Miquel Estruch
16 de juliol de 2016 19:29 h
Els caçadors de Pokémons
L drrer tendènci de l’independentisme hiperventilt és llò que nomenen el RUI (Referèndum Unilterl per l Independènci). Fins i tot n’hn tret un mgnífic mnifest (com ens grden els mnifestos!) que j h recollit, encr no sortit del forn, un munió de firmes i dhesions per prt del més vrit bestir de l fun nostrd. Ving v! Som-hi tots! A firmr pperets que el món s’cb! IN!...INDE!... IN-DE-PENDÈN-CI-A!! Les xrxes socils borbollen de lincs, de lics, de tuitdes, feisbucdes, instgrmdes i tot l’enderg xrxàri de milènirs vorrits, puretes modernets i iio-grlles motivts.
Llegir-ne més
Un comentari
Josep Maria Loste
16 de juliol de 2016 17:08 h
Europa necessita una agència d’intel•ligència comuna
El psst 14 de juliol, l vor de l Mediterràni -un mr de pu llibertt i democràci- l ciutt de Niç, es v produir un cte slvtge i criminl. Com persones humnes cl solidritzr-se mb les víctimes i els seus fmilirs. Drrer d’quests ctes execrbles existeix un ideologi mlèvol, que és un combinció d'un pseuderdiclisme islmist (que f servir l religió i, sobretot, l ignorànci com cortd i excus) i d’un nihilisme d'extrem dret bominble. Dvnt d’quests ctes execrbles, Pris Brussel•les Niç (.
Llegir-ne més
Joan Guerola
16 de juliol de 2016 09:15 h
Contes d'en Jan Bosch 102 L’herència 3
L’herènci 3 (experiment de nrrdor equiscient) Tercer prt I si li truqués per telèfon, però vés-te'n sber si seri pitjor. Si el fill esquerp no en voli sber res, per què hi pensv tnt. Pssv estones ssegut en un cntó del poble, prop de cs, l costt d'ltres homes mentre prenien el llevnt l migdi, o l fresc l nit. Déu ni do, er obvi que els problemes li tocven ell. Tens un fill molt trempt, li deien però l ràbi florv en l soledt de cs. De mic en mic ho v nr pint tot el menyspreu.
Llegir-ne més
Oriol Bosch
16 de juliol de 2016 07:00 h
Santi Vila, el moderat radical
“Les coses que veiem- v dir Pistorius mb veu pgd- són les mteixes coses que portem en nosltres. No hi h més relitt que l que tenim dintre. Per ixò l mjori dels éssers humns viuen tn irrelment; perquè creuen que les imtges exteriors són l relitt i no permeten l seu propi món interior mnifestr-se. Es pot ser feliç ixí, per descomptt. Però qun es coneix l'ltre, j no es pot seguir el cmí de l mjori. Sinclire, el cmí de l mjori és fàcil, el nostre difícil. Cminem.” Demin, Hermn Hesse F uns dies, en l presentció del llibre “Un moment fundcionl”, Mrius Crol defini en Snti Vil com un modert rdicl.
Llegir-ne més
El Comunicado J Herrera
16 de juliol de 2016 00:00 h
Vergüenza
Ls grbciones del ministro del Interior, Jorge Fernández Díz, con el hor exdirector de l Oficin Antifrude de Ctluñ, Dniel de Alfonso, revelron clr y llnmente l existenci de un pln en l sombr dirigido, supuestmente sino hbí lguien de más rrib, por el ministro pr desprestigir l cus del sobernismo y el independentismo ctlán. Fernández Díz se ofrecí incluso hcer gestiones con el entonces fiscl generl, Edurdo Torres Dulce. Ahor se h conocido, un vez más l relidd del sistem judicil en Espñ.
