6 d'agost de 2017 19:33 h
L legisltur pssd del no oblidt José Rmón Buzá v suposr un greu posd en mrx de tot cst de tripijocs per enfonsr l llengu ctln, complint ordres de l fundció generdor d'idees (les principls de les quls són contr tot el que fci olor de ctlà) FAES de José Mri Aznr, que no h trobt ltr cos en què entretenir-se, des que v deixr de ser president. El Govern ctul ho teni molt fàcil, però sembl que no h estt cpç d'endegr un polític semblnt l que feien els governs de Gbriel Cñells, que deixv, volent o sense voler, que l llengu sobrevisqués sense obstcles.
Llegir-ne més
6 d'agost de 2017 08:00 h
Que el discurs independentist convenientment cnlitzt per mitjns, ssocicions “civils” i prtits polítics s’h nt fonmentnt en un torn o bescnvi d’estt per nció, és un fet forç incontestble. Podríem omplir pàgines mb cites o rticles proindependènci que hn renegt del cràcter ncionl i identitri de l’independentisme. Contràriment resultri molt difícil omplir gire espi mb opinions públiques o publicdes en el sentit invers. A què es deu quest consens prentment inqüestionble l voltnt dels motius i objectius d’un procés d’independènci que, de resultes, semblri que defuig l’djectivció de ncionl? El concepte d’lliberment ncionl sembl hver sucumbit dvnt d’un constructe legrement deshistoritzt d’lliberment de polítiques socils, més cord mb quelles esquerres i moviments socils que, entossudits en negr l’evidènci històric, continuen propgnt l visió lerrouxist i soleturist que vincul ctlnisme mb burgesi, negnt l bse obrer que Josep Termes j v documentr bstment.
Llegir-ne més
5 d'agost de 2017 23:25 h
L diplomàci espnyol j està trebllnt en els dies immeditment nteriors l'1 d'octubre per contribuir decisivment fer punxr el referèndum. Com mínim, és un de les interpretcions que es poden extreure de l reunió que Mrino Rjoy està intentnt concertr mb Donld Trump. Aquest divendres h trnscendit que el president espnyol vitjrà Nov York el 22 de setembre, les cblles de l'ssemble generl de les Ncions Unides, i que està ultimnt un reunió (encr no confirmd) l Cs Blnc mb el seu homòleg nord-mericà el di 25 o 26.
Llegir-ne més
5 d'agost de 2017 12:17 h
Qun hi h un conflicte entre dues ncions i en el qul tothom h de definir-se, és perillós quedr en terr de ningú prdlejnt i fent l put i l Rmonet j que leshores, pss el pss: reps foc creut des de totes bndes. Com deim Mllorc, clr i ctlà, qui vol estr bé mb tothom, l finl no està bé mb ningú! Durnt uns nys (2010-2013), el diri més importnt de Ctluny, L VANGUARDIA, v donr suport l procés cp l independènci. Qun di 28 de juny de 2010, el TC del PP-PSOE se v crregr l'Esttut "retllt" que s'hvi provt en referèndum, el diri se v sumr l tsunmi d'indignció generl.
Llegir-ne més
5 d'agost de 2017 00:10 h
Qui pregunt per mi? 2 (experiment nrrdor testimoni) Segon prt Qun en Germà Buixed i en Vicenç Cmps es vn donr l volt, ell v repetir: ―Perdoni un moment, senyor ―després d'un silenci ell v preguntr―. Qun tnqueu l'exposició, Germà? ―D'cí dos dies ―li v contestr i v fegir com si prlren prt, qusi en veu bix―. Et puc grntir que no el conec, ni de cp mner hi h res preprt, de debò. ―J, j, trnquil, home. No t'he ps dit res. És clr que jo tmpoc no sbi qui trobri.
Llegir-ne més
5 d'agost de 2017 00:00 h
Dís estivles de clor. A pesr de ls lts temperturs de este verno se siguen oyendo en ls tertulis de terrz l situción en l que se encuentr Ctluny y el Procés y ún sube más l tempertur. L oportunidd que tienen los ctlnes de ser lo quieren ser, no hce mell en ls posibles dificultdes que se están viviendo, y se vivirán ún más, en Ctluny. Decí el genil físico Albert Einstein que por su experienci con l cienci, “en medio de l dificultd está l oportunidd”. Pr estr en iguldd de condiciones en ess dificultdes l CUP exige "más confrontción" con el Estdo.
Llegir-ne més
4 d'agost de 2017 20:18 h
En un moment bsolutment trnscendentl per l nostr històri, els col·lectius vincults l CUP Arrn i Endvnt, no hn tingut un ide millor per portr el seu grnet de sorr l procés independentist que inicir un cmpny “d’utodefens” turismofòbic, mb ccions difícilment defensbles. F uns dies er Arrn l que ompli els titulrs d’estiu cs nostr després de que uns nois encputxts vn pintr un utobús i en vn punxr les rodes. A què record ixò, fredment? Dies després, punxven tmbé les rodes de les bicicletes de lloguer de les compnyies que ocupven els prcments públics.
Llegir-ne més
4 d'agost de 2017 09:15 h
L’Estt, que som tots, te més de 60.000 milions d’euros per resctr bncs, que desprès ens diu que son irrecuperbles, que s’hn perdut de les rques… Te més de 1.500 milions d’euros per “indemnitzr” per l’estrny “negoci”, i incceptble “clàusul” de l’noment “Cstor” que, finlment, f repercutir en els rebuts quotidins del gs tots els contribuents, presents i futurs… Els dos prtits mjoritris es posen d’cord i, de l nit l di, es permeten cnvir l “intocble” Constitución Espñol, només per prioritzr el destí dels nostres impostos l pgment del deute públic, desorbitt i segurment impgble.
Llegir-ne més
3 d'agost de 2017 23:07 h
L CUP està sent l grn protgonist d'quests dies en què l'ctivitt polític h bixt dràsticment. L formció h nuncit quest dimecres lguns detlls de l llei de trnsitoriett, i quest dijous h fegit encr més informcions l respecte: el govern j tindri cens, h dit Benet Slells. El diputt nticpitlist h concrett fins i tot que sben d'on surt, però que no ho poden fer públic cus de l'oposició frontl tot plegt de l'executiu de l'Estt espnyol. En quest cs, h deixt clr que no els grd però que tnquen files mb el govern respecte quest secretisme forçt.
Llegir-ne més
3 d'agost de 2017 17:48 h
ARRAN és un orgnitzció juvenil sorgid el 2012 de l unió de Mulets, l CAJEI i ltres col.lectius de l'esquerr independentist. Aquests dies ARRAN és notíci rreu de l'estt i tmbé en lguns mitjns interncionls com The Times, The Gurdin, The Dly Express, per hver protgonitzt, de moment, tres fets: 1. Dijous 27 de juliol: qutre encputxts tquen un bús turístic, li forden les rodes i li fn un pintd, qun circulv per les rodlies del Cmp Nou, i provoquen un estt d'lrm entre els vitgers, l grn mjori estrngers.
Llegir-ne més