19 de juliol de 2008 20:49 h
“Deixem que els homes porucs d’esperit, de consciènci buid o esbrvd, mlprlin el que vulguin contr l polític. Els qui coneixem els nostres deures individuls i l nostr missió socil, seguim pel cmí polític que Ctluny ens ssenyl: fem polític, ben honrd, mid de nostres respectives fcultts i oportunitts; els uns mb l plom, els ltres en l prul, els uns en públic, els ltres en privt; uns i ltres produint-nos, sempre, de mner dign, donnt proves inequívoques de conduct exemplr, exercint l nostr comes, l nostr professió o el nostre ofici mb el mjor escrúpol, mestrtge i honrdes possibles; trient i mntenint ixí no sols el respecte i les simpties per nosltres, sinó respectes, prestigis, devocions i estimcions creixents pel cràcter ctlà i per l cus de Ctluny”.
Llegir-ne més
19 de juliol de 2008 12:00 h
Un instnci gubernmentl espñol h publicdo l diferenci que hubo en el ño 2005 entre lo que los ciuddnos ctlnes pgron Espñ en impuestos y cotizciones sociles, y lo que recibieron en prestciones individules e inversión públic. Los demás ños, misterio. A cd ctlán le costó Espñ el ño 2005 l cntidd de 2.130 euros, un totl de 14.800 millones de euros, el 8’7% del PIB ctlán de ese ño. Es cifr tiene un nombre, y ese nombre es el de robo. Espñ se quedó un euro de cd dos pgdos en impuestos, y robó l Pís Vlencino ese ño 5.
Llegir-ne més
18 de juliol de 2008 18:33 h
A Ctluny Ràdio, he sentit el senyor Felip Puig que, referint-se unes declrcions que ell hvi fet sobre l correcció del ctlà del president Montill, dei: 'Jo no sóc un integrist lingüístic. Tinc molts mics mb els quls prlo en cstellà'. M'grdri nlitzr breument quest firmció, de l qul es desprèn que: () El senyor Puig consider integristes lingüístics totes quelles persones que, estnt Ctluny, prlen sempre en ctlà (j que diu que ell no ho és perquè prl mb moltes persones en cstellà). (b) Per contr, el senyor Puig no consider que les persones que prlen sempre en cstellà, Ctluny, siguen integristes lingüístics, j que té mics que es veu que s'integren dins d'quest ctegori (per quin motiu -si no- s'hi comunicri el senyor Puig en cstellà?).
Llegir-ne més
18 de juliol de 2008 16:11 h
El millor que podem fer en fvor dels que ens estimen és seguir sent feliços – Alin Cd ide nov de veritt sembl un bogeri d’entrd. – Abrhm H. Mslow No miris mi d’in vens, sinó cp on vs. – Pierre Augustin de Beumrchis Qun et mires tu mteix des d’un punt de vist universl, lgun cos dins de tu et record o t’inform que hi h coses més grns i importnts sobre les que perocupr-se. – Albert Einstein, The World s I See It.
Llegir-ne més
16 de juliol de 2008 13:15 h
No en diguem espoli, diguem-ne Espny, simplement. És ben nturl que, en un comunitt, els rics judin els pobres. Qui més té, més h de donr. Ronble. Aquest és l societt en què somiem molts, oi? Perquè sigui igulitàri, perquè no hi hgi qui lligui gossos mb llongnisses i qui somiï comprtir un llongniss mb un pobre gos lligt, per tot ixò, és necessri reprtir riqueses. Per tnt, si som espnyols, ves què hi frem, hem de subvencionr les crreteres o les escoles d’extremenys i/o ndlusos, en tnt que ctlns rics.
Llegir-ne més
15 de juliol de 2008 21:01 h
Ser espnyol té un preu: 2.400€ per ctlà l’ny. Un grup d’experts h estimt el dèficit fiscl de Ctluny en 17.000€ milions d’euros l’ny, prop de 3 bilions de pessetes. Això equivl l 10% del PIB de Ctluny, 2.400€ per cd un del 7 milions de ctlns, incloent els que no poden rribr fi de mes. Dèficit fiscl o espoli fiscl? Com poble solidri hem d’judr ltres comunitts menys desenvolupdes de l’estt. Qunt? Hi h lguns referents, com Alemny, on el Tribunl Constitucionl h estblert que el dèficit fiscl d’un lnder no pot ser en cp cs superior l 4%, que més enllà és espoli fiscl.
Llegir-ne més
14 de juliol de 2008 21:07 h
Les Jorndes Interncionls de Prems Grtuït rriben l sev tercer edició precedides per l’èxit de l’últim convoctòri que v conseguir situr Brcelon com l cpitl de l prems grtuït europe. L cit que tindrà lloc l’Auditori Ax de l’Ill Digonl els dies 19, 20 i 21 de novembre present més de 30 ponències en un progrm de tres dies que v del fet globl l’experiènci locl i que trctrà àmbits com l publicitt, el màrqueting, l distribució, l’udiènci, el disseny i l informció. Els millors experts i cdèmics dibuixrn el pnorm de l prems grtuït i serà un punt de trobd per comprtir experiències i coneixements.
Llegir-ne més
14 de juliol de 2008 18:27 h
Sovint m'he preguntt com és que el sistem opertiu Leoprd que tinc instl.lt l meu iMc m'ofereix l possibilitt de llegir-lo en un bon grpt de llengües sense estt – com r el tibetà (6 milions de prlnts); el gl.lès (580.000); el froès (60.000) o el hwià (3,000) – però no ps en ctlà (7.500.000), gllec (3.000.000) o bsc (630.000). Doncs bé, l'ltre di un tècnic de Mcintosh em v explicr el perquè de tot plegt. Per començr, Apple Espñ no és precisment un sucursl d'Apple Computer sinó un empres medititzd, cos que vol dir que té un gru lt d'utonomi.
Llegir-ne més
14 de juliol de 2008 17:03 h
Els drrers mesos hem pogut ssistir les diverses mobilitzcions, no només d’estudints, que s’hn produït pràcticment totes les universitts del pís en contr de l’noment Pl Bolony. Però sbem relment que és i que implic quest pl? Probblement el professort i les direccions dels centres eductius en comencen tenir un ide proximd, però l mjori dels estudints només en sben el que uns qunts d’prentment informts –i mnifestment contrris l projecte- els hn explict. Entre els motius que esgrimeixen per oposr-s’hi, n’hi h lguns de tn llobles com l defens d’un educció superior ccessible tothom qui ho vulgui –que mb el nou pl es veuri fectd per un ugment de txes i l pràctic impossibilitt de compginr els estudis mb un fein-, o l més que segur ingerènci de l’empres privd en l creció dels plns d’estudi.
Llegir-ne més
13 de juliol de 2008 21:28 h
I r què? Jon Lport h estt el millor president que h tingut el Brç en els drrers 20 nys (com jo només he viscut Núñez, Gsprt i Reyn no treveixo nr més enllà). Ell i el seu equip, incloent Rosell, Sorino i els ltres directius que hi són o que j no hi són, mb els seus encerts i lguns errors, hn estt els principls responsbles d’un èpoc brillnt des del punt de vist de resultts esportius i econòmics, més de trnsmetre un ctlnisme descomplext des d’un de les principls institucions del pís.
Llegir-ne més
