El Dietari del Procés
4 de juliol de 2016 20:14 h
La CUP comença a moure fitxa
Avui Ann Gbriel h estt entrevistd per Mònic Terribs l Mtí de Ctluny Ràdio. L’entrevist h genert el morbo hbitul j que quest nov etp de l CUP és molt més imprevisible que l’nterior, i tmbé molt més trnscendent. En ple procés de renovció de l sev direcció, l diputd que exerceix de fcto de líder de l formció l Prlment -i potser tmbé for- h respost les preguntes de l vetern periodist mb prudènci i un to concilidor que ens h trnsmès bones senscions. Ann Gbriel h firmt, mode de desmentiment, que l CUP no és Endvnt o Poble Lliure, i j està.
Llegir-ne més
Un comentari
Stella Firinu
4 de juliol de 2016 19:30 h
El sufragi universal i el triomf de la mediocritat
Prou de retrets ls republicns pel seu vot fvorble l investidur d'Ad Colu. Ens grdi o no –i mi no m'grd gens–, Ad Colu v gunyr les eleccions municipls perquè ixí votà l'electort brceloní i perquè, ens grdi o no, el sufrgi universl és el pilr fonmentl de l democràci fins i tot qun dón veu l mediocritt. L mjori impos l sev voluntt l conjunt de l poblció o bé qun tri mb seny i intel·ligènci o bé qun ho f seguint lògiques incomprensibles o idiotes. Ar bé, tmbé en quests csos i prescindint dels dnys que inevitblement en seguirn, les urnes mnen.
Llegir-ne més
Plataforma pel Dret a Decidir - País Valencià PDaD
4 de juliol de 2016 17:11 h
La Confederació d'Entitats Sobiranistes dels Països Catalans rebutja la judicialització del 9N
L Confederció d'Entitts Sobirnistes dels Pïsos Ctlns rebutj l judicilitzció del 9N L Confederció d'Entitts Sobirnistes dels Pïsos Ctlns, constituïd per l'Assemble Ncionl Ctln (ANC), l Pltform pel Dret Decidir del Pís Vlencià (PDD) i l'Assemble Sobirnist de Mllorc (ASM), mnifest el seu rebuig l negtiv del Tribunl Superior de Justíci de Ctluny d’rxivr l cus obert per l consult del 9N. Aquest decisió, que deix el president Artur Ms i les ex conselleres Jon Orteg i Irene Rigu un ps de seure l bnc dels custs, supos un temptt molt greu l llibertt d'expressió i l democràci dvnt del qul no dubtem que l ciutdni sbrà respondre.
Llegir-ne més
Vicenç Plans
4 de juliol de 2016 08:50 h
Les persones desprotegides i la desesperació (04/07/2016)
Les persones desprotegides i l desesperció (04/07/2016) Des de f uns nys hom j s’h costumt l’existènci d’temptts suïcides. Els kmikzes j no són cp novett, i si bé inicilment, vn suscitr un intens debt sobre l grvett d’questes ccions, r j ni es comenten. Els seus precursors, per l nostr memòri col·lectiv, vn ésser els pilots jponesos, cp l fi de l II Guerr Mundil. Dvnt dels temptts suïcides, s’ixequen molts interrognts, no sols pels que ens hem de defensr d’questes ccions tnt violentment dràstiques, sinó per l situció que hi h l drrer i que origin un posicionment tnt extrem, viscerl i bsolut.
Llegir-ne més
El Dietari del Procés
3 de juliol de 2016 23:05 h
El temor al processisme
Avui llegíem un rticle l Diri ARA del sempre provocdor Albno Dnte-Fchín, r en cmpny novment pel lidertge del Podemos ctlà. En l’escrit h emprt un to més concilidor que el que gst hbitulment, mlgrt no h vingut proposr res. El lil h dignostict que el cmí de l unilterlitt no h funciont fins r, però fent utocrític, el de l “frternitt”, tmpoc. Demnv reflexió i entes per prt d’mbdues prts des d'un òptic d'esquerres (ERC-CUP mb ECP). No proposv però cp solució, que és el que hem trobt fltr en l’escrit, perquè possiblement l’únic cmí d’entes, pss per un referèndum unilterl (l qul ECP no s’vé (recordin que el pcte mb Espny segueix de moment utòpic), o un DUI l qul r sembl provocr tremolor de cmes ls independentistes.
