27 d'abril de 2018 08:26 h
L millor opció: noves eleccions (27/4/2018) L mentlitt comercil dels ctlns i l mentlitt polític necessàri xoquen en questes hores bixes de l repúblic ctln en què el discurs i el relt del full de rut d’èxit de l’utodeterminció de poble ctlà, que fins r s’hvi formult, qued ofegt per l’ofensiv judicil i policil del sistem utoritri espnyol. Els presos polítics ctlns, i el govern legítim l’exili, són defenestrts, sense piett, pels polítics en exercici Ctluny, per pssiv entre les seves pròpies files, o per ctiv, des de l’oposició.
Llegir-ne més
26 d'abril de 2018 23:25 h
Bon prt de l societt espnyol s’h mostrt vui terriblement indignd en el que h estt el tem del di: l sentènci de l’Audiènci de Nvrr contr un grup de cinc joves noment ‘l Mnd’. El cs es remunt les festes de Sn Fermín de 2016, qun els cinc nois, un d’ells Guàrdi Civil, vn rrconr un noi un portl i l vn violr per totes bndes, mb fins tres homes fent-ho l mteix moment. Fins i tot hi h un vídeo grvt per ells mteixos on es mostr. L qüestió és que quest cs es v fer molt mediàtic per l brutlitt dels fets, i perquè lgú s’hvi trevit exculpr-los dient que er consentit i que ell els huri d’hver prt els peus si er cert que no voli les cinc bèsties sobre seu en un portl i sense condons.
Llegir-ne més
26 d'abril de 2018 10:05 h
L clu d’cció espnyol i els terroristes urbns (26/4/2018) El president de Ctluny, Crles Puigdemont, h sortit l ps mb un contundent firmció: “ Als professors d'institut, ls membres dels CDR, tots els hem vist l cr, sbem els noms i hem vist on vivien. D'quests terroristes urbns, rmts mb cúter i encputxts no en sbem ni el nom?”. Aquest mnifestció és en el context de grups orgnitzts que operen de mner sistemàtic per suprimir de l’espi públic records o expressions del que signific l repressió del ncionlisme espnyol sobre les spircions de llibertt dels ctlns, en generl.
Llegir-ne més
26 d'abril de 2018 09:45 h
Som l fse de confrontció entre el Regne d’Espny i Ctluny, l primer de tots els conflictes. En ell els dos bàndols excerben l’ntgonisme viscerl mb plntejments ideològics i emocionls. En els pïsos democràtics quest primer període és seguit per un segon temps en el qul les prts concreten les seves posicions i detllen les seves exigències per mplir els seus respectius seguidors i crer un perspectiv de negocició. L tercer prt són les negocicions, els cords i l sev plicció. Un bon exemple d’questes fses es v donr dècdes enrere diversos pïsos mb motiu de l instl·lció de centrls nuclers: en primer lloc vn escltr protestes contr els plns de construir-les; continució vn portr-se rgumentcions mb ddes sobre les necessitts energètiques, els perills, l'emmgtzemment dels residus rdioctius, etc; l tercer prt es vn prendre decisions; en uns pïsos vn gunyr les empreses elèctriques, d’ltres els moviments ntinuclers.
Llegir-ne més
25 d'abril de 2018 23:31 h
Mori l intel·ligènci. Encputxts Giron destruint els tòtems dedicts ls presos polítics l recent estrend plç U d’Octubre. A l nit, mb cúters, rrencnt les cres de Junquers, Sànchez, Forn... en relitt encr feien més pen que un ltr cos. Simplement destruir, mb l ràbi, sense pensr què estven fent. Zero respecte cp persones que ho pssen mlment per hver fet llò que els hn demnt els seus votnts, mentre segurment l gent l qul votin quests cràpules, els engny contínument mb discursos xuclcervells prefbricts per explotr l ignorànci.
Llegir-ne més
25 d'abril de 2018 08:34 h
PDECAT don cord l PP, uns cords penosos (25/4/2018) El PDECAT l Congrés espnyol vol implementr un normlitt legisltiv, per suposdment, resoldre problemes rels de l ciutdni, resultes de l’emergènci de diferents situcions socils. Això és ixí en el cs dels desnonments de finques ocupdes, fet que h provoct un form lrm socil, però sobre l qul, pel que sembl, només reccion PDECAT, com els millors i els pitjors, per l sev celeritt i per l sev covrdi. Celeritt per prentr ésser el primer l’hor de defensr els interessos dels propietris (com si no hi fossin l PP) i tmbé covrdi per l sev mnc de determinció l’hor d’turr o bloquejr l’escàndol utoritri que s’impos des d’Espny sobre Ctluny, en termes generls.
Llegir-ne més
25 d'abril de 2018 00:00 h
Un mird perdud i un rill que forç les costures de l boc, un prent felicitt estncd en records pssts, un flt de conscienci que estones lleuger el ptiment i l tristor dels que l’envolten… L impossibilitt de fer front les coses més senzilles del di di sense jut, ixí és com veig jo l dependènci ls ulls dels que m’envolten. Mlurdment, un 2.7 de l poblció té reconegud quest situció, sigui per mllti mentl, discpcitt o edt i, mlurdment tmbé, un 25% no estn teses segons els reconeix l Llei.
Llegir-ne més
24 d'abril de 2018 22:53 h
Jordi Sànchez h rebut encr més càstig. Com si no fos prou portr tnct l presó durnt més de mig ny sense sber ni si és culpble per uns fets ridículs, r l’utoritt de presons espnyol l’h cstigt mb estr 18 hores tnct l cel•l l di durnt un mes. El motiu? Hver prticipt un cte electorl de Junts per Ctluny des de l grjol mitjnçnt un àudio grvt profitnt un trucd telefònic. L snció inclou un cnvi de mòdul (és dir, tornr començr de zero l presó) i tmbé impossibilitt de prlr per telèfon durnt mig ny mb Núri Guillumes (l tmbé cndidt de JxCt i ex-ANC), l’encrregd de grvr l convers.
Llegir-ne més
24 d'abril de 2018 08:35 h
L normlitt republicn, mlgrt tot (24/4/2018) L relitt socil de Ctluny, i de l sev mner d’ésser, frà que el que vivim i ptim des de l proclmció d’independènci del 27 d’octubre de 2017, j formi prt del mteix procés constituent que es v preveure, en l llei 20/2017, de trnsitoriett i fundcionl de l repúblic ctln. L situció polític espnyol, construïd dmunt d’un engny de prules i conceptes ho pos en evidènci. L’plicció de l’rticle 155 de l CE no permetri suprimir l democràci ni liquidr un govern utonòmic, i vet quí com v pssnt el temps i l vitlitt republicn ctln ho ssimil mb un esportivitt exemplr.
Llegir-ne més
23 d'abril de 2018 23:26 h
Un Snt Jordi típic sense ctes institucionls l Generlitt hn deixt un munt de roses grogues per tot rreu. L gent fei temps que ho teni clr, i les consignes comprr roses de quilòmetre zero mb llços grocs no hn fet el seu efecte. Al finl, prop de set milions de roses venudes entre vermelles, grogues, tronj ciutdà, i d’ltres colors secundris. Inés Arrimds intentv fer un crid primer hor del mtí no polititzr l Did sot l prdet de Ciutdns mb un ros tronj l mà. Oi, que és bonic ixò? A l nit, els seus mics de Societt Civil Ctln entregven el premi l ‘Seny’ Mnuel Vlls, en presenci de Sory Sáenz i el virrei Millo.
Llegir-ne més