16 de setembre de 2016 20:12 h
És difícil retenir lgú contr l sev voluntt. Això és el que s’h dedict fer l’Estt mb el ‘Cs ctlà’ des de l sev definitiv bsorció mnu militri l segle XVIII. Després de pronuncimientos, cops d’Estt, Repúbliques fllides, i d’ltres formes menys mrgues de persusió com els bombrdejos, les guerres i les dictdures, l’Estt h entès que hvi de ser més subtil en les formes i potser ixí tindri més opcions. Algú v creure un di que bolir l’esclvitud i donr drets ls treblldors seri un mner millor de dominr-los, sense fer-ho tnt evident.
Llegir-ne més
16 de setembre de 2016 08:28 h
Des de l’unionisme s’h fet mns i mànigues per menysprer, desprestigir, deslegitimr, combtre, judicilitzr, qulsevol cos que fes olor del sobirnisme, r j descontrolt per ell, que està escmpnt-se con got d’oli pel ctlnisme j sobrepsst. L confessió de l’existènci d’un compte Andorr, diu que provinent d’un herènci, de l’expresident Jordi Pujol v donr més munició les desesperdes gnes d’fegir lleny l foc per destruir, com sigui, el procés democràtic i pcífic en el que un bon prt de Ctluny està immers.
Llegir-ne més
15 de setembre de 2016 20:12 h
A qutre dies per l declrció d’Homs l Tribunl Suprem, per l sev prticipció i implicció en el 9N, vui hem sbut que el TSJC h desestimt els recursos de Ms, Orteg i Rigu per l mteix qüestió. Els record que els càrrecs que s’imputen són per desctment l Tribunl Constitucionl. Ahir tmbé el propi TC dei que bns de sncionr Forcdell volien resoldre l’ssumpte de si l drrer reform exprés del Constitucionl (l que li tribueix poders d’plicció snciondor), er Constitucionl o no, i que de l president del Prlment dirn quelcom d’quí 4 o 5 mesos.
Llegir-ne més
15 de setembre de 2016 15:53 h
Intentv decidir sobre quin tem redctri el primer rticle de començment de curs polític i com m’h psst ltres vegdes, l’llu de notícies de només les dues drreres setmnes és tn grn i de tnt trnscendènci, que opto per relcionr entre ells diversos titulrs. En qulsevol cs, l sensció és l de trobr-se en un punt d’ccelerció històric l direcció de l qul és totlment indetermind. Aquest sensció cre incerteses però tmbé l’espernç de poder influir en l direcció dels vents del cnvi. Només en el vessnt econòmic es public l notíci que Espny h gstt el mteix en resctr l bnc que en l despes snitàri de tot un ny.
Llegir-ne més
14 de setembre de 2016 20:12 h
Últim entreg de l situció del mp polític ctlà després de l Did, el di que Rit Brberá h decidit deixr el PP en lloc del Sent –com li demnv tothom– per no perjudicr Mrino Rjoy i lhor per no perjudicr el seu compte corrent. L’exemple més reclcitrnt del ‘yo he venido l polític forrrme’ . L’exemple del psst, però tmbé del present Espny, perquè quells que l’hn encobert durnt nys encr són l cúpul, un d’ells de president en funcions que té tots els números per ser reelegit.
Llegir-ne més
14 de setembre de 2016 15:14 h
Aquest mes de setembre de 2016 serà, sense cp men de dubtes, el mes de l qüestió ctln dintre de l’ empntnegd polític espnyol. No podem oblidr que l crisi polític, econòmic i socil l’Estt espnyol no és , només, l crisi del biprtisdisme i de l mnc de cultur polític de colició . Ctluny -l mnc del seu reconeixement com nció diferent i diferencid,no només políticment, sinó tmbé econòmicment i socilment, i l sev persecució polític trvés de les ltes institucions de l’Estt- és l’element nucler de les cuses del bloqueig de l polític espnyol.
Llegir-ne més
13 de setembre de 2016 20:12 h
Dos dies després de l mnifestció de l’Onze de Setembre i el di en què Rit Brberá h estt oficilment imputd, vncem en l’nàlisi de com queden els principls ctors polítics ctlns just bns d’un trdor d’lt tensió. Si hir repssàvem el pper de Crles Puigdemont, vui és el torn de l rest del món independentist: Govern i Junts pel Sí: és hor de ser clrs, vlents i treblldors. Aquest trdor cl deixr clr quin serà l fórmul per l qul es portrà l ciutdni les urnes, lhor que no s’h de cure e el mteix error de sempre i s’h de fer de mner coordind mb l CUP.
Llegir-ne més
13 de setembre de 2016 14:08 h
L’endemà de l investidur fllid d’en Rjoy, l segon j, el PP es v reunir en executiv i es v conxorxr, un vegd més, en torn l seu “lider” -pot ser no en tenen més- i es v uto-convèncer , un vegd més, de que son els millors, els únics, i que qui està suportt només per l sev clec segueix sent qui h de governr Espñ. Sben que els de l Gurtel, de Bárcens, de Bnki, de Púnic, de Tul, etc., …. de Rto, de Bles, de Fbr, etc., els d’hver estt punt de fbricr un ltre poc-vergonyd mb Sori com l que ens vn pssr per l cr mb Wert, en unes ltres votcions sern els més votts, pot ser menys, però por ser tmbé que més, encr que només sigui per l’vorriment i fstigueig dels ltres, però dvnt del vendvl imprble d’esquitxos d’quests nys, tlment es diri que “corportius”, que mb menys un ltre j huri plegt o dimitit, segur que no pss res ?, segur que l culp és tot dels ltres ?, segur que vostès no tenen res nlitzr, reflexionr, cnvir ?… Segur que són els ltres qui els hn de portr els vots per “deixr-los” governr i que si no ho fn són uns irresponsbles, uns trïdors l pàtri ?.
Llegir-ne més
12 de setembre de 2016 23:59 h
Després de l lletni de mnifestcions mssives nuls, mb el resultt conegut de més mnifestcions mssives nuls, qued clr que, com més mssiv és l mnifestció de l Did, més trnquil està vui l’espnyolisme. L Did ncionl ctln s’h convertit en un reiterd i eufòric msturbció col·lectiv nul que curiosment reivindic l procreció. Els ctlns pretenen donr llum l independènci còpi de pelr-se-l i res més que pelr-se-l. Cd ny, i cd di l llrg de l’ny, insistentment, només pelr-se-l, onnisme i més onnisme, més que els micos, molt més, on vs prr.
Llegir-ne més
12 de setembre de 2016 20:12 h
Di de soroll, molt soroll. L mjori de diris i tertúlies ctlnes vloren de mner positiv l Did independentist, emftitznt el mèrit d’guntr l pressió l crrer durnt cinc nys i remrcnt l unitt del moviment, que girebé oblig els polítics nr tmbé de l mnet. Pel que f ls espnyols, són girebé unànimes les gnes de minimitzr l jornd, tot i que per lgun motiu estrny l’independentisme h ocupt i ocup portdes de tots els grns diris. Es bsen en ddes de prticipció que rtllen el milió entre tots els municipis -540.
Llegir-ne més