19 d'abril de 2007 05:00 h
El proc&ecute;s de negocici&ocute; del nou Esttut d’utonomi de Ctluny v fer pensr un bon prt de l societt civil que er el moment d’estblir un finnçment m&ecute;s just per l Generlitt de Ctluny i, lhor, conseguir un cnvi significtiu en les relcions finnceres entre Ctluny i l’Estt. En quest sentit, el projecte d’Esttut provt pel Prlment Ctluny el psst 30 de setembre de 2005 conteni un t&icute;tol dedict l finnçment de l Generlitt de Ctluny que, tot i no grntir un ugment dels recursos, suposv un gir copernic&grve; en les relcions finnceres entre Ctluny i l’Estt.
Llegir-ne més
19 d'abril de 2007 05:00 h
El pr&ogrve;xim 28 d’bril tornem commemorr el Di Interncionl de l Segurett i l Slut en el Trebll. Diem commemorr, perqu&egrve; &ecute;s un d’quelles dides que no se “celebren”, sin&ocute; que hn de servir per l sensibilitzci&ocute; i l reivindicci&ocute;. L prt visible de l’iceberg &ndsh;els ccidents lborls- &ecute;s prou significtiv de l’evoluci&ocute; d’quest fcet de l molt bix qulitt de l’ocupci&ocute; que ptim l nostre p&icute;s. Per&ogrve; hem de comptr tmb&ecute;, i molt, mb l prt submergid d’quest iceberg: mllties professionls -les reconegudes i les no reconegudes-, trstorns psicol&ogrve;gics, estr&egrve;s, mllties d’origen lborl ctlogdes com comunes, es mnifesten mb crues.
Llegir-ne més
19 d'abril de 2007 05:00 h
1r. El control de l poblci&ocute; i l identitt de l nci&ocute; All&ogrve; que determin que un p&icute;s sigui ll&ogrve; que &ecute;s, que un nci&ocute; tingui un definici&ocute; suficient com per determinr l identitt ncionl de les persones que es desenvolupen en ell, no es l terr, ni l ntur, ni l sev histori. L'element determinnt d’un nci&ocute; &ecute;s l gent, &ecute;s el conjunt de persones que construeixen el seu futur mb un form espec&icute;fic, mb l sev pr&ogrve;pi form de ser, mb l projecci&ocute; del seu psst.
Llegir-ne més
18 d'abril de 2007 05:00 h
Per descomptt, l’prici&ocute; del directe!ct &ecute;s un excel·lent not&icute;ci. D’entrd signific un mplici&ocute; del ventll de diris digitls escrits en ctl&grve;. Un ventll que, en el seu conjunt, grnteix l’exercici sempre imprescindible de l llibertt d’expressi&ocute;. I, en segon lloc, perqu&egrve; &ecute;s un mitj&grve; de comunicci&ocute; que pret&ecute;n donr veu l sobirnisme. &Ecute;s evident que l’independentisme tmb&ecute; t&ecute; cbud en ltres mitjns digitls, per&ogrve; ens hem de felicitr que el sobirnisme gunyi terreny en qulsevol &grve;mbit, perqu&egrve; &ndsh;de fet- l independ&egrve;nci &ecute;s un condici&ocute; sine qu non per grntir el futur del nostre p&icute;s.
Llegir-ne més
18 d'abril de 2007 05:00 h
Arthur i George de Julin Brnes Trducci&ocute; d’Albert Torrescsn i Jon Punt&icute;, Angle Editoril, 23 € Trducci&ocute; de Jime Zulik, Angrm, 23 € Els lectors en ctl&grve; estem d’enhorbon perqu&egrve; cd cop &ecute;s m&ecute;s senzill trobr trduccions l ctl&grve; d’obres de litertur estrnger editdes l mteix temps que l trducci&ocute; cstelln i l mteix preu. Enhorbon doble perqu&egrve; gr&grve;cies ix&ogrve; tenim l’oportunitt de llegir un obr extrordin&grve;ri editd recentment.
