26 de juny de 2017 19:00 h
Finlment, r j hi h dt i pregunt. Tnmteix, llò que més import de l’nunci en relció questes dues ddes és el cràcter vinculnt del referèndum. L prul que h emprt en Crles Puigdemont en el seu discurs és “mndt”. D’ltr bnd, entristeix l lectur d’lguns rticles l contr en relció l concepte de “Repúblic”. Cr, result evident l’estrtègi d’rrossegr els federlistes més en sintoni mb un possible cnvi de règim fàctic, i d’quí l inclusió d’quest en l pregunt que es formul.
Llegir-ne més
25 de juny de 2017 21:52 h
L'economi ctln continu creixent. I bon ritme. És l consttció de les ddes dels últims mesos, que un vegd més desmenteixen quell teori de l dvlld de l'economi del pís fruit del procés i l potencil independènci. El PIB del pís h rribt l 19% del totl espnyol per primer vegd el segle XXI i les exportcions ctlnes suposen un 25% de les de l'Estt. Especilment quest dd f ml ls interessos unionistes, j que ixò tmbé port l mrc Ctluny i tot el que implic l'estrnger, en un moment delict en què Mdrid potser voldri tenir les fronteres del Principt tncdes mb pny i forrellt.
Llegir-ne més
25 de juny de 2017 17:05 h
Per entendre el que vull explicr s'h de sber el millor possible què signific l prul “utoodi”. Per ixò vos notré uns qunts frgments del Diccionri de Sociolingüístic de Frncesc Ruiz i Sn Pscul, de Ros Snz i Ribelles i de Jordi Solé i Cmrdons: “Actitud segons l qul els individus busquen d'mgr les crcterístiques individuls que no s'deqüen ls estereotips socils. Sovint el fet de buscr l identificció mb el grup dominnt v compnyd d'ctituds intolernts respecte l grup d'origen i es donen, per tnt, ctituds de rebuig lingüístic dvnt les persones que mnifesten els trets que els que s'utoodien volen bndonr.
Llegir-ne més
25 de juny de 2017 11:03 h
Es podrien nomenr els "Sense Nom" però un grup rmt mb quest denominció j v existir Còrseg en el psst. El 22 de juny un nou grup v fer prició l'escenri cors. "L creció d'un moviment clndestí clrment identifict no sembl necessri pel moment". Simplement vn fer cte de presènci i vn ssumir les ccions rmdes que hn scsejt l'ill les drreres setmnes i no hvien estt reivindicdes. Un prició inoportun Sí que hn clrit els motius de l sev cció político-militr. "Un bloqueig per prt de l'estt frncès dvnt les reivindiccions" del prlment cors.
Llegir-ne més
25 de juny de 2017 10:40 h
El proper 8 de juliol d’enguny pot esdevenir un dt històric molt importnt per Portbou/Cerver de l Mrend i per tot l zon trnsfronterer de l’Alt Empordà – en generl del conjunt de les comrques gironines- i de l Ctluny Nord. Serà el di de l Recuperció del tren de nit Prís Portbou . Des de l Pltform Defensem el Tren de l’Empord ens hem de felicitr per hver contribuit conseguir –juntment mb l’Associció d’usuris del tren Perpinyà/Cerver-Portbou- quest “petit/grn” victòri.
Llegir-ne més
24 de juny de 2017 21:10 h
L revetll de Snt Jon s'h viscut sense grns incidències Ctluny i l'ctulitt polític sembl que tmbé h descnst uns dies, l'esper de l proper dt interessnt d'quest procés: el 4 de juliol. No obstnt ixò, poques hores bns que milers de persones encenguessin les metxes que hn fet d'quest nit pssd l més il·lumind de l'ny, hi h hgut un petit sotrc. El diri 'The New York Times' h provoct molt sorpres publicnt un editoril prlnt sobre Ctluny i Espny. I el contingut és encr més remrcble: 'The New York Times' demn Mrino Rjoy que ccepti un referèndum l'estil escocès per Ctluny per tncr l qüestió, i express segurett que sortirà el No.
Llegir-ne més
24 de juny de 2017 07:34 h
Acbo de llegir “Economí ¿Cienci útil? de Jcint Ros Hombrvell, ctedràtic emèrit d’Economi Aplicd de l Universitt de Brcelon. En el trebll, ple de referències erudites que tot estudint d’economi i dirigent empresril ben formt grirà, es debt el conflicte entre economi teòric i plicd. Ros denunci el minstrem ctul de l’Economi mtemàtico-deductiv, dedicd mjoritàriment models teòrics d’escss o nul.l incidènci socil. Aquest bsènci de l’Economi en el cmp de joc rel fcilit que vui les polítiques econòmiques ciguin en mns d’inprensius populistes o inútils escrivns l dictt dels oligopolis.
Llegir-ne més
23 de juny de 2017 20:12 h
Un dels grns problemes del 9N v ser, bnd de l descoordinció independentist (llò que cdscú remv cp l sev rib), l inexistènci d’un full de rut pel di després fruit de l improvisció i l poc creenç en el que s’estv fent. Els governnts donven l sensció que no es teni ni ide de què frien després. No hi hvi pl, en definitiv. Totes questes mncnces queden en evidènci mesur que vnç el cmí cp l teòric referèndum d’utodeterminció vinculnt. Tot just vui mnquen 100 dies per l sev celebrció i els ctlns cd vegd més estem preocupts per si el Govern no només podrà relitzr-lo, si no si s’plicrà el resultt de mner immedit.
Llegir-ne més
23 de juny de 2017 15:03 h
L temptció d’gfr el mòbil 3 (experiment mb nrrdor equiescent mb dues històries prl·leles) Tercer prt El clàxon de l'utocrvn del gros li interromp les memòries. —Ving, Màrius, que per fi ens toc. —J vig, j vig —diu en Màrius, endormisct. Avnç uns metres, tur el vehicle i v ensenyr el pssport en regl i l’ssegurnç d'ssistènci en vitges, i omplir formulris les finestretes d'un oficin. Al cp d'un miquet, v un ltr oficin cnvir euros. Un soldt inspeccion per dins l'utocrvn per sber si port emigrnts xinesos.
Llegir-ne més
23 de juny de 2017 00:04 h
p { mrgin-bottom: 0.25cm; line-height: 120%; } Aquest diumenge psst es v fer públic de mner clr i contundent. Segons dei Pedro Snchez: «No donrem suport l referèndum independentist, però sí que donem suport l ide que Espny és un nció de ncions, però mb un únic sobirni». El follet del federlisme reneix i pretén ser, per enèsim vegd, l cortd per reemplçr l nostr dignitt , per vés sber quin engnyif. Volen mercdejr ltr vegd mb nosltres , i no només com Ctlns, sinó com éssers humns.
Llegir-ne més