Llegir-ne més
Joan Lladonet
3 de juliol de 2016 11:36 h
Prepotència versus resiliència
És un llàstim però l'lienció h conseguit que l mjori de persones reccionin mb prepotènci dvnt els èxits obtinguts. Aquest és el cs de les victòries entre equips rivls, o entre seleccions pertnyents diferents estts com ocorre en qulsevol cmpiont de futbol. Aquest pensment prepotent és un dels cusnts dels enfrontments bns de l celebrció d'un prtit i mentre quest es duu terme. Només incloc en l prepotènci els insults o els enfrontments físics. L'nimció en lt veu o l'exhibició pcífic de colors i de bnderes és ben correct i segurment necessàri.
Llegir-ne més
ISIDRE PALMADA BADIA
3 de juliol de 2016 07:40 h
ELS RUI-ESCÈPTICS
Els ctlns cnviem de prl fàcilment. Ens posem l pell de l’ltre i no ens f res oblidr els nostres drets. Som simpàtics, de nturl. Potser ho portem ls gens. I l cos h de ser quelcom profund, ncestrl, perquè mb l mteix desimboltur que ho fem mb l prl, r els independentistes ens cnviem de jquet: Hvíem sltt l pntll del 9-N. Tnmteix, si cl i mb un esplèndid somrís, estem disposts tornr-hi. Tornem l referèndum. Aquest sí, serà el definitiu, diem. No import que tingui mss de 9-N, mss d’escenri: hi tornrem, si cl! No import que es fonmenti en el pit i collons: hi tornrem, si cl! No ens fixrem en l imprecisió legisltiv, en l poc, minúscul, precisió jurídic: hi tornrem, si cl! No vlorrem l mínim inconcreció polític de les formcions ncionls, esttls i dels orgnismes i òrgns socils, oficils, etc: hi tornrem, si cl! No mirrem si s’ctu sense cp mrc de referènci cordt interncionlment: hi tornrem, si cl! Aquest referèndum no commou ls Rui-escèptics.
Llegir-ne més
El Dietari del Procés
2 de juliol de 2016 22:04 h
El nou nou 9N
Doncs j ho veuen, som on érem finls del 2013. L’independentisme leshores estv pendent d’un mjori bsolut efectiv que pogués culminr el procés, i r que j hi és, ens hem rronst després d’escoltr-nos el discurs d’En Comú Podem. L ide de fer un referèndum unilterl d’independènci (RUI), és dir un nou nou 9N torn plnr sobre un linç inestble i feble en l que cp dels ctors s’cb de posr d’cord. Tornr l’escenri del 9N és un opció que l Convergènci d’Artur Ms j podri hver executt el 2014.
Llegir-ne més
Josep Maria Loste
2 de juliol de 2016 13:19 h
El “postbrexit”, la llengua francesa i Catalunya
Després del Brexit, l llengu frnces està destind jugr un pper més importnt Europ i l UE. És l llengu de l diplomàci per excel•lènci. Le Monde i Le Monde Diplomtique són dos dels millors rottius del món. El frncès, l llengu de Molìère, l meu entendre (subjectivment prlnt) és l millor, l més encisdor i l més perfect del món. Ar bé, tot s’h de mtisr i puntulitzr. L llengu frnces, si vol ser l llengu oficil de l UE, h de rebutjr el jcobinisme i el xovinisme; és dir, l sev ideologi centrlist rdicl: incomptible mb el pensment democràtic europeu contemporni.
Llegir-ne més
Andreu Majó
2 de juliol de 2016 12:26 h
El desengany de Plató
Diuen que l condemn mort Sòcrtes, el seu mestre, decidid democràticment l tribunl, v portr Pltó considerr que no podi ser un bon sistem quell que f morir els svis. L'exercici de l democràci i l sev grndes, quell d'un person és un vot, port sovint problemes: -No jud resoldre divergències si bns no hi h un grn trebll de diàleg i consens. Només cl recordr els problemes de l CUP per resoldre empts tècnics mb l sev democràci ssembleàri. -L tensió representtiv-rel. En democràci representtiv s'ccept prestr l pròpi opinió i vot quells que hem escollit les urnes per tl que ens governin.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs