8 de març de 2017 13:13 h
Per defensr l democràci... referèndum de Pu Miserchs Acte de presentció l Pís Vlencià Dijous 9 de mrç de 2017 les 19h l'Octubre CCC Crrer Snt Ferrn, 12 - Vlènci Presentció càrrec de Toni Infnte, Pltform pel Dret de Decidir del Pís Vlencià Toni Gisbert, secretri d’ACPV Amb l intervenció de Ann Arqué, portveu de l Interntionl Commission of Europen Citizens Pu Miserchs, utor, president del Grup d'Estudis Polítics de Ctluny i membre del Grup de Juristes Mspons i Anglsell
Llegir-ne més
8 de març de 2017 13:09 h
L Pltform pel Dret Decidir del Pís Vlencià (PDD) h cordt donr suport l’turd interncionl de dones del di 8 mrç. Aquest inicitiv h sorgit dels moviments feministes, socils i sindicls de bse de diferents pïsos d’rreu del mon. “Amb quest cte reivindictiu, es vol fer ples l situció de discriminció institucionlitzd que pteixen les dones de form generlitzd escl mundil i tmbé es pretén continur en un procés d’empoderment de les dones que vj més enllà dels restrictius mrcs jurídics i polítics vigents cd pís”, ssenylen l gent de l PDD en un comunict emès quest dilluns, 6 de mrç.
Llegir-ne més
8 de març de 2017 13:05 h
En questes ltures de les lluites feministes en generl i de les dones treblldores com vector fonmentl de les mteixes, es f necessri elevr l vist i mirr tot llò conseguit per copsr lhor tot el que rest i per dotr-nos de les eines conceptuls i progrmàtiques que necessitem. Crec que no és sobrer recordr (per contrrestr l invisibilitt sistèmic) el pper imprescindible de les dones en totes les revolucions que hn supost vnços per l conjunt de l societt: les revolucions mericn, frnces, holndes o soviètic, no s’entenen sense el pper de les dones; el pper jugt en totes les lluites pròpiment feministes –sufrgisme i drets civils, dret l divorci i l’vortment, etc-; i en totes quelles on el feminisme er un fctor determinnt com les lluites lborls, veïnls, per l’ensenyment i l slut public, etc.
Llegir-ne més
8 de març de 2017 13:02 h
Avui, 2 de mrç, s'h presentt Cstelló el mnifest “Estem per l democràci” impulst per l Pltform pel Dret Decidir del Pís Vlencià en rebuig l judicilitzció de l polític del Govern Espnyol envers del procés independentist populr de Ctluny. L'cte h comptt mb l presenci de Rf Reig, secretrit de Intersindicl Vlencin i Vicent Pitrch, sociolingüist i ctivist. Ambdós ponents hn estt presentts per l portveu de l Pltform pel Dret Decidir de Cstelló, Itzir Gil. Rf Reig h fet un recorregut per totes les ingenèries del Tribunl Constitucionl les decidicions democràtiques des de l'nul·lció de l'Estt d'Autonomi provt en referèndum en 2010.
Llegir-ne més
8 de març de 2017 12:57 h
El divendres 17 de febrer de 2017 es v fer l’cte inugurl del 12é Congrés de Lmbd, el col·lectiu de lesbines, gis, trnssexuls i bisexuls del Pís Vlencià. El lem d’enguny h sigut “Teixim mb tu un món divers”, tot un declrció d’intencions per implicr l societt en el seu conjunt. De fet, l’ssistènci de l societt civil convidd h sigut més grn que mi i és per ixò que en quest ocsió s’h optt per relitzr l’esdeveniment l’uditori Jon Plç del Jrdí Botànic que depén de l Universitt de Vlènci.
Llegir-ne més
8 de març de 2017 11:42 h
Si be, en el cs de les Cixes, esencilment les nostres, no pssv res que no fos norml fins el moment de tenir que ctur contr elles per feblir el teixit econòmic i socil de Ctluny, íntimment lligt s’hi podri veure el del Jordi Pujol que, mentrestnt es v deixr, i v ser utilitzt, per obtenir mjories l govern centrl er correcte i legl el que desprès, un vegd pronuncit per ell l’independentisme, result ser corrupte, perseguible i condemnble. El temps i l perspectiv hn demostrt que el «peix l cove» no només v ser útil l’Estt per gunyr el govern l’ltre de torn, si no que, tmbé, v servir per tenir controld i pivgd qulsevol inicitiv d’nr més enllà del «ctlnisme» que, llvors, qusi be tothom de Ctluny stisfei, principlment l burgesi, l poder econòmic del pís per uns interessos, i l ciutdni per uns idels.
Llegir-ne més
7 de març de 2017 22:14 h
L mes del Prlment h dmès tràmit l propost de modificció del reglment de l pròpi cmbr tot i l pressió sfixint de l'oposició. El fet h desencdent un nov ofensiv dels prtits unionistes i l megfoni de l 'cvern' tmbé començ fer l fein. En quest cs, les crítiques per "degrdr les institucions" i les insinucions de mesures ntidemocràtiques s'h unit quest vegd Ctluny Sí que es Pot, en un continució de 'l'estrtègi de l flor': rrenquen un pètl cp l plen sobirni, i de sobte n'rrenquen un ltre cp l 'unidd de Espñ'.
Llegir-ne més
7 de març de 2017 15:49 h
El 2 de mrç proper, Emmnuel Mcron presentrà el seu projecte per dur Frnç l segle XXI. L’estrell scendent dels cndidts frncesos les presidencils està encpçlnt, per r, les enquestes en segon volt, un cop el cndidt conservdor Fillon h punxt per fers personls i Hmon des de l’esquerr no és cpç d’glutinr el centre esquerr que se li escp i l’esquerr rdicl dispers entre múltiples cndidts./ Mcron que h cret un moviment personlist “En Mrche” predic creur un nov etp en l històri del pís.
Llegir-ne més
7 de març de 2017 15:46 h
300 empresris ctlns i vlencins, murcins i ndlusos s'hn trobt f poc Trrgon en defens del corredor mediterrni. Orgnitzcions empresrils i empresris ddictes l règim i sense cp vel•leïtt sobirnist. En quest reunió de gent d'ordre es v denuncir l mnc de voluntt polític i de plnificció estrtègic per posr en mrx el corredor ferroviri. Es denuncià el fet que Vlènci i Brcelon, tercer i segon ciutts espnyoles, no disposen d’enllç d'lt velocitt per l voluntt polític de mntenir-les desconnectdes.
Llegir-ne més
7 de març de 2017 10:12 h
Un 3 de febrer de 1939 l nord de l pltj d’Argelers s’muntegren de mner precipitd centenrs de milers de refugits ctlns en un cmp de concentrció improvist per ls que fugien d’un guerr perdud. 80.000 persones vn rribr-hi en menys de set dies i s’estim que hi vn pssr unes 465.000 persones durnt els nys que v estr funcionnt. Els pocs que vn poder sortir i vitjr cp Frnç o embrcr en vixell cp Amèric i vn ser reconeguts com refugits polítics vui formen prt de l nostr memòri històric, i gràcies ells bon prt del que hvi representt l Ctluny republicn no v cure en l’oblit.
Llegir-ne més