4 de juliol de 2017 21:57 h
Espernz Aguirre en l'ny 2012 v dir: «Espñ es un grn nción con 3000 ños de histori, Ctluñ nunc fue independiente y los niños lo tienen que sber».1 Probblement, l don hvi llegit el llibre «Espñ tres milenios de histori» d'Antonio Domínguez Ortiz que es v publicr en 2010.2 Aquest utor dei que quest unitt er vist des de for d'Espny: «Desde que el conjunto de los pueblos que viven en l piel de toro dquieren sentido de unidd, l menos desde fuer, desde ls noticis consgrds por escritos griegos y romnos».
Llegir-ne més
4 de juliol de 2017 21:34 h
Amb quest rticle voldri dirigir-me l conjunt de l poblció de Ctluny i –molt especilment- l gent de l’Alt Empordà perquè el proper 8 de juliol de 2017 2/4 d’onze del mtí es concentrin l’ndn frnces de l’estció de Portbou per tl de celebrr l recuperció del tren de nit Prís-Portbou i, lhor, per donr suport l’cte reivindictiu/concentrció fvor d’un millor integrl del tren convencionl, socil i trnsfronterer de l’eurodistricte i l’euroregió. Aquest jornd reivindictiv del proper 8 d ejuliol l’estció de Portbou, de fet, és el reconeixement l fein dur i de qulitt de l’Associció d’Usuris de Tren de Perpiny-Cerver-Portbou -i d’ltres grups de l societt civil fvor del tren convencionl- en hver recupert un tren –El tren de nit Prís-Portbou- que hvi estt suprimit el pst desembre.
Llegir-ne més
4 de juliol de 2017 12:41 h
Bill Clinton en l sev cmpny electorl el 1992 v fer servir l fmos frse; “és l’economi, estúpid” per reclcr que llò importnt, essencil debtre en quell context, er l’economi. Trespolnt-ho l debt polític i socil que vivim l nostre pís l voltnt de les estrtègies, i els possible escenris de futur, el CET (control efectiu del territori) és l’element clu que determinrà el desenllç de tot plegt. El procés que hem endegt, per ser reeixit, necessit que es produeixin tres grns consensos; un consens socil intern mjoritri, complicitts i un consens mjoritri extern, de l comunitt interncionl, i els cords mínims i necessris mb l’estt mtriu del qul et vols emncipr.
Llegir-ne més
4 de juliol de 2017 09:25 h
Emergènci ncionl o fer bullir l’oll: l’hor de l veritt (4/7/2017) L drrer seqüènci de fets polítics pos primer pln l necessitt d’vlur el moment present. L form de fer-ho determinrà l’bst i continguts del referèndum d’utodeterminció del proper 1 d’octubre. I l respost, per prt del President i Govern, en pes, h estt clr: ixò v de debò, i ens grdi o no, ens juguem molt més del que ens creiem. El Sr. Jordi Biget (1963), i l gent que des dels vestidors li don suport o mir d’entendre’l, v posr en dubte el sentit i el vlor de tot plegt, tnt per omissió com en unes declrcions públiques.
Llegir-ne més
4 de juliol de 2017 00:13 h
El Govern espnyol h tornt reclculr l inversió estrnger Ctluny del 2016 i r l situ com millor ny de l històri. Per contr, Mdrid v liderr el nombre de fllides durnt el mteix ny. No serà que l independènci és vist com un oportunitt d’inversió? Les pensions encr s’usen com rgument de l por ls fvorbles de l independènci. Però mentre prlen, mguen que El Bnc d'Espny h tornt visr d’un fort retlld de les pensions futures. I mentre l’estt h perdont 60.600 milions d'euros l bnc, h hgut de demnr un préstec per pgr ls pensionistes l pg extr d'estiu.
Llegir-ne més
3 de juliol de 2017 23:33 h
Di d'intensitt màxim en l vigíli de l presentció dels detlls de l logístic i l leglitt del referèndum. El gru de bogeri v creixent de mner exponencil mesur que s'prop l'espert 1 d'octubre, i el despertr d'quest dilluns n'h estt un bon mostr. 'El Pís' obri mb un nou supost esborrny de l llei de trnsitoriett, que suposdment explicv com es fri el procés constituent. El rottiu explic que els plns del Prlment i l Generlitt pssen per l prticipció ciutdn per fer un nov Constitució, cos que els h fet dir que l'independentisme dopt pràctiques bolivrines l'estil Veneçuel.
Llegir-ne més
2 de juliol de 2017 21:32 h
Drrerment el flmnt i modern nou president frncès Emmnuel Mcron es v posicionr fvor del govern espnyol en relció mb el contenciós ctlà. Pot semblr el més norml de tot; però l'Estt frncès, de moment, no ho diu, encr que podri estr molt més interesst en l sobitrni de Ctluny, dintre de interdependènci europe, en comptes de hver de defensr –un mic forçt- un Estt decdent, pnxconent, utoritri i mb un democràci de molt bix qulitt com és l’Estt espnyol.
Llegir-ne més
2 de juliol de 2017 20:12 h
Ahir, el Dietri els fei un punt molt interessnt: podrà Enric Millo controlr durnt quest estiu 948 municipis? Podrà l’Estt nr retirr urnes 948 municipis? L ciutdni cd vegd ho veu més difícil. És per ixò que l determinció –lmenys de portes enfor- del tàndem Puigdemont-Junquers f que les dues enquestes que s’hgin publict fins r sondejnt sobre l pregunt concret del 9N, donen com gunydor el Sí mb un prticipció de més del 50%. Ho dei l’enquest de l’ARA f uns dies i ho diu quest cp de setmn un de L Vngurdi.
Llegir-ne més
2 de juliol de 2017 12:14 h
Pedro Sánchez h incorport l discurs del PSOE l defens que Espny és un nció de ncions, mb l intenció, se supos, de cnvir l Crt Mgn, perquè quest incorpori l composició rel dels pobles que formen l'Estt espnyol i nul·li l poquedt mb què vren ctur frnquistes i descendents de frnquistes l'hor de diluir-los dins el “cfè per tots” o Espny de les utonomies, sense sobirni. Aquest fet h comportt que els cpitostos del PP, entre ells, qui té el comndment, Rjoy; i qui té l seu càrrec l fàbric d'idees del PP, Aznr, hgin intentt desqulificr el pensment del secretri generl del prtit socilist.
Llegir-ne més
1 de juliol de 2017 20:12 h
El govern espnyol continu el festivl d’mences contr el procés, i ixí continurà fins que decideixi començr plicr-les. L grn pregunt que encr trigrà desvelr-se és l de sempre: fins on rribrn? Ar, però, en sorgeix un ltr: fins on podrn rribr? Potser podrn prr els peus un cord del govern ctlà, lgun tràmit de l Generlitt o collr per l vi econòmic. Però podrn turr un executiu coordint mb centenrs de municipis? Difícil. Aquest dissbte l mtí més de 500 btlles hn fet piny mb el referèndum sot l’ixopluc de l’Associció Ctln de Municipis (ACM) i l’Associció de Municipis per l Independènci (AMI).
Llegir-ne més
