7 de juny de 2017 13:52 h
L’bst de les decisions errònies: el cs del Sr. Germà Gordó (7/6/2017) L ment recorre l món dels ronments per justificr un determind decisió que j s’h pres sense ró suficient, o bé per justificr que s’obr com l voluntt j h decidit que cturà. Tnmteix quest tipus de ronments costumen ésser sospitosos ; i per ixò cl profundir en quins hn estt els motius de fons. És ixí com , l mrge d’especulcions, hi h molts temes que queden totlment prtts dels titulrs de notícies i del seu cos explictiu.
Llegir-ne més
7 de juny de 2017 13:14 h
Al psst ple de l’Ajuntment de Brcelon es v produir un escen que més d’un podri concloure que cd cop serà més hbitul. En el mrc del debt sobre l creció d’un comissió d’investigció sobre l gestió urbnístic l’Ajuntment, el govern Colu es v donr l mà mb Ciuddnos per limitr l investigció l drrer mndt (2011-15) i evitr ixí furgr en l’últim govern socilist, tl com demnv Esquerr Republicn. En efecte, vm demnr que s’mpliés el període d’investigció i s’obrís tmbé l període 2007-2011, un legisltur mrcd per escàndols com el cs de l’Hotel del Plu de l Músic, de l’hotel del Rec Comtl o l’hotel Drssnes.
Llegir-ne més
7 de juny de 2017 12:07 h
A dos nys i escig des d’quell 2014, i l relt històric de les seves prticulritts, i pot quedr un pregunt obert: No quedàvem que el 9N, primer no es fri i desprès què no er legl, que no vli res i per res ?. Al finl, i vist tot el que h psst desprès, result que pels que si què vli h quedt hver prticipt en un fest cívic i festiv per expressr-se cdscú i j està, i pels que ho vn menysprer, ridiculitzr, negnt l sev vlides per l sev "inconstitucionlitt", result que, fins el moment, h estt mereixedor de l querell, el judici, l condemn l inhbilitció del president del Govern que ho v permetre i dels càrrecs electes involucrts en el seu moment en deixr fer possible l’nhel d’un bon meitt de l ciutdni ctln que hi v prticipr.
Llegir-ne més
7 de juny de 2017 10:32 h
Tot Nció mereixedor d’quest conceptulitzció dón un importànci pregon l seu relt ncionl.(veure http://revistmirll.com/2017/06/06/pis-petit-relts-petits/) I qun quest Nció, com és el nostre cs, es trob immers en un procés d’lliberment ncionl, quest relt és especilment rellevnt. L’Estt Espnyol i l’oligrqui extrctiv que el dirigeix, té molt clr com el fet de construir un o un ltre discurs sobre els orígens i les legitimitts dquirides l llrg del temps són elements necessris per justificr l’norrement, i de vegdes l’niquilció físic, de l’dversri.
Llegir-ne més
7 de juny de 2017 10:18 h
“...Ar és hor segdors, r és hor d’estr lert, per qun vingui un ltre juny, esmolem ben bé les eines...” El 7 de juny de 1640, f 377 nys, escltà Brcelon l’vlot conegut com “Corpus de Sng”. En el mrc del descontentment generl Ctluny pels efectes que ocsionv l pís l prticipció de l monrqui hispànic en l Guerr dels Trent, un grup de segdors v protgonitzr un revolt Brcelon que es v estendre per Mtró, Vic i Giron entre d’ltres indrets del pís i que es v sldr mb un blnç d’uns 20 morts, entre els que destcà l mort, mns de l poblció, del propi representnt del rei Felip IV, el virrei de Ctluny, que en quell moment er el Comte de Snt Colom, Dlmu III de Querlt.
