Gabriel Pena
14 de maig de 2007 11:33 h
Benvolguda Politècnica
T’erigeixes, secll i esvelt, procurnt distreure l clientel que esper ccedir les teves ules l recerc d’un m&ocute;n computdor. Et presentes mb brret de cop, emulnt mb l rest d’universitts prtir de jocs de mns i mlbrs futuristes. Ets el gurdi&grve; que preserves l tev pr&ogrve;pi mis&egrve;ri drrer el prvent de tres lletres: UPC. Goses firmr que els teus centres docents i de recerc s&ocute;n referents nivell ncionl i interncionl. I no goses respondre qu&egrve; &ecute;s el que motiv escollir-te.
Llegir-ne més
Cap comentari
Gabriel Pena
11 de maig de 2007 13:55 h
Correus i trucades
Dimrts psst &Ogrve;mnium desplegv un discurs clmnt l unitt i l dignitt ncionl. L’endem&grve;, sense que se’ns fci estrny, ls diris s’hi podi llegir l prticulr i tendencios versi&ocute; dels fets - tenir en compte, l “rflld” de El Peri&ocute;dico de Ctluny. Isidor Mr&icute; i Jordi Port, l meu entendre, vn fer un plntejment poc entusist i un p&egrve;l sobri. No tinc clr que quest sigui el pper que hgi de jugr &Ogrve;mnium. M’grdri que, obertment, bnderessin un dels estendrds cp l’lliberment ncionl.
Llegir-ne més
Diego Arcos
11 de maig de 2007 05:00 h
Autodeterminació personal
Llibertts individuls i col·lectives.Les llibertts dels pobles no son utom&grve;ticment l sum de les llibertts dels individus, dont que un nci&ocute;, o el seu poble son individulitts hist&ogrve;ricment definides.Un migrnt es un person que h decidit exercir l’utodeterminci&ocute; personl.I que es ix&ogrve; de l’utodeterminci&ocute; personl? &Ecute;s l llibertt per decidir l form d’estimr, es dir l form de g&egrve;nere, l form de presentr-se, l form d’expressr-se, l llibertt per decidir on residir.
Llegir-ne més
Plataforma per la Llengua
11 de maig de 2007 05:00 h
Què faig si....?
&Ecute;s molt importnt que les persones m&ecute;s o menys consciencides per l llengu doptem les ctituds dequdes dvnt de les situcions quotidines que se’ns presenten. &Ecute;s fonmentl perqu&egrve; fer-ho pot constituir un de les clus per conseguir l’extensi&ocute; socil del ctl&grve;. Ens trobem per&ogrve;, que hi h un desinformci&ocute; clr entre l poblci&ocute;. Per exemple, hi h desconeixement sobre els nostres drets lingü&icute;stics, les ctucions que podem emprendre en cs que quests drets siguin conculcts, l mner d’ctur di&grve;riment sense que ix&ogrve; suposi cp conflicte o mlestr, o sobre ddes diverses de l llengu.
Llegir-ne més
Jordi Creus
11 de maig de 2007 05:00 h
"Terra Lliure", falsa moralitat
En un rticle nterior, vig prlr del documentl Terr Lliure. Punt finl, que v emetre el Cnl 33 el psst 14 d’bril &mdsh;mb un &icute;ndex d’udi&egrve;nci que v triplicr el que &ecute;s hbitul l cden&mdsh; i que pocs dies despr&ecute;s es posv l vend mb el n&ucute;mero 55 de l revist S&grve;piens, un n&ucute;mero que encr es pot comprr en qulsevol dels quioscos del nostre p&icute;s. El motiu de l’rticle no &ecute;s, &ogrve;bviment, felicitr de nou els responsbles del documentl, l productor Btbt i el periodist Dvid Bss, per l qulitt, el rigor i l seriositt del seu producte.
Llegir-ne més
Joaquim Monclús
11 de maig de 2007 05:00 h
Manca una història de l’electricitat
Semblv que mb l’cord entre les tres grns empreses que hvien entrt drrerment en el litigi pel control d’Endes -l’lemny E. ON, l’espnyol Accion i l itlin Enel- s’hvi cbt quest llrg seril, per&ogrve; no, l cos continur&grve; i j es preveuen segones i terceres prts. De moment, sembl que hi h un trev, per&ogrve;, &ecute;s possible que no duri gire temps. Tot v començr r f un ny i mig, el setembre de 2005, qun Gs Nturl v llnçr un op per fer-se mb el control de l’el&egrve;ctric Endes, per&ogrve; el seu president, Mnuel Pizrro, i el PP vn voler ll&ogrve; qu&egrve; j ens tenen tn costumts “bns lemny que ctln”.
Llegir-ne més
Els altres andalusos
10 de maig de 2007 14:39 h
Els orígens polítics de la Fira d’abril de Catalunya
Si l “Fer&icute; de Abril de Sevill” es fundd per dos empresris, un ctl&grve; i un bsc mitjns del segle XIX mb l intenci&ocute; d’estblir un dtes i un espi perqu&egrve; l burgesi ndlus pogu&ecute;s incrementr els seus intercnvis i per tnt els seus negocis, l Fir d’Abril de Ctluny es començ gestr l lbirr-se l fi de l dictdur per un pol&icute;tic de l’dministrci&ocute; ndlus i per un militr d’lt grduci&ocute; estblert Brcelon. L’ny 1969 de l m del Teniente coronel Linres es fund Brcelon l Cs de Andluc&icute;.
Llegir-ne més
Montserrat Terrones
10 de maig de 2007 13:40 h
Complicada supervivència
Imgineu-vos que sou un dolescent i que viviu en un comunitt menonit, per l qul el m&grve;xim de bo que us depr l vid &ecute;s l mort. Seductor, oi? Aix&ogrve; &ecute;s el que li pss l Nomi, protgonist de Complicd bondd de Mirim Toews (Angrm). L litertur procedent de Cnd&grve; &ecute;s forç desconegud pels lectors peninsulrs. Amb l'excepci&ocute; del recentment gurdont Robertson Dvies, Alice Munro, Mrgret Atwood i pocs m&ecute;s, gireb&ecute; desconeixem l producci&ocute; editoril d'un p&icute;s tn grn com Cnd&grve;.
Llegir-ne més
Diego Arcos
10 de maig de 2007 05:00 h
L'arribada de les balenes a la Patagònia es veurà per Internet
Entre el 25 i el 27 de mig, el govern de l Prov&icute;nci Argentin de Chubut trnsmetr&grve; vi st&egrve;l•lit l "Vig&icute;li de les blenes", un espectcle &ucute;nic en el m&ocute;n, que es podr&grve; presencir trv&ecute;s dels portls Google i Messenger Igul que l'ny psst, per&ogrve; encr mb m&ecute;s i millor tecnologi posd disposici&ocute; dels lectors. per un esdeveniment &ucute;nic en el plnet, el govern del Chubut trv&ecute;s de l Sots-secretri d'Informci&ocute; P&ucute;blic, relitzr&grve; entre el 25 i el 27 de mig l segon edici&ocute; de l “Vig&icute;li de les blenes”, un trnsmissi&ocute; televisiv en viu que trv&ecute;s del st&egrve;l•lit Nhuelst i vi Internet, permetr&grve; durnt 72 hores ininterrompudes que el m&ocute;n vegi l'rribd de les blenes frnques l Pen&icute;nsul de Vld&ecute;s, lloc declrt Ptrimoni de l Humnitt.
Llegir-ne més
Isabel Pallarès
10 de maig de 2007 05:00 h
Prejubilacions i Seguretat Social
Sovint hem sentit veus preocupdes, des de l'Administrci&ocute; sobretot, sobre els comptes de l Segurett Socil, l vibilitt del sistem, el punt de col·lpse... En principi sembl del tot leg&icute;tim i l&ogrve;gic, per&ogrve; hi h fctors per pensr que no s'hi jug del tot net, un dels quls &ecute;s el de les pre-jubilcions. Aquestes sovint s'utilitzen for de l sev l&ogrve;gic inicil, per donr un bl&ocute; d'oxigen empreses mb problemes de vibilitt per tl de grntir-ne l continuïtt i per ix&icute; mntenir els llocs de trebll fins on sigui possible.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs