El Dietari del Procés
20 de gener de 2017 22:42 h
Tindran els pebrots de criticar l’independentisme després de la coronació del ‘rei’ Trump?
H rribt el di D: D de Donld Trump. Un excèntric multimilionri mb mentlitt del segle XIX i sense cp experiènci polític s’h fet mb el poder de l primer potènci mundil. L postveritt, l’ntiestblishment provinent del moll de l’os de l’estblishment, l xenofòbi i l demgògi hn triomft i vui és el di en què tot plegt s’h confirmt: Trump h estt investit president dels Estts Units d’Amèric. El 45è president del pís té un currículum que f pensr en l’dveniment de les deu plgues d’Egipte, però d’ltr bnd tot podri quedr en foc d’encenlls i, tenint en compte que l cp i l fi és estblishment, potser no pot cnvir tntes coses com voldri.
Llegir-ne més
Cap comentari
Vicenç Plans
20 de gener de 2017 10:55 h
La decadència cristiana: una història trista (20/1/2017)
L decdènci cristin: un històri trist (20/1/2017) Enguny f 500 nys de l principl divisió de l cristindt. Vn prèixer els protestnts i de l m del reformdor Mrtí Luter, noves visions crítiques mb el Ppt. Els cristinisme j no seri el ctolicisme ni el que es digues Rom. Hn psst els nys, i l’Esglési Ctòlic intent cercr l unitt. Els nous temps i l mnc rel de disposició frn molt difícil quest tsc. Aquell 1517, en que es v expressr l totl disconformitt en com es feien les coses des de Rom, encr no s’h supert.
Llegir-ne més
Carles Feiner
20 de gener de 2017 00:00 h
EL MÓN DEL REVÉS
Luis Crrero Blnco, penúltim president del govern de l’Espny frnquist, fou executt per ETA el 20 de desembre de 1973. En l lògic polític de l’èpoc, executr un frnquist, genocid i grnt de l pervivènci de l dictdur er un cte de lluit contr el règim i d’firmció democràtic, que fou celebrt l clndestinitt per mig pís com recordem perfectment els qui j tenim un edt. Em resisteixo nomenr “ssssint” quest execució, i em resisteixo encr més considerr que Crrero fos un “víctim del terrorisme”.
Llegir-ne més
El Dietari del Procés
19 de gener de 2017 20:12 h
L'unionisme segueix multiplicant per u. I l'independentisme?
Enmig de l difícil negocició pressupostàri, l’unionisme civil segueix intentnt visulitzr-se frgmentnt-se en més entitts. Avui h nscut Concòrdi Cívic, impulsd per un venerble ctedràtic de dret constitucionl, Teres Freixes de 66 nys, escortd per Societt Civil Ctln, Empresris de Ctluny, i el grup de periodistes Pi i Mrgll. Tot entitts forç minúscules que es tornen plegr per intentr crer un nou rtefcte entre tots, i fer veure que mb quest diversitt d’ssocicions són més. De fet, és el mteix que fei l’independentisme f més de vint nys i, tmbé més ctulment, crent un mlgm d’entitts i d’inicitives pràcticment intrnscendents.
Llegir-ne més
Josep Maria Loste
19 de gener de 2017 15:09 h
Temps líquids i regressius
El psst 9 de gener ens v deixr, ls 91 nys, l’esplendorós filòsof i sociòleg polonès de ncionlitt britànic Zygmung Bumn. Aquest mgnífic intel•lectul integrl v ptir de vlent .V sofrir tots els desstres del segle XX; v ser víctim, per prtid doble, dels mortificdors totlitrismes del segle XX, el nzisme i l’estlinisme; més tmbé v ser “purgt” per un irrcionl ntisemitisme, que encr té molt forç certs indrets de l vell Europ.
