30 de novembre de 2016 22:46 h
És significtivment positiu que en els drrers temps s’hgi pogut rticulr, Ctluny, un veritble linç contr l pobres. Aquest linç s’rticul en el projecte Lliures, com un fons econòmic de solidritt per finnçr rreu del pís inicitives de trnsformció socil. Aquest utèntic unió socil, mb molt sensibilitt ncionl, està formd per l Coop57, especilitzd en gestió de recursos; ECAS, Entitts ctlnes d’cció socils, que té molt experiènci en desenes d’entitts i Òmnium culturl, mb 55 nys d’existènci, mb molt experiènci de cohesió socil trvés de l llengu i l cultur.
Llegir-ne més
30 de novembre de 2016 22:08 h
Ens trobem dvnt l negocició dels pressupostos més mediàtic de l històri recent de l Generlitt. Segurment perquè més, són els més importnts per l trnscendènci del moment que trvess el pís. Els números són els que són, i després de forçr l’utonomi l màxim, poques modificcions més es poden fer. El cmí no pot ser cp ltre que l vi de l unilterlitt, sigui vi referèndum o no. Avui Sory Sáenz de Sntmrí h tnct l port l nov tercer vi, l que defens Unidos Podemos i un sector ctlà del PSOE.
Llegir-ne més
30 de novembre de 2016 18:32 h
Als "cupires" qui els entengui, que m'ho expliqui. Volen enderrocr el monument l cpdvll de les Rmbles brcelonines dedict Cristòfor Colom, perquè v ser un colonitzdor que v rrbssr i robr tot el que v poder ls ntius de les terres conquistdes, prt d'imposr un llengu, un religió i un cultur que no er l pròpi. D'cord, si tenen ró, s'huri d'enderrocr dit monument i res celebrr el 12 d'octubre. Però d'ltr bnd, no fn cp men d'escrflls per homentjr l dictdor Fidel Cstro mb un piuld on dei: "hst siempre comndnte" i tmbé mb un vitge "imprescindible" Cub de l somitruites Ann Gbriel, com si no tingués fein cs nostr.
Llegir-ne més
30 de novembre de 2016 13:25 h
L prov del cotó. El mètode per sber si és de veritt. L’eslògn, ho recorden? D’ixò, nirà el Procés. D’utenticitt. L’estt mourà el constitucionl, les lleis i les sentències. Tot en orris, si cl! Aleshores es veurà: el Procés tindrà l principlíssim prov de forç. El “tour de force” de l vlidció. I l’evidènci de sber si el Procés és de veritt. El Procés v entrr l Prlment. Er un repte que conveni i tothom n’estv, l’esper: Milers ls 11 de setembre, milions l 9N ’14 i, per últim, les Institucions.
Llegir-ne més
30 de novembre de 2016 12:40 h
Un horri per l fmíli Ctluny (30/11/2016) Els hàbits més generls d’un poblció determind són el seu més visible mbixdor. Així, si hi h ordre, puntulitt i netej hom costum h quedr-ne dmirt. Si més hi h civisme i elegànci l’èxit està grntit. I entre tot quest tributs de les societts més mdures hi h els horris. L’orgnitzció col·lectiv de les frnges horàries és un propost tnt trnsversl i de bse que pot rticulr tot un mentlitt. Tmbé ho són l mner d’precir i vlorr els serveis públics, l relció dins dels dominis públics com en el cs de de l conducció, tot modernt l velocitt i estnt tents ls vinnts o usuris més febles (com ciclistes o vehicles petits).
Llegir-ne més
30 de novembre de 2016 12:31 h
Albert Verdguer Vil-sivill, l seu primer llibre: Josep Vil Sivill (1904-1967) publict per Rfel Dlmu Editor, ens present l figur del seu vi, l'home que dón títol quest obr d'índole històric. És, si més no, un demostrció que qun hi h un mnc de forç, l intel·ligènci pren l'energi i l'impuls suficient per plntr cr l'oponent. Ens situem l primer meitt del segle XX, originl de Rubió (Anoi), v tenir cert implicció polític l'èpoc de trnsició dicttoril entre Primo de River i Frncisco Frnco.
Llegir-ne més
30 de novembre de 2016 12:20 h
Preix evident que en els últims quinze nys s'hn perdut un grn quntitt de comerços dedicts l vend i elborció de derivts crnis, tnt en els pobles però més encr en els brris de les ciutts. El motiu no és únic, són molts i diversos fctors, que podem dividir en dos grups. Segons el meu criteri el principl fctor és l grn pressió que hn efectut els lobbies tnt Brussel·les com Mdrid perquè l normtiv sig excepcionlment dur i complicd per quests estbliments. L'ny 2006 v entrr en vigor &el pquet d'higiene dels liments&, conjunt de Reglments d'obligt i directe compliment per tots els operdors.
Llegir-ne més
30 de novembre de 2016 00:00 h
Avui el Prlment de Ctluny debt l nov llei que h de permetre que, mitjnçnt el vot electrònic, els ctlns que viuen l'exterior puguin prticipr en les pròximes eleccions de form efectiv. Aquest llei neix com respost ls impediments que es vn trobr quests ciutdns l'hor de votr en les drreres eleccions l Prlment, celebrdes el 27 de setembre de l'ny psst. Les dificultts del sistem de votció ctul, juntment mb l trdicionl mnc de voluntt de l'Estt espnyol, vn fectr un nombre molt importnt d'electors.
Llegir-ne més
29 de novembre de 2016 20:12 h
Ctluny es jug el drrer ‘mtchbll’ bns de l’embt finl prtir d’quest dimrts. Oriol Junquers h presentt els nous pressupostos, que segons ell són els més socils de l històri perquè porten un 74,7% de l despes prtides socils. Snitt, educció, territori i el deprtment de trebll, fers socils i fmíli reben bons increments en l dotció econòmic respecte ls números de 2015, els últims provts. A més, el conseller d’Economi post de mner clr per les prtides independentistes que poden seduir l CUP, com r l del referèndum.
Llegir-ne més
29 de novembre de 2016 18:07 h
Des del 2014 que l cntrell del "últims pressupostos utonomistes" son més com un il·lusió que no ps com un relitt curt termini. Si l consult del 9N v vocr l societt ctln fer front l primer grn repte contr l'Estt mb l percepció que el Snt Jordi de l'ny 2015 el pís j estri, o podri estr, preprt per declrr l independènci -un dt que l'Assemble Ncionl Ctln considerv "plusible- r, els del 2017 ho tornen ser però mb l'horitzó del referèndum per , com màxim, l segon quinzen de setembre.
Llegir-ne més