Llegir-ne més
6 de juny de 2017 23:59 h
Aquest trd s’h produït l’esperd reunió del Pcte Ncionl pel Referèndum, que h resolt dissoldre l sev executiv i inicir un període d’hivernció per deixr tot el protgonisme ls prtits en quest fse de l unilterlitt. Ho h fet gurdnt les formes, j que Jon Ignsi Elen h firmt que «ni vlem ni deixem d’vlr» qulsevol vi per conseguir el referèndum, incloent l unilterlitt. Aquest és l’vntsl, doncs, de l’nunci de l dt i l pregunt. A prtir de demà, el president Puigdemont j està oficilment legitimt per tirr pel dret.
Llegir-ne més
5 de juny de 2017 20:12 h
Ens endinsem en un setmn en l qul està previst que sortim de dubtes sobre l dt i l pregunt del referèndum. Dijous o divendres es destprà l informció que el president port un ny rumint, i vui TV3 h dit que l votció serà o bé l’1 o bé el 8 d’octubre. L segon dt té un punt de sorpres i, si se seleccion, serà per lgun motiu en concret. Pot ser que l legislció de l unilterlitt requereixi un temps mínim i és per ixò que es necessitin més setmnes? En pocs dies sortirem de dubtes. I mentrestnt, es continu prlnt d’un visit de Puigdemont l Congrés espnyol.
Llegir-ne més
5 de juny de 2017 18:39 h
Les qüestions ideològiques, mss vegdes, es fn molt complicdes, i en conseqüènci, les prdoxes polítiques es poden presentr en qulsevol moment. Ar result que en quest tumultuos i contrdictòri Europ el líder/dirigent polític europeu d'esquerres més lúcid, honest i coherent seri el londinenc, i ctul líder del lborisme britànic, Jeremy Corvyn; però, és clr, result que Mister Corbyn es posicion clrment fvor del BREXIT. De fet, l’esquerr, o millor dir, el centre-esquerr oficil ( els que formen prt de l Interncionl Socilist) ctulment l UE es trob en un estt forç lmentble.
Llegir-ne més
5 de juny de 2017 08:38 h
Mirt en perspectiv, més enllà del que cdscú pot sentir flor de pell o en el rcó més profund, els que poden fer i desfer cd di ens deixen més clr que en el mrc jurídic espnyol els ctlns, com tls, no hi cbem... A quest Espñ només hi podem estr essent ciutdns espnyols mb residènci Ctluny, ni més ni menys i sense sortir de l’enqudrment del DNI, i ens hi podem desvinculr o desconnectr just fins el punt de que no ens hi podem ni desvinculr ni desconnectr mb els impostos o qun xoquem de ple mb l mquinàri polític i judicil que estn emprdes, en definitiv, pel referit mrc jurídic vigent.
Llegir-ne més
5 de juny de 2017 07:43 h
El divendres 2 de juny, l’Auditori Josep Irl de l’edifici de l Generlitt de Ctluny Giron, es vn lliurr els premis de l’Ateneu d’Acció Culturl (ADAC) l Normlitzció Lingüístic i Culturl. En quest XXXI edició cl destcr en primer lloc el molt merescut reconeixement especil l trjectòri de l senyor Teres Clot i que el benvolgut Jordi Turinyà rebi mb tot justíci el màxim gurdó, el Premi Personl l Normlitzció Lingüístic i Culturl. Els vells independentistes, quells que j ho eren en moments molt més difícils que els ctuls, moments en què quest opció er considerd en els millors dels csos com pròpi de somitruites o, fins i tot mss sovint, com un opció delictiv mereixedor de càstigs, detencions i presó, ixí com tots quells nord-ctlns que de mner regulr o esporàdic hn prticipt en les diferents mnifestcions de memòri històric i/o reivindictives, hem coincidit i conegut l Teres Clot, quest don menud, mb un somriure permnent l cr, enmord de l’obr de mossèn Cinto Verdguer, de veu suu i mneres dolces que en cp cs no mguen l sev forç, determinció, compromís i mor per l llengu i l cultur ctln.
Llegir-ne més
