19 de juny de 2016 23:58 h
L primer recció ls debt de TV3 que hem fet cs és que solen ser més mens que els que s’orgnitzen l’Estt espnyol mb els cndidts d’llà. No és un fl·làci firmr doncs, que de fet, l polític ctln és molt més men i proper que l’espnyol en línies generls. Fins i tot hi h més feeling entre els diputts del Prlment de Ctluny de formcions diverses que les enemistts que es viu l’rc prlmentri espnyol. El debt de TV3 h començt mb un to vorrit, però h nt prenent form qun s’h bordt l qüestió territoril, com er d’esperr.
Llegir-ne més
19 de juny de 2016 12:31 h
Estm en plen cmpny electorl. Com sempre, moltes promeses, molt mlprlr dels ltres, moltes desqulificcions, molts de ventildors en mrx. Si se t'ocorre escoltr qulque debt electorl entre cndidts t'vorreixes i et cnses de sentir mbigüitts i mentides. Prometen el que sben que no podrn fer. No tenen vergony l'hor de cçr vots l vol. Sben que n'hi h que viuen d'il·lusions, que es pensen que votr uns polítics determints és com posr l loteri. Sempre que hi juguen pensen que gunyrn l gross, i el màxim que consegueixen és un reintegrment, cos que no succeeix mb els polítics, que mss vegdes no se'n treu res.
Llegir-ne més
19 de juny de 2016 09:38 h
L’temptt, l’ssssint de l diputd lborist Jo Cox, el psst dijous 16 de juny, per prt d’un membre (lient ? ) d’un orgnitzció d’extrem dret represent un brutl temptt contr l democràci, i els seus vlors, per tot el vell continent. No hi h dubte, i mss vegdes s’oblid molt fàcilment, que l’extrem dret (en totes les seves versions i peltges polítics) és un dels pitjors “càncers” que h ptit i pteix Europ. Cl record el drm de Norueg de f uns nys, en què el culpble d’quell terrible mtnç mi no v demnr perdó de res.
Llegir-ne més
18 de juny de 2016 23:41 h
Des de l pic del Cnigó, d'quest pic ni frnces ni espnyol, sinó ctln, que uneix tot el nostre poble, de Slses Gurdmr, de Frg i Andorr fins Mó i l’Alguer, ens rrib de nou l Flm per encendre els focs de Snt Jon, mb el seu misstge d’espernç i d'firmció ncionl. Que consti: ni l muntny ni l mr no ens sepren, des de sempre ens germnen. F cinqunt nys exctment, el 23 de juny del 1966, ctlns d’un i ltr bnd del Pirineu -Esteve Albert, refugit Andorr, Josep Deloncle i Gilbert Gru, de l Ctluny del Nord- vn ser els pioners en portr l Flm del Cnigó des de Perpinyà fins l coll d'Ares, mb l’estret col·lborció i el ferm compromís dels osonencs Mrtí Cssny i Rmon Torr.
Llegir-ne més
18 de juny de 2016 20:12 h
J ho dei el Dietri hir: el procés fulmin tothom qui es pos dvnt i f cure els que es mostren més mbigus i dividits internment. Esquerr v ser el precursor, però j mb el cmí definitiu cp l independènci engegt vn començr cure com mosques formcions: Inicitiv, Unió, el PSC, l Convergènci pujolist... Tots els qui intentven mntenir-se sense cbr-se de definir, o quells qui intentven brçr tnt els uns com els ltres, es veien engolits pel remolí sobirnist. Just el que li pss l CUP, que es v vendre com l’ccelerdor del procés bns del 27S i després h ctut en direcció contràri.
Llegir-ne més
18 de juny de 2016 16:36 h
El psst 8 de juny, l Tetre Metropol de Trrgon, es v fer el lliurment del Premi Ncionl de Cultur 2016, l’escultor Dni Krvn, per l sev mgnífic obr del Memoril Psstges de Portbou, en homentge l grn filòsof lemny, d’origen jueu, Wlter Benjmin. Aquest esdeveniment culturl i socil tn importnt -no només per Portbou, l’Alt Empordà i les comrques gironines- sinó per tot Ctluny i Europ en generl, h psst un mic despercebut en els mitjns, tnt escrits com udiovisuls.
Llegir-ne més
18 de juny de 2016 09:15 h
Bon vid, però no tnt 4 Qurt prt Si jo fos dels funcionris i dels utònoms, bns d'un rendició, no sé què fri mb lguns dels que els bixen sous i pugen impostos. Per un eston imgino que estrien en l'imperi romà on els perjudicts formen un grup que qun menys t'ho esperes enverinen o es llncen sobre rivls o sobre governnts ssetjdors i els clven punyls o els enverinen. Er girebé nturl i recurrent, per més que fcin ofrenes ls déus, liquidr lguns mndtris profitts. No er un simple flt de respecte com en les eleccions.
Llegir-ne més
18 de juny de 2016 09:08 h
Es podri dir que l’cord entre Junts pel Si i l CUP se n’h nt norris perquè des del Govern s’h volgut putr el moment de l ruptur, de l desobediènci, de l desconnexió, que er l sev ró de ser. En quest sentit, tn CDC com ERC no hn publicitt mi els mecnismes emprts quests temps, crec jo, senzillment, per evitr que, sobre l mrx, vingués el PP, perdó el TC, i ho tombés. L CUP, per l sev prt, h profitt quest punt de senstes per ferrr-se més que mi l sev ideologi, sense l flexibilitt que el moment i l'ocsió requeri, produint-se el finl ftl que, dit sigui de ps, en lgun moment teni que succeir.
Llegir-ne més
18 de juny de 2016 00:00 h
Se h insturdo. Y es lgo endémico, crónico, csi folclórico, como un trdición milenri de lgunos de nuestros ntepsdos los pgnos. Los que dorbn l Sol como muchos de nosotros. A ser posible en un cl de l Cost Brv. Cundo hy elecciones, o cundo hy que slir de un emergenci, lo suyo es despotricr de Ctluny. No hy mejor bálsmo pr los oídos que nombrr l ‘coco’ vomitndo exbruptos sobre él pr tpr ls vergüenzs propis. Pero bueno, y se sbe que siempre se intent ‘comprr’ unque se con recelo, de lo que se ve como un ejemplo.
Llegir-ne més
17 de juny de 2016 23:18 h
Avui, 6 dels 15 membres del Secretrit Ncionl de l CUP hn plegt. L CUP de moment h fet el primer ps cp l independènci totl: trencr-se. Per quí hi hem psst tots. El 2008 tothom se’n rei del trencment que es v produir ERC, mb quell fmós Congrés. Se’n reien sobretot Solidritt i Regrupment, les dues escissions. Avui, un h pràcticment despregut, i l’ltr s’h integrt CDC. ERC v treure’s les rèmores utonomistes que quedven i r j f nys que nveg forç lliurement cp l independènci. El PSC tmbé es v trencr i r el que qued j és purment PSOE.
Llegir-ne més
