11 de gener de 2018 22:01 h
Crme Forcdell tmbé s’prt. L president del Prlment de Ctluny h fet un nunci que es prevei des de f dies: no continurà ocupnt el càrrec que des de 2015 h ostentt, per bé que continurà com diputd d’ERC. Com motiu principl, Forcdell h dit que “el moment polític ctul demn lgú net de processos judicils”. Tmbé h defenst l sev tsc l cpdvnt de l institució, dient que en tot moment h “grntit el debt” i no s’h “doblegt” dvnt l “censur” que h intentt perpetrr el govern espnyol.
Llegir-ne més
10 de gener de 2018 23:13 h
A l ressc de l dimissió d’Artur Ms, i l’nunci de l retird de l polític de Crles Mundó, vui ens hem llevt mb l’nunci d’un cord entre JxC i ERC. Bé, entre Crles Puigdemont i Mrt Rovir Bèlgic, en plen clndestinitt. Pel que n’h trnscendit, s’h pctt intentr fins el finl l investidur de Crles Puigdemont des de l distànci i, en cs d’conseguir-ho, que quest nomeni Oriol Junquers com vicepresident i Mrt Rovir com conseller en Cp, si Junquers no pot ser noment. L’cord dón continuïtt l lògic del govern legítim, i ERC obté un cert reconeixement mb Mrt Rovir després de l derrot electorl.
Llegir-ne més
10 de gener de 2018 13:22 h
L protecció i l segurett en qüestió (10/1/2018) En moltes persones, ctlnes o simplement demòcrtes i mnts de l llibertt, h sorgit i s’h mnifestt un decisió personl fvor de l repúblic ctln, com espi polític de millores socils i benestr ncionl. Tnmteix, tes l’oposició viscerl dels monàrquics ncionlistes (tmbé noments unionistes o constitucionlistes) quest determinció republicn esdevé un repte. Sorgeix per questes persones un importnt preocupció: qui les protegeix i qui les defens.
Llegir-ne més
9 de gener de 2018 21:37 h
Di de dimissions i pssos l costt en l polític ctln, coincidint mb el segon niversri del més fmós i ‘in extremis’ ps l costt de l històri recent del nostre pís, el d’Artur Ms, que v deixr ps Crles Puigdemont. Precisment Ms, de mner totlment imprevist, h convoct vui els mitjns per nuncir l sev dimissió com president del PDeCAT. Per què? I per què r? Ell h dit que després dels bons resultts de Junts per Ctluny (del qul h tribuït prt del mèrit l propi PDeCAT), és hor d’eixmplr encr més el seu prtit i toc donr ps lidertges nous.
Llegir-ne més
9 de gener de 2018 16:19 h
El cmp polític independentist ctlà sembl hver entrt en un fse de greu desconcert. Més enllà del continu reguitzell de declrcions, que segons el di oscil·len cp un bnd o d’ltr, l sensció que té hom és que no hi h ningú l cpdvnt del comndment de l nu independentist mb un ide prou clr sobre quines són les següents ccions dur terme per mirr de generr un mrc de resolució del conflicte polític que enfront bon prt de l societt ctln mb l’Estt espnyol. El conjunt de situcions surrelistes que estem normlitznt és perillosment grn, fins l punt que estn genernt un nou mrc i relt que ens port interioritzr i considerr “normls” situcions que s’escpen de tot men de ronments rcionls: un president l’exili que pretén governr un pís telemàticment, un vicepresident l presó, tribunls que fn interlocutòries més pròpies del hoolignisme polític que no ps de l ponderció que h de crcteritzr l justíci, prtits polítics que diuen hver gunyt eleccions qun result que no representen ni molt menys l mjori socil d’quest pís.
Llegir-ne més
9 de gener de 2018 14:48 h
Que el sobirnisme gunyés el 21D és quelcom difícil d’explicr sense recórrer l’èpic. Els que volen que Ctluny esdevingui un repúblic porten molt de temps gunynt btlles. És ben cert llò que v fer-se seu Junquers qun, mb l seu de l vicepresidènci ocupd per l Guàrdi Civil, digué que “sols el poble slv l poble” doncs quest poble h demostrt l sev resiliènci tenint-t’ho tot en contr. Fins i tot hem hgut de superr obstcles que ens hvíem post nosltres mteixos. Tmbé és curiós que, com més insistíem en que ixò no nv de noms més posàvem de mnifest que, precisment, si hi nv.
Llegir-ne més
9 de gener de 2018 08:16 h
Trdició i memòri, l històri que es repeteix. (9/1/2018) El xoc de mentlitts, tot sovint, supos prtir de prejudicis o d’ssimilcions prèvies. L’esforç de pensr huri de consistir en superr quest form d’proximr-se ls problemes. Per exemple, i com rerefons de l més rbios ctulitt, hi h el drm de l persecució religios fruit del cop d'estt espnyol del 1936. A prtir d’leshores, les identificcions conservdores i les progressistes hn cmint per seprt, en bse, principlment, l’cceptció o no de l influènci de l’esglési ctòlic (fins i tot, r, en que l’emergènci de Ciutdns es consider per prt del Prtit Populr com un menç per quest motiu, j que els primers com liberls cèrrims, qusi mçònics, no poden confluir en res mb els postults cristins).
Llegir-ne més
8 de gener de 2018 23:35 h
Bé doncs, j tenim l’escenet de bix estof muntd l grn tetre de l polític ctln per quests dies que precedirn l composició del nou Prlment i del Govern un dies després. Diem de bix estof perquè l històri no és nov i perquè l pressió que es plp l crrer no és gire intens. L situció j no es viu mb els nervis d’ltres vegdes (sort), perquè hi h confinç en l’cord, però l preocupció segueix ltent. Avui el PDECt, sí, l’encr prtit del president Puigdemont, h reunit el comitè ncionl com és hbitul.
Llegir-ne més
8 de gener de 2018 22:45 h
Permeteu-me que quest cop cedeixi el meu espi per comentr i recomnr l lectur de dos rticles liens, molt clrificdors i penso que definitius. Un és l'EDITORIAL d'quest diri, www.directe.ct; Bloquegem el Prlment de Ctluny per l vi democràtic. http://www.directe.ct/editoril/703509/bloquegem-el-prlment-de-ctluny-per-l-vi-democrtic L'ltre, del professor JOAN BECAT, publict www.vilweb.ct; Reflexions sobre l Repúblic Ctln https://www.vilweb.ct/noticies/reflexions-sobre-l-republic-ctln-jon-bect/ Que ningú m’cusi d'hver fet un "còpi i engnx", que ho he fet.
Llegir-ne més
8 de gener de 2018 10:26 h
L combinció de mobilitzcions i cció polític des de l’11 de setembre i les eleccions de 2012 h estt l clu que h portt l proclmció de l repúblic del 27 d’octubre i continurà sent l’element essencil per ssolir l resolució democràtic del conflicte. Sense tensió polític i mobilitzcions el conflicte mb l’Estt espnyol no ocuprà les portdes dels mitjns de comunicció interncionl i no hi hurà mi medició europe. L’uto del Tribunl Suprem espnyol que mnté Oriol Junquers l presó deix molt clr l criminlitzció de qulsevol ps vers l independènci.
Llegir-ne més
