31 d'octubre de 2015 00:00 h
Hy un dicho que formul, “lo sbio no es esperr que mine l torment, sino sber cminr bjo l mism...” L torment perfect está servid. Un torment es un fenómeno crcterizdo por l coexistenci próxim de dos o más mss de ire de diferentes temperturs. Con simil metereológico est semn empiez nublr serimente sobre el Estdo espñol cus de Ctluny, por l confrontción en el proceso de independenci trs l reciente probción trmitd en el Prlment. En este cso l estructur de mbs corrientes está supeditd diferentes fuerzs, un se fundment en ls leyes de un obsolet Constitución redctd en un epoc de temor y turbción existentes en el momento de constituirl.
Llegir-ne més
30 d'octubre de 2015 21:04 h
Doncs j ho sben, vui l notíci més comentd del di h estt quell de L Vngurdi on es filtrven els continguts de l drrer reunió del Comitè de Govern -que és port tncd i privd- en l qul suposdment lguns consellers, com r Ms-Colell, Rigu, Vil o d’ltres es mostrven escèptics mb l resolució independentist pctd mb l CUP. Suposdment, perquè ixò vol dir que lgun conseller huri filtrt l diri els continguts o els comentris que teòricment es vn produir. Un grn irresponsbilitt, d'ltr bnd. Bo i entenent que és un intoxicció unionist però que quest clsse d’informcions sempre contenen lgun cos de cert (recordin les desvinences de Vil mb el procés), podem extreure les següents conclusions: L conformció de Junts pel Sí i les negocicions mb l CUP hn portt un element positiu.
Llegir-ne més
30 d'octubre de 2015 19:30 h
L fotogrfi de l’gent municipl d’Olot multnt l Guàrdi Civil mostrv que l desconnexió h començt, l crrer. Tothom us de l llei, del càrrec, del moment i de l forç que dispos. Els uns compleixen ordres. Els ltres tmbé. A l foto, l polític està bsent. Això sembl i tnmteix, és l cus ltent. L’Òmnium i l’ANC, contemplven el procés d’quest mner. Moltíssims ctes necdòtics o de més clt institucionl prodignt–se. L independènci és de fet, poderr–se del poder. Un poder poderós en mil spectes, clidoscopi.
Llegir-ne més
30 d'octubre de 2015 16:46 h
Mentre els grns diris polemitzen sobre l imminènci o no d’un fi momentàni, o potser definitiv, de l’èpoc de prosperitt de l prems, els editors ctlns de prems de proximitt j sben, de sempre, que hn de fer mns i mànigues per subsistir mb ingressos publicitris més restringits, però sòlids, intentnt profitr totes les possibilitts imgintives per generr nous ingressos. Pel que ens rrib dels congressos interncionls, després de l crisi mundil en el sector del pper, els editors es mouen en un pssiont debt l voltnt de l necessitt que tenen els periòdics de crer un nou model empresril per frontr els ctuls desfiments finncers, dministrtius i tècnics, ixí com ssegurr l sev continuïtt i prosperitt en els nys vinents.
Llegir-ne més
30 d'octubre de 2015 15:56 h
Ctluny, hores d’r, es trob immers en un tmosfer molt crregd. Els conflictes mb l superestructur de l`Estt espnyol són constnts. És sobrdment conegut que quest Estt -noment utonòmic, però de fet rdiclment centrlist i centrlitzdor- h post en mrx un operció d’enfonsment del ctlnisme polític que s’h desplegt de mner evident en els àmbits executiu i legisltiu, mb ctucions destindes lminr l’utonomi i perseguir tot llò que no sigui cstellnment espnyol. No hi h dubte que l imputció del President Ms per que qüestió del 9-N obeeix, l 100%, rons polítiques que no ps qüestions jurídiques.
Llegir-ne més
30 d'octubre de 2015 14:11 h
Les estructures de l’Estt Espnyol hn trigt un mes després de les eleccions del 27S donr-se’n que tenen un problem. Són ixí. Tenen els seus ritmes lhor d’entendre els conceptes, lhor de sumr vots i escons o potser és simplement que de tnt mentir es creuen les seves pròpies mentides. Però el cert és que vn estr un mes dient que l’independentisme hvi perdut el di 27 de setembre i incomprensiblement l’independentisme v gunyr les votcions per tenir mjori bsolut l Prlment de Ctluny.
Llegir-ne més
30 d'octubre de 2015 12:26 h
Al mig de 2013 en el cp i csl del Pís Vlencià es presentv el mnifest que obri les portes l'ctivitt polític de l Pltform pel Dret Decidir, PDD. “Els vlencins i les vlencines no disposem de les eines i els recursos per poder mterilitzr qulsevol lterntiv (polític monetàri i fiscl, control del dèficit fiscl mb espny, veu pròpi ls fòrums interncionls, polítiques ctives d’ocupció, sistem finncer, etc). Necessitem totes les llibertts reivindicdes per mostrr-nos dvnt l Unió Europe i els fòrums mundils com llò que relment som”.
Llegir-ne més
30 d'octubre de 2015 12:03 h
Cu en l trdor (o primver d’hivern), però esperem que eix cigud només sig l nturl, de cert vegetció, qun les boniques fulles mples, puntegudes, sovint serrdes, de molts rbres de full cduc cuen en plen estció trdorenc. I esperem que els pàmpols no ciguen de l prl ni de l’escriptur dels que ens entenem i comuniquem en est llengu. Ho dic perquè un vegd vig llegir, en un esborrny de novel·l d’un mig, l frse “Rfel rribà Suïss mb un full dvnt i un drrere”. En vlencià no en tenim prou mb dos fulles qulsevol, que tpen ben poc.
Llegir-ne més
30 d'octubre de 2015 11:14 h
Qui no sp utilitzr el que cl per gunyr... i no sp gunyr, molt menys sbrà encixr el perdre, encr que sigui l lloc més legl i democràtic que existeix, com són les urnes... i ixò és el que veritblement em té preocupt i temorit. Estic frt de sentir com es deslegitimen i es desvirtuen els resultts de les urnes. O Ctluny es deslliur o es qued irremissiblement en l únic Ctluñ que els de llà, i molts d'quí, són cpços d'ssimilr i cceptr, reduïd l'expressió de qutre províncies espnyoles que vn l mr de bé en sentit folklòric, però sobretot econòmic, sense l identitt pròpi que te que pugui fer lgun men d'ombr l cstelln, imposd per decret reil f msses nys com perquè encr pugui estr vigent, si més no per com v ser inculcd.
Llegir-ne més
30 d'octubre de 2015 09:27 h
El text del pctes pendents (30/10/2015) En mtèri de pctes, cords trnsversls fets de form voluntàri, l’Estt espnyol no se’n fn des del 1977, en els fmosos Pctes de l Monclo. Aquests pctes d’ctivció econòmic i de defens de l democràci, s’hi vn sseure les principls forces polítiques, i vn crer un document detllt per mrcr-se un rut comun, més enllà de les grns diferències entre ells, i de l tsc pedgògic que portv implícit envers els grups propers o fins que no vs ser-hi presents. Des d’leshores, mlgrt l’existènci d’un congrés de diputts, un sent i un grn vriett d’ssemblees utonòmiques, no s’h ctivt cp nou mecnisme de consens.
Llegir-ne més