15 de juny de 2007 20:33 h
J sé que mi plou gust de tothom i tmbé sé que hi h tntes opinions com cps que pensen, ni que sigui molt o molt poquet. No vull fer l fugid fàcil del que justific l’nr fent mb l’excus de criticr el criticire. J sé que l’Andreu Ms trob els meus escrits un mic espessos, en contr de l’opinió de l’Oriol Lldó. (Veieu com tinc ró?), però mi m’grd jugr mb l llengu (de llengutge, no sigueu ml pensts) i busr un mic de l metàfor i l ironi. Trobo que combt l’excés de text dministrtiu, vorrit i políticment correcte que tn bund vui en di.
Llegir-ne més
14 de juny de 2007 23:25 h
Als ctlns, els immigrnts ens grden, ens fscinen, ens encnten, ens enmoren... I no nom&ecute;s per ll&ogrve; de que el PIB ctl&grve; h crescut de mner significtiv durnt quest drrers nys gr&grve;cies l immigrci&ocute; o perqu&egrve; el creixement demogr&grve;fic est&grve; revitlitznt els brris deprimits, el petit comerç, perqu&egrve; les txes de ntlitt de les ctlnes tornen cr&ecute;ixer, perqu&egrve; tindrem m&ecute;s diners p&ucute;blics per pgr les pensions dels nostres grns o perqu&egrve; com dei Ann Cbr&ecute; o Slvdor Crd&ucute;s, l identitt ncionl ctln &ecute;s constitueix l voltnt d’quest fenomen.
Llegir-ne més
14 de juny de 2007 21:23 h
El 14 de juny de 1982, els oficils de les Forces Armdes Argentineses vn rendir covrdment, posnt un sol condici&ocute; ls enemics del nostre p&icute;s: que no els hi detingu&ecute;s en el mteix lloc de les seves tropes i sots-oficils o que se'ls permet&ecute;s mntenir les seves rmes personls sot un cord entre cvllers. Aquest finl pt&egrve;tic l'ventur desgvelld del militrisme, pint completment el cr&grve;cter d'quests trïdors, molt vlerosos per segrestr, robr i ssssinr persones indefenses.
Llegir-ne més
14 de juny de 2007 13:23 h
H fet ben fet el Rel Mdrid d'incorporr un nou director de comunicci&ocute; que s'encrregr&grve; de supervisr l pol&icute;tic comunictiv del president del club, el senyor Rm&ocute;n Clder&ocute;n. No &ecute;s que mi em preocupi gire el que pssi l cs dels blncs per&ogrve; l veritt &ecute;s que cost de creure que no hi hgi cp executiu o compny de directiv que freni les &grve;nsies de protgonisme de Clder&ocute;n, unes &grve;nsies que l'hn portt fer el rid&icute;cul en infinitt d'ocsions l llrg d'quest ny.
Llegir-ne més
14 de juny de 2007 05:00 h
L Pltform per l Llengu sempre h considert com un &grve;mbit d’ctuci&ocute; prioritri l’entorn socioecon&ogrve;mic, i fruit d’quest nhel es v decidir relitzr l’estudi: “Usos lingü&icute;stics dels ens empresrils i de l’dministrci&ocute; en l publicitt l prems generlist di&grve;ri Ctluny (2006)”. En quest estudi, fet p&ucute;blic recentment, es reflecteix el creixement globl que h tingut l pres&egrve;nci del ctl&grve; en els nuncis publicts ls diferents diris ctlns, molt mins bns del 1986, red&ocute;s de l’prici&ocute; de noves edicions en ctl&grve; de diris com EL PUNT, en l sev edici&ocute; del Brcelon&egrve;s, o l’prici&ocute; l’ny 1997 de l’edici&ocute; en llengu ctln d’EL PERI&Ocute;DICO DE CATALUNYA, un diri de grn tird l Principt.
Llegir-ne més
13 de juny de 2007 12:00 h
Surnt mnsment, he pesct un mpoll mb un misstge dins. Hi duu un mnifest que recull les signtures de molts prohoms progressistes, d’quells que en diem de l societt civil. S’hi demn l’dhesió un ide que f temps que rond pels cps pensnts i pesnts del mlurt nufrgi bdloní. Un ide gestd en l ineficàci de l nu municipl que des de f mss temps mrc un rumb l deriv que, després d’hver llençt moltes il·lusions per l bord, ens condueix de dret cp l’ill del desencís, enmig de l’oceà de l renúnci.
Llegir-ne més
13 de juny de 2007 10:44 h
No, no llegireu l lletr de cp cnç&ocute;. O potser s&icute;, l cnç&ocute; enfdos que crcteritz moltes feines: no tn sols es trebll en precri &ndsh;i en condicions prec&grve;ries-, sin&ocute; que s’exigeixen ritmes de trebll endimonidment ccelerts. En molts llocs de trebll s’exigeix un producci&ocute; m&ecute;s, o molt m&ecute;s, elevd de l considerd t&egrve;cnicment com m&grve;xim possible en condicions normls. No s’h de ser un linx per veure que quest ccelerci&ocute; ugment exponencilment els riscos derivts de l fein, de ptir estr&egrve;s, ccidents de trebll.
Llegir-ne més
13 de juny de 2007 05:00 h
A les cblles de les sev primer legisltur com president de les Espnyes, el blnç que present l figur de Jos&ecute; Lu&icute;s Rodr&icute;guez Zptero no pot ser m&ecute;s decebedor. Alguns vn collir mb espernç l’rribd l Monclo d’quell jove lleon&egrve;s, n&ecute;t de republic&grve; fusellt, i mb un discurs federlist que fei rrufr les celles l vell gu&grve;rdi del PSOE, quell que mnt&ecute; en un gerro de cristll les ess&egrve;ncies de l’espnyolisme m&ecute;s rnci. Les seves primeres mesures &mdsh;com l retird de les tropes de l’Irq&mdsh; semblven demostrr vlenti i honestedt per mntenir l prul dond, unes crcter&icute;stiques que, d’enç&grve; de l Trnsici&ocute;, eren bsolutment incomptibles mb l direcci&ocute; del prtit socilist.
Llegir-ne més
13 de juny de 2007 05:00 h
Un de les frses m&ecute;s senscionls que s’hn escoltt en els drrers temps en l pol&icute;tic ctln fou l dit per l’Imm Myol en l qul es declrv ntisistem. Quin brr v pensr molt gent! L prell formd pel Jon Sur i l’Imm Myol cobren entre tots dos l voltnt de 260.000 euros bruts l’ny, el que represent uns 13.000 euros nets l mes (considernt ctorze pgues). Probblement, mlgrt vestir-se en botigues de luxe del Psseig de Gr&grve;ci, poden rribr folgdment finl de mes. &Ecute;s molt c&ogrve;mode, per&ogrve; tmb&ecute; d’un grn cinisme, declrr-se ntisistem mb quest nivell d’ingressos i un cotxe oficil (s’ent&ecute;n que un pel Jon i un ltre per l’Imm) l port.
Llegir-ne més
12 de juny de 2007 08:59 h
F proximdment uns 15 nys, mb l Cimer de R&icute;o sobre el medi mbient, es v començr difondre &grve;mpliment el concepte de desenvolupment sostenible. Eren uns nys molt espernçdors, en els quls semblv que l preocupci&ocute; per medi mbient i l sostenibilitt s’escmpri com un tc d’oli i els poders pol&icute;tics i econ&ogrve;mics incorporrien questes noves idees ls seus “xips”. Encr hi hvi espernç per dissenyr un profund reform econ&ogrve;mic i socil encmind l sostenibilitt.
Llegir-ne més
