28 de desembre de 2015 20:17 h
Tnt incció, tnt confusió, en fi, el mteix que el Ndl psst h desemboct novment en un guerr entre dues cvernes... ctlnes. A les xrxes l gent es desfog cor què vols empesos per un excés d’drenlin que no es v poder descrregr el 27S, perquè el nostre subconscient es v empssr que Espny hvi gunyt. Mlgrt ixò vàrem decidir tirr endvnt i confiàvem en un ràpid cord entre JxSí i l CUP que posés les coses lloc. L inversemblnt mner de cercr l’cord, si és que finlment l’hi h, i l’bsurditt i ridiculitzt de l’ssemble de l CUP de diumenge ens h fet pensr que potser sí que Espny v gunyr, perquè nosltres no hem sbut executr l mjori que teòricment tenim.
Llegir-ne més
28 de desembre de 2015 12:56 h
Sóc itlin i, pel que f l’idiom ctlà, cd di n’prenc un de nov. Ahir, per exemple, mb motiu de l’ssemble de l CUP, vig prendre dues prules que encr no coneixi: tupind i innocentd. Segons explic un cèlebre diccionri de llengu ctln, l tupind és un “engny consistent introduir pperetes frudulentes en un urn electorl o lternr-ne el compte” mentre que l innocentd, en cnvi, és “llò que es f per engnyr lgú o fer-ne brom el di dels Innocents”, és dir, el 28 de desembre. Ar bé, encr no tinc clr si llò que v pssr hir podri emmrcr-se tnt en un definició com en l’ltr, o si més vit podrien plicr-s’hi mbdues.
Llegir-ne més
27 de desembre de 2015 21:28 h
Esgotdor. Angoixnt. Desesperdor. Feixuc. Obscur. Són només lguns djectius que se li poden pssr pel cp qulsevol independentist després d’quest diumenge. Però sobretot, l prul que descriu millor l’ssemble de l CUP és ‘surrelist’. Després de girebé dotze hores d’ençà que s’h post en mrx l trobd que hvi de fer sortir de dubtes l polític ctln, l’últim de les tres votcions que s’hn celebrt s’h sldt, segons l’orgnitzció, mb un empt totl. Empt mtemàtic 1.515 vots. Onze hores, desenes de milers de tweets (el ‘hshtg’ #ANECUP h estt trending topic mundil durnt tot el di), incomptbles rticles internet, i tmbé hores i hores de tertúlies i entrevistes televisions i ràdios llençts l bross.
Llegir-ne més
27 de desembre de 2015 19:43 h
L’Alt Empordà és un comrc situd l nord-est del pís, que form prt de l Regió de Giron, però que té unes crcterístiques especils que l fn diferent de l rest de les comrques gironines. És un territori de ps, trnsfronterer, mb pistges polítics, geogràfics i humns molt diversos (cost/interior, pln/muntny, petits nuclis rurls/àrees periurbnes). És un zon molt estrtègic, mb un turisme estivl forç importnt i on hi resideix un poblció molt divers, de moltes ncionlitts diferents, (especilment importnt és el turisme i els estdnts frncòfons) per quest ró, diferènci de l rest del pís, l llengu frnces és indispensble per poder trebllr en els sectors clu del comerç, el turisme i l’hostleri.
Llegir-ne més
27 de desembre de 2015 12:14 h
Exprés el meu escepticisme mb les creences que em vren inculcr en un temps en què l veritt s’mgv mb coneixement de cus, i pens tmbé que molts ctuven mb mldt mb l intenció de mntenir l gent submis i sotmes. Segur que els que ho feien tmbé ctuven de mner submis i les seves cpcitts intel·lectuls es mostrven totlment sotmeses. Molts s’ho vren rribr creure i vren cercr l llibertt trvés d’un comportment servil. Er molt petit, teni qutre o cinc nys, i un veïnd em v reglr un llibre en què s’explicv l vid de Jesucrist escrit en ctlà.
