, penses. Posr l TV h esdevingut un clvri, com l ràdio. Abns t'ho trgves tot. Pel mtí nves pssnt d'en Bsté l Terribs. Al vespre, en Cuní, i els dies més intensos, el 3/24. Ar no pots. Vn prlnt i prlnt, i tot et retron l cp, i finlment veus que ni sps l'eston que portes pensnt en ltres coses, que hs deixt d'escoltr-los, que hs desconnectt del que diuen.
Llegir-ne més
2 de novembre de 2015 08:46 h
Els crters diuen prou (02/11/2015) Les utoescoles tenen milers d’spirnts l crnet de conduir que no es poden exminr resultes de l vg d’exmindors de l Direcció Generl de Tráfico (DGT), tot provocnt un tp de grns dimensions en l sev fein i grn perjudicis i molèsties milers de joves, principlment. L DGT és un orgnisme públic depenent del Ministeri del Interior que no està reccionnt dvnt questes demndes lborls. L’origen del problem són les condicions de trebll: horris molt disprs, obligció de comunicr en el moment els resultts de l’exmen, constnt ctulitzció de continguts i d’mbients de trebll,.
Llegir-ne més
2 de novembre de 2015 08:26 h
De veritt que qun llegeixo un crt o un rticle d,un person de for, i resident for (perquè ens entenguem) prlnt de Ctluny i dels ctlns com tem de l,escrit, l,interès en llegir-ho se,m multiplic, i mes qun l nr vnçnt en l lectur constto que no es per bocr l brutíci i les flsetns les que j ens hem costumt com l cos mes norml que ens pot pssr per voler ser com som, pel que represent Espñ portr el pect de ser ctlns grvt l nostre ADN. Es encortjdor i mostr de que, potser, si que és veritt que hi h gent mb dos dits de front l'ltre costt, mb l que no sbri gens de greu prlr, comprtir.
Llegir-ne més
1 de novembre de 2015 20:12 h
Ens propem l clímx negocidor en el seril de l investidur. Si bé l dt límit per rribr un cord és el 9 de gener, l primer votció, el 9 o 10 de novembre, i l segon (que serà l primer que cceptrà un president per mjori simple), sern j ben simbòliques. És per ixò que tot s'està esclfnt. Els convergents cd vegd pressionen mb menys pèls l llengu els cupires i deixen el seu enèsim xnttge més l vist. A l vegd, els cupires cd vegd es tnquen més en bnd. I l mig, els republicns cd vegd fugen més d'estudi i escenifiquen un positivisme que son un pèl forçt.
Llegir-ne més
1 de novembre de 2015 12:13 h
El títol d’quest escrit és un primer respost un rticle clumniós del ctedràtic Gregorio Delgdo del Río, Atrévete pensr, publict l diri Últim Hor, el dimecres 21 d’octubre. El ctedràtic i doctor en Dret Cnònic mnifest clrment l sev ideologi qun escriu, des d’un pensment clrment equivoct i sense contrstr, grn prt del seu rticle. El mteix que ell diu, ho he hgut de llegir o sentir diverses persones que repeteixen l mteix cnçonet equivocd, però mlicios, que supòs que té lgun pretensió no gire exemplr.
Llegir-ne més
1 de novembre de 2015 10:15 h
L Pln mjor dels prtits conservdors europeus h vingut Mdrid donr suport Rjoy. Si més no, de cr l gleri. L Snt Alinç sempre h tingut un sentiment de protectort sobre l’Espny incorregible en els seus vicis endèmics. El nivell d’indigènci intel·lectul de les seves elits j convé l’Europ del poder. Així sempre tenen un àre clientelr cptiv, de reserv de mà d’obr i lhor, un zon tmpó de segurett mediterràni, encr que sigui fent l vist gross un democràci de molt bix qulitt./ Merkel i els seus correligionris sempre fn l vist gross dvnt d’Espny.
Llegir-ne més
1 de novembre de 2015 09:56 h
L ruptur democràtic Ctluny i l declrció d’ independènci h de fer-se mb un visió i un perspectiv de Pïsos Ctlns. Un de les més clres conseqüències de l’poderment populr i de l recuperció del dret decidir és el fet de poder pensr per nosltres mteixos sense l’obligtoriett de pensr-nos sempre sot prdigmes liens. Així, l reconèixer-nos com poble, emergeixen mb tot plenitud, les nostres rrels, les nostres continuïtts i el nostre desig de ser. Tmbé però, preixen mb clredt els elements exògens que intenten constntment que pensem com poble immdur, mnct dels elements mínims necessàries per poder exercir l nostr independènci.
Llegir-ne més
