11 de gener de 2009 22:04 h
L crisi estructurl ctul és l conseqüènci del excessos del cpitlisme extremist (neoconservdor i neoliberl) que s’inicien durnt els nys 80 del segle psst. De fet, quest dogmtisme disfresst de modernitt i pseudoeficàci (postmodernitt) és el que, tmbé, h limentt l “fer” del fonmentlisme religiós (per impulsr l por l llibertt i justificr l repressió) i, sobretot, h globlitzt l injustíci socil. És curiós, perquè els que r criden ls qutre vents (en potents mitjns de comunicció l servei del colonilisme i l’imperilisme rdicl) que s’h de cnvir el model, que en l’ctulitt hi h mss regulcions, són els màxims responsbles de l misèri morl i l incertes cncerígen del present.
Llegir-ne més
11 de gener de 2009 18:55 h
M’hn fet l mteix pregunt diverses vegdes en diferents vrints: “Què fs Andorr?”, “Com és que l Fcebook surts Andorr?” Jo no m’he mogut d’Ampost, però com l’hor de trir el teu pís el Fcebook no dón l’opció de posr Ctluny, per no hver de posr Ejpñ i gfr l xrmpió, tenir un úlcer o un recció l·lèrgic (Déu nostre sinyó me’n gurdi!), digueu-me tiquismiquis, de l ceb o simplement friky, en un cte de consciènci i dignitt ncionl ho vig fer, sí, com tnts ltres vig fer clic l’opció d’Andorr.
Llegir-ne més
11 de gener de 2009 13:00 h
Els neocomunistes estn de celebrció: l Revolució Cubn compleix 50 nys. Cub és el prdís, i tots els mls de l'ill són culp dels Estts Units (de qui si no?). OK, no l bloqueig, però sobretot no l dictdur cstrist. I sobretot no l violció continud dels drets humns: periodistes, dissidents polítics i persones crítiques mb l dictdur cstrist perseguits, detinguts rbitràriment, condemnts i torturts; sense llibertt d'expressió, sense prtits polítics (excepte el comunist, és clr), sense eleccions lliures, sense sindicts independents.
Llegir-ne més
11 de gener de 2009 12:00 h
Un de les mncnces de no tenir Estt és l tímid recnç ctln vers els herois, quells homes i dones justos, com Ermengol Pssol, que sot un dictdur genocid vn tenir el tremp de dir no qun tnts d’ltres deien sí. Vn viure per slvr-nos els mots, i l pàtri, i se’n sortiren: l nostr presènci ples el seu triomf, però que hi trebllem r en els mteixos cmps i objectius que f trent, cinqunt o cent nys ples tmbé l persistènci de les relcions de subordinció i dominció entre l’Espny que ens vol fer desprèixer i l Ctluny que no vol morir.
Llegir-ne més
9 de gener de 2009 19:56 h
Benvolgut compny i President, He llegit tentment el teu post No Cedirem, mereixem més i m’h resultt reconfortnt trobr-hi un fort sentit de responsbilitt que vl l tev posició l front d’un prtit com el nostre, sempre subjecte ls tòpics pejortius mb els quls som permnentment ssetjts. F molts nys que sbem que no gudim, no j de l complicitt, sinó ni tn sols d’un cert “Fir Ply” per prt de cp mitjà de comunicció, qun no es trct d’un obert i declrd hostilitt mnifest. Això és ixí i juguem mb questes crtes de sempre.
Llegir-ne més
9 de gener de 2009 17:58 h
Els polítics són sempre el mteix. Prometen construir un pont encr que no hi hgi riu (Nikit Jruschov) No hi h res pitjor que l’estupides gressiv (Johnn Wolfgng von Goethe) We hve given wy fr too mny freedoms in order to be free. Now it's time to tke some bck (John Le Crre - no ho sé; és un tem que em preocup, i que no tinc clr on està l’equilibri) Les grns ments discuteixen idees, les ments mitjnes discuteixen events, les ments petites discuteixen persones (Admirl Hymn G. Rickover) Winners mke it hppen.
Llegir-ne més
9 de gener de 2009 17:45 h
Les tensions, les cues, les cncel•lcions els retrds etc, en definitiv el cos que s'hi produí el primer cp de setmn de l'ny l'eroport de Mdrid-Brjs, ens h demostrt un vegd més l febles de l xrx eronàutic, mb un gestió totlment centrlitzd per Aen i , com diu Xvier Domènech, ”un compnyi privd, Ibèri, mb privilegis de públic”. En quest cs, el motiu v ser que 7 controldors eris, del totl de 27, no s'hi vn presentr trebllr l'eroport , i çò v provocr que unes 2.200 persones s'hgueren de quedr el divendres l'eroport mdrileny sense poder vitjr com conseqüènci de les cncel•lcions i retrds.
Llegir-ne més
9 de gener de 2009 04:51 h
El pl d'lto-el-foc de Frnç i Egipte, mb el suport dels EUA, l Unió Europe, l'Autoritt Ncionl Plestin, Síri i el Líbn h estt rebutjt per Isrel i per Hmmàs. Per l sev bnd, el Consell de Segurett de l’ONU v provr, divendres l mtind, un resolució en què demn Isrel i Hmàs l'lto-el-foc immedit Gz, l retird de les tropes isrelines i l'ccés l'jud humnitàri que tmbé h estt rebutjt per Isrel i per Hmmàs. Mentrestnt, continuen els bombrdejos i les incursions per terr l Frnj de Gz i el llnçment de projectils Isrel, quest cop des del Líbn.
Llegir-ne més
8 de gener de 2009 23:30 h
Se li cb el temps l PSC. En pocs dies, Rodriguez Zptero desvetllrà el joc del finnçment; en pocs dies, l pregunt clu serà públic: qunts diners es posen l sistem de finnçment i qun toc cdscun de les 15 CCAA de règim comú? “El joc del finnçment” o l frivolitt de Zptero, deixrà contr les cordes l PSC sobretot si l propost consisteix, com sembl, en cnvir-ho tot perquè tot quedi igul. El PSC i el President Montill tenen un problem, i el tenen perquè quest cop els republicns, tl i com diu el seu President Jon Puigcercós en el seu bloc.
Llegir-ne més
8 de gener de 2009 20:26 h
Després dels juts ls sectors finncer i utomobilístic mericns (bil-outs) ltres empreses i indústries estn fent cu per emportr-se l sev prt. L drrer, l indústri del porno mericn (“dult entertintment”), que trvés de Lrry Flynt (Hustler) i de Joe Frncis (Girls Gone Wild) h demnt 5.000$ milions. L ró? L principl, que si juden tothom, ells tmbé. Altres, que les vendes en DVD hn bixt (tot i que el tràfic en les webs està pujnt). I l’rgument definitiu: l indústri del porno s’h vist fectd per l crisi, i mentre que els mericns poden viure sense cotxes (i tot i ixí s’hn dont juts ls fbricnts de cotxes) no els convé viure sense sexe.
Llegir-ne més