Joan Lladonet
26 de gener de 2020 09:10 h
Més atacs de la justícia espanyola contra Catalunya
Ni que el Govern espnyol hgi deixt d’estr en funcions, ni que j sigui el Govern legl existent h servit perquè l prtiditzció jurídic del conflicte hgi remès. Es veu que tot continu igul, si no és que continu pitjor per les flses espernces que hvi provoct o per l creenç que existien certs compromisos que frien que l virulènci de l justíci espnyol despregués. Un demostrció de l virulènci s’h demostrt quest setmn mb decisions judicils molt perjudicils per l diàleg que huri d’existir entre el Govern espnyol i el Govern ctlà, sempre mb els prtits dretns judicilitzdors encenent l metx de l discòrdi.
Llegir-ne més
Cap comentari
Xavier Guarque
23 de gener de 2020 16:02 h
Parlem de nacionalismes, doncs ?
Tot don l impressió de que Espñ es mou entre un sub-Espñ cstiz i un sub-Espñ cñí, mb seu socil Mdrid. Atenent l sev composició rel, és impossible que tothom es pugui sentir gust mb quest ncionlisme, tret de qui en treu lgun profit. És un ncionlisme que, diferènci del ctlà, que es inclusiu i pcífic, està impregnt de l "fúri" i veu delicte en tot expressió del que consider l'únic que hi h d'hver. Pel ncionlisme espñol el sol fet d'intentr preguntr sobre el tem j és un fet prohibitiu, criminl, mereixedor de presó.
Llegir-ne més
Joan Lladonet
19 de gener de 2020 15:51 h
L’extrema dreta i la dreta extrema lluiten cos a cos
Qun no s’h dont permís Vox per visitr escoles en temps d’horri escolr, s’hn post rbiosos i protestr. Si no ho consegueixen ho durn l fiscli, ls tribunls o llà on sigui. Què deuen voler sber? Si l’escol cre votnts de Vox? Perquè els deu prèixer que és impossible que n’hi hgi tnts. Quin tipus d’doctrinment volen trobr? Res d’ixò deuen cercr. A Múrci es podrien fer questes preguntes, però quí qued ben clr que volen sber on es f ensenyment en ctlà. Tmbé volen demostrr que el cstellà, és dir, l’únic per ells idiom espnyol, està perseguit, prohibit, vett, extirpt, opert, elimint de l’escol.
Llegir-ne més
Joan Lladonet
12 de gener de 2020 14:17 h
Vergonya, diputats, vergonya!
A l fi, gràcies terroristes, etrres i seprtistes hi v hver investidur. Pedro Sánchez v ser investit president de l’Estt espnyol trossejt i esmicolt. J heu mirt quin tros vos h toct viure? Heu pogut dormir? Si no heu pogut dormir donreu l ró l Arrimds que pens que totes les persones que volien que Espny continuàs com un “unidd de destino” perdrn l son, dvnt l’estropellment que cb de fer el que r és president. Vàreu poder escoltr el debt i les intervencions de cd portveu i vàreu poder comprovr quins eren els que prlven com prlmentris i quins eren els que semblven corbs que tenien l intenció de devorr els que ells creien que eren cdàvers.
Llegir-ne més
Xavier Guarque
10 de gener de 2020 10:11 h
Recurrent, però necessari parlar-ne
Si el cnvi climàtic s'h de corregir en bse menys contminció lumínic, menys fums industrils, menys gsos emesos pel prc utomobilístic, menys consum de crn per reduir els corrls de bestir boví, o en consumir productes de proximitt per fvorir l pgesi, molt em temo que fem trd. Com es pot tn sols rebixr l llum de neó que es l bse publicitàri implntd tot el món, o dptr les indústries d'ltres sistemes de funcionment, o substituir vions, utocrs, furgonetes, cotxes, motos, mb el negoci de les seves curses inclòs, o reeducr milers de milions de persones per les que comprr les grns superfícies j és més que un hàbit ?.
Llegir-ne més
Ricard Biel
6 de gener de 2020 23:58 h
Reis del femer català
Avui, menjnt el tortell de reis he ptit un ccident. M’he empsst el rei. Primer m’he ennuegt, i després h nt vll. De mner que r duc un rei l cos. De seguid he nott els efectes de dur un rei l cos i m’hn vingut gnes de ser president de l Generlitt, tot i que per un breu instnt he tingut un dilem, i he dubtt de ser president de l mev escl, que ve ser el mteix. Porto tot l trd mb el rei l cos i em sento grndiós, invencible. Fins i tot si em volguessin destronr —llegiu-hi inhbilitr— tindri immunitt, perquè no hi huri cp diferènci entre estr hbilitt o inhbilitt.
Llegir-ne més
Francesc Bonastre i Santolària
5 de gener de 2020 20:44 h
Reflexions de la Gran Mentida
Acuerdo pr l creción de un mes entre el gobierno de Espñ y el govern de l Generlitt de Ctluny pr l resolución del conflicto político. Punt 1. “Superndo l judicilizción del mismo”. No s’h supert. Hi h persones l presó, l’exili i, pendents de judici. Continuen els procediments judicils. Punt 2. “Actur sin más límites que los principios que rigen el ordenmiento jurídico democrático” Quin és el principi fonmentl? L Constitució! “Se comprometen impulr los cuerdos trvés de los procedimientos oportunos”.
Llegir-ne més
Joan Lladonet
5 de gener de 2020 12:15 h
Catalanofòbia pura en temps d’investidura
Començm l’ny i ens trobm en temps d’investidur. S’investirà el cndidt i president en funcions Pedro Sánchez? Sembl que si depèn d’ERC serà investit. Serà ixò un trïció l’independentisme? No seré jo qui ho firmi, encr que seri molt senzill fer-ho. Mi en els meus rticles no he fet prediccions. No m’grd fer-ne perquè no en sé. L’únic que sé i entenc és que l’Estt espnyol té l necessitt de tenir un president que pugui posr-se dministrr el pressupost corresponent.
Llegir-ne més
Jordi Solà Coll
15 de desembre de 2019 21:42 h
Catalunya. Un país a la deriva
Ctluny és, r mteix, un pís l deriv. Un deriv tràgic d’idees on sembl que ningú –ni polítics ni ideòlegs– vulgui ps enfilr cp propost que no sigui improvisr remolc d’un repressió implcble. No estic dient que tornem l feliç èpoc dels fulls de rut volubles i poc plusibles. Sobretot en quells csos en què les propostes no encixen mb l voluntt dels promotors. Sempre he cregut que obr i pensment formen un vincle indestrible. L’esperit de l veritt i un form de copsr el món depèn que l intenció –llò que es vol– sigui sostenible –i relitzble– en el temps i tmbé en l’espi.
Llegir-ne més
Joan Lladonet
15 de desembre de 2019 11:52 h
El TIL del PSIB
Perquè hem de suposr que quest esborrny no és de MÉS. Si ho fos, podríem plegr. Per redctr quest Llei, i especilment l’prtt del model lingüístic, un vegd punt de consumir l primer cinquen prt del segle XXI, es podien tenir en compte els 40 nys d’ensenyment duits terme prtir de l Llei de Normlitzció Lingüístic, l’experiènci obtingud de tnts i tnts de docents, el coneixement dquirit trvés dels diferents tipus d’ensenyment, el resultt obtingut per prt dels i de les lumnes que hn fet l’ensenyment en ctlà i dels que l’hn fet en cstellà, és dir, prtir de l pràctic; o prtir de les proclmes de l dret i de l’extrem dret mb l’objectiu de no tenir oposició prtidist ni prlmentàri.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs