Plataforma pel Dret a Decidir - País Valencià PDaD
2 de desembre de 2016 21:26 h
La Plataforma pels Drets Lingüístics exposa el seu ideari per acabar amb la discriminació lingüística
L Pltform pels Drets Lingüístics l Pís Vlencià, formd per prop d’un trenten d’entitts, sindicts i prtits polítics, hn cudit les Corts Vlencines per commemorr el Di dels Drets Lingüístics i plesr l discriminció quotidin que sovint pteix l ciutdni qun prl vlencià, mlgrt estr l’empr de l llei vigent. Durnt l’cte, l Pltform h fet públic el seu ideri trvés del Mnifest Pels Nostres Drets Lingüístics i h demnt l’Administrció utonòmic mesures estructurls i legisltives que posen fi l mrginció per ró de llengu.
Llegir-ne més
Cap comentari
El Dietari del Procés
1 de desembre de 2016 20:14 h
La boirina que ens envolta a tots
Els pressupostos sembl que frn vi quest vegd, encr que l CUP confi rscr concessions de Junts pel Sí en els dos mesos que ens esperen de trmitció prlmentàri. Benet Slells s’h post quest dijous l medll d’hver conseguit que Puigdemont s’hgi compromès un referèndum gràcies l ‘no’ ls comptes de l’ny psst, que vn forçr l qüestió de confinç. Cos que si bé és cert, potser ens pos en un ltre embolic per l complicció de posr-lo en pràctic, com j es v demostrr f dos nys. En tot cs, sembl que tot v millor en el si de l’independentisme.
Llegir-ne més
Salvador Domènec
1 de desembre de 2016 14:03 h
Com evitar un Atac de pánic
Estem pssnt per un temps on tot son desgrcies, mles noticies y tcs de pànic. Podem veure com hi h guerres, temptts i ccidents ctstròfics. Nomes sben ixò el tc de pànic es comprensible, però des de un punt de vist mèdic, huríem de tenir en compte quests consells de com podem curr o evitr un tc de pànic. Qun tens un tc de pànic, sempre hi h l possibilitt de no ser conscient que l’estàs tenint. Els símptomes mes freqüents son, dolor l pit, dificultt per respirr i fortes scsejdes de tremolor.
Llegir-ne més
Josep Maria Loste
30 de novembre de 2016 22:46 h
L’aliança contra la pobresa
És significtivment positiu que en els drrers temps s’hgi pogut rticulr, Ctluny, un veritble linç contr l pobres. Aquest linç s’rticul en el projecte Lliures, com un fons econòmic de solidritt per finnçr rreu del pís inicitives de trnsformció socil. Aquest utèntic unió socil, mb molt sensibilitt ncionl, està formd per l Coop57, especilitzd en gestió de recursos; ECAS, Entitts ctlnes d’cció socils, que té molt experiènci en desenes d’entitts i Òmnium culturl, mb 55 nys d’existènci, mb molt experiènci de cohesió socil trvés de l llengu i l cultur.
Llegir-ne més
El Dietari del Procés
30 de novembre de 2016 22:08 h
Els pressupostos i el camí de la reforma constitucional
Ens trobem dvnt l negocició dels pressupostos més mediàtic de l històri recent de l Generlitt. Segurment perquè més, són els més importnts per l trnscendènci del moment que trvess el pís. Els números són els que són, i després de forçr l’utonomi l màxim, poques modificcions més es poden fer. El cmí no pot ser cp ltre que l vi de l unilterlitt, sigui vi referèndum o no. Avui Sory Sáenz de Sntmrí h tnct l port l nov tercer vi, l que defens Unidos Podemos i un sector ctlà del PSOE.
Llegir-ne més
Jaume Meneses
30 de novembre de 2016 18:32 h
LES ESCOMBRES I LES ASPIRINES de Fidel Castro i el FANATISME de la CUP
Als "cupires" qui els entengui, que m'ho expliqui. Volen enderrocr el monument l cpdvll de les Rmbles brcelonines dedict Cristòfor Colom, perquè v ser un colonitzdor que v rrbssr i robr tot el que v poder ls ntius de les terres conquistdes, prt d'imposr un llengu, un religió i un cultur que no er l pròpi. D'cord, si tenen ró, s'huri d'enderrocr dit monument i res celebrr el 12 d'octubre. Però d'ltr bnd, no fn cp men d'escrflls per homentjr l dictdor Fidel Cstro mb un piuld on dei: "hst siempre comndnte" i tmbé mb un vitge "imprescindible" Cub de l somitruites Ann Gbriel, com si no tingués fein cs nostr.
Llegir-ne més
ISIDRE PALMADA BADIA
30 de novembre de 2016 13:25 h
EL COTÓ NO ENGANYA
L prov del cotó. El mètode per sber si és de veritt. L’eslògn, ho recorden? D’ixò, nirà el Procés. D’utenticitt. L’estt mourà el constitucionl, les lleis i les sentències. Tot en orris, si cl! Aleshores es veurà: el Procés tindrà l principlíssim prov de forç. El “tour de force” de l vlidció. I l’evidènci de sber si el Procés és de veritt. El Procés v entrr l Prlment. Er un repte que conveni i tothom n’estv, l’esper: Milers ls 11 de setembre, milions l 9N ’14 i, per últim, les Institucions.
Llegir-ne més
Vicenç Plans
30 de novembre de 2016 12:40 h
Un horari per a la família a Catalunya (30/11/2016)
Un horri per l fmíli Ctluny (30/11/2016) Els hàbits més generls d’un poblció determind són el seu més visible mbixdor. Així, si hi h ordre, puntulitt i netej hom costum h quedr-ne dmirt. Si més hi h civisme i elegànci l’èxit està grntit. I entre tot quest tributs de les societts més mdures hi h els horris. L’orgnitzció col·lectiv de les frnges horàries és un propost tnt trnsversl i de bse que pot rticulr tot un mentlitt. Tmbé ho són l mner d’precir i vlorr els serveis públics, l relció dins dels dominis públics com en el cs de de l conducció, tot modernt l velocitt i estnt tents ls vinnts o usuris més febles (com ciclistes o vehicles petits).
Llegir-ne més
Plataforma pel Dret a Decidir - País Valencià PDaD
30 de novembre de 2016 12:31 h
Una arma reivindicativa
Albert Verdguer Vil-sivill, l seu primer llibre: Josep Vil Sivill (1904-1967) publict per Rfel Dlmu Editor, ens present l figur del seu vi, l'home que dón títol quest obr d'índole històric. És, si més no, un demostrció que qun hi h un mnc de forç, l intel·ligènci pren l'energi i l'impuls suficient per plntr cr l'oponent. Ens situem l primer meitt del segle XX, originl de Rubió (Anoi), v tenir cert implicció polític l'èpoc de trnsició dicttoril entre Primo de River i Frncisco Frnco.
Llegir-ne més
Plataforma pel Dret a Decidir - País Valencià PDaD
30 de novembre de 2016 12:20 h
La destrucció de la indústria càrnia artesanal valenciana
Preix evident que en els últims quinze nys s'hn perdut un grn quntitt de comerços dedicts l vend i elborció de derivts crnis, tnt en els pobles però més encr en els brris de les ciutts. El motiu no és únic, són molts i diversos fctors, que podem dividir en dos grups. Segons el meu criteri el principl fctor és l grn pressió que hn efectut els lobbies tnt Brussel·les com Mdrid perquè l normtiv sig excepcionlment dur i complicd per quests estbliments. L'ny 2006 v entrr en vigor &el pquet d'higiene dels liments&, conjunt de Reglments d'obligt i directe compliment per tots els operdors.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs