18 de novembre de 2016 02:22 h
El psst di 10 de novembre es compli un ny des que l’ssemble pel Dret Decidir de Cstelló es presentr en societt en l Cs de Cultur. Preix ser que l posd en funcionment d’quest ssemble v en prl·lel l supost cnvi polític l nostre pís. Després d’nys i pnys de corrupció i mles formes l’hor de fer polític, d’nys i pnys d’fvorir els poderosos i d’ixfr els febles, per fi, s’obre un escletx per l’espernç i l il·lusió d’un poble mgt i menyspret per dècdes de dictdures i governs “democràtics” corruptes, ntivlencinistes i ultrespnyolistes.
Llegir-ne més
17 de novembre de 2016 22:31 h
Com si fóssim ls 'vorrits' nys 90, el rei d'Espny h seguit l trdició i h fet el discurs que inugur de mner solemne l legisltur l Congrés. Com si res estigués pssnt l seu estt. L crisi en l qul Espny està submergid, no només territoril, econòmic o socil, sinó tmbé de vlors, cd vegd s'prop més l de 1898. I Felip VI, encr que ho fci veure, no se'n slv. Aquest dijous fins 94 diputts de 350 l'hn desfit deixnt-lo plntt, no pludint-lo, no ixecnt-se per 'honorr' l'himne espnyol o fins i tot mostrnt un bnder republicn l'hemicicle en ple discurs.
Llegir-ne més
17 de novembre de 2016 16:18 h
El drrer cs de Reus (Bix Cmp) -mb l funest conseqüènci d’un person mort- sobre l xcr de l pobres energètic pos sobre l tul l vulnerbilitt socil que pteixen mss ciutdns de Ctluny. El nou drm socil de l pobres energètic pos de mnifest les mncnces socils de l nostr societt ctul. Sense un pensió o un slri dignes tots som cndidts l pobres energètic. L vulnerbilitt socil és brutl. Mlgrt tot, hi h solucions: lleis més clres efectives, un reforçment del personl interí, lborl i funcionri en els deprtments clu, un justíci socil europe de debò i que les empreses elèctriques, i d’ltres subministrments, deixin d’exercir de senyors feudls en ple segle XXI.
Llegir-ne més
17 de novembre de 2016 12:35 h
Si l’independentisme és un comèdi tid per uns pocs, o per un person que encr és més ridícul, que hn enverint dos milions de persones, si és un irresponsbilitt, un perill, un ml imtge pel conjunt de «l mrc», perquè no gfen el bou per les bnyes i resolen el tem… Ells que podrien fer-ho ràpid i be... Si l grn mjori és dels que creuen que Ctluny no és més que un prt d’ Espñ, i per tnt l’opció gunyri “de crrer”, perquè no son ELLS mteixos qui posen les urnes i cbem tots plegts mb quest, segon ells, “cuento”… Si som mereixedors dels insults, clúmnies, injustícies que rebem, si, en definitiv, som un problem per l’Estt, perquè no son ELLS mteixos qui ens fciliten el cmí o l port de sortid.
Llegir-ne més
17 de novembre de 2016 12:22 h
Qun en un territori es prlen diverses llengües i un pren l supremci, l rest pssen l ctegori de segones, és dir, subordindes. Normlment, l supremci lingüístic es relcion mb un imposició, girebé sempre de cràcter polític, i l llengu imposd pss ser considerd l veritble, útil, i de coneixement obligt per tot l poblció. L que qued o les que queden en segon terme, tot i ser emprdes mb regulritt pels prlnts nturls, són percebudes com un signe identitri del grup què pertnyen que no els serveix per comunicr-se for.
Llegir-ne més
17 de novembre de 2016 08:35 h
Autoritt i disciplin ls instituts: ciutts sense llei. (17/11/2016) Qun dissbte psst milers de mnifestnts vn reclmr més i millors dotcions mterils i humnes per l’ensenyment públic, no sols volien un mr legl més dequt sinó tmbé unes condicions de trebll òptimes. L relitt dels instituts públics, i d’lguns concertts, s’mg en form d’indicdors mnipults, informes inflts o cuses socils. Certment, els instituts públics, principlment, no sol tenen un missió formtiv, sinó sovint qusi exclusivment socil, fi de mntenir els nois i noies un mic ocupts, i llunyr-los de mls costums o, fins i tot, d’un possible delinqüènci, de bix nivell.
Llegir-ne més
16 de novembre de 2016 23:08 h
Al drrer ple municipl de Snt Cugt del Vllès, l Prtit Demòcrt vm votr no l urgènci de l moció d'ERC-MES, moció que voli donr suport l sortid de l'Hospitl Generl de Ctluny del sistem snitri públic ctlà. Aquestes drreres setmnes hem sentit trvés dels mitjns molt informció relciond mb l'Hospitl Generl de Ctluny. Primer vm sber que el conseller Comín plntejv l compr d'quest hospitl per incloure'l l xrx snitàri públic ctln. Poc després vm sber que l'HGC no en sbi res d'ixò, i que no hvi rebut cp ofert forml.
Llegir-ne més
16 de novembre de 2016 22:34 h
Amb l concentrció del psst 13 de novembre de 2016 L’Avingud Mri Cristin de Brcelon, mb un prticipció d’entre 80.000 i 100.000 persones, s’inici Ctluny un etp de mobilitzció permnent. Cl tenir molt present que l prems interncionl, dels cinc continents, es v fer ressò d’quest l'esdeveniment cívic i exemplr en defens de l democràci i les institucions ctlnes i en contr de l polititzció de l justíci l’Estt espnyol. És molt importnt de mencionr que, sobretot, l prems frncòfon i nglosxon v posr de mnifest el cràcter cívic de l mobilitzció; i el fet que v ser un concentrció pcífic contr l judicilitzció del procés d’lliberment ncionl i socil de Ctluny.
Llegir-ne més
16 de novembre de 2016 21:42 h
Avui hem vist un prell d’exemples de ridícul drmàtic l Congrés. En primer lloc, hem ssistit l mercdeig que s’h fet mb el pobre exministre d’Interior cigut en desgràci, Jorge Fernández Díz. L’increïble utoritri i mediocre polític h toct fons després de les fmoses escoltes, l sev reprovció l Congrés, i l no reelecció com ministre espnyol. Avui, Fernández Díz er propost com president de l comissió d’Exteriors del Congrés. El PP comptv mb l’vl del PSOE, però els socilistes, perduts en l sev crisi d’identitt, hn tingut un moment de lucides i s’hn fet enrere l drrer instnt.
Llegir-ne més
16 de novembre de 2016 08:03 h
El referèndum ctlà: un imposició o un exigènci? (15/11/2016) En els mbients políticment indecisos, es lment que els sobirnistes imposin el referèndum d’utodeterminció. Pels unionistes, defensors de l monrqui i del regionlisme, no sols no és possible cp referèndum si no que l cus ncionl ctln no té cp sentit. A l’ltr extrem els sobirnistes entenen l nció ctln com un subjecte de dret públic l que l històri i l polític hn negt les seves opcions de llibertt. Per tnt, hom prl d’imposició, si veu el referèndum com un decisió unilterl, o d’exigènci, si com tl té tot el sentit l’hor de consultr l voluntt populr.
Llegir-ne més
