29 de novembre de 2016 20:12 h
Ctluny es jug el drrer ‘mtchbll’ bns de l’embt finl prtir d’quest dimrts. Oriol Junquers h presentt els nous pressupostos, que segons ell són els més socils de l històri perquè porten un 74,7% de l despes prtides socils. Snitt, educció, territori i el deprtment de trebll, fers socils i fmíli reben bons increments en l dotció econòmic respecte ls números de 2015, els últims provts. A més, el conseller d’Economi post de mner clr per les prtides independentistes que poden seduir l CUP, com r l del referèndum.
Llegir-ne més
29 de novembre de 2016 18:07 h
Des del 2014 que l cntrell del "últims pressupostos utonomistes" son més com un il·lusió que no ps com un relitt curt termini. Si l consult del 9N v vocr l societt ctln fer front l primer grn repte contr l'Estt mb l percepció que el Snt Jordi de l'ny 2015 el pís j estri, o podri estr, preprt per declrr l independènci -un dt que l'Assemble Ncionl Ctln considerv "plusible- r, els del 2017 ho tornen ser però mb l'horitzó del referèndum per , com màxim, l segon quinzen de setembre.
Llegir-ne més
29 de novembre de 2016 11:49 h
Qun deixrem de fer el ridícul, uns per defecte, perquè son ixí, i els ltres per rrossegment, sentint que no és el «nostre» ridícul ?. És verdderment vergonyós, indignnt i ofensiu veure com el PP, i tmbé el PSOE, ens hn costumt veure com l cos més norml el que es diu «portes girtòries». On està escrit que un ministre, qun deix de ser-ho, tingui que ser col·loct ipso-fcto en un «endoll» j existent, en un càrrec, en un lloc o en un comissió ?. El cs del Sr. Fernández Díz n’és l’últim exemple.
Llegir-ne més
28 de novembre de 2016 22:00 h
Nosltres, les orgnitzcions de l societt civil de Cndà i Europ sotsignts, expressem l nostr profund preocupció dvnt el Trctt Econòmic i Comercil entre l Unió Europe i Cndà (CETA). Durnt el llrg procés de les negocicions i l revisió legl, repetidment hem ssenylt que trobàvem grns problemes l text del CETA. Aportem contribucions concretes que podrien hver provoct un cnvi cp un més trnsprent i democràtic polític comercil que tingués l seu centre l protecció del medi mbient i els drets fonmentls de les poblcions.
Llegir-ne més
28 de novembre de 2016 20:12 h
Vist mb el temps, sembl que cl grir l fermes de l CUP l’hor de defensr el seu ‘No’ l investidur de Ms. L’esquerr nticpitlist ho v fer de l pitjor mner, i contr molt gent, però vui, després de veure quins plntejments h pronuncit l’expresident de l Generlitt, Ctluny necessitv un relleu l presidènci que nés d’cord mb els resultts del 27S i que ctulitzés un mic el discurs independentist oficil. Artur Ms h estt el bon líder que necessitv l Ctluny Convergent i, sobretot, Convergènci, per fer l trnsició vlent de l’utonomisme clàssic postults independentistes.
Llegir-ne més
28 de novembre de 2016 19:01 h
29-novembre-2016. Tres nys del tncment de RTVV. Ens vàrem convertir en l’únic territori Europeu mb llengu pròpi sense TV i ràdio públic en l seu llengu. Com hem rribt fins cí? 27-novembre-2013. El PP, en solitri, vot en les Corts Vlencines fvor de l’Extinció de RTVV: Ràdio 9 i Cnl 9. PSOE i Compromís els criden: “No teniu vergony!!” 24-mig-2015 el PP no té mjori bsolut en les eleccions utonòmiques l Pís Vlencià. 11-juny-2015. Acord del Botànic. S’obrin espernces: PSPV-PSOE, Compromís i Podem porten en el seu progrm l importànci de reobrir RTVV (públic, de qulitt, en vlencià i sense corrupció) El poble vlencià vol un RTVV per seguir les notícies del nostre entorn més immedit (podem sbem que pss l’ltr prt del món però no l poble del costt); volem conèixer les ctivitts que es duen terme en el nostre voltnt (culturls, esportives, socils, etc); volem escoltr les notícies des de l nostr perspectiv i en l nostr llengu.
Llegir-ne més
28 de novembre de 2016 10:04 h
Aquest setmn hem celebrt el "Blck Fridy" importt dels Estts Units d'Amèric, un pís, que molts no poden veure ni en pintur i contínument estn criticnt tot el que ens rrib d'llí, però no tenen cp inconvenient en imitr-lo en moltes coses i costums que no tenim quí. Rjoy i el seu govern se'n deuen riure d'quest celebrció, i volent donr lliçons un dels pïsos més importnts de l terr hurn penst, si ells tenen el "Blck Fridy", nosltres més: tenim el "Blck Yer". Nosltres, els del govern centrl no celebrem un "divendres negre" l'ny per fer rebixes Ctluny; el nou govern constituït f poc dies (com hvien fet ntics governs des de f segles) estem plicnt "l'ny negre" per poder fer rebixes tot l'ny, per l fruïció de tots els ctlns.
Llegir-ne més
27 de novembre de 2016 23:25 h
(Relt curt gunydor del primer premi en els Jocs Florls del Consorci per l Normiltzció Lingüístic (CPNL) l'ny 2008) Fei poques setmnes que m'hvien prejubilt. Qun el cp de secció em v cridr l seu desptx j m'ho vig veure venir. Els compnys més joves deien que m'envejven, que quin sort teni de poder-me retirr tn vit i tn ple de slut i mb el sou girebé sencer i... De comentris fvor de l prejubilció en vig rebre més que no ps huri volgut, perquè jo j sbi el que m’esperv i tot quell bullit d'opinions festives em fei posr l pell de gllin.
Llegir-ne més
27 de novembre de 2016 20:12 h
F uns dies vig prlr mb dos mics residents Londres, un nglès i un nord-mericà, i vig tocr de peus terr. Després de més de mig ny sense veure’ls, em vn preguntr per l situció polític tnt Ctluny com Espny i els vig orientr sobre l’impàs en el procés l’esper de l’horitzó de setembre de 2017. A més, tmbé els vig fer cinc cèntims del circ en què l polític espnyol s’h convertit enguny i del surrelist finl mb un PSOE entregt donr l reelecció Rjoy com president. “Bé, tmpoc és l pitjor notíci de l’ny nivell interncionl!”, em v dir l’nglès, que tot seguit em v recitr les sorpreses d’quest ny, mb les victòries del Brexit i de Trump.
Llegir-ne més
27 de novembre de 2016 17:03 h
Es v morir el dictdor, quell que no es vol oblidr, i diuen que es v fer un trnsició cp l democràci. Un dictdur represent el poder bsolut d'un grup de persones que tenen un cbdill l cúpul, i que per conseguir quest poder ssssinen tots els que consideren perillosos l seu sistem. L'ltre di, un dels ctuls “demòcrtes” dei que l dictdur només hvi fet desprèixer 23.000 persones, després d'un judici just. Judici just per persones que eren ssssindes per les seves idees? Idees que sempre eren per millorr l qulitt de vid de les persones.
Llegir-ne més