Llegir-ne més
El Dietari del Procés
15 de juliol de 2016 23:51 h
L'Espanya més immadura, despullada davant un món cada cop més convuls
El terror tornr ssolr Frnç. L ciutt de Niç h viscut un dels episodis més snguinris dels múltiples temptts que els frncesos hn rebut en els últims nys: 84 persones hn mort tropelldes per un cmió conduït per un home de 31 nys que circulv màxim velocitt intentnt btre l màxim nombre de gent possible. Els fets vn ocórrer quest dijous l nit l psseig mrítim de l ciutt de l Cost Blv, qun cbven els focs rtificils que pretenien celebrr l fest ncionl frnces del 14 de juliol. Un festivitt que per sempre més quedrà lligd l'efemèride del di que el terror v tornr ctur.
Llegir-ne més
Jordi Aviñó
15 de juliol de 2016 18:46 h
Sobre les Illes Lofoten a Noruega
Sents que portes mss temps seguint l mteix rutin i tens gnes de trencr-l? Tots necessitem un rutin per notr un estbilitt i un segurett les nostres vides, però qunts de nosltres no pensem en trencr-l de tnt en tnt? Avui us prlré del meu últim vitge Norueg, concretment les illes Lofoten, un escenri nturl brutl, compnyt de trnquil·litt, silenci i pu. Just el que necessitv. Primer de tot, deixeu-me que us expliqui l interessnt històri que hi h mgd l drrer d’questes illes. Antigment, les cbnes de les pintoresques illes Lofoten, situdes Norueg, estven destindes collir ls pescdors que nven questes illes durnt l tempord de pesc.
Llegir-ne més
Josep Maria Loste
15 de juliol de 2016 17:14 h
Discriminacions flagrants i intolerables
Qun ens trobem l’ny 2016, en les qüestions lingüístiques –sociolingüístiques- de discriminció de l llengu ctln, sobretot en diferents sectors d’tenció l públic, sembl que encr ens trobem en els nys vuitnt del segle psst i , en lguns csos, f l sensció que hem entrt en un men de màquin del temps regressiv, en què sembl que el dictdor encr sigui viu. No s’entén que l’ny 2016, di rere di, s’incompleixi -d’un mner flgrnt i intolerble- l Llei de Polític Lingüístic 1/1998 de 7 de gener, ixí com l’Esttut de Ctluny de l’ny 2016, i en certs csos, tmbé es vulneri l Crt Europe de les Llengües Regionls i/o Minoritàri i l mteix Constitució Espnyol en el seu rticle 3.
Llegir-ne més
Xavier Guarque
15 de juliol de 2016 10:52 h
L'orígen de tot plegat
A questes lçdes j ningú es qüestion que l’invent del “cfé pr todos” pot ser v ser l tc més negr d’quell Constitución Espñol del 78… que, curiosment, tmbé v estr signt pels polítics ctlns del moment. El cert és que, sbut i reconegut ixò, és lògic que ls que els hi h nt millor que si hguessin d’nr vivint depenent només del seu «cfè» s’hi ferrin mb ungles i dents. Per les mteixes rons, però l invers, tmbé és lògic que qui not que si disposes de tot, o si més no, més del seu propi «cfè» quedri més ben limentt intenti per tots els mitjns revocr l norm, o si més no corregir-l perquè l mnc d’equitt en els reprtiments no fos tnt injust i desequilibrnt.
Llegir-ne més
Vicenç Plans
15 de juliol de 2016 08:49 h
Quan els covards són els policies (15/07/2016)
Qun els covrds són els policies (15/07/2016) El 14 de juliol de 2016 serà recordt mb molt tristor pels frncesos. Desenes de persones innocents, fmílies i cnll, hn cigut víctimes del fntisme rncorós. El rebuig que gener el sistem d’emergènci frncès està provocnt un escld d’efectes contrris ls buscts. Qun els sistemes de poder ctuen mb supèrbi i prepotènci, o bé esclfen els seus objectius o bé els resultts són del tot indesitjbles. A Niç, d’cord mb les imtges disponibles, hi hvi poc vigilànci.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs