28 de maig de 2007 18:15 h
L veritt &ecute;s que despr&ecute;s dels resultts de les eleccions municipls i uton&ogrve;miques d’hir l P&icute;s Vlenci&grve; hem de dir en hor bon, que no enhorbon l PP, jo no s&ecute; si ls vlencins s’ens pot plicr ll&ogrve; de “Bnyut i pgr el beure”. Tot i entendre que les eleccions municipls s&ocute;n unes eleccions de tipus especil, que es vot m&ecute;s l person que el prtit, no entenc com un person que s’estimi m&icute;nimment el seu p&icute;s pot votr el PP.
Llegir-ne més
28 de maig de 2007 13:06 h
Despr&ecute;s de sis nys de silenci, en Sergi P&grve;mies h tornt les presttgeries de les llibreries ctlnes mb un novett: Si menges un llimon sense fer gnyotes. El llrg silenci h fet d’quest reprici&ocute; tot un esdeveniment. On h estt en Sergi P&grve;mies tot quest temps? A l televisi&ocute;, l r&grve;dio, l prems... i escrivint el llibre. El resultt d’quests nys de fein &ecute;s un obr condensd que pot semblr de lectur senzill. A priori ho &ecute;s, per&ogrve; hi h moltes lectures entrel&icute;nies possibles i necess&grve;ries.
Llegir-ne més
27 de maig de 2007 12:00 h
L Comisión Disciplinri del Consejo Generl del Poder Judicil (CGPJ) se reúne hoy pr debtir el informe de l inspección que propone expedientr l juez de l Audienci Ncionl Bltsr Grzón. El motivo de l posible snción es un rtículo, publicdo por Grzón el psdo 4 de mrzo en el dirio 'El Pís', en el que criticb con durez l ctución del presidente del Gobierno en l crisis de Irk. Al mrgen de ls peculiriddes del personje y de su tnts veces denostdo estrellto mediático, el cso viv l polémic sobre los límites de l libertd de expresión de los jueces y sobre sus derechos como ciuddnos.
Llegir-ne més
25 de maig de 2007 19:15 h
Que ning&ucute; no s’espnti. Aquest xifr no f refer&egrve;nci l despes de cp prtit pol&icute;tic en propgnd per les eleccions municipls. Aquests 583 milions d’€ s&ocute;n l’equivlent l d&egrve;ficit fiscl de Ctluny durnt els 15 dies que h durt l cmpny electorl, sense comptr el di de reflexi&ocute; (on mentre uns reflexionem ltres espolien). Mlgrt l mgnitud d’quest xifr el d&egrve;ficit fiscl del principt no h estt tem centrl de cp debt durnt l cmpny. En prt l mjori de prtits consideren que quest &ecute;s un debt que no correspon unes eleccions municipls i, potser no els flt r&ocute;.
Llegir-ne més
25 de maig de 2007 12:44 h
Les properes eleccions s&ocute;n molt importnts, pel nostre p&icute;s, i especilment l P&icute;s Vlenci&grve; i les Illes, perqu&egrve; ens hi juguem molt. &Ecute;s per ix&ogrve; que l Pltform per l Llengu del P&icute;s Vlenci&grve; h presentt ls diferents prtits pol&icute;tics que concorren les eleccions les Corts vlencines un s&egrve;rie de propostes de comprom&icute;s en temes lingü&icute;stics. Entre les propostes es demnen mesures legisltives per reforçr l unitt de l llengu, desenvolupr l’Esttut l m&grve;xim pel que f l reconeixement i extensi&ocute; de l llengu, crer oficines de grnties lingü&icute;stiques, grntir que el ctl&grve; hi sigui llengu vehiculr en les emissores de r&grve;dio i televisi&ocute; vlencines, ssegurr l reciprocitt ls mitjns de comunicci&ocute; per tl que TV3 i Ctluny R&grve;dio rribin l P&icute;s Vlenci&grve;, fomentr l llengu en l nov immigrci&ocute;, legislr en l’&grve;mbit socioecon&ogrve;mic, coordinr les pol&icute;tiques lingü&icute;stiques mb l rest dels Pïsos Ctlns, etc.
Llegir-ne més
25 de maig de 2007 10:08 h
&lquo;Sot l’sflt, l pltj&rquo;. El mig de 1968, estudints i obrers frncesos protgonitzen un moviment revolucionri, que continu tenint un pper rellevnt en l nostr mem&ogrve;ri i &ndsh;per tnt- en l nostr consci&egrve;nci. Les economies cpitlistes no hn crescut mi tnt com en els nys 50 i 60 del segle XX. Despr&ecute;s de les enormes destruccions cusdes per l II Guerr Mundil &ndsh;i gr&grve;cies, en bon mesur, l Pl Mrshll- el creixement econ&ogrve;mic hvi estt espectculr. Els joves hvien trobt fein r&grve;pidment i les dones s’hvien incorport mssivment l merct slril.
Llegir-ne més
24 de maig de 2007 12:32 h
El ctl&grve; ocup el lloc nov&egrve; de les 23 llengües oficils, i mlgrt ix&ogrve; vui no &ecute;s llengu oficil l Uni&ocute; Europe. Drrerment h sltt l pol&egrve;mic de l convoct&ogrve;ri d’un concurs de trduccions per nois i noies de 17 nys dels estts membres. L llengu ctln hi h estt exclos, com podrem veure l web http://europ.eu/lnguges/es/document/96. S&ocute;n diverses les preocupcions que com ciutdns i ciutdnes tenim, com per exemple l’compliment dels cords ctulment existents perqu&egrve; l Comissi&ocute; Europe creï un oficin de trducci&ocute; per respondre les peticions dels ciutdns -ix&ogrve; s&icute;, pgnt l’estt espnyol, difer&egrve;nci de les llengües oficils en qu&egrve; pg l UE-, o l preocupci&ocute; de fons sobre l’oficilitt del ctl&grve; Europ, que t&ecute; conseqü&egrve;ncies clres en l nostr vid quotidin.
Llegir-ne més
24 de maig de 2007 12:30 h
Aquest cp de setmn he quedt per sopr mb l coll d’mics de tot l vid. L veritt es que fei forç temps que no ens veiem, ix&ogrve; de formr un fm&icute;li t&ecute; lgun que ltre petge i f que &ecute;s trsblsin moltes coses. Un cop fetes les slutcions de rigor i començt el sopr pr&ogrve;piment dit, es v inicit un convers&grve; pssiond i forç interessnt. El tem estrell del debt er com no podi ser d’ltre mner, dond l prr&ogrve;qui que es concentrd l voltnt de les estovlles, els fet produïts en l pol&icute;tic ctln en els drrers mesos.
Llegir-ne més
24 de maig de 2007 05:00 h
J f un temps que el text d’un primer Constituci&ocute; Europe cri pols pels clixos. V ser l’ctitud decidid dels i de les votnts de Frnç i Holnd que v obligr prcr un text que en el millor dels csos oferi moltes inc&ogrve;gnites sobre els seus vnttges i molt poques sobre els spectes regressius per les cpes m&ecute;s desfvorides &ndsh;les treblldores i treblldors- dels estts membres. Ar, Merkel i Srkozy, disposts rectivr l’eix frncolemny i les institucions europees, ens fn t&ecute;mer que se les empescrn per treure-li l pols.
Llegir-ne més
23 de maig de 2007 22:55 h
A mesur que pugen els preus del petroli i vncem cp un escenri de crisi energ&egrve;tic, començ ser urgent (i prudent) nlitzr les possibles conseqü&egrve;ncies econ&ogrve;miques, socils i pol&icute;tiques d’quest nov situci&ocute;, que Felipe Gonz&cute;lez h descrit com “l primer crisi d’ofert de l’er industril”. Altres nlistes m&ecute;s cr&icute;tics i pessimistes prlen m&ecute;s vit de l fi de l civilitzci&ocute; occidentl tl com l’entenem ctulment.
Llegir-ne més