Llegir-ne més
18 d'abril de 2007 05:00 h
S’cost el 27 de mig i els prtits pol&icute;tics comencen desvetllr les seves estrt&egrve;gies i progrmes electorls. Tots els br&ogrve;metres d’opini&ocute; constten que l’hbittge &ecute;s el primer tem que m&ecute;s preocup ls ciutdns de Ctluny. Pel que f l’ctulitt en l’opini&ocute; p&ucute;blic destc l fluctuci&ocute; del merct immobiliri i els conflictes territorils (el TGV, el Qurt Cintur&ocute;, l’eroport de Brcelon, o les trnsformcions urbnes del 22@ l Poblenou de Brcelon, per posr lguns exemples), el rebuig socil que generen es perceptible en el grn nombre de pltformes ciutdnes que s’hn cret en els drrers nys (Slvem l’Empord&grve;, Slvem Mllorc, Slvem Cn Ricrt,.
Llegir-ne més
17 d'abril de 2007 06:00 h
Recentment el Col·legi Oficil de Llicencits i Doctors en Filosofi i Lletres i Ci&egrve;ncies de Ctluny h publict el Dictmen sobre l situci&ocute; de l litertur ctln les ules relitzt pels professors Jume Aulet i Pere Mrt&icute; i Bertrn. L conclusi&ocute; &ecute;s que l pres&egrve;nci de l litertur ctln &ecute;s pr&grve;cticment residul i que es trob en un clr proc&ecute;s de mrginci&ocute;. Aquest dictmen m’h fet pensr en l situci&ocute; de les nomendes disciplines de lletres en generl i quest, nivell socil, no pss per ser mss diferent de l de l litertur ctln les ules.
Llegir-ne més
17 d'abril de 2007 06:00 h
S&ocute;c Edinburg, Esc&ogrve;ci. Dem&grve; s’inuguren els Jocs. A l’hotel on m’llotjo des de f dies, hi h un ctivitt incessnt de delegts ncionls, federtius, esportistes i periodistes. Reunions, rodes de prems i entrevistes ocupen totes les sles disponibles. Tmpoc jo he prt en tot l setmn. M’he entrevistt mb en Sen Connery, que fr&grve; de presentdor l cerim&ogrve;ni inugurl, he dint mb el President del Comit&egrve; Ol&icute;mpic de Litu&grve;ni, un vell mic, i mb el secretri d’esports del Quebec.
Llegir-ne més
17 d'abril de 2007 06:00 h
Des de ben petits, per molts brcelonistes el Brç h estt m&ecute;s que un club. Molt m&ecute;s que un club. Sense sber ben b&ecute; el per qu&egrve;, v&egrve;iem per televisi&ocute; com ens rebien Mdrid i (vl dir-ho) com reb&icute;em nosltres ls de blnc. M&ecute;s trd, qun ens hem desplçt mb el Brç hem pogut cbr de copsr en primer person com de b&ecute; ens rebien lguns i com de mlment d’ltres. Enmig d’quest segon etp, vig cudir un confer&egrve;nci l Universitt Aut&ogrve;nom de Brcelon on l’ctul conseller de Cultur j exerci leshores com brillnt professor de l fcultt de Periodisme.
Llegir-ne més
17 d'abril de 2007 06:00 h
Vivim un &egrve;poc curios, on els mteixos que f trent nys es resistien cceptr un nou model uton&ogrve;mic vui el proposen tort i dret com un de les portcions de l diplom&grve;ci espnyol ls nls de l ci&egrve;nci pol&icute;tic interncionl. I d’exemples no en flten: si Bol&icute;vi hi h un problem d’cc&ecute;s l terr i ls recursos nturls per prt de l mjori ind&icute;gen, doncs exportr el “nostre” model uton&ogrve;mic veure si recuperen prt de l influ&egrve;nci perdud.
Llegir-ne més