10 de març de 2018 00:00 h
Semn pr ver como el ejecutivo tens l cuerd un poco más. En culquier momento l burbuj en l que vive Mrino Rjoy le estllrá. El precio de su polític, o mejor dicho, de no hcer polític, el esconderse en cciones más cómods unque sen ntidemocrátics pr gobernr, en tribunles, en jueces, en europrlmentrios, en echrle l culp todos menos sí mismo, le cbrá sentencindo. Y Ctluny será un de sus verdugos. Porque hbrá vrios. Al PP le vn ir creciendo los ennos según vnz el ño. Los dirigentes regionles temen que Ciuddnos expnd sus votntes como lo hicieron en Ctluñ en detrimento de su formción.
Llegir-ne més
9 de març de 2018 23:01 h
L pregunt mb l que començàvem el di d’vui, er què diri el jutge Llren sobre l sol·licitud de l defens de Jordi Sànchez de permetre-li sortir per ssistir l debt d’investidur com president de l Generlitt dilluns di 12 de mrç. Les espernces eren poques i l cp de poc hem sbut que l Fiscli h demnt l president del Tribunl Suprem que denegués l petició de Sànchez. Tot quedv en mns de Llren, que s’hvi dont de temps fins el mteix dilluns di 12. Psst el migdi, el jutge espnyol h denegt el permís Jordi Sànchez, sot el mteix pretext que s’h nt donnt fins r: l possibilitt de generr un tumult, el risc de reincidènci.
Llegir-ne més
9 de març de 2018 21:06 h
EL FIN DE LA AUTONOMÍA trducido del originl en ctlán publicdo en Nció Digitl Alguien puede pensr que es sólo el conflicto Ctluñ - Estdo lo que evidenci el fin del régimen de l Espñ utonómic del 77. Pero no es cierto. El cso ctlán, es l punt del iceberg. Como siempre, l dinámic ctln, con un sociedd más crític y con un distnci psicológic más grnde del Estdo, es l que gener nticipdmente ls señles de lert de un monrquí desprestigid, de un régimen utoritrio y de un Estdo utonómico en quiebr.
Llegir-ne més
9 de març de 2018 20:57 h
LA FI DE L’AUTONOMIA publct Nció digitl Algú es pot pensr que és només el conflicte Ctluny - Estt el que evidenci l fi del règim de l’Espny utonòmic del 77. Però no és cert. El cs ctlà, és l punt del iceberg. Com sempre, l dinàmic ctln mb un societt més crític i mb un distànci psicològic més grn de l’Estt, és l que gener nticipdment els senyls d’lert d’un monrqui desprestigid, d’un règim utoritri i d’un Estt utonòmic en fllid. En quest drrer relitt és en l que em centrré vui; i és preexistent l conflicte ctlà.
Llegir-ne més
9 de març de 2018 17:11 h
Si digués que estic escndlitzt per l’àudio de Slvdó i d’ltre no identifict encr, mentiri. Estic indignt, que és molt diferent. Mlurdment, converses d’quest to no són rres, i diguem que en molts csos superen mb escreix l’escoltt. Són el producte d’un societt que cosific l don, l deshumnitz per que esdevingui joguin, complement, reclm... Repetir lgun de les converses escoltdes, o comentris gfts l vol, empl·lidiri el contingut de l’àudio de Slvdó i ci. L indignció neix de l’existènci d’quest men de misstges, en primer lloc, però més encr qun l’emissor del misstge ocup un lt càrrec en un prtit que s’h distingit l llrg de l sev històri en l lluit per l igultt rel, no virtul, de drets i obligcions entre homes i dones.
Llegir-ne més
9 de març de 2018 11:09 h
Drrerment penso mss en el meu futur. Un j té un edt, 55 nys, com per començr pensr com vull que sigui l mev vid qun j no estigui en edt lborl. No s'cb el món, ho sé, però sí cl fer un importnt cnvi de xip, buscr nous referents, objectius i com ser útil l societt. L vid v per cicles. De jove pensem en divertir-nos; de trent nys i qurnt volem viure el millor possible l nostr vid, tnt l fmilir com l personl; j pssts els 50 volem seguir sent útils i reforçr l nostr utoestim. Jo estic en quest fse i m'grdri preprr-me per l següent.
Llegir-ne més
9 de març de 2018 08:44 h
Entre l’engny i l confusió, el poble (9/3/2018) El proper diumenge 11 de mrç de 2018, l’ANC convoc un mnifestció mb el lem “Repúblic ARA” per reivindicr l’plicció i el desenvolupment, grns trets, del resultt democràtic fruit del referèndum d’utodeterminció vinculnt del psst 1 d’octubre de 2017. Els prtits polítics, llevt l CUP, es ressenten molt, tnt en sentit fvorble com desfvorble, de l’cció repressor de l’estt espnyol, i resten inctius o prlitzts l’hor d’ctur segons el previst leglment, d’cord mb l llei 20/2017, de 8 de setembre, de trnsitoriett jurídic i fundcionl de l Repúblic.
Llegir-ne més
8 de març de 2018 23:31 h
El Di de l Don més mssiu Ctluny s’h sldt mb un vg generl mb seguiment divers i, sobretot, mb un impressionnt mnifestció de 200.000 persones que h omplert el centre de Brcelon. L ciutdni ctln j no només es mnifest en mss fvor o en contr de l independènci, sinó per un cus específic: el feminisme. Que és, o huri de ser, tenir un sou igul que el dels homes per fer l mteix fein, tenir les mteixes opcions d’ocupr càrrecs directius, no tenir per defecte l totlitt de les càrregues de cures o de l llr, no ptir discrimincions socils de tot men, no ptir violènci o ssetjment per ró de gènere, i un lltg etcèter.
Llegir-ne més
8 de març de 2018 21:51 h
L’estt repressor espnyol no s’turrà, mb el procés h descobert que Ctluny i l sev societt civil són molt diferents l rest de l’estt, hn comprovt que l fortless del procés és l sev gent, mlgrt que els polítics hn estt necessris, són l prt feble del procés. El grup de crisi que h dirigit l repressió i el joc brut contr l cus independentist no esperb ni teni ni ide de l fortless de les estructures de l societt civil ctln. Associcions de tot men, prems i comunicció loclt tot el territori, coopertives, entitts del tercer sectors, clubs i entitts de tot men que donen fortless un teixi socil que no es repeteix cp més ltre lloc de l’estt espnyol.
Llegir-ne més
8 de març de 2018 17:36 h
Este rtículo se lo dedico ess grndes persons que son ls mujeres, ls que hicieron que el mundo cmbir mejor y que siguen siendo ignords y mltrtds en l desidi del olvido, en l cosificción y en un mundo que sumdo en un mchismo profundo ignor su grn riquez y vlí. En el siglo XIX y en el siglo XX, mujeres como Concepción Arenl, Emili Prdo Bzán, Crmen de Burgos y Clr Cmpomor tuvieron que romper muros de indiferenci, de descrédito en su luch pr logrr sus objetivos en un mundo tirnizdo por l debilidd y el temor mchist.
Llegir-ne més
