28 de juliol de 2016 23:28 h
El di després de l’cte de desobediènci l Prlment, l clm tens sembl hver-se tornt estblir en l’mbient polític ctlà. L crispció és clr i els dos blocs j estn forç diferencits: independentistes i no independentistes. Sp greu veure CSQEP en el segon grup, després del reguitzell de proclmes sobirnistes que es vn frtr de dir en les diferents cmpnyes electorls que s’hn nt presentnt per mirr de convèncer els sobirnistes més despistts. Avui ho dei Edurd Volts en un tuit, el mjor fru que ens h colt l’Estt espnyol quests drrers trent nys de trnsició h estt fer-nos creure que sense violènci es podi prlr bsolutment de tot.
Llegir-ne més
28 de juliol de 2016 18:52 h
Oriol Junquers s'h reunit mb Sory Sáenz de Sntmrí. Cordils relcions, resultts nuls. En l mteix setmn on preixen noves ddes sobre el comportment del finnçment utonòmic de l'ny 2014. Ctluny pss del tercer lloc d'portció en euros per hbitnt (2.422€) (després de Mdrid (2.830€) i Blers (2.460€) l 14 lloc en recursos rebuts per hbitnt en pritt de poder dquisitiu o de compr (2.024€). Dit d'un ltr mner: l'espoli de l'Estt sobre cd ciutdà de Ctluny és el 17% de l sev portció.
Llegir-ne més
28 de juliol de 2016 09:38 h
El 2014, segons ddes del Ministeri d’Hisend, Ctluny v ser l tercer comunitt utònom en portció de recursos l cix de l’Estt, desprès de Mdrid i les Illes, i qun s’plic el model de finnçment utonòmic vigent pss ser l desen en ingressos rebuts, que pot rribr ser l ctorzen si es te en compte el cost de l vid. Per cert, tot ixò en un rànquing on Nvrr i el Pís Bsc no hi preixen gràcies l concert econòmic i fiscl de que gudeixen. Aquestes ddes, oficils i de liquidció del model de finnçment, certifiquen l’rbitrriett que, mentre Ctluny en el període 2010-2013 h perdut fins set posicions ltres comunitts mb un cpcitt tributàri molt per sot de l mitjn esttl hn rebut més recursos per càpit que els ctlns.
Llegir-ne més
28 de juliol de 2016 00:39 h
Tinc bsrd l futur No entenc res de polític ncionl i molt menys, un cop s’hn fet dues eleccions i punt de l tercer , per formr govern l’estt espnyol, mb un govern en funcions , d’un prtit líder en persontges , ctedràtics en corrupció , i que sorprenentment, el 26J , v ugmentr en vots , i Ctluny , mes que en ltres utonomies; de polític interncionl, encr en soc mes nlfbet; però si hem vren ensenyr , que quest plnet noment terr , estv compost per cinc continents : Europ, Àsi, Àfric, Amèric i Oceni; no se si tot seri igul , si cdscú s’hgués cuidt de cs sev ; però sí que tinc el convenciment de que qun es v esvlotr l’eixm en l cç de “Osm Bin Lden”; (que de ben segur er l rein de l’eixm), totes les belles es vren escmpr per tot rreu del mon mb l consign de venjnç ; per hver intentt esclfr tot l’eixm, r tenim les belles rere el cltell i no sbem qui son ; per mes que vigilànci que posem , sempre serem l’objectiu btre per l’eixm que no vren sber esclfr.
Llegir-ne més
27 de juliol de 2016 23:55 h
L jornd d’quest dimecres pssrà l històri del prlmentrisme ctlà i de l històri del pís en conjunt. Un més, sí, però quest de debò. Per primer vegd l cmbr ctln desobeeix de mner nítid el Tribunl Constitucionl, que j hvi dvertit de l il·leglitt de desplegr l declrció del 9N i hvi fet un dvertiment concret per exigir que no es votessin les conclusions de l comissió constituent. L’inici de l desconnexió, titulen lguns diris, tot i que l pràctic ixò s’h de desenvolupr. I si ixò és només un estrtègi per estovr l CUP bns de l qüestió de confinç i no es v més enllà o hi h disputes sobre com interpretr el text? J no som en quell bonist 23 de gener de 2013, en l qul bon prt dels ciutdns estven eufòrics després de l declrció de sobirni.
