27 de juny de 2016 17:21 h
L'ny 2011 CiU sumv 16 escons i ERC 3. El 26 de juny es vn quedr mb els 17 que j hvien obtingut el desembre. El cnvi no és quntittiu pel ncionlisme ctlà, sinó qulittiu: El 2011 CiU er un forç utonomist i ctulment CDC en solitri es present com forç independentist. Amb quest nàlisi, els escons independentistes hn psst de 3 17, com l desembre de 2015. Els ncionlistes ctlns, però, no poden estr contents. CiU v gunyr folgdment les eleccions de 2011 i, mb ERC, sumv un 37 % i 1.260.000. Ahir vn quedr-se mb un 32 %.
Llegir-ne més
27 de juny de 2016 13:55 h
Els hereus del frnquisme hn tornt gunyr les eleccions Espny i quest vegd mb més mrge que les nteriors eleccions. El mp d’Espny és blu del Prtit Populr l 100%. A Ctluny, igul com l Pís Bsc, hem quedt un vegd més com uns flowers donnt un imtge de que volem cnvir Espny mb un clr victòri d’En Comú Podem — Podemos. Com sempre l llrg de l històri els únics que creiem mb el cnvi Espny som els ctlns i els bscos, ningú Espny no vol quest cnvi. L pen, és que si Esquerr no hgués post els interessos de prtit per dvnt dels de pís no només no s’huri emportt un frustrció electorl com es v emportr hir repetint resultts (creien que frien el sorpsso i serien primer forç), sinó que l’independentisme huri gunyt les eleccions Ctluny.
Llegir-ne més
27 de juny de 2016 10:42 h
Desprès de l jornd electorl d’hir, el més importnt de remrcr i de reflexionr, d'quest 26-J -en què les primeres enquestes deien un cos, però desprès h estt un ltr de molt diferent- és l següent. Per què tnts ctlns no hn nt votr ? Per què tnts ctlns hn preferit l pltj i el cotxe bns que les urnes ? Des del meu punt de vist, un prt de l’independentisme, si volem dir trnsversl, està molt emprenyt mb l’ctul bloqueig del procés d’lliberment ncionl de Ctluny (tmbé socil) i f responsble de l situció els prtits i els dirigents polítics que comnden el govern ctlà, els quls que pteix moltes dificultts cus de l’gressió continu d’un govern espnyol, dret i centrlist, però no només ixò, sinó tmbé de les clvegueres d’un Estt, de tot l superestructur de l’Estt espnyol, que és molt fort i dur contr Ctluny i, lhor, feble per fer front l crisi econòmic, les qüestions europees i els poderosos de debò.
Llegir-ne més
26 de juny de 2016 23:56 h
Surrelist. És l prul que descriu de mner més fidedign l jornd electorl del 26 de juny. El titulr no és ni ‘històric’, ni ‘fi del biprtidisme’, ni ‘sorpsso’, ni ‘cnvi’... Ni ‘referèndum’. Espny no cnvi ni cnvirà. Tot segueix igul. Els ciutdns de l’Estt no són cpços de reccionr mb prou contundènci dvnt l putrefcció i l’envelliment dels prtits de sempre, en especil del PP. L pregunt que r pln Ctluny és clr: qunt més temps hem d’esperr mrxr d’quest Estt, tenint en compte que mi el podrem cnvir? Rjoy surt reforçt contr pronòstic i el PP torn ser primer forç mb 137 diputts, 15 més que f sis mesos.
Llegir-ne més
26 de juny de 2016 16:53 h
Aquests dies m'he cnst d'ssistir un mner d'ctur mss semblnt l que existi en el temps de l dictdur frnquist, qun s'rribv i superv l meitt del segle XX. Però tmbé he hgut de contemplr l mner d'ctur d'un prtit en el poder que h conseguit mntenir-lo forç de mentir. Qun es pssv de l mleïd dictdur l desitjd democràci, sense cnvir cp peç de les que hvien encixt perfectment en el sistem utoritri, es procurv mntenir engndes totes quelles persones que sempre hvien estt mogudes en el tuler de les dhesions cegues l dictdor.
Llegir-ne més
26 de juny de 2016 10:51 h
Aquest mtí de l fest de snt Jon ens hem llevt mb l doble sorpres del resultt del referèndum l Regne Unit sobre l desconnexió mb l Unió Europe i mb l lectur poregos i ideològic sobre el triomf de l gent contrri tl desconnexió. Hi h un considerció molt estes que ccept de mner crític que l Unió Europe és un espi de llibertt, democràci i prosperitt econòmic. Però és un considerció ideològic [1], fls, generd per nys de mentides, mitges veritts i tones i més tones de propgnd interessd del cpitl i les seves gències.
Llegir-ne més
26 de juny de 2016 08:31 h
Per democràci, els ciutdns hem d'rrconr quells que mntenen l'Estt de mtriu frnquist. L'vortd ruptur democràtic h comportt que l mjor prt dels prells de l'Estt continuïn tenint en les seves direccions nissgues fmilirs vinculdes l frnquisme que prctiquen impunement l confusió dels tres poders. On l'executiu s'impos sempre l legisltiu i l judicil. I on el poder econòmic oligopòlic sustent l'hegemoni mediàtic i del discurs. I l reprtidor burocràtic i de subsidis fn l rest, per preservr un terr lt de suport demoscòpic entre els electors geriàtrics de l'Espny desèrtic i les bses funcionrils o dependents.
Llegir-ne més
26 de juny de 2016 08:26 h
Els Escocesos hn estt cridts dos cops en poc més d’un ny les urnes per referendr el seu esttus com nció. L primer per decidir l’emncipció de Grn Bretny: per poc v sortir que no. L segon per sber si juntment mb Grn Bretny s’emncipven de l U.E: per molt h sortit que no. I tmbé l’Ulster. Això vol dir que un polític conservdor, com Cmeron, que pertny l mteix grup polític l Prlment europeu que el Prtit Populr, h estt cpç per trdició democràtic convocr en poc temps l sev gent, i prt de l sev gent, per què es pronunciessin.
Llegir-ne més
25 de juny de 2016 22:55 h
Té tot l ró el secretri generl de Trebll de l Generlitt, Josep Ginest qun firm que les desstroses infrestructures, especilment les infrestructures ferroviàries del tren convencionl, fn rribr trd l fein molts treblldors i posen en dubte que es pugui plicr, mb normlitt, l reform horàri. No hi h dubte que l degrdció ccelerd del tren convencionl, de les rodlies i regionls, implic l fllid de l’estt del benestr i, en conseqüènci, f totlment invible l reform horàri: l qul cos és molt negtiu per l millor, l sostenibilitt, d’un model de vid més just i més humà .
Llegir-ne més
25 de juny de 2016 20:13 h
Com els v explicr hir en Guifré, el Brexit és relitt i els gunydors del referèndum r no sben què fer mb l victòri. A l’lb del di Brexit + 1 hi h regnt el desconcert, com er d’esperr, però el Regne Unit segueix existint com si no hgués psst res. Els cnvis nirn venint, i el primer de tots serà el que j promou Nicol Sturgeon: el segon referèndum d’independènci escocès. L primer ministr escoces, més, h dit que inicirà relcions bilterls directes mb l UE per no deixr els escocesos for.
Llegir-ne més