25 de setembre de 2016 18:14 h
El pròxim divendres 30 de setembre l’Espi Bsset de Vlènci (C/.Túri, 58) collirà un nou cte de l mà de l Pltform pel Dret Decidir del Pís Vlencià (PDD). Sot el títol “Decidim. Europ dels pobles” l Pltform mostrrà el seu suport per l’Europ dels Pobles en contrposició l dels Estts. L jornd consistirà en un xrrd càrrec del membre de l Pltform Auke Zeldenrust, originri de Frísi, ctulment l’estt d’Holnd, qui explicrà el cs de l seu nció d’origen. Durnt l xrrd coneixerem de primer mà el moviment culturl dels últims 50 nys, el conflicte en els nys 50 i 70 de l’ny psst i les conseqüències de l’educció i l posició legl de l llengu que té el fet que Frísi no ting Estt propi, ixí com es prlrà de l’únic prtit polític frisó, el Prtit Ncionlist Frisó (FNP).
Llegir-ne més
24 de setembre de 2016 22:32 h
Conferènci de Victor Terrdells l'Universitt de Brcelon (22-9-2016) En primer lloc, em pertoc donr les gràcies l M.H. Sr. Artur Ms, expresident del Govern de Ctluny, per l’mbilitt de voler-me presentr vui. Li greixo perquè sé que no er fàcil per l sev gend. De fet, no ens podrà compnyr fins l finl de l’cte per complir un compromís que hvi contret nteriorment, però li greixo encr més quest esforç per ser quí, vui. No és un grïment retòric, per mi el president Ms represent moltes qulitts, especilment en el cmp polític.
Llegir-ne més
24 de setembre de 2016 20:12 h
Fest de l Ros, 24 de setembre. El PSC, en boc d’un Miquel Icet desboct, h clmt crits Pedro Sánchez –ssegut entre els ssistents- que de cp mner cedeixi en les pressions que demnen l’bstenció dels socilistes l PP (“libérnos, Pedro!!” Cridv Icet com un vedell degollt, tot rrencnt l'ovció dle públic). Els crits d'Icet hn impctt tothom, però el recurs de l'ctul Primer Secretri socilist no h estt espontni. L Fest de l Ros és l fest dels militnts socilistes, i quests són els electors que h de convèncer si vol revlidr el càrrec l PSC.
Llegir-ne més
24 de setembre de 2016 00:00 h
Este viernes, se h cumplido el 77 niversrio de l muerte del pdre del psiconálisis y un de ls myores figurs intelectules del siglo XX. El mundo vuelve rendirle homenje Sigmund Freud. Su legdo está presente dí de hoy en el cmpo de l neurologí, pero tmbién es recorddo por su contribución l mundo de ls letrs y de l filosofí. Freud decí que existen dos mners de ser feliz en est vid:un es hcerse el idiot, y l otr, serlo. Que los hombres son más morles de lo que piensn y mucho más inmorles de lo que pueden imginr.
Llegir-ne més
23 de setembre de 2016 23:00 h
Amb prou feines pivgt el soroll mediàtic ocsiont per les grns mnifestcions de l’onze de setembre Brcelon, Lleid, Trrgon, Slt i Berg, l fàbric de mnipulcions mediàtiques de l’unionisme més rnt s’fny intentr deslegitimr-les per l vi de minimitzr-ne el nombre de prticipnts. Encr que s’hgi de recórrer les tècniques més brutes de cherry picking, tot s’hi vl per descreditr l’dversri. Cl recordr que el nombre de mnifestnts, tot i que notblement elevt, no és el misstge més rellevnt que deix l’11-S? El que és relment importnt és l’mplitud, solides i persistènci del moviment socil independentist, que des de l mcromnifestció del 10 de juliol del 2010 h omplert, ny rere ny, els crrers del pís.
Llegir-ne més
23 de setembre de 2016 20:19 h
No és l primer vegd que un pregoner de l fest mjor de Brcelon ixec tnt polseguer, però el fet que tot l ml mror desemboqui en un pregó lterntiu multitudinri sí que és inèdit. L'escollit pel govern Colu-PSC v ser Jvier Pérez Andújr, un escriptor controvertit per un rticle El Pís on comprv l'independentisme mb el fntisme dels itol.làs. L decisió v ser rebtud per l'independentisme mb un 'performnce' de Toni Albà vestit de Felip V l mteix hor. Els dos esdeveniments vn confluir hir, mb el segon ixecnt un ressò i un seguiment girebé sense precedents per tenir l'etiquet d'’lterntiu’.
Llegir-ne més
23 de setembre de 2016 20:19 h
L desprició o expulsió d'Artur Ms i d'Antonio Bños del nucli centrl del multilidertge de l'independentisme s'h vist i vlort de moltes mneres i des d'enfocments diversos. Alguns ho hn vist com un oportunitt per “destensionr” internment i externment el procés polític, i d'ltres com un scrifici estèril fruit de les desvinences, sovint poc intel·ligibles, l si del sobirnisme. Sigui com sigui, prer meu, l desprició d'quests dos lidertges h provoct, sobretot, un cert debilitment en l cpcitt de prescripció de l'independentisme en les seves fronteres.
Llegir-ne més
23 de setembre de 2016 13:50 h
Qui està lliure de què? 7 (experiment de nrrdor càmer) Seten prt —Quiets, collons —els reny ltr vegd—. No us mogueu. Voleu nr l presó? —Per què hn d'nr l presó, per cbr mb quest púrri! —els diu Arogres que gunt un espelm. —Aquest púrri v treure l teu fill mb les mns cremdes del mig dels coets. Em sembl que encr no ho hs grït, oi? —li diu mb un fort enrbid. —I tu, quin snt el defenses? O és perquè ets tn borrtxo com ell? —Guit, qui prl! —Sembl mentid que et posis de prt d'un rodmón.
Llegir-ne més
23 de setembre de 2016 11:53 h
Com j dèiem, estem molt compromesos trebllr contr el overtrding, el fenomen que es dón cd vegd entre més trders que no rriben controlr-se qun estn prticipnt en les binàries. Excedir és un problem mss globlitzt com perquè el deixem pssr de costt. I més de veure en un ltre rticle què podem fer per evitr ser les seves víctimes, el que fem vui és comentr quells problemes que solen derivr en què ens convertim en les persones que el pteixen. Perquè vegdes tenir quest informció ens pot judr veure que nosltres vm encixr en un d'questes definicions i ixí intentr posr-hi remei.
Llegir-ne més
22 de setembre de 2016 20:12 h
En el di sense cotxes (mb cotxes), l polític ctln vnç tot màquin. Sembl que ho fci per debilitt de l’dversri, o en bsènci d’quest, però no ens confiem: l’Estt espnyol segueix sent-hi. Cd cop mb més nervis, els misstges j comencen dirigir-se l fur intern de l mquinàri de l’Estt. José Mnuel Grcí Mrgllo llençv vui un dvertènci molt clr les elits polítiques que slvgurden Espny, fent especil incidènci l PSOE: "el moviment secessionist Ctluny vnç tot màquin". El ministre d’Afers Exteriors citv Cmbó per fer entendre ls seus coreligionris que Ctluny profitri l febles temporl de l’Estt per ssolir l secessió si l’Estt no glutin forces i h de suportr el pes d’unes terceres eleccions.
Llegir-ne més