Llegir-ne més
27 de juliol de 2016 08:34 h
Ni bisme ni vertigen: normlitt i prou! (27/07/2016) Les simplificcions sempre suposen un risc, j que poden ocultr mtisos o derivdes molt rellevnts. No obstnt ixò, els experts clreixen que existeix un cultur, en l’mbient, que empeny l societt no ssumir compromisos ni impliccions series (el que s’nomen l societt líquid). Bàsicment per dos motius. Per un bnd perquè hi h qui pteix directment de mnc d’oportunitts de futur, i de l’ltre, perquè hi h qui mb tntes oportunitts, els compromisos els hi suposen un “limitció”.
Llegir-ne més
27 de juliol de 2016 00:00 h
Més enllà de l'estimt "Temps de Sedició" m'hi torno l bloc, vui, després d'un llrg període de sequer (j em disculpreu) per incidir un mic més en les mervelloses ddes del drrer CEO, en prticulr, pel que f l suport creixent dels ctlns l independènci. Gunyem. Hi h molt fein fer encr, però gunyem. Nítidment. Totes les opercions, del tercerviisme l'espnycnvisme, i tots els ltres ismes del dependentisme s'estvellen contr l solides de l decisió pres, sobretot del 2010 ençà, per un mjori dels ctlns.
Llegir-ne més
26 de juliol de 2016 23:05 h
El Regne Unit cd di esdevé més un regne confederl, (independentment del prtit que governi, siguin els Tories o els lboristes); per contr el Regne d'Espny, independentment del prtit que governi, es v convertint en un espi cd vegd més centrlist i ssimilcionist. El Regne d'Espny s'està trnsformnt, negtivment, en un espi polític molt dogmàtic. Un ró més que tenim els ctlns per mrxr, -per esdevenir independents dintre de l interdepèndenci europe és copsr, tenir molt present que, molt difícilment -governi el PP, el PSOE o Ciutdns- l’Estt Espnyol esdevindrà un estt lliure, democràtic i bsolutment escrupolós mb l plurincionlitt democràtic de debò com el Regne Unit, Suïss, Bèlgic o el Cndà, Els ctlns volem ser lliures, sobirns i esdevenir, en igultt de condicions, un poble d’Europ que no depengui de les misèries d’un Estt espnyol, que tl com molt bé diu Rmon Cotlero, no deix de ser un extensió de l ’imperilisme cstellà clàsic.
Llegir-ne més
26 de juliol de 2016 22:33 h
No cl ser un entès –jo no ho sóc ps- per deduir que ixò de Sixen no s’h fet mss bé. Avui s’hn començt trslldr les obres menors del MNAC cp l’Argó ró del litigi que hi h obert i que s’h resolt fvor de l prt de ponent. Les obres més vluoses, les de Lleid, de moment no es retornrn, però vlidr l sentènci i començr tornr obres mb tnt bon voluntt... és molt legl, però em f pensr que Espny no s’h tingut mi tnt bon voluntt tornr els ppers que ens vn robr Slmnc. Ben penst, en els drrers 80 nys tmpoc hem tingut mi l leglitt fvor.
Llegir-ne més
26 de juliol de 2016 13:03 h
Volem Rodlies? Volem Independènci! (26/07/2016) L’ngúni per l clor i el mlhumor pel temps perdut vn en ugment entre els usuris de l xrx públic esttl de trens. ADIF i RENFE s’hn convertir en l’riet de les institucions espnyoles per desnimr i fustigr l poblció ctln, obligd cercr el seu socors per moure’s. Tnmteix, hom j creu que quest etp està tocnt l sev fi. I no ps per l vi d’obtenir noves competències o, pitjor encr, noves promeses de finnçment i de recursos, si no pel fet de que només per l vi ctln de l independènci podrem obtenir els medis i les fcilitts per fer un pís mb més possibilitts d’èxit.
Llegir-ne més
