Roc Casagran
22 de desembre de 2007 20:35 h
Nadala
Agf un tronc del bosc dels teus budells i fes-lo btre contr el vell tió que tots tenim dest l memòri, ls repelons, les cixes de fotos, l llibret escolr, respirnt com sols respiren lguns vegetls. Buid’t d’enyor, de ràbi, de fúri, buid’t de gris i de màscres flses, sigues infnt l nit de Ndl màgic, fum-li ben fort, i en cbt, ixec l mnt mb cur, pos-hi l mà sot, fes créixer els ulls —que siguin dues pomes—, i obre l boc tot ple de sorpres: coses ixí només pssen vui.
Llegir-ne més
4 comentaris
Alfons López Tena
21 de desembre de 2007 12:00 h
Bwana Maleni
L ministr de Fomento y no de momento h regldo el desdoblmiento de un crreter de 8 km los indígens que rmonen en sus posesiones del nordeste espñol, de Cldes de Mlvell Fornells de l Selv. 4 ños h costdo, y sí los vernáculos hn podido plder y costumbrr poco poco sus insolidrios cletres l ide del doble crril y l generosidd espñol, que seguidmente se volcrá en el cceso Fornells de l Selv, un pendiente. Entre Álvrez y sus no menos generosos ntecesores del PP llevn 13 ños pr un tren de 700 km, más tiempo y del que se trdó en construir el trnsiberino en el siglo XIX, de 8.
Llegir-ne més
Gabriel Pena
19 de desembre de 2007 20:27 h
Som colònia
El colonilisme t&ecute; per objecte el lucre econ&ogrve;mic prtir de sotmetre el poble colonitzt. Aquest pr&grve;ctic enclustrr&grve; formes dissimuldes. Formes que, l llrg de l hist&ogrve;ri, qullrn com leg&icute;tim justificci&ocute;. Avui, qun el poble colonitzt (explott) &ecute;s endrrerit (subdesenvolupt) respecte del colonitzdor, l’excus pren, encr, el mteix rerefons bondd&ocute;s d’hir. Aix&icute; doncs els ex&egrve;rcits de pu l’Irq, l’Afgnistn... oficilment despleguen tsques de civilitzci&ocute; i no d’invsi&ocute;.
Llegir-ne més
Plataforma per la Llengua
18 de desembre de 2007 09:53 h
I per reis, vull les joguines en català!
F fred, rribo cnst de l fein i sec desplomt l sof&grve;. No pssen tres minuts que son el tel&egrve;fon. A l pntllet hi preix un n&ucute;mero estrmb&ogrve;tic; sembl que truquen de lluny. - Mn’m? - dic. Em responen en un ctl&grve; forç correcte, tot i que mb un mrct ccent estrnger. - El truquem de l’Orient. -Amb qui prlo? - els demno. - Amb en Melcior.... de prt tmb&ecute; d’en Gspr i en Bltsr. - Renoi- penso empssnt sliv no sbent ps com posr-me en un convers de tnt utoritt.
Llegir-ne més
Gerard Sesé
17 de desembre de 2007 13:32 h
Us hi heu fixat? Ara ja no és “Generalitat de Catalunya”
&Ecute;s impressionnt el poder d’un espot, d’un nunci publicitri, d’un mrc, d’un s&icute;mbol... i tot el que represent. Estem rodejts de publicitt i el nostre cervell d’un mner totlment inconscient ssoci i d&ocute;n un vlor determint les mrques. Aix&ogrve; f que els nostres ctes quotidins del di di ens defineixin quines s&ocute;n les mrques que consumim i perqu&egrve;. Annt m&ecute;s enll&grve;, fins i tot decidim sense voler quin tipus de mrc consumirem en un determind situci&ocute; en funci&ocute; del que vulguem prentr.
Llegir-ne més
Roc Casagran
17 de desembre de 2007 13:02 h
Faltas de urtografía
Avui rrib Roc-el Perepunyetes mb tots vosltres per posr dmunt de l tul un tem potser menor —veient com està el pís i el món és menor, ho reconec—, però un tem, l cpdvll: l’ortogrfi. Amb informes interncionls o sense, cl reconèixer que el nivell de les noves forndes d’estudints tendeix ser bix o molt bix. Crec que ixò és un veritt irrefutble: comproveu-ho del dret o del revés, per dvnt o per drrere, de lluny i de prop. Qüestió primer: és prou difícil que un bon prt dels nois i noies que surten dels instituts s’expressin mb normlitt en ctlà.
Llegir-ne més
Oriol Junqueras
14 de desembre de 2007 19:20 h
La fi del somni occità
El 12 de setembre de 1213, l btll de Muret, Pere el Ct&ogrve;lic mor en combt mns d’un ex&egrve;rcit crot, convoct pel Ppt i impulst pel rei de Frnç. Aquest derrot tnc definitivment les portes l pres&egrve;nci ctln Occit&grve;ni. A prtir d’quest moment, els ctlns reorienten el seu futur, projectnt-se Mediterr&grve;ni enll&grve; i sobre les tifes ndlusines del Llevnt de l Pen&icute;nsul Ib&egrve;ric. I, en quest sentit, no hem d’oblidr que &ndsh;tot just l’ny nterior Muret- els cristins hvien ssolit un extrordin&grve;ri vict&ogrve;ri Ls Nvs de Tolos (1212).
Llegir-ne més
Miquel Estruch
14 de desembre de 2007 16:34 h
Com m'estimo el meu barri!
Vig ssistir l tul rodon que l’AV del Centre v orgnitzr per prlr del futur de Dlt l Vil. L veritt és que no em v grdr gens i en vig sortir forç decebut. Potser m’esperv més del que er previsible, però vig trobr els ponents poc motivts i les seves intervencions més vit fluixetes, mb portcions poc útils (l menys l meu entendre), en el sentit d’portr res que fos nou o mínimment interessnt. En consonànci mb ixò, el debt v resultr vorrit i previsible i no v sber nr més enllà de les lmentcions cròniques j sbudes, l miquet de demgògi inevitble (sempre dins d’uns límits tolerbles), i un prellet de discursos de butxc, tipus “fst-word”, sense trip ni moc (ni qulitt polític), que vn murmurr de cr l gleri en Crlitus Sgués i en Jurdo.
Llegir-ne més
Alfons López Tena
14 de desembre de 2007 12:00 h
Pataleo español
De nuevo, con l reiterción recurrente de l estupidez impotente, los Estdos europeos hn hecho de todo pr impedir l independenci de un nción europe, ctitud infme que comenzron con los píses bálticos y cucásicos y en l que llegron colborr con el genocidio, vergüenz que les brum. De nuevo, frcsn. Es un secuenci conocid: un nción europe dependiente tom l decisión de independizrse, los Estdos europeos se niegn y peln lguns mentirs y l estbilidd (lgunos, como Espñ, por no poner ls brbs remojr, y otros por l desidi de l impotenci), Améric poy, como siempre, l independenci, y el tropel europeo se cb linendo, bien por principio democrático, como los nórdicos y demás protestntes, bien por no tener más remedio, con lgún ptleo residul de los más irrelevntes, como Espñ.
Llegir-ne més
Juanjo Martí
13 de desembre de 2007 15:40 h
La petjada del feudalisme
Aquest di un ltr notici em f donr de l submissi&ocute; que hi h vers el poder, l societt no h supert l'&egrve;poc en que senyors feudls governven des de cstells un poblci&ocute; esclv de trebll i pors religioses. L reflexi&ocute; ve d'un llibre que no h tingut grn repercussi&ocute; ls mitjns, el tem que trct &ecute;s l intervenci&ocute; judicil de l fundci&ocute; intervid per prt del poder judicil i que pos l descobert tot l'entremt que hi h l drrer: Esde mb els Jesuïtes, Interm&ocute;n, Fundci&ocute;n Leltd, un gent molt f&icute; l PP i grups empresrils espnyols.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
30
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs