4 d'abril de 2018 23:21 h
Tot just qun ens posem escriure el testimonitge d’vui tenim notíci que JxC i ERC hn pctt provr d’investir ltr vegd Jordi Sànchez. El nostre estimt prologuist, que semblv que hvi de retornr l’ct per contentr Llren i conseguir l llibertt, s’hi v repensr veient que cd renúnci liment un mic més l jutge espnyolíssim. Així, mb l crt de l’expresident de l’ANC viv, els dos prtits mjoritris de l’independentisme ctlà mirrn de deixr en evidènci el Tribunl Suprem tirnt de les recomncions de l’ONU.
Llegir-ne més
4 d'abril de 2018 20:45 h
“Considernt que és essencil que els drets humns siguin protegits per un règim de dret per tl que les persones no es vegin forçdes, com últim recurs, l rebel·lió contr l tirni i l'opressió” Preàmbul de l Declrció dels Drets Humns de les Ncions Unides No tindrn prou presons per tnt gent ni per tnt dignitt. Senyors de l Fiscli, del Tribunl Suprem, dels prtits constitucionlistes i del consens de l misèri, qun bns se’n fcin l ide de que l voluntt d’un poble no es dobleg bse de repressió ni d’mences (que només serveixen per demostrr l sev indecènci morl i intel·lectul) bns podrn començr prendre l just mesur de les coses i mirr de fer propostes polítiques per mirr de trobr l solució d’un conflicte polític.
Llegir-ne més
4 d'abril de 2018 08:45 h
L’encert d’un repúblic grdul (com diu en Cndell) (4/4/2018) A nivell concret hi h moltes ccions que podem relitzr per firmr i consolidr les tímides psses de l repúblic ctln. Si bé l més importnt és prlr-ne i donr-li suport, fi de que més gent, prtits polítics i entitts de tot tipus, l secundin, fi de que en els episodis electorls obtingui més suports, tmbé és cert que hi h mrge de sobr per començr plntejr quest espi. En Jon Cndell, http://in.directe.ct/jon-cndell/blog/18524/l-republic-grdul, ho explic molt bé i ben clr: bndonr les empreses i els serveis d’empreses oligàrquiques espnyoles en l mesur del possible substituint-les per empreses ncionls, reduir l màxim el consum de prems i televisió espnyol (encr que sigui per higiene mentl, tès el cbl de mentides que s’hi boquen), ignorr les celebrcions i festes espnyoles d’exltció de l monrqui o del seu règim repressiu, i d’ltres ccions per potencir els vlors, l cultur i el coneixement del nostre propi pís (filir-se Òmnium, fer excursionisme,.
Llegir-ne més
3 d'abril de 2018 21:10 h
Potser els sorprendrà que comencem el testimonitge dient-los que el Govern espnyol h pujt el sou ls membres del Tribunl Constitucionl. Fins un 13% li h pujt l president de l’òrgn, pssnt ser el càrrec públic més ben pgt de tot l’Estt. Bé, suposem que els que els comptes de l Cs Reil mengen prt. Introduït l’grïment de l’Estt l tsc ingent que h fet el TC per preservr l unitt d’Espny i ixfr l revolt ctln, el focus d’vui s’h mntingut tnt Alemny com l Prlment de Ctluny.
Llegir-ne més
3 d'abril de 2018 20:50 h
Imgin’t un di que tu, jo i el teu veí, i tmbé el del qurt, el forner i el conductor d’utobús, i quell qui cd mtí veus creur el semàfor l mteix hor però no sps qui és ni on v, i el mecànic i el tècnic de l’scensor i tmbé el del br i l fill del teu mic que fei temps que no veies i l doctor del CAP, i el del cixer del supermerct i l floristeri i més, molts més, us reuniu un di per dir PROU! ESTEM FARTS! No volem formr prt d’quest corrupció, d’quest engnyif, d’quest rebuig i odi envers els ctlns, d’quest frs, d’questes mentides.
Llegir-ne més
3 d'abril de 2018 15:52 h
És bstnt conegud l pràctic del blnqueig de cpitls dels que tenen diners sense declrr. No és res més que ixò de fer legl llò que no ho és, en termes cremtístics, convertir en diners o cpitl leglitzt quell que, sovint, prové d’ctivitt poc lícit. L’esclt mediàtic de desenes de csos de corrupció urbnístic o polític els últims nys ens hn fmiliritzt tn el terme que, com sol pssr, hem corregut el risc de normlitzr-lo. El fet és que el blnqueig pot ser de molts tipus però últimment estem ssistint un blnqueig de l imtge d’lguns líders per prt dels mitjns.
Llegir-ne més
3 d'abril de 2018 08:55 h
Els CDR o l defens civil no violent (3/4/2018) L legitimitt de l’cció socil no ve de les lleis ni dels governnts. En democràci, el comportment socil, pcífic i serè, mrc l put d’un convivènci i un rcionlitt necessàries per un fructífer convivènci. El progrés d’un societt és conduir, de form continud per medi de les dotcions institucionls, l voluntt populr i els seus desfiments en bse l voluntt de l mjori, és dir, el de l meitt més u. En determindes circumstàncies, qun els governnts usurpen l voluntt democràtic o escrneixen l poblció, l gent mb més sensibilitt socil s’h de plntejr un respost, no violent però ferm, fi de posr un límit l vulnerció de drets i l’rbitrriett.
Llegir-ne més
2 d'abril de 2018 20:52 h
L’gend de creixement i ocupció de l UE per l’ctul dècd es concret en l’nomend Estrtègi Europe 2020, que ssenyl el creixement intel·ligent, sostenible i integrdor com mner de superr les deficiències estructurls de l’economi europe i millorr l sev competitivitt i productivitt. Aquest document estbleix objectius comuns per tots els pïsos de l UE i supos un mrc de referènci en els àmbits de l UE, ncionls i regionls. Un dels objectius que estbleix quest estrtègi és que el 3% del PIB de l UE sigui invertit en recerc i desenvolupment (R+D).
Llegir-ne més
2 d'abril de 2018 20:41 h
Ctluny no és Lituàni, nosltres hem de fer l Repúblic l ctln, no com ho frien ltres ncions totlment diferents nosltres. Els pïsos bàltics es vn independitzr en un context totlment diferent l nostre, diferent l de les Repúbliques ex-iugoslves, diferent l que tenien Escòci i Quebec qun ho vn intentr dins d'Estts democràtics rels. Espny no és Rússi, ni Sèrbi, ni Anglterr ni Cndà, però sí podem dir, j sense por equivocr-nos, que és un dels Estts menys democràtics de l UE... Primer conclusió per tnt, no ens podem emmirllr en cp procés d'independènci, hem d'nlitzr molt bé el nostre entorn i no prendre decisions precipitdes.
Llegir-ne més
2 d'abril de 2018 20:12 h
J vn cinc mesos sense Oriol Junquers (ni tmpoc Quim Forn). Esquerr Republicn el trob fltr cd di més. El misstge no cb d’rribr prt de l societt que des de les xrxes reclm mb sciett i tot cost l investidur de Puigdemont. Més enllà dels ctes d’homentge i record, i de l cmpny Free Junquers impulsd pels seus compnys de prtit, molts militnts es queixen que el líder republicà i vicepresident del prtit no té gire protgonisme ls mitjns en comprció mb el president Puigdemont, o d’ltres dirigents processts de JxC.
Llegir-ne més