28 d'abril de 2016 22:16 h
En els mitjns interncionls, qun persones enteses en l històri i en l’ctulitt ctln prlen sobre l situció ctul, sovint els sentim dir que els sorprèn l supervivènci del nostre idiom. Els sorprèn que un llengu mb pocs prlnts, dins d’un estt inculturl i de gustos feixistes, no només hgi sobreviscut dictdures i opressions, sinó que més hgi doptt en l sev cultur tot immigrnt, fins i tot quell que en el seu moment v ser envit pel dictdor mb l’objectiu d’enfonsr-l. És norml que els sorprengui; el món és ple d’exemples de petites llengües i cultures desrreldes per d’ltres més grns, i r cigudes en l’oblit.
Llegir-ne més
28 d'abril de 2016 22:06 h
J f uns mesos que estn en funcionment les comissions legisltives del Prlment de Ctluny i tinc l responsbilitt de ser el portveu del grup prlmentri Junts pel Sí l Comissió d’Acció Exterior, Cooperció, Relcions Institucionls i Trnsprènci. Després d’un quntes sessions d’quest comissió, m’hn quedt clrs dos entossudiments que vull comprtir mb l ciutdni. El primer entossudiment és dels 2 grups prlmentris independentistes en el suport l’cció del Govern l’exterior. Entossudits pel convenciment que quest presènci l’exterior és per defensr els interessos dels ciutdns de Ctluny, impulsr l interncionlitzció de les empreses, difondre l cultur i l llengu ctln, trure inversions i incentivr el turisme.
Llegir-ne més
28 d'abril de 2016 12:49 h
És un dilluns qulsevol i compreix en Rmon Espdler ls mitjns de comunicció i diu que es volen presentr les properes eleccions espnyoles. Quin cudit, no? Doncs és veritt. Després d’obrir un concurs de creditors l prtit, després de reconèixer un deute de 19 milions, després de suïcidr-se políticment i enfonsr-se en l misèri de l indignitt i l indiferènci, de l trïdori l pís que diuen defensr r diuen que es volen presentr un ltr vegd les eleccions espnyoles.
Llegir-ne més
28 d'abril de 2016 08:56 h
Els Mossos judici per defensr-nos (28/04/2016) L’enrenou provoct resultes d’un lesió sofert per un ciutdn que es v creur en uns ldrulls h esdevingut un prdox inèdit en l solució de l convivènci pcífic l vi públic. L’ny 2012, enmig d’un escenri de vg generl, en que el més importnt és mntenir un mbient controlt i de pu socil, durnt l’cció preventiv i dissusiv dels Mossos d’Esqudr, en v sorgir un person fectd, tot i que no en v ésser l’únic. El fet no hgués estt més importnt ni mb efectes tnt devstdors pel prestigi de l polici ctln si resultes de l querell criminl presentd, el jutge, de bon principi, no hgués precit un clr connexió entre les lesions ptides enmig d’un mnifestció conclos pendent de dissolució i un cció criminl per prt de determints gents de l’utoritt.
Llegir-ne més
27 d'abril de 2016 23:18 h
En l’àmbit eductiu, l’vlució és un potent instrument de dignòstic, de revisió i de reestructurció que permet ls centres d’ensenyment i ls docents nlitzr i conèixer què fn, com ho fn i, tmbé, com hn d’encrr i projectr el futur de sev cció eductiv, tot corregint els errors i millornt els resultts dels lumnes. Amb quest esperit, el Deprtment d’Ensenyment de l Generlitt de Ctluny, trvés del Consell Superior d’Avlució, està relitznt durnt quests dies les proves d’vlució tercer de primàri i, en els propers dies, sisè de primàri.
Llegir-ne més
27 d'abril de 2016 20:23 h
Com és possible que l’ny 2016 el President de RENFE pugui declrr, pugui firmr -molt en l’estil, en l líni del nihilisme de Mrino Rjoy- que el servei que ofereix Ctluny l sev compnyi és el pitjor de tot l’Estt ? De fet, questes ctituds ens demostren que, en l dur quotidinitt del di di, el govern espnyol del PP mnté, de fcto, un relció colonil mb Ctluny. L situció d’indignitt bsolut del tren convencionl Ctluny -el tren socil i territoril per excel•lènci - és un prov fefent que és l’Estt espnyol –l sev superestructur político/dministrtiv mb seu l ciutt de Mdrid- qui j h desconnectt mb l nostr, mortificd i espolid, nció ctln.
Llegir-ne més
27 d'abril de 2016 20:12 h
“Fisco”, “bloqueig”, “vetos”, “frcàs”. Són les principls prules que h utilitzt quest dimecres l prems per explicr l surrelist situció generd pels prtits polítics espnyols que boc el pís noves eleccions. Però no només són els mitjns de l’Estt qui en vn plens, sinó que l notíci h rribt rreu del món. Per exemple, l televisió públic lemny ZDF culp l “mnc de compromís” dels principls dirigents, i en l mteix líni el The Gurdin britànic diu que els prtits de l’Estt hn d’prendre “l’rt del compromís”.
Llegir-ne més
27 d'abril de 2016 19:00 h
L setmn pssd, Alfred Bosch v nuncir que Esquerr Republicn votri fvor de l’mplició pressupostàri proposd per Ad Colu, j que hvi ssolit que s’hi incloguessin totes les propostes vnçdes pel seu grup i que constitueixen el compliment de prt dels compromissos ssumits durnt l cmpny electorl. Com er previsible, no tots els brcelonins vn entendre quest decisió i els detrctors de l Colu vn dreçr-li tot men de crítiques infunddes que r intentré desmuntr un rere l’ltr. Per començr, hi h qui encr no h entès l diferènci entre el suport un mesur concret –com, per exemple, el vot fvorble l’provció de les ordennces fiscls– i el fet de formr prt del govern municipl.
Llegir-ne més
27 d'abril de 2016 14:03 h
El grn frcàs espnyol j és un relitt. Sense Ctluny Espny és ingovernble. Sense els vots de l’independentisme un cnvi Espny no h estt possible. Sense cceptr un referèndum d’independènci Ctluny l governbilitt h estt impossible. Probblement quest er un de les rons mb més pes per nr votr les eleccions del 20 de desembre. Els qutre grns prtits espnyols hn preferit veure com Espny s’enfons bns que posr urnes Ctluny. I prefereixen nr noves eleccions i estr com mínim un ny sense Govern bns que deixr votr ls ctlns.
Llegir-ne més
27 d'abril de 2016 08:36 h
L culp és dels reformdors neoliberls (27/04/2016) El progrm polític de Ciutdns, de cràcter neoliberl, està ncort en unes màximes d’unitt de merct (espnyol) i d’ssimilció culturl (cstelln) que demostren un clr dificultt d’rticulció dins l’espi socil ctlà i esttl. Hn estt quests ctlns, l sev mner, els que hn impedit l confecció d’un govern d’equilibris. Els seus qudres són l’expressió d’un històri d’èxit que només és possible Ctluny, com territori de tolerànci i, tmbé, de molt pciènci.
Llegir-ne més