Llegir-ne més
27 de desembre de 2015 09:40 h
Amb totes les limitcions derivdes del domini de l Europ germànic i escndinv, el sud h recciont l grvett de l situció econòmic: deute, tur, emigrció, immigrció del nord d'Àfric...mb un virtge l'esquerr. Tsiprs, Renzi, Cost representen quest virtge./ L'electort espnyol h propost el mteix. I l dispersió de forces situdes l centre progressist i l'esquerr no justific que Pedro Sánchez es fci endrrere d'quest responsbilitt. Espny no té eleccions presidencils si no prlmentàries i per ixò pot ser President qui és cpç d'glutinr més diputts l Cmbr, no qui h gunyt en vots.
Llegir-ne més
26 de desembre de 2015 21:06 h
El di de Snt Esteve h tingut un cert toc independentist, mb el trdicionl concert l Plu de l Músic, que s’h vist inundt d’esteldes qun l’Orfeó Ctlà h interprett el Cnt de l Senyer. El di tmbé h tingut l selecció ctln de futbol msculin i femenin com protgonistes, j que mb els prtits que hn jugt mb Euskdi, hn contribuït un ltr jornd de reivindicció Brcelon. No obstnt, el di tmbé s'h sldt mb l'enèsim tncd de port del PSOE l referèndum que exigeix Podemos com condició un possible pcte de govern.
Llegir-ne més
26 de desembre de 2015 18:02 h
Al 20D, v cnvir Espny, l qüestió és cp on ho v fer? Si mirem l’eix dret-esquerr, veiem que girebé 11 milions de persones se situen l dret (12 si comptem Colició Cnàri, Democràci i Llibertt, EAJ i els 140.000 vots d’UPyD) i 12 milions i mig si sumem els prtits de les esquerres. Aquest escenri és diferent, tot i que no mss l del 2011, en què les dretes obtingueren 13 milions i mig i les esquerres 9 milions i mig, i ixò considernt l crisi econòmic i ètic que h scsejt l’estt. En el seu conjunt, les opcions de dret i centre-dret hn perdut un milió i mig de vots; i les esquerres n'hn gunyt 3 milions, i per molt que sembli un triomf de les esquerres, els resultts són insuficients en qulsevol cs per bstir un govern d’esquerres, i tmbé insuficients per bstir un govern de dretes.
Llegir-ne més
26 de desembre de 2015 10:22 h
El municipi de Portbou ( l prt més orientl i septentrionl de l’Alt Empordà) és un utèntic “petit prdís” pel que f l seu mgnífic pistge nturl i l trnquil•litt bsolut; però un dels punts més negtius que pteix és l’envelliment ccelert de l poblció; un de les més destcdes de les comrques gironines. Segons ddes del pdró municipl, 1 de gener de 2015, s’h psst de 1.214 inscrits 1.167. Portbou necessit, més que mi, tenir confinç en si mteix i deixr de pensr en les “glòries” del psst.
Llegir-ne més
26 de desembre de 2015 10:17 h
Atès que mnquen poques hores per un de les ssemblees més determinnts de l històri del nostre pís, em veig en l’obligció de posicionr-me públicment. No sé encr si seré Sbdell quest diumenge, tnmteix, l’cte que es preveu trnscendeix l CUP, els seus militnts, col·lbordors i simptitznts. Més de tres mil persones decidirn, en cert mesur, el destí del pís, i cl per tnt, que tot quell qui finlment emeti el seu vot ho tingui present. Al cp i l fi, les Cndidtures d’Unitt Populr no pertnyen ls seus militnts, ni tn sols ls votnts, sinó tot el conjunt de l nció i més enllà, quells que confiem que cl estblir mecnismes de democràci direct en l pres de decisions trnscendents, i que l polític, és dir, l gestió dels fers públics, v més enllà de l gestió professionl i l concurrènci regulr les urnes.
Llegir-ne més
