30 de juny de 2016 09:50 h
En polític les sumes sobre el pper de vegdes són restes les urnes. Sembl que ixò és el que h psst mb l colició Izquierd Unid i Podemos. Després de mlbrtr un oportunitt de desplçr el govern de Rjoy (el més vott i el més vett) vn creure que quest colició els permetri ser els més votts de l'esquerr. Algun di s'hurà d'nlitzr l responsbilitt del PSOE en quest incpcitt de desplçr Rjoy. Als pobles les llistes independents que treuen bons resultts són cobejdes per molts prtits polítics.
Llegir-ne més
29 de juny de 2016 21:55 h
Dniel de Alfonso, c’est fini. El j excp de l’Oficin Antifru h estt formlment destituït quest dimecres pel Prlment de Ctluny, que v ser qui el v nomenr. Per sobre de tot, dignitt. Tothom hi h vott fvor menys el PP, com er d’esperr. Mite Mcià –l’ctul número 2- n’ssumirà les responsbilitts temporlment, un cnvi que l CUP h critict per l proximitt d’quest les tesis del destituït i per prèixer en els rxius del Cs ITV. Durnt quests dies hn nt sortint més escoltes i, vui, el propi diri Público, qui h nt publicnt els enregistrments, es preguntv quest trd si questes no s’hvien origint des del propi telèfon mòbil de De Alfonso, un cos que quest neg per jurment.
Llegir-ne més
29 de juny de 2016 14:03 h
Hi h un trm criminl mb el 9N que cl investigr. És l trm del ministre Fernández Díz, del director de l’gènci ntifru De Alfonso, del grup Plnet i de tnts ltres que surten les converses difoses quests dies pel diri Público. Cl, fins i tot investigr ls qui vn prohibir el 9N, i l fiscli i jutge que r portrn judici l President Artur Ms, l ex vicepresident Jon Orteg i exconseller Irene Rigu. Aquest és l verdder trm criminl que cl investigr i portr judici qun bns per temptr en contr l democràci.
Llegir-ne més
28 de juny de 2016 22:02 h
Si no pss res, Artur Ms, Jon Orteg i Irene Rigu seurn l bnc dels custs per hver convoct el 9N. És el que conclou el TSJC que h desestimt les peticions d'rxivment del cs dels tres polítics, i creu que hi h prou indicis que vn cometre els delictes de desobediènci i prevricció dministrtiv. Frncesc Homs, l ser fort, qued en mns del Tribunl Suprem. El judici és polític. L’Estt opt per l vi penl per cusr un expresident de l Generlitt i exposr-lo un inhbilitció que podri nr dels 7 ls 10 nys, un destí que comprtirien Orteg i Rigu.
Llegir-ne més
28 de juny de 2016 17:51 h
Form prt de l litúrgi de l nit electorl treure el bo i millor d’uns resultts que sovint són qulsevol cos menys bons. Però perdre (o gunyr), més enllà del fet en ell mteix, té unes conseqüències sobre l vid de les persones i ixò és el que r intentré nlitzr des de l perspectiv de les responsbilitts. Després d’unes eleccions, qun hom perd, h de dimitir? I, l dimissió, si es f, en bse quins criteris s’h de prendre? Tenim un oportunitt mgnífic per quest tipus d’nàlisi en l’ctul escenri en què, en el termini de 6 mesos, hi h hgut dues eleccions prtir de les quls es poden mesurr els resultts de les diferents estrtègies.
Llegir-ne més
28 de juny de 2016 14:17 h
Som Pís Vlencià, i com tl, des de l'Estt Espnyol hi h un responsbilitt des del govern de Mdrid cp nosltres, com poble, com font culturl, i com font econòmic. L històri dels vencedors, h sepultt l memòri d'un grn prt de l poblció sot tonells d'oblit i d'mnèsi col·lectiv, un mnèsi que deriv en el mltrctment dels pobles oprimits que vui en di, encr hi són sot el domini dels gunydors. El Dret Decidir no és cp luxe dels que només lgun gent fortund poden gudir, el poble vlencià, com més de l meitt dels pïsos de l Unió Europe que hn proclmt l seu independènci l llrg del segle XX, tmbé h de "gudir" d'quest dret.
Llegir-ne més
28 de juny de 2016 14:13 h
I. Note, entre molt gent d'quest Pís, un men de ressc, que es degud l resultt de l votció, que er molt menys exitos que no ps l'esperd... Com ocorre en questes situcions, l gent es trob dvnt un situció que no poden comprendre, j que hn pres l seu interpretció de l relitt com únic imginble i possible. És un cs clr d'engny col·lectiu. I leshores comencen els debts i els ronments sobre el perquè de tot plegt. J he vist vui, teories conspirtives que tribueixen l victòri de l dret (lmenys de mner insinud.
Llegir-ne més
28 de juny de 2016 10:24 h
Els resultts de les eleccions espnyoles, de l segon rond de les fllides del 20D, mb tot el que se sp, costen d’entendre, però és que si ens cenyim ls prcils Ctluny encr és més difícil de trobr explicció l, fins i tot, ugment del vot «populr». Però, nem pms. Hi h un specte que, per les d’llà, és més fàcil d’entendre, si es te clr que, el que per Ctluny i l gent que hi viu represent un tc, un temptt l propi desenvolupment, per Mdrid, i l Espñ que represent, és motiu de reprtiment de condecorcions, i on millor per demostrr-ho que, precisment, en les eleccions premint qui no deix moure res, com sigui, tn si vl.
Llegir-ne més
27 de juny de 2016 23:50 h
Amb l crt tituld "Alhor", l CUP, hn culmint l sev comèdi d'ençà que tenen representció l nostre Prlment (o no hn cbt?). Com ells s'ho fn tot sols sense tenir en compte els ltres i estn fets un oll de cols, r hn rribt l conclusió que hn de demnr perdó per no hver estt l'ltur. A cs nostr tenim un frse molt escient per definir quest penediment últim hor de l CUP: "qun fou mort el combregren" Qun deixrn de fer el psserell? Tntes ssemblees i votcions, per donr-se'n de què des de f molt temps no estn l'ltur de l polític ctln? En un pís on és tn difícil definir-se, hn convertit el seu prtit en un pur i simple glimties.
Llegir-ne més
27 de juny de 2016 21:55 h
Em sembl clr que per ls prtits ctlns l independènci no és un prioritt. I ho dic per tots, inclosos els que es proclmen independentistes de tot l vid. Presentr-se unes eleccions generls és nr perdre i fer-ho per seprt és nr perdre per més. Ningú no surt indemne d'un contes electorl. L necessitt de mrcr perfil propi, d'trure els votnts i de diferencir-se provoc, sovint, desqulificcions dels dversris i fn créixer ferides que sepren prtits que comprteixen els seu desig de l independènci.
Llegir-ne més