Llegir-ne més
Vicenç Plans
19 de gener de 2017 09:20 h
Una sola urna és suficient però caldrà posar-la (19/1/2017)
Un sol urn és suficient però cldrà posr-l (19/1/2017) L lògic democràtic de “referèndum o referèndum” exposd mb grn clredt pel President Crles Puigdemont (1962) obre un guerr de nervis entre els que volen posr frens l’exercici de l’expressió populr. Tn si es convoc i celebr el referèndum vinculnt bns de l’estiu com si es f després, l’Estt espnyol no s’estrà de posr tot men d’impediments jurídics, els quls bàsicment, tenen un componen psicològic, j que l sev efectivitt és molt discutible, o si més no poc útil, per turr un esforç col·lectiu j molt ssumit pel conjunt de l poblció ctln, sobirnistes o unionistes.
Llegir-ne més
El Dietari del Procés
18 de gener de 2017 23:30 h
El paper d'Errejón quan arribi el xoc definitiu
Més enllà de les reflexions sobre pper dels comuns en l fse finl del procés, és un incògnit l posició que prendrà Podemos si s'rrib l xoc definitiu que plntej el govern Puigdemont. I més, tenint en compte que el prtit d'Iglesis no és ni de bon tros homogeni, com s'està veient en els preprtius del congrés de l formció, Vistlegre II. Així, és ronble que ens preguntem per l recció del prtit lil si s'esdevé el referèndum unilterl, però tmbé concretment per Íñigo Errejón.
Llegir-ne més
Mercè Dalmau Mallafré
17 de gener de 2017 21:33 h
Respecte i convivència al 2.0
Prlr de comunicció és sinònim de contínu evolució i cnvi. Les tendències d’bns j no són les d’r i ens grdi o no, en qutre dies, n’hurn pregut de noves que ens demnrn tots, cpcitt per cnvir i dptr-nos l món 2.0. De fet, en l’eston que trdis llegir quest rticle, Instgrm hurà publict més de 50.000 noves fotos tot el món. Sense cp men de dubte, r i gràcies totes les xrxes socils (Fcebook, Twitter, Instgrm...) podem seguir minut minut el que pss l’ltr prt del món. Els “spin doctors”, dircoms i periodistes de tots els mitjns ens fn el minut minut de discursos polítics, presentcions, rodes de prems, novetts, premis, notícies d’últim hor.
Llegir-ne més
El Dietari del Procés
17 de gener de 2017 20:12 h
La nació que va voler deixar de repartir-se les engrunes amb l'autonomia d'Extremadura
El govern espnyol h celebrt vui l fmos Conferènci de Presidents utonòmics d’Espny en l qul, com els hem estt explicnt, no h comptt mb l presènci ni de Ctluny ni d’Euskdi. L Conferènci, un òrgn que girebé no es convoc mi, és l’expressió més plàstic del que és l’Estt de les utonomies: el cfé pr todos, on les ncions històriques de l’estt queden diluïdes en un espècie de mrsme que es trnsform en un gossd controld per l’Estt. Un de les grns decisions que s’hn pres (totes estven precuindes) és que el PSOE vetrà tot llò que es negociï de mner bilterl entre l’Estt i Ctluny.
Llegir-ne més
Francesc Bonastre i Santolària
17 de gener de 2017 12:02 h
Democràcia de baixa intensitat i qualitat?
Rmon Rier, portveu del PP l Diputció de Brcelon i regidor l'juntment de Bdlon, v dir finls del mes de desembre de 2016, que l democràci que tenim no podi ser de bix intensitt perquè si no els de l CUP no podrien fer el que fn i que en temps de Frnco estrien l presó o morts. El senyor Rier com l mjori dels membres del PP no volen recordr que el Frnquisme v ser un dictdur i no un democràci de bix intensitt. Un dictdur feixist en els primers nys, que prtir de 1945 v nr evolucionnt cp l dit democràci orgànic, però dit prul representv un cbdill o dictdor militr, unes corts mb representnts d'un sol prtit que més eren elegits poc democràticment, per no dir dit.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs