Albert Torras Corbella
17 de juliol de 2017 22:00 h
Històries camí de la Independència: “Si el Rei vol corona, corona li darem”
Giron, 15 de Setembre de 2017.-L Fundció Princes de Giron h convoct un reunió ordinàri del seu ptront per inicir l convoctòri dels premis 2018. Felip VI, com president de l Fundció en nom de l sev fill, Leonor, hi ssisteix. Es trct d'un reunió hbitul, tot i que no és norml que el Rei hi vgi sempre. Tot i ixí, l'enrrit pnorm polític no desconsell l presènci de l monrqui Ctluny. De fet, el president espnyol hi h estt d'cord. I ixò dels reis i les reines sempre f florr un sentiment romnticot i cortesà entre els dubtosos del proper referèndum, i només flten quinze dies.
Llegir-ne més
4 comentaris
Jaume Sastre
17 de juliol de 2017 20:31 h
FINS QUAN DAVANT LA GUERRA BRUTA I PSICOLÒGICA DE L'ESTAT ESPANYOL ANIREM DE PASSERELLS,
DE PIPIOLIS I DE LLEPAFILS MELINDROSOS AMB EL LLIRI A LA MÀ? FINS QUAN ANIREM PEL MÓN FENT EL PAPER DE BONS MINYONS? ABANS DE L'1-0, MADRID INTENSIFICARÀ LA GUERRA BRUTA L'estiu de 2016 es v destpr l'Operció Ctluny. Di 21 de juny, en plen cmpny de les eleccions generls espnyoles del 26-J, el digitl de Mdrid Público.es v començr publicr frgments d'un convers que v tenir lloc l'octubre de 2014 entre Fernández Díz i el director de l'Oficin Antifru de Ctluny, el jutge del Alfonso, en l qul conspirven per fbricr i difondre proves flses contr els màxims dirigents de CiU (Ms, Tis.
Llegir-ne més
Pol Serrano
17 de juliol de 2017 19:42 h
Síria, una altre lectura
Què hi pss Síri? En rticles nteriors j hem explict com l crisi de Qtr, teni reminiscències Síri, i com l’enfrontment energètic entre Occident i el bloc Eurosiàtic s’h resumit en un conflicte bèl·lic Síri. Un conflicte regt mb l’extremisme islàmic. Però l drrere del conflicte hi h projectes que es desenvolupen l mrge dels mitjns de comunicció. Projectes que en cert mner són un menç l’hegemoni Occidentl l regió. I desengnyem-nos, l pèrdu d’hegemoni Occidentl es trduirà, trd o d’hor en un pèrdu de benestr pels Occidentls.
Llegir-ne més
Xavier Guarque
17 de juliol de 2017 11:16 h
Podria ser el relat d'un conte, però... No
Molt be... El govern de l’Estt diu l govern de Ctluny que no pot, ni vol, ni sseure’s l cdir de l tul del pcte, ni tn sols l del diàleg per prlr i rreglr les molt greus desvinences que hi h. Tnmteix, diu que no deixrà que es pregunti l ciutdni ctln res que no sigui que prefereix, si el flmenc o els toros, o si «l roj» o «l rojill». Desprès d’ixò, el govern de Ctluny diu ls electors que li hn torgt el poder, que, el que li demnen que fci llà li diuen que no pot ser, i que son uns irresponsbles, uns bojos i uns insolidris mb els que sempre, sempre, hn estt els seus inseprbles germns.
Llegir-ne més
El Dietari del Procés
16 de juliol de 2017 23:51 h
Galeria d'hipòcrites
Avui h estt un di estrny en el qul hem observt com l’eix de l polític espnyol h tornt girr en el que pssv Veneçuel, bnd de seguir-nos insultnt. L situció llà és complex i mb diversos episodis de violènci que hn degenert en un centenr de morts. El pols entre el poder i l’Assemble Ncionl i l oposició (que control el Prlment) interess Mdrid, com un ein tenir en compte per interferir en l polític d’quell pís, però tmbé per descreditr prtits com Podemos i, de retruc, l’independentisme.
