6 de febrer de 2016 18:35 h
Qun imper l’intolernci Qun Crles Puigdemont l Prlment de Ctluny , f referènci que Espny no sp com formr govern, crec que com diri el meu vi , v “pixr for del test”; espero que no sigui un debilitt intel·lectul , i que sigui un recció de “novell “ en el càrrec que tot just començ , i que de ben segur s’hurà d’empssr molts gripus, que l CUP servirà mb sft d’or, per mnc de vlenti per frontr noves eleccions per prt del Sr.
Llegir-ne més
6 de febrer de 2016 09:40 h
El misteri de les Fvorites 6 Sisen prt De l Trinitt i de l Frncesc, ningú no n’h tornt sber res. Encr que les ltres no gosen cusr-me, no me’n sé venir que de vegdes ho insinuen veldment en l·legr que er l'únic home. Qunt venjnç, Déu meu. Les moïn que, potser per elles, sigui un vitge sense tornd, per ixò l mjori tir pel dret i gfen un vió tn bon punt poden. En eixe moment sento per primer volt que no sé si hi tornré. Només dues m’compnyen Rom. Anuncien pels ltveus de l'eroport que el vol s'endrrereix un hor i qurt, que se’n f un desconsol.
Llegir-ne més
6 de febrer de 2016 00:00 h
A cd Nción su Estdo y cd Estdo su Nción... Semn de temeross y rrogntes declrciones. El Gobierno (en funciones) h dvertido este viernes con tod durez l secretrio generl del PSOE, Pedro Sánchez, de que l fórmul encmind conseguir un investidur y formr Gobierno con Podemos y el poyo expreso o tácito de ls fuerzs independentists serí, de consumrse, un motivo de ruptur del pcto constitucionl. Algo que el Estdo no puede permitir ni permitirá. Trs est últim severción l pregunt retóric (no se necesit respuest) que hy que hcerle Espñ o en este cso l Prtido Populr, es por qué creen ellos que son en sí, el “Estdo”, y y ni tn siquier l otr prte del biprtidismo, tiene derecho gobernr su Espñ.
Llegir-ne més
5 de febrer de 2016 21:41 h
Segons un enquest del CEO, El 57,2% dels ctlns estn "totlment" (33,1%) o "bstnt" (24,1%) fvor de l independènci de Ctluny. Per contr, el 32% estn "bstnt" (10,1%) o "totlment" (21,9%) en contr d'un estt independent. El 6,6% no ho sp i el 4,2% no contest. Les ddes són bones, encr que difereixen del CEO qun es pregunt directment per l pregunt de si vol un Estt independent, que situ els prtidris del ‘Sí’ l 46,7%. Prlnt de desconnexions, vui hem sentit el conseller de Territori, Josep Rull, demnr el trspàs de l gestió de les vies de rodlies.
Llegir-ne més
5 de febrer de 2016 13:22 h
J f uns dies que Podemos v proposr pctr un Govern l PSOE. Sense tenir mjori, és igul. Sense prlr de polítiques concretes, només dels mics qui voli col.locr de ministres, tnt és. Després d’hver dit bns de les eleccions que no pctri mi mb el PSOE, qui se’n record? Sense preguntr les bses, l militànci, del prtit, i per què? I j hn psst uns qunts dies d’quell propost i j hn començt les negocicions i l militànci i els òrgns de decisió que es trobven les plces públiques, dvnt els juntments, continuen sense trobr-se, sense discutir ni debtre, sense vlr cp estrtègi.
Llegir-ne més
4 de febrer de 2016 20:12 h
Durnt tres nys, l principl estrtègi del govern de Mrino Rjoy i dels principls ctors espnyols h estt l de no posr les coses fàcils ls impulsors del procés. Al mteix temps, però, hn prctict un polític d’pivgment –l finl el 9N no es v turr- per evitr un mjor unitt dels prtits independentistes si hi hvi un gest mss contundent. L’objectiu? Esmicolr l unitt i fer enfonsr el vixell sobirnist. Doncs bé, després d’quest cmpny, qun rrib l fse clu del procés mb l’inici del full de rut independentist, l situció és bsolutment l invers.
Llegir-ne més
4 de febrer de 2016 13:01 h
Junts pel Sí i l CUP vn entrr hir l registre del Prlment tres sol.licituds perquè entrin tràmit l llei de l’dministrció tributàri ctln, l llei de règim jurídic ctlà i l llei integrl de protecció socil ctln. Tres grns lleis, tres pilrs bàsics per construir l repúblic ctln, tres preocupcions més per l’Estt Espnyol, tres motius més perquè Europ no ens prti l mird de sobre. Al mteix temps l’Audiènci Ncionl investig l’ANC, l’AMI i l’ACM per possible delicte de rebel·lió i sedició.
Llegir-ne més
3 de febrer de 2016 23:54 h
Volem mnifestr l nostr inquietut i indignció respecte ls següents fets. El poble vlencià no és un poble corrupte, per molt que ens vulguen estigmtitzr com tl des dels poders mediàtics, l contrri, hem ptit i estem ptint les conseqüències de les polítiques d’usteritt, del robtori i de l’espolició sistemàtic del ptrimoni públic del poble vlencià per prt d’uns pocs rribistes des de les institucions. Les clsses populrs i el poble treblldor del Pís Vlencià hurem de pgr un cost molt lt durnt vàries genercions per trctr de revertir el dny socil i econòmic que h genert l corrupció sistemàtic, que s'h dont mitjnçnt l instrumentlitzció institucionl d'un minori de dirigents polítics que hn pervertitnl polític i hegemonitzt de mner mfios, com un trm criminl orgnitzd, per tl de delinquir i poder finnçr il·leglment el PP, squejnt els diners públics i profitnt-se individulment.
Llegir-ne més
3 de febrer de 2016 21:21 h
Els prtits independentistes ctlns, Junts pel Sí i l CUP, hn registrt vui l Prlment un ponènci conjunt per elborr les tres lleis sobre les quls s’h de fonmentr l’Estt ctlà. S’ho creuen? El compte enrere dels 18 mesos j corre i els diputts s’hn pres els compromisos seriosment. Concretment, l ponènci elborrà les proposicions de llei de l’dministrció tributàri ctln (l llei d’Hisend Públic), l de règim jurídic ctlà (l de trnsitoriett jurídic), i l de protecció socil (l Segurett Socil).
Llegir-ne més
3 de febrer de 2016 18:21 h
Amb moltes dificultts derivdes dels problemes de tresoreri que s’rrosseguen des de f un pil d’nys, vincults l desstrós sistem de finnçment utonòmic i l “mcrodeute” espnyol, j s’h post en mrx, per trebllr intensment, el nou govern ctlà. L’executiu Puigdemont, i en generl tot el pís ctlà, té dvnt seu un repte gegntí per tl d’conseguir, mb el màxim consens i cohesió socil possible, els seus objectius de consolidr l llibertt ncionl i l justíci socil per poder vnçr, decididment, cp un sobirni plen dintre de l interdependènci europeu, que impliqui un desconnexió efectiv mb les polítiques utoritàries corruptes i ntiqudes de l’Estt espnyol.
Llegir-ne més