Llegir-ne més
Joan Lladonet
16 de juliol de 2017 17:15 h
Per obtenir la independència cal desobeir en més d'un moment
Com he escrit l'rticle nterior, l defensor del poble espnyol i el PP es vren encrregr d'nr presentnt recursos cont tot el que es legislv l Prlment del Principt, especilment si er útil per l llengu ctln. Ar el Tribunl Constitucionl hi h dit l sev, h dictt sentènci contr l llei del cinem ctlà, contr l llei de consum, contr l llei d'collid d'immigrnts i contr l llei udiovisul. El Tribunl Constitucionl espnyol h resolt diversos recursos presentts pel PP i per l defensor del poble espnyol contr lleis que protegeixen l’ús del ctlà Ctluny.
Llegir-ne més
Jaume Meneses
16 de juliol de 2017 08:56 h
"PROMETRE NO ÉS DONAR"
A "Notíci de Ctluny", Vicens Vives, en el cpítol vuitè prl de l'ctitud hispànic, i fent referènci quest ctitud record l'tzgid d'Orteg y Gsset qun firm en l sev Espñ invertebrd: "que hi hvi rons per nr sospitnt que només testes cstellnes tenien òrgns dequts per percebre el grn problem d'Espny integrl". Després d'quest tzgid Vicens Vives diu: segons Orteg y Gsset, Espny er un cos fet per Cstell. Actulment diri: "tots som Cstell" I jo fegeixo: quí ru el ml d'Espny, que j f cinc-cents vn voler que fóssim com ells i el 1714, el borbó de torn, ho v tornr intentr.
Llegir-ne més
Xavier Guarque
15 de juliol de 2017 22:25 h
Provi... Perdut per perdut
De veritt que hi h persontges ben curiosos, per dir-ho mblement. I em refereixo concretment un d’ells, potser un dels més curiosos, que es permet posr d’exemple l relció mb el Pís Bsc qui, recordem quests drrers nys de negció totl tot el que h demnt o propost Ctluny, se li h negt un pcte fiscl cordt i negocit. Potser es podi hver començt per quí, no ?. Potser un gest en quest sentit, en el seu moment, hgués desinflt més d’un globus que l’ctitud des de llvors s’h encrregt de mntenir ben inflts.
Llegir-ne més
El Dietari del Procés
15 de juliol de 2017 21:20 h
‘El País’: Quan les ganes de ser un actor polític més passen per davant de la informació
El terrtrèmol d’quest divendres continu ressonnt diversos ctes polítics i mitjns de comunicció, tot i que j hem entrt l cp de setmn. De fet, un dels que h tornt pujr el to quest dissbte és el propi Mrino Rjoy, que h post més lleny l foc. “Sense l llei, l democràci es converteix en totlitrisme”, h firmt. A més, prl de “deliri”, de “deriv utoritàri” i de voler “trencr-ho tot”, en referènci òbviment l’1-O. Les intervencions girebé diàries del president d’Espny sobre el tem j ni intenten mgr el problem ni minimitzr l qüestió, cos que es pot interpretr com un por creixent tot plegt.
Llegir-ne més
Jaume Sastre
15 de juliol de 2017 16:37 h
LA VANGUARDIA, EL DIARI FRANQUISTA DEL "CONDE JAVIER DE GODÓ"
DES DE GALINSOGA (1959) ALS MÀRIUS CAROL, ENRIC JULIANA, LOLA GARCIA, GARCÍA PAGÁN... D'ARA MATEIX L mort de Mn. Josep Mri Argonès, el cpellà que v provocr l'tc de ràbi l director de L Vngurdi, Luis Glinsog, di 21 de juny de 1959 qun v fer un miss en ctlà l prròqui de Snt Ildefons de Brcelon, h coincidit mb uns moments crucils de l històri de Ctluny qun flten dos mesos i mig per l referèndum d'utodeterminció de 1-O. L frse del feixist i pologist del dictdor Frnco, Luis de Glinsog (Crtgen 1891 - Mdrid 1967) pronuncid dins l'esglèsi, "TODOS LOS CATALANES SON UNA MIERDA", v merèixer un respost clr i contundent dels ptriotes de l'èpoc que (Jordi Pujol, entre d'ltres), jugnt-se l pell i el ptrimoni, en plen dictdur frnquist vn plntr cr LA VANGUARDIA, l "conde de Godó", Glinsog i vn inicir un cmpny de bixes del diri, de descens de l publicitt i mb mnifestcions de clàxons incloses.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs